dissabte, 30 de juliol del 2011

CERLER, TORRES DE MARFIL, VIA NO TE TIRES QUE HAY CRISTALES

29/07/11. Ahir després de la cervesa de rigor a Torla, amb la Ravier del Tozal a la butxaca ens arribem fins a Besnasc a fer un bon sopar que ens l'hem guanyat. Dormim a l'hotel de les mil estrelles i després d'esmorçar ens arribem a les torres de Marfil a fer una escalada d'estirament.

Les Torres de Marfil
Les Torres de Marfil, és una paret que no arriba a 100m on hi han varies vies que es troba a Cerler. Un cop passat el poble seguim direcció a l'estació d'esqui fins que veiem les parets.
Aparquem el cotxe a la carretera al costat d'un torrent. Mirant la paret et crida l'atenció un marcat díedre que l'has de pujar, és la via clàssica de les Torres. Una paret ideal per un dia perdut que cal visitar.


ressenya, els graus son els que marquen però és podria pujar mig grau
La via del díedre és la "No te tires que hay cristales", son tres llargs. El primer va per una placa fins el peu del díedre, el segon el segueix i el tercer torna a la placa de la dreta fins el cim.
La dificultat dels llargs que marca de ressenya és, IV,IV+,IV, però és podria pujar mig grau tranquil.lament. Les assegurances son parabolts pintats de blanc que estan a una distància de 5 a 6m que li dona el seu puntet.
El descens el fem amb dos ràpels un de 50 fins a la R1 i un altre de 30 fins a terra.
En resum un lloc recomanable que be val una visita.
Per Manel Díaz i Joan Asín.
primer llarg

al perfecte díedre del segon llarg

el tercer llarg va per placa

al cim

a 3 comentaris:

TOZAL DEL MALLO, VIA RAVIER

El Tozal del Mallo des de la carretera
28/07/11. La via Ravier del Tozal del Mallo és la gran clàssica d'Ordesa. Del Tozal només he fet la Brujas i la Ravier estava pendent, amb en Manel  ja ho vam intentar a l'any 2008 però ens va ploure, altres cops ha sortit la possibilitat però tampoc ha estat possible. Aquest cop sembla que la previsió no és dolenta així que a les 6h del matí ja estem fen cua per agafar el primer autobús que puja Ordesa.

impressionant Tozal
 Un hora i mitja llarga de forta pujada ens deixa a peu de via, on ja hi ha una cordada apunt de començar. Avui no hi ha pedra en Manel no li fa gràcia la xemeneia així que hem toca a mi.
El primer llarg el fem amb dos un de 30 m fins a un arbre, amb bagues, i un segon fins a la terrassa de la R1.
El segon segueix per grades amb dos ressalts de IV+ fins a la R2 al peu de la paret pròpiament dita.
El tercer llarg ja comença el que serà la tònica fins arribar al cim, vertical i atlètic anant superant blocs, a la R2 ja és veu la famosa xemeneia.
El quart llarg comença en tendència a l'esquerra per flanquejar després a la dreta i entrar a la xemeneia, un camalot del tres m'assegura un pas en bavaresa per agafar el primer pitó d'aquí amb Ae fins a superar la part més relliscosa. Uns espectaculars passatges atlètics per blocs ens deixa a sobre de la xemeneia, seguim per un flanqueig delicat a la dreta fins a la R4 en un balcó.
El cinquè llarg, és mantingut amb passos desplomats i difícils, sort que esta molt equipada tot i  que cal escalar entre elles.
El sisè llarg segueix un marcat díedre, molt atlètic i mantingut, sense descans fins arribar a la R6 que la trobem flanquejant a la dreta fins un balcó, no continuar recte. La llargada és d'uns 35m no de 50 com diu la ressenya, això ens fa dubtar però la continuació coincideix amb el que seria el setè llarg.
El setè llarg, ens ha semblat el més difícil de la via, llarg complicat que surt per la dreta superant uns primers metres per sortir a l'esquerra flanquejant fins una fissura que superem per tornar a la dreta, d'aquí segons la ressenya segueix recte però no és veu clar, per un altre banda hi han pitons per tot arreu, així que per on puguis, no sense patir arribem a la R7. La historia no acaba, quan recupera les cordes les anades i vingudes fan que només corri una de les cordes, així que ens fa patir fins hi tot de segon. Cal anar en compte amb els fragaments de corda en aquest llarg.
El vuitè i novè llarg tot i marca una dificultat més baixa, no aval baixar la guàrdia ja que cal emplear-se a fons amb aquests cinquens de xemeneia.
Quan arribem al cim les vistes son impressionants, ens sentim satisfets i contens. Una gran via que ens fa pensar en la duresa de l'obertura als anys seixanta.....
Cal portar 18 cintes, tascons, friends fins el tres de Camalot.
Per Manel Díaz i Joan Asín


