PARET DE LA CODOLOSA, via REINCIDENTS i EL BALCÓ DE LA CODOLOSA

29/01/11. Aquest dissabte Montserrat es lleva amb neu a les cotes altes i temperatures baixes. A l’arribada a Collbató hi ha una certa sensació de ressaca climatològica, parets mullades, dos grau de temperatura i núvols en intenció d’esvair-se, o no?.  Al bar Muntanya trobem a la colla de Badalona i en Jordi Martínez amb un company, xerrada i esmorzar. L’ambient  mandrós no dona per a grans aventures, tenint  en compte que hem d’anar a dinar a casa. Al final després d’allargar el cafè, anem a treure una mica més de punta a la Paret de la Codolosa.  Dues propostes la via Reincidents dels germans Masó i la via El balcó de la Codolosa, equipada per Joan Baraldés.

recorregut de les dues vie

Les boires i els núvols donen pas al sol deixant les parets per a poder escalar. La via Reincidents, va per l’esperó a l’esquerra de la via Alimera, la ressenya que es pot trobar a 

lanochedelloro, on recomana portar pitons, així que els agafem.

ressenya dels germans Masó modificada i recorregut

El primer llarg supera un primer ressalt vertical assegurat amb dos espits i un pont de roca,IV,IV+. Després la placa s’ajeu i la dificultat baixa,III fins a la R1,40m 2 espits.

El segon llarg comença per una xemeneia , un cop superada anem en tendència a la dreta a buscar l’esperó,pitó, per on seguim, trobarem un pont de roca i un espit, és pot posar algun pont de roca, la dificultat mantinguda de IV,IV+. R2, 40m un pitó, és pot reforçar amb un friend mitjà.

Un ressalt de 5 metres en deixa a la feixa, III,IV.

al primer llarg

l'esperó del segon llarg

Recollim les cordes i anem a buscar  la via El balcó de la Codolosa.

ressenya d'en Joan Baraldes de la via El Balcó de la Codolosa

El primer llarg comença potent per una placa vertical fins al primer parabolt a uns 5/6m, no val caure, V mantingut, després la dificultat va baixant IV fins a R1,35m, un parabolt.

El segon llarg comença per una canal díedre,V per entrar a la placa amb dos passos d’Ae, sortida vertical i mantinguda V+ fins un parabolt, un darrer ressalt, és pot llaçar una savina a l’esquerra, amb sortida terrosa fins R2,15m 2parabolts.

a la vertical entrada del primer llarg

al curt però intens segon llarg

Per la baixada pugem uns metres fins a trobar la drecera del Frai Garí a l'esquerra marques blanques i grogues.

Hem aprofitat el matí amb dues vies amb dues concepcions diferents, una de caire clàssic amb dificultat moderada i un altre d’equipada de caire més esportiu, on cal tibar més.

Per Antoni Gómez i Joan Asín.

l'Antoni sortint de la via i al cim

SERRAT DELS MONJOS,via Alba....oi?

26/01/11.  Amb en Ferran en teníem una de pendent, el darrer cop que vam quedar va ploure.  Avui però fa fred, parem a fer una cafè al Bar Anna del Bruc on trobem a una bona colla de coneguts i companys, així que allarguem una estona l’estada.  Avui anem a fer la via Alba…oi? recent oberta al Serrat del Monjos per en Jordi Martínez, és pot trobar tota la informació al bloc sibesmessanepren. Quan arribem a peu de via sorpresa ja hi ha una cordada.

La via té dues parts ben diferenciades, la primera fins a la feixa hi trobem 5 llargs de corda. El primer és el més difícil, comença per una placa amb una entrada força fina que segueix mantinguda  fins agafar un marcat esperó a l’esquerra  que ens porta a la R1,30m, V+,6a,V+. El segon llarg comença amb roca escamosa fins sota a un desplom que és supera amb dos passos  d’Ae, una sortida amb bones preses a la dreta ens deixa a la R2, 15m, A0,V,Ae,V. El tercer llarg surt per l’esquerra a buscar una placa ajaguda, amb líquens, R3, 30m, IV. El quart llarg surt a la dreta a buscar  un marcat díedre, un cop superat trobem a la R3,25m, V,V+. El cinquè segueix una placa ajaguda, R5, 60m, IV-,III. D’aquí és pot baixar anant a l’esquerra a buscar el torrent on trobarem el tram final equipat.  Encara hi ha trams amb roca delicada que amb el pas de cordades anirà quedant millor, aquest tram està equipat amb parabols de 8mm i claus, nosaltres només hem posat un tascó a l’entrada del díedre del quart llarg.

