dimarts, 30 de juny de 2009

Gorro Frigi, via La Bella Easo

30/06/09
Aquesta via feia temps que la portava entre mans i li anava donant voltes, no es troba gaire informació. Aprofitant les tardes i que darrerament ens refugiem a Gorros l’anirem a provar, per tal de no repetir via.
Aquesta tarda teníem que ser quatre però al final en Jaume no ha pogut venir, aprofitem el funicular de Sant Joan i cap a les 5 estam a peu de via. La via comença a l’alçada on hi han les primeres cordes de la pujada al coll dels gorros. Com a referència cal agafar els parabols grocs de l’Opera Prima i pujar fins trobar la pròxima línia de parabols.


Ref ressenya.net
El primer llarg va per una placa de finor molt mantinguda en el V amb assegurances justes on cal anar negociant els passatges. Llarg molt maco.

El segon llarg surt per la dreta amb un passatge força atlètic marca 6a però un pas d’estrep ajuda a passar-lo. Desprès segueix la mateixa tònica, dificultat mantinguda en el V.



El tercer llarg surt per l’esquerra hi ha tres parabolts seguits a negociar V+,A0, desprès segueix per la placa fins un passatge més vertical per mi V+, uns passatges més i reunió. Aquesta tirada es més curta que les altres.

El darrer llarg surt per l’esquerra amb la tònica de V mantingut fins sota d’un llavi que cal superar, el parabolt esta molt a dalt i no es veu clar el passatge en lliure, a l’esquerra hi ha un buril que amb un pas d’estrep ens ajuda a fer el pas. Un cop superat aquets pas el terrenys per verticalitat fins el cim.


La via ens ha agradat molt. Es mantinguda en el V, el passatges més difícils estan a les sortides de la R-1, R-2 i el superar el llavi de la 4ª tirada, que es pot passat amb alguna ajuda si no anem bé amb el grau que marca, encarà que per mi esta molt ajustat i potser cal pujar-lo.
Només fan falta 10 cintes i reunions, un estrep pot ser útil.
Per Armando Cobo, Ramon Prades i Joan Asín

dijous, 25 de juny de 2009

PRENYADA, via Cerdà-Pokrosky

25/06/09

Ressenya.net
Aquests dijous per la tarda hem quedat per anar a escalar amb l’ Antoni i en Ramon, la via triada a priori es la Cerdà Pokrosky de la Prenyada. Quan es trobem a Monistrol hi ha el dubte, pleura o no pleura? No hi ha una alternativa clara, així que cap a Sant Benet. Quan arribem al peu de via en Ramon s’ofereix per fer les dues primeres, doncs endavant.
El primer llarg va per una diagonal ascendent, amb vegetació i alzines, hi ha algun pas que cal controlar, IV.


El segon llarg segueix una fissura amb assegurances allunyades que cal reforçar, ara el terreny es més vertical. Es un llarg curt de màxim V.


Fem les maniobres de canvi, segueixo per una fissura on hi ha assegurances i ponts de roca bons però amb unes bagues una mica raquítiques, el primer tram es vertical amb bona presa, es deixa la fissura en flanqueig per la placa de la dreta i desprès recta fins a trobar un seguit d’assegurances amb tendència a dreta fins entrar a la reunió, màxim V+.

El cel s’ennegreix i comença a rugir amb una remo de trons, no hi ha temps per fer el canvi segueixo enfilant el desplom, alternant l’ A0 i algun pas en lliure fins a superar el desplom. Desprès abans d’entrar al díedre hi ha una pas curiós, cal buscar una bústia a la dreta, que ens ajuda a fer el pas. Ara comença a caure alguna gota, el díedre canal no te cap problema. La reunió es munta en uns arbres. Comencem a pujar l’Antoni i en Ramon i just passar el desplom, comença la simfonia, de pluja i torns. Dificultat V+,A0 (6a+).



