MONTSERRAT,LA CODOLOSA, Via DELS INDIGNATS

el terreny de joc

28/05/11. Davant la inoperància dels agents per adaptar el sistema a les noves necessitats, limitant-se a tornar a alimentar la bèstia per que tot segueix-hi igual o pitjor,alguna cosa està passant. La societat ha dit prou, ha sortit al carrer instal·lant-se en places significatives de pobles i ciutats per que ESTEM INDIGNATS. Divendres va haver-hi un lamentable intent de fer callar aquets moviment que mica en mica va agafant muscle.

Vagi el nostre suport amb una petita via com el moviment encarà, esperant però d'obrir-ne un altre de més llarga i dura, senyal que alguna cosa haurem canviat.

ressenya

La via oberta per baix, segueix un pany de paret que queda entre la via Josep Monistrol i la Rampa, equipada amb parabolts del 10 on només caldran 8 cintes exprés i reunió. Amb una dificultat màxima de 6a, però és pot fer amb Ae i una dificultat obligada de V, cal escalar entre assegurances.

El primer llarg comença en una canal, amb un pas atlètic per agafa la placa de l'esquerra  pugem recte fins el proper parabolt des d'on seguim en tendència lleu a dreta fins a trobar a l'esquerra la R1 30m, 4 parabolts.
El segon llarg surt a l'esquerra per anar a buscar una placa vertical equipada amb dos parabolts 6a, cal anar a buscar una llastra des d'on veurem el proper parabolt, un cop passat la placa s'ajeu. Flanquegem per terreny fàcil a la dreta passant un tram en vegetació  hi seguir per un altre placa amb una entrada força difícil V+ perdent verticalitat després fins a trobar la R2, 35m, 7parabolts. 
El tercer llarg va a buscar un esperó amb roca més delicada, però millor del que sembla a primera vista. R3 15m, 2 parabolts.
El descens és pot fer caminant cap a l'esquerra (oest) anant a buscar la drecera de Frai Garí o rapelant per la via, des de la R2 amb cordes de 60m, s'arriba a peu de via.
La via ha estat netejada, quedant una mica de terra que s'anirà esvaint amb la pluja i el pas de cordades.
Per una colla d'indignats Antoni Gómez, Jaume Galban, Joan Baraldes i Joan Asín.
Apa a gaudir-la.

al pas atlètic del primer llarg 

a la placa per entrar a la R2

a l'esperó del tercer llarg

MONTSERRAT OBRINT VIA

25/05/11. Aquesta tarda amb l'Antoni i en Joan B, ens em arribar a Montserrat per obrir una línia curteta que havia vist. Han sortit dos llargs un de 30 i un altre de 35m, amb algun pas interessant. Ara només queda una petita operació d'adequació.

treballant i a la R2

l'Antoni arribant a la R2

el tres a la R2

PARET DE PRIMAVERA, via: BAGA TOTAL

21/05/11.  Dijous havia quedat amb en Juan Carlos i en Manel per anar a escalar el dissabte, a darrera hora del divendres també s'apunta en Jaume que finalment no té cap compromís el dissabte. Ens trobem al Thaussà, durant l'esmorzar comentem on anar. La primera idea és la Serra de Sant Joan, però no trobem la via, estem mandrosos i ens costa trobar la via, en Juan Carlos arrossega restes de grip, en Jaume ha tingut una setmana dura de feina i en Manel i jo vam tenir un sopar ahir.....no hi ha manera de trobar la via....al final però surt la proposta la baga total a la paret de primavera, mai millor dit.

S'ha fet tard entre una cosa i un altre, quan arribem a l'aparcament ja hi ha dos cotxes, en Manel encara pot encabir el seu, però jo al final torno a deixar-lo a baix a la carretera, abans d'agafar la pista. 

Es pot trobar informació de via als blocs: alturgell,  Domzalski i Xavi Bonatti un dels autors de la via.

recorregut de la via

De la cadena que barra el pas de vehicles a la pista, seguim caminant,  deixem el trencall que porta la via Xelo-Bam , després d'uns quans revolts  i superat un contrafort, en  un revolt tancat a l'esquerra i des d'on veiem clarament l'itinerari de la via, una fita marca l'entrada d'un camí que horitzontalment ens porta a una tartera per on remuntem fins a peu de via.

