17/08/10. El Pedraforca és una muntanya que sempre m'ha tingut encisat, als anys 80 en plena evolució de l'escalada el Refugi Estasen és va convertir en el bressol dels escaladors Catalans. A la cara Sud del Pollegó Inferior,només hi havia dues vies , la Pany i l'Anglada Guillamón. Una visita d'escaladors francesos deixen la via Provençals, pel mig de les plaques, poc després els escaladors Catalans de l'època és llencen a l'obertura de magnífiques vies. Ens aquells anys el Pedra viu una gran activitat escalatòria. Després d'una dècada d'escalades, l'activitat ha baixat, però les vies segueixen sent una referència imprescidible per els escaladors. La cara sud té una aproximació i un descens llargs que cal tenir en compte a part de la pròpia via. Un altre consideració és que el terreny de joc és troba en alçada on la climatologia també juga el seu paper, el Pedraforca és l'escola d'escalada en alta muntanya.
Avui hi quedat amb en Ramón a Saldes amb la intenció d'anar a la via Anglada Guillamón de la cara Sud del Pollegó Inferior. La via ja l'hem fet però l'han reequipat, no sense polèmica, així que per curiositat anem a veure com ha quedat.
L'aproximació la fem per la pista bastant malmesa , on cal anar en 4x4, que puja a les antigues mines, ara abandonades, deixem un desviament a la dret que va al Rogent. Al final de la pista deixem el cotxe, una mica més endavant trobem un cartell que ens indica el Prat de Reo. El camí és bastant comada de fer, un cop passada la font és troba una fita, just a la dreta un caminet ens porta directament al darrer tram de tartera que puja a la cara sud a l'alçada de la via de Tots. Flanquegem a la dreta pel peu de la paret fins arribar on comença la via Anglada Guillamón.
la font de Prat de Reo i una colla de cabirols
Comença en Ramón per les plaques herboses, veu un parabolt a l'esquerra però com és difícil de rectificar tira a munt fins que s'acaba la corda (60m) i munta la R1. Quan pujo jo veig una placa i un parabolt que indiquen el començament de la via.
Surt-ho de la reunió en flanqueig a l'esquerra trobo una R i segueix-ho a munt, deu n'hi do com tira això, cal concentrar-se i escalar entre assegurances amb dificultat mantinguda, (V+/6a) fins que arribo al penúltim parabolt, ho intento per una banda per un altre i no veig el pas, així que flanquegi-ho a la dreta si segueix-ho per la via original , un passatge de V hem deixa a la R2.
El tercer llarg ara ja en comú a la variant d'entrada, segueix per un díedre fins una placa on s'imposa el A0, per sortir a l'esquerra a busca un altre placa i entrar a la R3.
El quart llarg segueix una fissura ampla amb passos tècnics fins arribar a una placa on segueix-ho en Ae, trobo una antiga reunió, dubto i al final la munto R4.
Segueix en Ramón en Ae troba un pas llarg al mig on cal prestar atenció una mica més a dat troba la una R i la munta. Suposo que en l'actualitat la reunió és deu muntar aquí.
El sisè llarg va per la fissura en escalada combinada fins que arribo a un parabolt on no és veu clar la sortida, pujo a últim d'estreps i puc posar un Camalot del u i d'aquí agafar un pitó, posant una baga per que no entra el mosquetó, i sortir a l'esquerra un darrer ressalt deixa a la R.
El darrer llarg va per una canal-xemeneia, que és puja en encastament (V) fins a sortir a les pendents superiors.
D'aquí fem un llarg fàcil fins a trobar un altre R on recollim el material i seguim grimpant a buscar una gran fita que és veu a la dreta i marca la sortida de la Paret.
El descens el fem per les costes del dou fins un coll que ens torna a la vessant sud i a peu de via on seguim el camí de pujada.
En quan a la via s'ha obert una variant per l'esquerra de la via original, per les plaques amb dificultat alta i mantinguda. La resta trobarem parabols a trams distanciats, amb passos obligats de V+, s'han tret pitons canviant el caràcter original de la via, quedant més dura que abans segons el nostre parer.
Per Ramón Prades i Joan Asín
a les rampes del primer llarg de la via original
a la placa de la variant del segon llarg i entrant a la R per la via original
tercer llarg
mantigut quart llarg
a l'artificial del cinquè llarg
sisè llarg
darrer llarg i a la fita de les costes d'en Dou
31/08/10. Després de les vacances, aprofitant que en Jaume encara lliure les tardes, quedem per anar a Montserrat. Em proposa anar a fer la via Glòria de la Miranda de Can Jorba.