Quan ens reunim el tres ja esta caient una de bona, busquem el ràpel i cap a vall. A la baixada com no, ens emboliquem una mica. Al final però arribem al cotxe una mica xops, com s’ ha fet una mica tard 9h30min, quan passem per Caixa no ens cobren, bingo!!!!.
La via es molt recomanable, l’equipament es de l’època, s’han canviat burins per espits. Cal portar tascons i friends petits i mitjans per a reforçar algun pas.
Per Ramon Prades, Antoni Gómez i Joan Asín

dijous, 18 de juny de 2009

Magdalena Superior, via Ignasi Jorba

Ref Kpujo.com nº4 Ignasi Jorba

18/06/09
Tot cercant a quina via anar veig la via Ignasi Jorba a la Magdalena Superior, li vaig comentar a en Ramon i em va dir que ell l’havia fet varies vegades i que no estava mal. Aquest dijous anem amb l’Antoni i s’apunta en Xavi . Aquesta tarda a Gorros no hi ha ningú, resulta relaxant, per no sentir ni es sent el soroll de fons del Monestir.
Deixem el camí i grimpem fins el jardinet, ens equipem i ens repartim els llargs. La primera rampa de II la fem sense encordar fins trobar la primera Reunió dos espits amb restes de pintura verda.


Comença l’ Antoni per terreny ajagut que de mica en mica es va adreçant es salta un reunió i segueix fins la nostre R-1, III,IV.



Ara segueixo segueix-ho jo, el terreny es va adreçant IV, fins un reunió, continuo ara però la paret es posa vertical de cop, hi ha un passatge que dubto en fer lo per la dreta però al final el faig recta es una mica desplomat però hi ha les preses justes. La dificultat es mantinguda i les assegurances justes, ni molt a prop ni molt separades. Al final un flanqueig a l’esquerra ens dur a la R-2 nostre en un arbre, 2 espits. Dificultat V+

En Xavi fa el darrer llarg pinta bé segueix un esperó amb una dificultat mantinguda de V amb “patates” importants. Hi ha un passatge que s’adreça força i cal estirar-se per agafar una presa d’aquelles que no s’obliden. Al final surt per la “98 octanos” hi ha parabolts de color groc.


La via esta força bé i es una bona alternativa per pujar a la Magdalena Superior. Recomanable
Per Antoni Gómez, Xavi Ariño i Joan Asín

dimarts, 16 de juny de 2009

Gorra Marinera, via Sargantana (al gust)

16/06/09
En Ramon te ganes de fer una via sense complicacions, quedem per fer la via Sargantana a la Gorra Marinera. Quan arribem a peu de via ja veiem que la via te la muntes al teu gust, doncs hi ha parabolts per tot arreu, així que agafem la segona línia d’assegurances i cap a dalt.

ref. kpujo.com


Les dues primeres tirades son mantingudes en el quart grau amb passos de cinquè. El tercer llarg segueix la mateixa tònica però desprès d'un tram vertical s’ajeu, ara per terreny fàcil seguim fins a la feixa que dona accés a l’antiga ermita, el llarg es de 50m. Un altre llarg curt amb una graduació de tercer grau, ens du a la darrera reunió. El terreny es torna vertical, agafem les assegurances que surten a l’esquerra, pel terreny més lògic. Es un llarg espectacular, vertical bona presa i 50 metres justos.
La via/es, estan perfectament assegurades amb parabols i algun espit, amb 10 cintes n’hi ha prou. La via es molt recomanable per fer metres d’una forma relaxada.
Per Ramon Prades i Joan Asín






dissabte, 13 de juny de 2009

Paret Nord d'Agulles, via la que no estava oberta

13/06/09
Aquest dissabte la predicció era de pujada de temperatures, es bon moment per fer una visita a la paret nord d’agulles. En Jaume havia comentat i recomanat varies vegades la via" la que no estava oberta". No hi ha gaire informació però es pot consultar a ressenya.net i al llibre de Montserrat de David Hita. En Juan Carlos va proposar d’anar a fer-la, així quedem.

Quan arribem a peu de via hi ha un altre cordada, ens preparem i esperem el nostre torn.
El primer llarg va per una placa amb una fissura a l’esquerra on hi ha alguna assegurança però que cal reforçar amb algun fiend i savines. La dificultat es de IV+,V.

El segon llarg va per una fissura a la dreta de la reunió, els primers metres no hi ha cap assegurança, nosaltres posem friends del 1, 2 de camalot i un alien blau el passatge més dur es arribar a la primera assegurança de via, una mica desplomat, si es fa en lliure sembla que es 6ªa+, desprès segueix per la fissura fins la reunió. A0, V+,V (6ªa+).
El tercer llarg segueix una canal xemeneia, on cal fer atenció a la roca. IV+.