Sentim veus i de cop veiem la cruel realitat, tenim dues cordades de tres i una de dos al davant??. Ja és massa tard per a canviar de plans així que ens equipem,

Faig els dos primers llargs a l'ensamble per plaques fàcils, però on cal parar atenció. Ara segueix en Jaume, que puja a l'hora amb en Manel, cursa paral·lela, és passen la tercera reunió i la muntan després d'un tram equipat amb una corda fixe. Aquí en Manel i Juan Carlos és retiren, les restes de grip li passen factura a Juan Carlos. Faig el que queda del quart llarg i el cinquè junts, aquest ja amb dificultat de V. Primer per una placa vertical amb bones preses i després amb flanqueig a l'esquerra en adherència. A la R5 establim contacte amb el pilotó de cordades, agafant la posició de cordada escombra que ja no deixarem fins el cim.

Els llargs sisè i setè van per una placa vertical per on cal anar navegant amb dificultat màxima de V+ al primer tram i 6a al segon.

El vuitè llarg és de transició per anar a buscar un altre ressalt que amb dos llargs per un marcat díedre en diagonal a l'esquerra i una dificultat mantinguda de V ens deixen a la R10.

l'onzè llarg supera un ressalt de IV per sortir a un terreny ajagut, em salto la R11 i segueixo per la placa ajaguda fins el peu del ressalt final R12

Aquí ens ajuntem les quatre cordades esperant el torn......

Dos llarg de placa per a navegar d'una dificultat de V amb algun pas on  apreta més, si no trobes bé el pas, ens deixa a la R14.

El quinzè i darrer llarg ens reserva la traca final amb uns passos atlètics fins el cim.

En resum via ben buscada que ens portarà a una cavalcada per plaques d'adherència amb passatges atlètics, molt assegurada on només cal portar 14 cintes exprés. la via és bastant ràpida. Millor portar cordes de 60m per empalmar algun llarg. 

Per: Jaume Galban i Joan Asín

en Manel i Jaume als primers llargs

a la via ens tocarà l'ombra

per les plaques ajagudes del tercer llarg

arribant a la R5

a la placa mantinguda del sisè llarg

placa d'entrada a la R7

final del novè llarg

al curiós decè llarg

arribant a la R12

al pas difícil del tretzè llarg

arribant a la R14

en Jaume a la R14, foto feta acabant el llarg

al cim 

PELADET ORIENTAL, via ESPERIT MOHICÀ

PELADET ORIENTAL DES DE RÚBIES

 18/05/11.  Un altre cop a Rúbies i la seva soledat. Avui he quedat amb en Manel per a fer la darrera via oberta al Peladet Oriental, d'en Joan Vidal (lanochedelloro). L'aproximació la fem amb una mitja hora llarga. La via comença després de passar una agulla , trobarem una fetxa picada i  un pitó a  dos metres del terra. 

itinerari de la via i ressenya d'en Joan Vidal (lanochedelloro)

Arribats a peu de via la línia no és veu molt agraïda però serà millor provar-la. 

El primer llarg comença per una placa  a buscar una llastra, en Manel se’n du un ensurt al quedar-se amb un tros a la ma, sortosament no passa res. Amb la mosca a l’orella segueix per unes grades més fàcils fins a la reunió 35m. 

El segon llarg és el clau de la via, a primera vista no fa gaire bona espina, la roca no és veu bona. Comença per una placa ajaguda que es va posant vertical  i augmentant la dificultat a mida que anem progressant fins que desploma, abans d’arribar a  una marcada fissura. Aquí les piles ja comencen a passar factura, ho soluciono amb un pas de baga per posar un tascó. Segueixen uns passatges atlètics per la fissura abans d’entrar a la R2 35m,sota d’un gran sostre. Llarg mantingut i ben equipat.

El tercer llarg l’autor l’anomena la travessa dels esperit, surt en flanqueig a l’ombra d’un arbre amb ofrenes als esperits (plomes i anells de vertebres). Una compacta placa dona pas a una zona amb ressalts que ens porten a la R3 20m.

