MONTSERRAT, PARET DEL PONT, via ANONYMOUS

el dia és va apagant als Pollegons

28/09/11. Aquesta tarda amb l'Antoni ens arribem a la Paret del Pont a fer la darrera via apareguda, de moment anomenada Anonymous. També ens acompanyant, en Lambert i en Xavi Ariño, ells però van a un altre via.

La via l'hem fet en tres llargs, és possible també en quatre. Està equipada amb parabolts de 10mm, però que allunyen, és pot posar algun micro i friend mitjans al primer llarg i primers metres del segon. Nosaltres només hem posat un micro al segon llarg. El darrer llarg ataca directament un desplom d'Ae en el nostra cas. Encara hi ha terra que anirà marxant amb el pas de cordades. La dificultat obligada és de V, però amb alegria entre assegurances.

Via recomanable, amb un punt picant. És pot allargar fent el darrer llarg de la Tasmània.

El descens l'hem fet amb dos ràpels un de 30 i un altre de 60.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

itinerari

ressenya que és pot trobar a la nochedelloro

a la `placa del primer llarg i muntant la R1

segon llarg

superant el darrer llarg en Ae

el sol apunt d'amagar-se

MONTSERRAT, CAN JORBA, escalada esportiva

Can Jorba des de l'aparcament

27/09/11. La tarda ja comença a escorçar de mica en mica, avui amb en Ferran fem un canvi de registre per a mi, quedem per fer esportiva a Can Jorba.

La zona està força concorreguda, comencem per  la zona "columpio" faig la via 2 per a escalfar un 6a que em surt força bé, serà 6a?. Ara en Ferran fa  la via 1 ladysue, un 6a+ amb un primer tram relliscós, després la faig amb top rope.

zona "columpio" ressenya de Kpujo

a la primera via 6a

en Ferran superant el tram més polit 6a+

a la mateixa via en top rope

Canviem a la zona centre on fem dues vies més primer la12 6a+, en Ferran de primer i jo amb top rope, abans d'arribar a la R hi ha un desplom on cal prestar atenció,.Després fem la 14 en Ferran de primer i jo també amb les bagues posades, em surt bé amb un repòs en un pas desplomat  abans de R.

Per acabar en Ferran fa un altre via de 6c, aquí només  l'asseguro.  La foscor va entrant ,arribarem ja fosc al cotxe.

Una tarda amb bon regust que haurem de repetir, gràcies Ferran.

Per Ferran Suils i Joan Asín

zona centre ressenya de lanochedelloro

Ferran fent postures

en top rope

 Ferran treballant-se el 6c

CODOLOSA, via de les Cabres i Esperó Blocaire

24/09/11. Aquest dissabte no pinta gaire bo, de fet està plovent quan ens trobem amb en Felip. Fa temps que no escalem plegats, però si més no esmorzarem i passarem revista als darrers mesos.

Quan arribem al bar Muntanya de Collbató està ple d'escaladors molt d'ell coneguts. La xerradeta de rigor, el comentari sobre el temps...... segueix plovent, on aneu??, de moment avui s'escau un bon esmorzar i després ja veurem.

Collbató ennuvolat

 I després segueix plovent, en Felip té ganes d'escalar així que s'imposa un matís, ben mirat està ploviscant, ens arribem fins a la Codolosa segueix ploviscant ???? al final poden més les ganes  que el seny, com si no passes res afegim a la vestimenta amb seny el gorotex i ja està.

itinerari de les dues vies

La paret està ben molla,  després de dubtar ens decidim per anar a la via de les cabres a l'extrem dret de la paret. La fem en dos llarg com és va obrir, ara hi han tres llargs per si és va amb cordes de 50m.  Ha calgut posar un punt més de concentració amb la roca mullada i el plugim. Dos ràpels ens deixen altre cop a peu de via. Com la pluja no va a més i ja se'm adaptat al medi en posem a l'esperó blocaire. El temps va canviant a millor i només cau alguna gota de tant en tant. 

En resum un matí aprofitat per a pràctiques d'escalada amb roca mullada i plugim.
Per Felip Linares i Joan Asín

primer contacte amb la roca mullada

segon llarg de la via de les cabres

primer llarg de l'esperó blocaire

segon llarg

al tercer llarg on cal buscar el passatge més compacte

avui ja hem matat el cuc

PLECS DE LA VINYA NOVA, via URQUIZA OLMO

21/09/11. Aquesta via l'he fet moltes vegades però sempre de baixada, dissabte passat baixant de la via Kashmir vaig pensar que ja era hora de fer aquesta via. És una via ideal per fer  una tarda entre setmana, així que amb l'Antoni ens hi arribem.

el terreny de joc

itinerari

informació a: ressenya.net  

La via està equipada amb parabolts amanit amb el seu punt d'allunyament que li donen el toc a la via. Només cal portar 10-12 cintes exprés. Un primer ressalt de 10m per una canal díedre en deixa a la R0. La via va totalment per placa, en tres llarg de corda on la dificultat va baixant a mida que anem pujant. Els dos primers llargs son els més interessants, al darrer de tràmit la placa s'ajeu. El descens per la via amb tres ràpels. Via molt recomanable que ens a sorprès en positiu.