El quart llarg es el més espectacular una xemeneia de dificultat mantinguda de V+ i ben assegurada amb espits cada 4 o 5 metres, pot haver-hi algun passatge de 6ª. Aquesta tirada es la que dona caràcter a la via.







El sisè llarg des de la reunió cal retornar a la fissura de l’esquerra, el primer tros segueix la tònica de dificultat de V,V+ amb la roca a controlar per entrar desprès a una canal terrosa fins a la reunió al coll.


La roca es la típica de la cara nord que cal controlar, es convenient que no hi hagi cap cordada al davant, si no vas rebent la caiguda d’alguna pedra i terra. En el nostre cas a les dues darreres tirades ens vam tenir que esperar a que sortís la cordada que anava davant. La via esta ben assegurada amb espits, burils, escarpes caseres, pont de pedra i un tac, cal portar friends variats fins el 3 de camalot per a completar les assegurances i unes 16 bagues.

Per JuanCarlos Sanchez i Joan Asín

dimarts, 9 de juny de 2009

Roca dels Col·leccionistes, via Infinity

ressenya.net

09/06/09
El dissabte passat quan estava fent la via Canvi Climbàtic veia com en Manel i Ramon estaven fent la Infinity, el comentari posterior va ser que no estava mal.
Així que el dimarts per la tarda torno a la plantació amb Antoni. Deixem el cotxe a l’aparcament de dalt del clot de la Mònica, la aproximació la fem en 40minuts. Al peu de via hi ha una petita fletxa amb una i que ens indica el començament, l’altre referència d’un pont de roca no hi es deu haver saltat.
La via dels germans Masó segueix tota una aresta Bruc, es curiós que encara quedin arestes per obrir,que puja directa al cim de l’agulla. Darrerament ens tenen acostumats a encadenar hàbilment plaques i contraforts fins arribar a l’agulla desitjada.
El primer llarg esta perfectament assegurat, segueix una placa molt mantinguda en V grau, s’ha netejat les pedres que podien saltar, però cal controlar una mica fins que el pas de cordades l’acabin de netejar. A nosaltres no ens va saltar cap pedra. La reunió es fa en un arbre.
El segon llarg amb roca excel·lent presenta una sortida vertical on cal "apretar" sobre tot del segon al tercer espit, pas obligat de V+, desprès l’aresta per verticalitat cal seguir la intuïció fins la reunió tram sense assegurances.

El tercer llarg surt recte fins sota un desplom que es supera amb ajut de tres espits, la roca en aquest passatge esta descomposta quan acabi de saltar totes les pedres soltes es podrà forçar en lliure, de segon només hi fet un pas d’A0 al segon espit. Un cop passat el desplom segueix una placa ajaguda fàcil, també sense assegurances.



Desprès cal seguir per una canal herbosa i terra fins el cim. Hi ha un pot amb el llibre de visites, segons les dades hem fet la 5ª ascensió de la via.

El descens es amb un ràpel de 50 m, una mica desplomat, fins la canal.
La via es molt recomanable i val la pena fer l’excursió, també es pot combinar amb altres vies de la zona, roca de Sant Cugat, La Presidenta, etc. Nosaltres hem trigat 1h 30min. i no hem posat res de material, encara que no esta de més portar alguna cosa.
Per Antoni Gómez i Joan Asín

dissabte, 6 de juny de 2009

ROCA DE LA PRESIDENTA, via Canvi Climbàtic

ressenya d'onaclimb.com
06/06/09.
Aquests dissabte hem quedat amb en Jaume per fer una matinal a Montserrat, ja fa dies que tinc ganes de fer la via Canvi Climbàtic, s’ha posat de moda, al centre ja la fet molta gent i per internet també hi ha forces piulades. A Collbató ens trobem amb en Manel i Ramon que van a un altre via dels germans Masó, la INFITY, recent sortida del forn. Abans d’arribar a Collbató ens han caigut quatre gotes, que ens fan dubta si anirà a més o no.
La via Infinity esta a la roca dels col·leccionistes molt propera a la via que anem nosaltres, així que fem plegats l’aproximació. A peu de la nostra via ens separem, quan ens preparem em dono compte que no he agafat el micros ni tascons, s’han quedat al cotxe. Sembla però que no son necessaris ja u esbrinarem.
El primer llarg va per una placa ajaguda, ens veu un espit una mica alt però abans ens trobem un pitó, la dificultat màxima es de IV.
El segon llarg també per placa es d’una dificultat mantinguda, màxim V, cal anar seguint les assegurances.
El tercer llarg segueix amb la mateixa tònica però amb un passatge un mica desplomat V+, no obligat.
El quart llarg comença fent oposició amb un arbre fins el primer espit, hi ha 3 assegurances seguides dificultat màxima 6a, no obligat.
El cim es molt petit, hi ha un pot amb el llibre de visites.
Al final no hem necessitat res de material, la via esta ben assegurada. Via recomanable, successió de plaques que es van empalmant fins arribar a la roca de la Presidenta.
Per Jaume Galban i Joan Asín