El quart segueix per una placa, a l’esquerra hi ha una gran agulla, anem seguint les assegurances fins sota d’un ressalt on trobarem uns passos atlètics, assegurat per dos parabolts, a la sortida del segons anem a la dreta uns metres. Pugem recte a busca un pitó i tornem a flanquejar a la dreta a buscar uns blocs (atenció). Pugem per sobre dels blocs i una placa ens deixa a la R5 40m. Aquí hi ha al pot de registre on veiem que el dia 10 de maig van fer la primera repetició (Laura i David Hita) així que nosaltres fem la segona repetició i tercera ascensió.

El cinquè llarg surt per un placa vertical amb preses on cal tibar fort, assegurat amb tres parabolt (Ae possible), que en tendència a l’esquerra dona accés a una fissura-díedre , amb roca trencada però molt equipat, per on seguim fins el cim R5 25m.

Trobem la roca amb un punt d’adrenalina que et fa mantindre la concentració, acompanyada pel toc del cuiner, bon equipament i sanejament, deixant  un bon regust però. La via esta equipada amb parabolts del 10 i pitons. Nosaltres hem portat una joc de tascons i friends fins l’u de Camalot i 12 cintes exprés, però només hem posat un tascó al segon llarg i el Camalot de l’u al quart.

En resum via ben assegurada, amb roca sanejada on haurem de vigilar, que anirà guanyant amb les repeticions, més agraïda del que és veu a primera vista.

Per Manel Benavent i Joan Asín

primer llarg i primer tast de la roca

a la placa i arribant a la fissura d'entrada a la R2

R2 sota el sostre

a la travessa del tercer llarg

ofrenes als esperits penjades de l'arbre

entrant a la R4

darrer llarg

altre cop al cim del Peladet Oriental

SERRAT DEL MUNTANER, via ORGULL MAPUCHE i CEBA TRAIDORA

El Serrat del Muntaner un bon recurs per les tardes d'estiu

12/05/11. Aquest dijous finalment podem quedar amb en Ferran per veure'ns i de pas escalar una mica. Després de  descartar una primera opció, ens arribem fins al Serrat d'en Muntaner, primer fem la via l'Orgull Mapuche i després, com encara és aviat, en Ferran ataca la ceba traïdora una via esportiva de 6a+, ben equipada però on cal anar navegant a dreta i esquerra per a trobar els passos.

Encara ens dona temps de fer la cervesa a Collbató i explorar alguna possibilitat pel proper octubre.

Per Ferran Suils i Joan Asín

En Ferran al segon llarg de Orgull Mapuche

també al segon llarg

arribant a la R3

a la via ceba traidora 6a+

al cim del Serrat de Muntaner

MIRANDA DE LES BOHIGUES, VIES: DANIEL i SILVIA

Agulles

 11/05/11. Aquesta tarda tornem a Agulles amb l'Antoni, també s'apunten en Joan B i Lambert. Fem dues cordades, en Joan B i Lambert faran feina a les Portelles i amb l'Antoni anirem a fer un monogràfic a la Miranda de les Bohigues.

Fa temps que tenia ganes de fer la via Daniel de la Mirada de les Bohigues, però mai trobava el moment o el company per fer-la, així que avui ens hi arribem amb l'Antoni.

via Daniel

 La via Daniel l'hem fet amb dos llargs un primer per una placa ajaguda amb passos de III i IV i un segon més vertical ben assegurat però on cal anar navegant per trobar el passatge en algun lloc, amb una graduació de V,IV+ mantingut. És pot muntar una R abans del ressalt final però no val la pena.

primer llarg

ressalt més vertical del segon llarg

 Un cop al cim fem un ràpel fins el peu de l'aresta Brucs. Enfilem la via Silvia amb un primer llarg agraït d'una dificultat de III,IV i les assegurances justes que ens deixen sota del ressalt final que és supera amb un pas desplomat d'entrada però amb bons còdols per tibar.

via SILVIA

tram més vertical del segon llarg

ressalt final

al cim rodejats d'agulles

 Dues vies agradables que hem pogut gaudir sense aglomeracions, avui per agulles no hem vist a ningú escalant. De retorn veiem al Joan B i lambert que estant a la Portella Gran.

