dissabte, 27 de febrer de 2010

Montserrat , descens joc de l'oca.

27/02/10. Després d'un mal divendres on veus una vegada més lo fràgils que som i que en pocs segons tot pot canviar, necessitava anar a escalar. Havia quedat amb en Juan Carlos, la primera intenció va ser anul·lar-lo però al final quedem igualment a Collbató.
El dia tot i estar núvol sembla que s'aguanta. Després de veure diferents propostes, ens decidim per la via Drac Gos, però per assegurar el tret pujarem caminant, hi han masses fracassos quan és fa una via de la Miranda de Can Jorba abans o és puja pel joc de l'oca. Tot va força bé fins arribar a peu de via on comença a caure una fina pluja que va mullant la paret. Ens refugem una estona sota un desplom esperant que parí. El temps passa i no millora, així que decidim seguir baixant pel Joc de l'Oca, tot mullat i relliscós, no ens deixa un altre alternativa que d'anar fent ràpels.
Un cop a baix el dia no millora, tornem a Collbató fem un café i cap a casa. Un altre cop serà.
Per Juan Carlos Sanchez i Joan Asín


la paret mullada

en Juan Carlos com el dia borrós

tot esperant

rapelant

ara una cadena

passatge curiós

seguim rapelant

darrer ràpel

dimecres, 24 de febrer de 2010

CAM NOU BARRIS, via Somni de tardor

24/02/10. Aquesta tarda amb l' Antoni hem anat a fer la darrera via de 5 que han obert la colla de veterans. Fa sol, cosa estranya, però amb una mica de vent que no ens molestarà.
L'aproximació cada cop la fem per un lloc, però al final sempre arribem. No hi ha totxo sense vies per tot arreu, el lloc s'ha convertit en un santuari d'escalada esportiva, tret de les vies obertes per la colla de veterans, estudiosos del lloc que han buscat la manera de connectar agulles quedant vies de tres llarg prou apanyades i la prova és les seves repeticions.


El primer llarg comença just a l'aresta a l'esquerra de la somni de primavera, surt amb flanqueig IV,fins una canal on agafem la paret vertical i mantinguda amb pres cantelluda V+, després la placa s'ajeu IV+ fins arribar a la reunió.

El segon llarg de tràmit caminem uns metres fins agafar el segon pany de paret, passatge de Iv per superar un ressalt, seguem per una placa ajaguda III,II, fins un altre ressalt IV per entrar a la reunió. En el nostre cas (cordes de 60m) vam seguir fins muntar la reunió abans del darrer llarg.

El tercer llarg és vertical i mantingut, comença amb passos fins on cal anar buscant el pas (V+), la roca que ha estat sanejada, fa dubtar la seva solidesa al començament però esta força be, un pas desplomat ens barra el pa, cal buscar la col·locació per arribar a unes bones preses(6a), seguim uns passos de V per encarar la darrera placa (V+), hi han forats per la banda dreta. Estic content per que m'ha sortit net.

Baixem amb dos ràpels, el dia comença a allargar-se mica en mica i la temperatura va agafant grau, aviat la primavera.

Per Antoni Gómez i Joan Asín


sortint del tram vertical del primer llarg

Antoni entrant a la R1

al segon ressalt del 2ºllarg

en plena acció al 3er llarg

el 3er llarg des de la 3ªReunió

aquest cop la foto l'hem fet a baix

dimecres, 17 de febrer de 2010

17/02/10.Penya Ginestra

17/02/10. Aquesta tarda la intenció és anar a Montserrat, quan arribem a Collbató ens rep la puja, fem mitja volta hi anem cap el Pic del Martell. Quan arribem el temps s'aguanta, entre una cosa i un altre no queda gaire temps, així que anem a la Penya Ginestra a fer esportiva.

Hem fet tres vies de la banda esquerra de la paret, la primera per un esperó equipat amb químics d'una dificultat de V , després la Pepi 1 i un altre de l'esquerra de V+, totes molt atlètiques i ben equipades.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