primer llarg

entrada de la R-2

tercer llarg

la roca del col·leccionistes

R-4 des del cim

A la R-4

dilluns, 1 de juny de 2009

DENT D'ORLU, via PINK FLOYD

31/05/09
El dissabte ha estat plovent tota la tarda i amb ganes. El diumenge esta ennuvolat però sembla que anirà a millor. Un cop passat el túnel de Pimorent, el dia sembla que esta millor.
A l’aparcament de la Dent d’Orlu ja hi ha bastants cotxes i furgonetes . L’aproximació es d’una hora aproximadament. Quan arribem al coll la primera sorpresa es la neu que encara queda a la base de la paret i la segona les cordades que hi ha apunt d’arribar a peu de via. Els noms estan tapats hi ha confusió per on van les vies. Tothom pregunta quina via estàs fent, com nosaltres anem a la P.F. no tenim problemes amb altres cordades, tots ens comenten de que cal portar material per assegurar i que necessites cordes de 60m.



La via esta assegurada amb parabolts de 8mm, que resulta una mica rasca amb les vies veïnes amb parabolts de 12mm. Via que es busca espai entre la Flor de Rhodo i las Tapes sens Dalles. Ajuntant-se al final amb la FDR, el 7e llarg es una llàstima que no estigui equipat.
Cal portar cordes de 60m, 10 cintes exprés i friends del 0 al 2, només pel 7e llarg. Nosaltres vam posar 3 alients en tota la via..

ressenya d'onaclimb.com

El primer llarg el fem per la Flor de Rhodo, fem una passejada per la cornisa fins trobar la R-1 de la Pink Floyd.
2º Llarg. Es uns successió de plaques fines amb dificultat mantinguda es V, hi ha un passatge que per mi es v+.


L2

3e Llarg. Es curiós entre díedres i plaques mantinguda amb V.

L3
4ªLlarg.Va buscant el pas enllaçant plaques amb una dificultat de v-. El dia canvia i estem envoltats de núvols.

L4

5e Llarg. Segueix la tònica de díedres i plaques amb una dificultat mantinguda de V. La R esta a prop de la FD, no confrondres.

L5

6e Llarg seguim plaques sempre amb tendència a la dreta, assegurances justes. L’entrada a la R es fa per una placa llisa dificultat V-. Ens cau un xàfec i dubtem, però baixar des d’aquí també te la seva guasa.

L6

7e Llarg, just aquest llarg esta mullat i no hi ha assegurances, dubto per on va i al final vaig per on la lògica em porta, puc posar dos aliens, resulta un passatge expo, desprès trobo les assegurances de la FDR i arribo a la R. Es una llàstima que aquests llarg no estigui assegurat.

L7
8e Llarg es un llarg de tràmit segueix per la FDR amb un últim pas de IV+.

Quan arribem al cim tot just tenim temps de plegar les cordes I el material, amb la foto de rigor I en cau una de bona, aigua I pedra acompanyada de trons I llamps. La baixada fins el coll es tot un tobogan. Per sort para de ploure i la resta del camí el fem sense mullar-se més.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.
El dissabte vam sopar amb en Leo, Xavier , Glòria, Antoni, Montses i jo. Amb Leo feia temps que no en veiem i vam estar recordant l’estada a les muntanyes de l’Hoggar a l’any 85 juntament amb el Toni que ens va fer recollir líquens per totes les parets que vam recorre i que desprès li van robar, entre científics també hi ha de tot. Va ser una bona vetllada......

Joan,Montse,Leo,Glòria,Antoni,Xavier,Montse