Per Antoni Gómez i Joan Asín.

en Joan B i Lambert a la Portella

PARET DE LA RUFA, via: DELS SONS AMAGATS

8/05/11. La vessant sud de la Narieda, és una paret poc agraïda a la vista, però que amaga línies amb fabuloses plaques d'escalada en adherència. A la Paret de la Rufa a la seva banda esquerra, després d'un intent frustrat al trobar un pont de roca ja posat, ens va fer canviar de plans. Buscant una possible línia més a l'esquerra vam descobrir un marcat díedre amagat i tapat per una agulla que hi ha al davant. El dia 9 d'abril, un dia de molta calor vam obrir els tres primers llarg. El dia 30 tornem i trobem unes feixes que ens portent fins a la R3, des d'on seguint amb quatre llargs més fins al finals de les dificultats.

Aquest diumenge amb l'Arantxa i en Llorenç anem a fer la primera integral i fer els darrers retocs.

La via té dos parts ben diferenciades, la primera amb tres llargs d'una dificultat mantinguda   que segueix un marcat díedre. Un cop superat trobem un seguit de plaques, on dos llargs de transició, amb els seus passos, ens permeten assolir una magnífica placa molt visible des de lluny. Un darrer llarg ens deixa a un terreny més fàcil on una grimpada ens porta a la carena.

ressenya de la via

ressenya amb les assegurances, aproximació i descens

vista del díedre amagat

L'aproximació es fa en uns 40 minuts com si anéssim a la sud de la Naireda, però un com passat el riu anem a la dreta a buscar un torrent (fites). Seguim el torrent i agafem el llom de la dreta  per seguir-lo fins a la base de l'agulla de Canelles. Flanquegem direcció Est per anar a buscar una marcat coll. Baixem uns metres fins a trobar unes fites, seguim arran de paret fins el peu de via, fita i fletxa picada.

El primer llarg comença per una placa vertical i un díedre fins sota a un desplom. Pugem per la placa de la dreta, un pas de flanc dona pas  a un díedre i placa que ens porta a la R1 35m. 

El segon llarg comença per una placa amb adherència per flanquejar a la dreta fins a trobar un seguit de fissures i plaques que ens porta a la penjada R2 35m.

El tercer llarg segueix una fissura a la dreta, passatges mantinguts fins a una savina (baga). Flanquegem a la dreta a buscar un arbre, que dona pas a una magnífica placa amb forats, R3 en un arbre, 30m.

El quart llarg surt per una placa ajaguda en adherència i en tendència a la dreta anem a buscar una ressalt sota d'una línia de desploms, flanquegen en adherència per una placa a la dreta fins a la R4 55m.

El cinquè llarg té una sortida espectacular amb uns passos verticals que van perdent verticalitat. Flanquegem a la dreta per terrenys fàcil fins uns ressalts que porten a peu de la gran placa, R5 50m.

El sisè llarg comença van per la gran placa, primer per una mena d'escut abans d'entrar a la placa, on haurem d'anar seguint les debilitats de la placa en adherència que és deixa fer força bé fins a R6 sota un sostre, 35m.

El setè llarg té un pas difícil per superar el sostre i després s'ajeu, seguim per terreny fàcil fins un pont de roca on muntem la R7, 30m.

Seguim amb una grimpada sense corda fins arribar a la carena. El descens el fem baixant per una canal direcció Est, anem a buscar l'aresta de la paret de la Rufa fins a trobar unes fites que seguim per una feixa que ens porta al peu de la via Rodamóns de Bosc, al darrer tram haurem de fer un ràpel de 50m, des d'un arbre (baga).

La via ha quedat equipada amb pitons, ponts de roca, parabolts del 8 als llargs i de 10 a les reunions. Cal portar un joc de micros i friends fins el 2 de Camalot. Bagues savineres i 12 cintes exprés.

En resum una via d'una dificultat mantinguda de V amb algun pas de V+, que ens ha fet gaudir-la anb en Llorenç,  a mida que anàvem pujant tot deixant-nos porta per la lògica de la paret.

Per: Arantxa Cardús, Llorenç Vallès i Joan Asín

l'Antxi al primer llarg

arribant a la R2

Llorenç al tercer llarg

a la placa d'adherència del quart llarg

gaudint de l'adherència

magnífic sisè llarg

després de superar el darrer pas de dificultat, setè llarg

contents amb la feina feta