pujant als primers metres del contrefort

a la terrassa de la R1

grades i ressalts del segon llarg

al tercer llarg ja comença la paret

a la característica xemeneia dels quart llarg

al difícil cinquè llarg

espectacular díedre del sisè llarg

al complicat i difícil setè llarg

a la xemeneia vuitè llarg

al darrer llarg

al cim

a 6 comentaris:

OLVENA, VIA DUQUESA ESMERALDA

Paret de Santo Cristo d'Olvena des de la carretera.
27/07/11. Olvena és una zona d'escalada prop de Graus. Podem aparcar a la mateixa carretera i travessar el riu Esera per un pont romànic o pujar fins el poble d'Olvena i baixar caminant a buscar el peu de via seguint un GR, nosaltres hem agafat aquesta opció, info lanochedelloro. 
Amb en Manel anem camí d'Ordesa i aprofitem el viatge per fer una parada per fer-hi una via, hi han tres clàssiques, Frixis, Asterix i Duquesa Esmeralda. La única  que no hem fet cap dels dos és la Duquesa Esmeralda, així que no hi ha opció. Per arribar a peu de via ens fem un petit embolic al final però trobem el peu de via. Aquest estiu esta fen bona temperatura per escalar inclús a les cares Sud, però avui al final ens hem torrat lleugerament sense arribar al límit.
A l'hora de comença la pedra decideix, li toca a en Manel.
El primer llarg te una entrada polida i vertical per un díedre fissura, fins arribar al primer parabolt a la placa, seguim per una grada fins un altre ressalt amb una entrada desplomada, A0 i després per placa fins a la R1.
El segon flanqueja a l'esquerra fins a superar directament la placa i tornar a la dreta fins un altre ressalt que ens deixa a la R2 al peu d'un marcat díedre.
El tercer llarg és curt segueix el marcat díedre d'un deu metres i entrar a la R3.
El quart llarg és l'estrella de la via, segueix íntegrament un díedre molt atlètic ben equipat però amb algun allunyament, on podem afegir alguna assegurança.
El cinquè llarg va a la dreta a buscar una llastra separada que pugem amb bavaresa, continuem per la placa i un díedre fins a la R5 sota un arbre que s'agraeix un dia com avui.
D'aquí ja podem sortir anant a busca a via ferrada que puja fins el cim.
El sisè llarg surt per una placa desplomada amb Ae, seguim per una placa esperó fins el peu d'una fissura a equipar, jo no ho he vist clar, he flanquejat a buscar la ferrada on munto la R6.
El darrer llarg molt curt, surt directament per uns blocs fins a l'aresta cimera que seguim fins a muntar la reunió al Mirador que hi ha al cim.
Amb lleu deshidratació recollim el material i anem a reposar líquids....
Cal portar els tascons i friends fins el 2 de Camalot per reforçar les assegurances.
Per Manel Díaz i Joan Asín.