La segona part  la cosa canvia, pugem per la feixa fins el peu d’un seguit de plaques ajagudes i poc equipada. El sisè llarg va per una placa on només trobarem un parabolt, R6, 35m, IV. El setè llarg surt a l’esquerra per anar a buscar un marcat esperó amb un ressalt més vertical al mig, R7, 45m, V,V+,IV. El vuitè llarg trobem un ressalt d’entrada amb un passatge vertical, després la placa s’ajeu, R8,40m, V,IV. El novè llarg surt per una placa ajaguda a l’esquerra on no trobarem cap assegurança la R9 cal muntar-la, 60m, III,IV,III. Un darrer ressalt de 5 m fins el final de les dificultats.

Pugem uns metres fins a un coll on trobem una fita, amb un flanqueig descendent a la dreta fins a trobar el camí que amb 1:15h ens porta a l’aparcament.

Nosaltres hem estat tres hores i mitja en fer la via. La via li calen repeticions, encara trobarem llastres i roca que cal sanejar.

Per Ferran Álvarez i Joan Asín

al mantingut primer llarg

superant el desplom en Ae

tercer llarg

al díedre del quart llarg

a la placa ajaguda amb líquens del cinquè llarg

segona part sisè llarg

el setè llarg és el més mantingut i equipat de la segona part

vuitè llarg

novè llarg

sortint de la via

al cim

CAP DEL RAS, via EL REVERSO TENEBROSO + BADALONA

22/01/11. Hi han vies que et criden l’atenció per algun motiu, però que costa d’anar-hi, la via El Reverso Tenebroso n’és una d’aquestes. En Min em va passar la ressenya original fa bastant anys i és veia factible. Cada cop que anava al Montsec d’Àres hi pensava en que la tenia pendent. D’aquesta via no és troba informació, tret del llibres de Montsec Oest, i una repetició en lliure que és pot trobar al bloc “Aquí ves al Loro”. Entre dijous i divendres un seguit de trucades per quedar, fa que per casualitat envàuqui a una bona colla per anar-hi.

La poca informació d’una via sempre em crida l’atenció, és un al·licient per a descobrir  que ens reservarà. Un cop feta,  a part de que t’hagi agradat més o menys, la diferencia està en que l’has viscuda a la teva manera.

ressenya via EL REVERSO TENEBROSO

Després de la parada obligada a esmorzar al bar Sport de Bellcaire, on sempre hi trobes algun conegut per a saludar i comentar alguna cosa, marxem cap a Àger. Avui  tot hi fer un dia esplèndid en referència al sol, la temperatura és molt freda. Deixem el cotxe a l’alçada de la via, preparem el material i les cordades,  en Manel, Juan Carlos i en Felip faran una cordades i en Joan B i jo l’altre. L’aproximació curta  però amb forta pujada,  ens serveix per a escalfar una mica el cos. La via comença a la dreta de l’Esperó Badalona un burí al peu de via ens marca l’inici.

El primer llarg comença amb uns passatges que cal negociar amb roca delicada fins a la primera assegurança V, una placa vertical que superem amb dos passos d’Ae, seguit d’uns ressalts on cal anar buscant el passatge i les assegurances, amb  passos herbosos i roca a controlar IV,V. R1,35m.

El segon llarg surt a l’esquerra per anar a buscar un marcat díedre, pugem per la placa de la dreta uns metres amb roca bona V, fins  a  flanquejar a l’esquerra amb passos  d’Ae en flanqueig i llargs. R2,20m.

El tercer llarg va per una placa vertical  força equipada que superem amb Ae (7a+), amb una sortida atlètica al final  amb bones preses per entrar a la R3 a sobre d’un arbre IV, 35m al peu del marcat díedre.

El quart llarg va per la immensa placa de la dreta del díedre totalment equipada amb burins. La placa comença ajaguda i va agafant verticalitat fins arribar a un sostre que cal superar per entrar a la reunió. Al primer tram de V segueix un altre vertical on cal buscar el passatge a la dreta de les assegurances V+, desprès ja és posa molt vertical  amb preses romes, seguim en Ae. R5, 45m.

El cinquè llarg surt a l’esquerra per terreny fàcil amb herba i pedres soltes per entrar a una canal que seguim cap a la dreta, fins una ressalt força polit amb dos burins, la ressenya marca V però el segon pas és més difícil, en el meu cas una A0 per a col·locar-se bé abans de fer el pas. R5 30m.

La via acaba a la feixa, d’aquí és pot seguir-la cap a l’Est fins a trobar la canal de baixada. A la R3 ens ha agafat fred al bufar lleugerament el vent, però ara sembla que no bufa. Amb en Joan B i en Felip seguim per l’Esperó Badalona fins el cim. En Juan Carlos és recent del colze i en Manel l’acompanya. Un flanqueig de 40m per la feixa ens deixa a la R4 de l’esperó Badalona.

El llarg comença per una placa ajaguda per anar a agafar un marcat esperó, on cal pujar per la dreta de les assegurances.  Cal anar navegant per trobar els passos en lliure 6a, si no, haurem de fer A0/Ae. 50m.