De tornada podem gaudir dels color que agafa la muntanya amb les darreres llums, de mica en mica la tarda és va escorçant.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

el ressalt que porta a la R0

vertical i mantingut primer llarg

festival de plaques, segon llarg

placa ajaguda tercer llarg

al cim

MONTSERRAT, CARA DEL MICO, via INFIDEL

20/09/11. Aquesta tarda amb en Manel ens arribem fins a la Cara del Mico a fer la darrera via oberta per en Guillem Arias. És curiós com una via en poc temps és pot popularitzar sobre tot quan és presenta com una via força equipada amb parabolts i dificultat obligada de IV o IV+ a tot estirar. Així que podem trobar tota mena d'informació, oficial a ressenya.net, bona ressenya a col·leccionista de vies, en solitari conqueridor de l'inútil, amb rescat a la via del costat el tercergradista, , primera repetició sibesmessanapren, en reconeixement a la tasca d'en Guillem Domzalski i el pare de la criatura Guillem Arias. Així que d'informació no en falta per poder escollir.

Aquesta tarda tot i escalar a una cara oest, el canvi de temperatura ja s'ha notat i aquest sol del que n'amagàvem la setmana passada avui era d'agrair.

En quan a la via poca cosa a afegir, els llargs més interessants son el primer i el quart amb una entrada a un díedre on trobem el pas més difícil, per mi més tirant a V+ que a 6a (si és fa en lliure). La roca encara està tendra i cal vigilar en algun passatge.

Per Manel Benavent i Joan Asín

en Manel al primer llarg

a la placa ajaguda del segon llarg

al tercer llarg

entrant al díedre i a la R4

al cim

PLECS DE LA VINYA NOVA, via KASHMIR

17/09/11. A partir de juliol tornem a poder escalar als Pollegons, la prohibició queda sense efectes. No estaria millor parlar de períodes de sensibilització per a nidificació de les aus i compartir la responsabilitat de no escalar on és detectin nius?. Fent una gestió raonable  del medi ambient, però això és per altres societats (semble).  Bé sigui com sigui podem gaudir per uns dies o millors dit 6 mesos d'aquests racons i parets. 

Els Plecs de la Vinya Nova

Amb en Pep ens arribem fins a les entranyes dels Pollegons de la Vinya Nova a repetir en el meu cas la via Kashmir. A l'aparcament ens trobem a una colla de coneguts on fem petar la xerrada. L'aproximació la fem plegats amb el Pere Joan i company que van a l'Aresta Rives, la gran clàssica de la Zona. Nosaltres enfilem la canal que puja pel peu dels Pollegons de la Vinya Nova, cada cop més tancada i caòtica per les riades i vegetació, un tram vertical equipat amb una corda, ens deixa una mica després al peu de via. És veu un espit a uns 8 metres.

itinerari i ressenya

informació a: el balcó de la Lluna i a ressenya.net

La via està equipada amb parabolts, algun espit i un pitó. Cal portar 10 cintes exprés, joc d'aliens, friends fins el 1o 2 de Camalot i tascons. Necessaris sobre tot al primer llarg. Resulta una ascensió interessant amb un primer llarg treballós, on només trobarem 1 espit i 2 parabolts, per terreny vertical i mantingut, cal controlar la roca  ja sanejada. Les poques repeticions fan que la vegetació vagi guanyant espai. El segon llarg segueix la mateixa tònica al començament guanyant qualitat la roca a mida que anem pujant. Llarg pràcticament equipat. El tercer canvia radicalment la roca és molt bona amb un primer pas que cal estudiar i trobar, després molt vertical però amb bones preses i alegria entre assegurances. El darrer llarg segueix per una placa ajaguda fins un ressalt on trobem l'únic parabolt que un cop superat ens porta al cim per terreny fàcil.

El descens el fem per la via en dos ràpels de 60 o quatre seguint les reunions.

Per Pep García i Joan Asín.

primer llarg

en Pep arribant a la R1

segon llarg

bona placa vertical al tercer llarg

gaudint de la roca del tercer llarg

a la placa ajaguda que porta a la R4

al cim

TIMBALER DEL BRUC, via FRANCESC SARDANS FÁBREGAS

14/09/11. Abans de passar a recollir a l'Antoni he trobat a ressenya.net la darrera via oberta al Timbaler del Bruc, pels germans Masó. M'ha cridat l'atenció per que m'havia fixat amb aquesta línia per obrir-hi una nova via, però hem fet tard. Així que li proposo a l'Antoni d'anar-hi.

El Timbaler del Bruc amb l'itinerari

ressenya original dels germans Masó

informació a ressenya.net

La via està equipada amb parabols del 8 i pitons. Cal portar 10 cintes exprés i algun micro, nosaltres n'hem posat només un al tercer llarg. La roca esta força bé, encara que cal vigilar per que hi ha una mica terra i alguna pedra solta que amb el pas de cordades s'acabarà d'arreglar.

Ha quedat una via variada, al primer llarg trobem una placa amb passos fins. El segon puja per un esperó a la dreta d'una fissura amb passos atlètics. El tercer comença amb un marcat díedre per seguir per l'esperó de l'esquerra, amb escalada combinada. El darrer llarg comença amb uns passos vertical amb bons còdols per seguir per la placa fins el cim. A la tercera reunió hi ha el mini pot de registre, hem fet la segona ascensió (primera repetició).

El descens el fem per caminant per la canal Oest.

Una via recomanable que segueix una línia ben trobada com ens tenen acostumats els germans Masó. Dificultat  V+, Ae i obligada de V.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

al primer llarg

flanqueig a buscar l'esperó, segon llarg

tercerllarg

quart llarg

al cim