a la primera via

a la Pepi 1

diumenge, 14 de febrer de 2010

Serrat de les Garrigoses, via l' Aranya

13/02/10. Avui amb en Felip hem quedat per esmorzar a Collbató amb en Min i Manel per escalar després sí és pot. Quan arribem al Bar la temperatura es de 0º/-1ºC. Demanem els entrepans calents clar. Passa l'estona i en Min i Manel no apareixem, canvi de plans o s'han quedat a casa calentets?.Després del café ja no hi ha excusa ens hem de decidir?????. En Felip segueix la seva recuperació de reentre a l'escalada després de la lesió. Al final anirem a repetir l'Aranya que encara es pot escalar des del camí.
Tot i el fred al no haver-hi vent és suportable, ens trobem a en Jaume Salat i un company que van a la Codolosa fortament abrigats a l'aparcament.
Fem l'aproximació tranquil·lament fins a peu de via, en Felip és veu en ganes de començar. El primer llarg és mantingut en cinquè i cal anar buscant els passatges, no portem ressenya arribat a un punt amb una placa pel davant en Felip dubta i jo tampoc ho tinc clar així que munta reunió. Quan arribo en bé a la memòia que era per la dreta a buscar un díedre i després sí la placa fins a la reunió, me la salto, segueixo per una placa desplomada amb bona presa, vaig a buscar un díedre amb un pas força atlètic que quasi hem surt però m'haig d'ajudar del parabolt.Un cop superat el pas arribo a una reunió, que normalment no és fa, la munto.
Segueix en Felip per un díedre a protegir fins a trobar la reunió. Un llarg fàcil per un feixa ens deixa a l'inicii de la segona part, fletxes i indicacions. Segueixo per terreny una mica caòtic fins a trobar una fletxa que marca un díedre que supero i flanqueig-ho a la dreta fins la reunió. Aquest tram és una mica perdedor, cal seguir les indicacions i la lògica.
El següent llarg surt a la dreta per pujar per un díedre, flanqueig a la dreta fins un espit, una placa que hem d'agafar de dreta a esquerra ens deixa a la reunió.
El següent llarg va per un magnífic díedre a equipar al gust, segueix per terreny més fàcil, hem salto un reunió, un altre passatge de díedre per arribar a la reunió.
El darrer llarg surt a l'aresta passatge desplomat, per seguir sense més problemes per l'esperó fins a la reunió.
Durant l'ascensió ha sortit el sol i tot que la temperatura era baixa, s'ha deixat fer prou bé.
Tres ràpels ens deixen a la feixa des on anem a buscar ala canal de l'esquerra, de cara a la paret, per on anirem seguint fites fins al camí prop de la Cova.
Aquesta és la via clàssica del Serrat que no et canses de fer, llarga, atlètica, on cal equipar, amb una dificultat de V mantingut amb algun passatge extra.
En Felip ha quedat content, mica en mica va trobant el punt.
Trobareu una bona ressenya a Escatroncs.
Per Felip Linares i Joan Asín

primer llarg


magnífic díedre
entrant a la primera reunió després de la feixa

la placa abans de la reunió

sortint del díedre a equipar

pas de sortida per agafar l'esperó, darrer llarg

dijous, 11 de febrer de 2010

ROCA NAIREDA, via Postre de músic

11/02/10. Les perspectives avui son de sol però temperatures baixes, amb en Manel hem quedat per anar a Narieda, ell encara no ha estat i té ganes de conèixer aquesta paret. Hi ha un via que fa dies que tinc ganes d'anar en plan d'aventura, la Mel i Mató. No he torbat gaire per no dir cas res d'informació.

Quan arribem a l'aparcament, ja hi tornem a ser, bona temperatura ni fred ni calor és a dir 0ºC i un ventet fredot com diu en Molina. Amb l'esperança de que la paret estigui més arrecerada fem l'aproximació, que està cada cop més fitada i camí més marcat.

A peu de via comença la recerca per on entrar a la Mel i Mató, mirem la ressenya, la postre de músic, ara cap a l'esquerra, per aquí no i per allà tampoc . Al final ens decidim per un lloc, però aviat ens adomem que per aquí no és. Faig mig llarg puja en Manel i escaqueig cap a l'esquerra. Tornem a estar al peu de via, el temps va passant i decidim entrar per la canal de la Café Copa i Puro, per buscar la via més adalt. No ho veiem clar i trobem una ristra de parabolt?, després de dubtar la seguim resulta ser la Postre de Músic, jo la vaig fer l'any 2001 hem costa adonar-me fins després de varies tirades de quina via és.


Fem tres llargs de corda per plaques mantingudes d'un dificultat de V,IV+, algun pas de V+, cal afegir alguna assegurança, tascons i friends.

Segueixen quatre llargs de dificultat més baixa, IV,III, amb algun tram herbós.

Els tres darrers llargs comença amb la tirada clau de la via una placa amb adherència, amb 4 parabolts i una dificultat de V+. La temperatura baixa i fem el llarg amb les mans i els peus força gelats. La següent té una sortida amb adherència i expo, fins arribar a una savina, aquest per mi, es un dels passatges clau de la via tot i només marcar-lo de V. El darrer llarg supera uns ressalts fins al darrer amb un clau i un passage molt difícil.

La via acaba just al cim, on rebem el fort vent antàrtic que bufa de nord. Entre una cosa i un altre s'han fet les 17,30h, baixem pràcticament corrent fins entrar a la canal on deixa de bufar el vent, ara més tranquils seguim baixant fins arribar al cotxe amb les darreres llums i -3ºC.

Per Manel Benavent i Joan Asín


ressenya d'onaclimb

primer llarg del 2ºtram
festival de plaques



al llarg d'adherència de V+

darrer llarg
anem que fa fred

dissabte, 6 de febrer de 2010

Paret de l'Os, combi via 25+esperó sud

06/02/10. Hem quedat amb en Jaume per anar a Terradets, quan arribem però la paret està a l'ombra i bufa aquell airet gelat desmotivant. Canvi de plans anem cap a Sant Llorenç de Montgai. Aquí el sol ja toca a la paret i el vent no és nota.
Tot tafanejant la guia dies enrere vaig veure la via 25 a la paret de l'Os, que no la deixava malament. Així que ens llencem a l'aventura.

Aquest pany de paret està minat de vies esportives, ens costa veure per on va la via, guia en mà recorren la paret fins a trobar on comença.

El primer llarg segueix una diagonal d'esquerra a dreta, una placa fina fins agafar una llastra que anirem seguint amb bavaresa fins una placa vertical d'entrada a la reunió, pas d'estrep en el meu cas. Anirem trobant tot tipus d'equipament, parabolts, espits, burins (sense plaqueta), també és pot posar algun tascó, friend. Es un llarg d'uns 30-35m molt atlètic i espectacular. La reunió es penjada. V+, Ae (6a) mantingut.

El segon llarg surt flanquejant a l'esquerra per una aerea cornisa on trobarem dues reunions d'altres vies, un cop fet el flanqueig en Jaume no ho veu clar, el díedre esta brut i amb roca dubtosa. Munta reunió. Segueixo, pel díedre no es pot anar, per l'esperó es veuen tres espits, arribo al primer, pas d'estrep, sortida fins el segon. Per agafar el tercer no es veu clar, estudio el passatge, faig un pas de ganxo per sortir per la dreta fins arribar a l'alçada de un espit que queda fora de l'itinerari lògic. Un placa més ajaguda ens porta a la reunió 2 espits. V+,Ae.

El tercer Llarg segueix per l'esperó amb pasos atlètic (V) on s'hem d'auto protegir, la reunió també es té de muntar.

Ara segons la ressenya hem d'anar a buscar l'esperó de la dreta, m´ho miro un cop, dos... no és veu clar. Desprès de dubtar una estona vaig a buscar l'esperó sud. Segueixo per una aresta fàcil, fins arribar a una llastra un pel desplomada, que passo amb bavaresa poso dos friends i un pont de roca, passatge V+, un cop a l'esperó trobo un parabolt, pujo fins un balcó on hi munto reunió.

Ara segueix en Jaume a pler esperó perfectament equipat amb parabolts i pitons, primer un díedre vertical amb bona presa, desprès s'ajeu una mica fins arribar al darrer ressalt. V,IV.

El darrer llarg té una sortida, amb el pas clau de la via de l'esperó sud, l'he vist graduat de IV, V-, jo personalment crec no estaria demés posar V+/A0. Desprès seguim gaudint de l'esperó IV+ fins el cim.

Hem buscat aventura hi l'hem trobat, per acabar pugem fins el cim, trobem una canal equipada per on baixem, fins quedar tallats, trobem unes anelles de ràpel per on baixem fins atrobar-ne un segon una mica amagat. Deu ni do el que ha donat de sí aquesta curta però intensa paret, que no deixa de sorprende'ns.

Per Jaume Galban i Joan Asín

el espectacular primer llarg



















al flanqueig del 2º llarg
Afegeix una imatge
Afegir un vídeo

Suprimeix el format de la selecció
en Jaume a la R2 bis

per l'esperó del tercer llarg

quart llarg anant a buscar l'esperó sud

al díedre del cinquè llarg

darrer llarg

Uffff deu n'hi do

dimecres, 3 de febrer de 2010

Pic de Bastiments 2881m

3/02/10. Aquest any encara no he pogut fer cap sortida d'esquí de muntanya, avui he quedat amb en Isaac a Ulldeter. Quan arribem el panorama no és gaire encoratjador, hi ha poca neu la única possibilitat és el Bastiments. A l'aparcament trobem al Toni i la seva companya que també van al Bastiments.

Seguim per la pista d'esquí fins que la deixem per agafar el camí al coll de la marrrana

arribant al coll de la marrana sempre curiós

trist panorama del Bastiments amb la neu molt justa

iniciant la pujada de la pala

seguim pujant

darrers metres
només queda baixar, com o per on puguis.

La primera intenció era fer un altre cim de la zona, però les circunstàncies ens han dut a tornar a fer el Bastiments. El dia ha estat magnífic, la neu una mica pesada.