a la polida entrada de la via i al segon ressalt

segon llarg entrant a la reunió

al díedre del tercer llarg

atlètic i mantingut quart llarg

entrant a la R5 on toca l'ombra amb la carretera al fons

a l'Ae i placa del sisè llarg

als blocs de sortida de la via

al Mirador d'Olvena

a Cap comentari:

dimarts, 26 de juliol del 2011

SERRAT DE LA PASTERETA, VIA "PETIT FOUR"

itinerari

26/07/11. Petit Four, és un pastís petit pels Francesos. Aquesta via també ho és. Tota una experiència d'obrir una petita via en solitari i per baix.  La via comença a l'esquerra de la Pacho-Hidalgo, la creuà quan aquesta flanqueja a l'esquerra, s'aprofita un espit.

ressenya

La via te dos llarg, el primer va per una placa a la dreta d'un marcat díedre, a l'entrada trobarem un pas desplomat que amb ajut d'una savina el superarem. R1 35m.
El segon llarg comença per un ressalt per anar a buscar la placa desplomada de l'esquerra, de moment és V+,Ae, però és podrà fer en lliure. La placa va perdent dificultat progressivament a mida que anem pujant. R 2 35m.
La roca és bona caldrà portar 10 cintes exprés pot anar bé el semàfor d'alien, algun friend mitjà i un estrep.
El descens és pot fer amb un ràpel de 60m o dos de 30 per la via.
Per Joan Asín 
a 4 comentaris:

diumenge, 24 de juliol del 2011

CAVALLERS, 4ª AGULLA DE COMALESTORRES, VIA" PISTACHO ASESINO"

23/07/11. Cavallers era un dels llocs pendents d'anar-hi. En Juan Carlos i en Manel havien quedat per anar a la gran clàssica de la zona la Pistacho Asesino, així que m'apunto. Ara fa temps que no coincidim els tres junts..........

des de l'aparcament és veu el nostre objectiu
L'aproximació és directe amb forta pujada que ens portarà una hora més o menys. Quan arribem a peu de via fa poc que hi toca el sol, hem matinat i ara s'agraeix. Com en Juan Carlos ja ha fet la via, però va entrar per la Blues, li toca començar coses de la democràcia, je,je. Son les 8:30h i la temperatura és més aviat  fresqueta, el dia i les vistes estupendes son tot un espectacle davant nostre. La paret és impressionant, plaques, fissures, díedres ens esperen.
La via està molt ben trobada, les plaques  i les reunions estan ben equipades amb parabolts i espits, però haurem de portar friends del 0 al 3 de Camalot i tascons per assegurar-se al gust als díedres i fissures.
el sol comença a tocar al cim de l'agulla

la impressionant paret per on va la via
La ressenya d'en Luichy com sempre una referència per a poder seguir la via sense confondràs amb les veïnes.


En Juan Carlos agafa amb ganes el primer llarg, placa d'adherència on et pots ajudar amb una fissura sega fins que s'acaba, molt fi on cal confiar que la goma dels gats aguantin....això ja sembla la F1. Superada la placa seguim per grades més fàcils fins a la R1 sota d'un desplom.
El segon llarg supera per l'esquerra un desplom, seguint per una placa sense complicacions, fins la R2 al peu d'una fissura.
El tercer llarg comença amb un pas desplomat atlètic (A0) per agafar una fissura mantinguda, seguim fins a fer un pas de flanqueig a la dreta per agafar un altre fissura i arribar a la R3.
La pedra decideix i segueix en Manel. El quart llarg surt amb passos de bavaresa en tendència a l'esquerra fins a trobar el pas a l'esquerra, en Manel l'agafa més a dalt fent uns passos força difícils, segueix un díedre fins a la R4.
El cinquè llarg, resulta espectacular, tot en díedre mantingut  on cal anar posant les assegurances.
Tornem a canviar em taca el torn. El sisè llarg segueix unes plaques ajagudes fins arribar a una entrada desplomada i atlètica a la R5.
El setè llarg té diverses possibilitats, aquí s'ajunten tres o quatre vies.. la sortida té uns passos difícils fins arribar al primer parabolt, segueix per placa fins a flanquejar a la dreta amb un pas atlètic i desplomat. Un cop a la placa anem a buscar el díedre de la dreta de la via Dentrometidos fins arribar a la R7.
Un ràpel de 50m ens deixa a unes grades per on anirem buscant el pas fins a la tartera i retornar al peu de via....
Una ascensió molt recomanable, una gran clàssica indispensable i amb bona companyia. Hi tornarem....
Per Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz i Joan Asín.