El darrer llarg té tres ressalts un primer molt espectacular amb un passatge en bavaresa V, surt a una feixa, anem a l’esquerra fins un altre ressalt que superem en tendència a la dreta IV, al peu hi ha una R però no cal fer-la. Un altre feixa amb un darrer tram molt llis on trobem dos passos d’Ae per sortir en lliure IV. 50m.

El dia s’ha aguantat prou bé amb sol que ha fet baixar la sensació de fred, però l'hem sentit quan a bufat lleugerament el vent, per sort no ha anat a més.

Via de caire clàssic, amb trams herbosos i roca delicada o solta a les feixes, però amb plaques de roca molt bona. Equipada amb burins, algun espit i clau, ens permet viatjar del IV al 7a, tot decidint  quan comença l’ Ae. La via està assegurada, portar algun friend opcional.

Per, Felip Linares, Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz, Joan Baraldes i Joan Asín.

primer llarg 

en Joan B entrant al díedre del segon llarg i Juan Carlos a la placa

entrant a la R3

a la llarga placa del quart llarg

sortint a la feixa on acaba la via

Joan B a la R4 de la Badalona, Manel, Juan Carlos i Felip plegant cordes

cinquè llarg de la via BADALONA

en Felip al darrer llarg

al cim amb la companyia del fred

PARET DE LA CODOLOSA, via LA RAMPA

16/01/11. Avui amb en Jaume només tenim temps per fer una matinal, així que ens arribem fins la Codolosa per fer la via de la Rampa. Amb el Toni la vam fer una tarda ja fa uns quants anys, sense saber com és deia ni que tenia una segona part, després de les piulades d’en Joan B i l’Eduard em van venir ganes de tornar-hi fins a dalt.

ressenya

La via l’hem fet en sis llargs de corda, així dura una mica més. El primer llarg comença amb un pas força atlètic, després segueix per un díedre ajagut, fins un ressalt abans de la R1. El segon llarg va a buscar una placa vertical, molt assegurada, amb passos fins un cop superada s’ajeu fins a la R2 al peu d’un marcat díedre. El tercer llarg segueix el díedre fins a la R3, envoltada de vegetació. El quart llarg surt a l’esquerra a buscar una placa on podem posar un friend mitja abans d’un espit i uns passos fins, a sobre trobem la R4. Ens desencordem i seguim la feixa cap a la dreta per anar a buscar la segona part de la via. El cinquè llarg comença per una placa amb passos vertical, en Jaume posa un melet i després un alien vermell, abans d’arribar al primer espit que està a uns 5 o 6 metres. Després s’ajeu una mica i amb bona roca i bons còdols és va fem fins a la R5. El sisè llarg segueix per un díedre amb roca delicada, a la dreta és veuen dos parabolts, quan arribo al segon veig que els espits estan a sobre  a l’esquerra, torno al díedre que el segueix-ho fins el final per flanquejar a la dreta fins a sota d’un marcat desplom un passos atlètics amb bona presa, però on cal tibar, no trobo la presa per xapar el segon espit, A0 per xapar, baixó i ara si, la presa estava a l’esquerra, uns passos més i trobem la R6.

El descens el fem pujant una mica per anar a buscar els senyals grocs i blanc de la drecera del Frai Garí que trobem a l’esquerra.

Pel sol i temperatura que fa no sembla que estem al mes de gener, més aviat sembla que estem a la primavera.

Una via ràpida amb passos interessants que podem fer en 6 o 4 llargs, on podem portar el semàfor d’aliens i friends fins el 1 de Camalot per si volem reforçar algún passatge. La via no té continuitat però és un opció a tenir en compte, idela per a una tarda o matinal.

Per Jaume Galban i Joan Asín

pas atlètic d'entrada i a la R1

a la mantinguda placa del segon llarg

díedre del tercer llarg

a la placa del quart llarg

a la placa del cinquè llarg

díedre del sisè llarg

en Jaume arribant a la R6

al cim i anant a buscar la baixada amb un mar de núvols al fons

MONTSERRAT, SERRAT DELS MONJOS, via ALTA FIDELITAT

8/01/11. Aquest dissabte em retrobo amb en Felip que fa temps que no escalem plegats. No tenim cap pla, així que durant l’esmorzar anem fent propostes, hem d’estar al migdia a casa i la cosa no dona per gaire, al final en Felip proposa l’Alta Fidelitat al Serrat del Monjos que encara no l’ha fet.  

A peu de via coincidim amb en F.Suñol de Badalona i un company que ens  deixen veure la ressenya molt amablement, moltes gràcies. Després d’una ullada ja la recordo millor.

La via de quatre llarg, amb una entrada en bavaresa, segueix mantinguda per placa, seguida d’un díedre i més placa fins a la R1. El segon llarg surt a l’esquerra per anar a buscar un díedre i pujar sobre d’un ressalt a la dreta. Ara per placa amb el pas clau de la via V+, un cop superat trobarem la R2. El tercer llarg va en tendència a la dreta per plaques, fins assolir l’esperó de la dreta, creuant la via Biquini, on trobem la R3. El quart llarg, va superant ressalts fins una placa que ens porta a la dreta on amb un pas atlètic sortim a una zona de plaques fins arribar a l’aresta on fem la R4. Baixem per corriols fins arribar a la instal·lació de ràpel, que ha estat  renovada per en P.F i T.

La via esta pràcticament equipada, però és recomanable portar algun friend. És pot trobar una bona ressenya i explicació al bloc d’escalatroncs.

Per Felip Linares i Joan Asín

arribant a la R1

al pas clau del segon llarg

per les plaques del tercer llarg

superant ressalts al quart llarg

a l'aresta plegant el material

MONT-ROIG, EXTREM, via LABERINT EN UN TEMPS

L'EXTREM

7/01/11. El Mont-Roig és un lloc ideal per anar-hi a l’hivern.  Quan quedo amb en Juan Carlos, després de veure opcions, ens decidim per anar a fer la via Laberint en un temps, de nom atraient. Una recerca pel mon virtual porta a no trobar cap referència….l’única informació que  tenim és de que fa anys la van fer el Jesús i en Min, la guia d’escalades a la Noguera la cataloga com a recomanable. Al final també s’apunta l’Antoni i el Llorenç amb la Ingrid.

A Sant Llorenç de Montgai recollim a la Ingrid i pugem fins el refugi forestal “El Buho”. Des de Vilanova de la Sal surt la pista que ens porta fins el coll de porta amb prou bon estat d’aquí fins el refugi trobem un primer tram força malmès on cal anar amb un cotxe 4x4 si no volem deixar els baixos en l’intent. Si ho fem amb cotxe l’aproximació a l’Extrem és en baixada. Per arribar-hi des del coll necessitarem una hora caminant i des de baix més.

RESSENYA

Quan arribem a peu de la via en Llorenç i la Ingrid és preparen per fer el flanqueig que porta a l’inici de la via de la Lara, que va a la dreta de la nostra.

La via segons la ressenya té cinc llargs de corda, 3 de curts i 2 més llargs. Avui sense sorteig proposo de fer jo els tres primers, en Juan Carlos el quart i l’Antoni el darrer, dit i fet, després però en Juan Carlos diu que a la propera ho haurà de decidir la pedra.

El primer llarg comença per una placa fins un burí, intento fer el pas però no trobo la presa per sortir, així que pas d’estrep seguit d’una agonia per agafar l’altre burí, un A0 per seguir en terreny més amable fins a un arbre on trobem la R1 de la via que no cal fer. Segueix un díedre molt agradable on cal auto assegurar-se. La R1 la trobem a la dreta, 40m.

El segon llarg surt en flanqueig a l’esquerra amb passos aeris i amb un tram amb vegetació. R2 15m. Quan arribo a la R trobo una baga amb un maillon ???, miro cap amunt i només veig una fissura neta, després descobreix-ho un espit bastant a munt. En Llorenç i la Ingrid apareixem per la dreta, aprofitem per fer alguna foto.

El tercer llarg li toca a en Juan Carlos, la veritat és que agafen ganes d’aprofitar la instal·lació i tirar cap a baix. Si posa no gaire convençut però va posant friends i tascons fins arribar a l’espit, d’aquí ja és fa més amable tot i la verticalitat però és van trobant claus i espits, una sortida vertical amb bona presa que tira en darrera, porta a sota d’un desplom  que un cop superat en deixa a R3, 35m. En Juan Carlos ha treballat de valent.

El quart llarg per l’Antoni segueix recte per la fissura díedre fins una zona herbosa, superat el pas una placa amb arbres porta sota del sostre, cal pujar a l’arbre i passar a la placa de la dreta on uns passatges atlètics ens deixen al cim. R4 25m.

Al cim ens trobem amb en Llorenç i la Ingrid que surten de la via de la Lara força contens, fem la foto de cim plegats. El descens en 10 minuts evident fins el Refugi.

En resum, via dura poc equipada on cal treballar de valent. Trobarem  buríns, espits i claus, cal portar tascons, friends fins el tres de Camalot i 2 estreps. Nosaltres hem estat quatre hores.

Per Juan Carlos Sánchez, Antoni Gómez i Joan Asín.

Primer llarg placa d'entrada i al díedre

en Juan Carlos i l'Antoni a la R1

La Ingrid i en Llorenç a la via de la Lara

en Juan Carlos al treballós tercer llarg

l'Antoni al quart llarg

tots plegats al cim