fent equilibris entre la fissura i la placa al primer llarg

en Juan Carlos a la R2

a les plaques del tercer llarg

fissures en bavaresa al quart llarg

espectacular díedre del ciquè llarg

plaques i entrada del sisè llarg

pas desplomat i díedre setè llarg

amb la feina feta

a 4 comentaris:

dimecres, 20 de juliol del 2011

SENTINELLA, via WAGNER

el Sentinella vigilant la Plantació

19/07/11. A la Plantació hi ha un Sentinella que vigila la munió d'agulles que si hi troben. La seva aresta Brucs sempre ha estat una referència dels escaladors no absenta de polèmica, amb l'esperit d'exposició de les arestes Brucs aquesta via a petit equipaments i desequipaments. Ara no sabem com està però hem vist que a les assegurances son químics, haurem de tornar-hi algun dia.
Feia temps que tenia guardada la via Wagner per una tarda d'estiu. Sí d'estiu ,però aquest any és millor buscar cares Oest a la tarda, doncs a l'ombra acabes passant fresqueta, com nosaltres avui. 
Al peu de la via hi ha el nom picat a la roca un espit sense plaqueta ni cargol.
Portem la guia de la Plantació i en Jaume si posa animat un llarg de IV+,V marca, però aviat s'adona que al cinquè cal afegir-li un plus i que cal treballar-ho. R1 20m
El segon llarg surt en flanqueig a la dreta amb uns passos d'equilibri i després seguim a la caça del parabolt (Ae,V+) amb un tram molt vertical, després s'ajeu i per terreny més fàcil arribem a la R2 20m.
El tercer és preciós, per aquest llarg ja val la pena la via. Segueix una placa amb forats i còdols i ben assegurades que ens farà gaudir de valent, cap el final trobem dos ressalts més vertical on cal buscar el passatge i tibar una mica més. R3 35m.
La R3 no està al cim haurem de grimpar uns metres de III per arribar-hi. El descens el fem per la via normal amb un ràpel de 45m.
Remuntem fins el camí de Sant Joan i anem a buscar les escales........quina tranquil·litat quan arribes al Monestir sense  gent, tret d'algun despistat com nosaltres....
Per Jaume Galban i Joan Asín


en Jaume agafa el primer llarg amb ganes

a la R1 i arribant a la R2

al festival del tercer llarg

arribant al cim

dos esperits al cim
a 4 comentaris:

diumenge, 17 de juliol del 2011

LA PASTERETA, Via VIATGE APATXE

la Pastereta

16/07/11. Tot esmorzant i després posant-se el dia dels diferents afers, ens hem de decidir a on anem, d'on venim ja ho sabem o no?. Després de voltar per tot Montserrat, ens decidim a tornar a la Pastereta per la via Viatge Apatxe que està de moda (ressenya: Kutrescaladors,  lanochedelloro, escalatroncs).
La via ens a sorprès per la dificultat obligada i el canvi d'estil en l'obertura, cal escalar entre assegurances, el darrer llarg ens reserva la traca final. 
El primer llarg els podem fer amb corda o sense, és de tràmit per arribar al peu de la gran placa.
El segon llarg de dificultat mantinguda, va en tendència a l'esquerra, ben assegurat, on cal anar buscant els passatges a dreta i esquerra de les assegurances. 
El tercer curt però intens, molt vertical. 
El quart comença amb uns passos força verticals i després les assegurances allarguen, la dificultat baixa abans d'entrar a la R4.
El cinquè és la cirereta del pastís. Placa vertical i un pel desplomat, amb forats on cal escalar entre assegurances (Ae,6a en el nostre cas). Estrep útil si anem justos de grau.
Per Ramón Prades, Jaume Galban i Joan Asín.

en Jaume al primer llarg de tràmit


al segon llarg

al curt i vertical tercer llarg

al quart llarg

al cinquè llarg

Uf com tiba

la baixada la fem caminant
a 5 comentaris: