ROCA GRIS, via ESPARRAGUERA

31/12/11. Avui ha estat un dia especial per acabar l'any 2011,  ens ha tocat fer d'amfitrions. En Manel ja fa uns quants dies ens va dir que per Cap d'any venien el Jeins i la Ramona una parella Alemanya amb la que hem conviscut diverses campanyes per arreu i que feia cinc anys que no ens veiem. Quedem a Collbató on després de fer el cafè, decidim anar a fer una de les clàssiques de Montserrat Sud la via Esparraguera, coincidint amb el darrer dia que és pot escalar en aquesta zona. Demà queda tancada per nidificació fins a l'estiu. 

Una via per a gaudir-la una vegada i un altre, variada, atlètica amb roca bona i/o excel·lent, tret d'algun tram ja sanejat però que ens fa controlar-la. Els tres primers llarg els hem fet a l'ombra i amb les mans fredes però després el sol ens ha escalfat de cop, quedant un dia explèndid.

Acabem fent una visita a la Vinya Nova per a degustar un bon àpat amb bona companyia, també un altre dels clàssics de Montserrat Sud, on en Jeins ha fet el a seu bateig de beure amb porro. 

Podem trobar molta informació de la via com a clàssica consolidada a: ressenya.net, escalatroncs, kutrescaladors, etc....


Per: Jeins, Manel Díaz, Pep Garcia i Joan Asín.

* Aquest any ha estat un any de molta activitat que m'ha portat a fer-ne un total de 125, una cada tres dies, que no hauria estat possible sense la munió de companys amb els que hem compartit aquesta aventura, els incondicionals, els de sempre, els retrobats, els nous, els virtuals, els......Moltes GRÀCIES a tots. Ei que tornem a estar a 0!!!!, que fas el...?? quedem??. Que no ens retallin els SOMNIS I PROJECTES PER A FER-LOS REALITAT.

a l'ombra del primer llarg

en Pep negociant el segon llarg amb les mans i la roca freda

en Jeins fent el segon llarg

entrant a la R3

bona placa al quart llarg

quart llarg

Manel i Jeins al quart llarg, en Pep al cinquè

al magnífic sisè llarg, un regal de díedre a equipar

darrer pas

ja hi som

i per acabar.....

TOSSA DEL PAS DELS LLADRES 2662m, amb esquís

30/12/11. Aquest matí la Cerdanya s'ha aixecat presa pels núvols enganxats a les muntanyes i a la plana,  acompanyat de fort vent. Havia quedat amb l'Oriol i uns companys d'ell per anar a treure el nas pel coll de Pimorent, que sembla que hi ha prou neu, però amb un dia com avui aquest lloc rep tot el vent i més. Així que canvi de plans, no gaire convençuts quedem per anar a la banda del Puigmal. Un cop a l'aparcament superior de l'estació del Puigmal la cosa segueix igual de malament???. L'opció escollida al final és pujar per les pistes (tindrem referències) fins a la Tossa del Pas dels Lladres. 

La Tossa del Pas dels Lladres

 Ens preparem per a prendre una dosi d'adrenalina a contravent i ens posem en marxa. La neu està prou bé , anem guanyant alçada mica en mica, amenitzat pels núvols i fort vent. La cosa és suportable fins arribar a la cabana que hi ha al final de l'arrossegador de Dure neu. Parada obligada, un parell que anàvem davant nostre és treuen les pells i donen mitja volta. Després de deliberar el que és pot deliberar al mig d'una ventada, seguim cap el cim per l'aresta a pler vent. Quan encarem el darrer tram sembla que és vulgui obrir però això dura poc i les condicions no milloren. Al final però podem arribar al cim, trèiem les pells com podem i retornem pel mateix camí.

Un cop a baix de mica en mica és van esvaint els núvols però el vent segueix bufant.

Per Oriol Guasch, Jaume Fort, Enric i Joan Asín.

pujant per la pista

 Jaume, l'Oriol i l'Enric en parada tècnica

tota la pista per a nosaltres

l'Oriol i en Jaume a sotavent de la cabana

a plena aresta ventilada

arribant al cim

al cim

fotomaton

EXCURSIÓ AMB RAQUETES A L'ESTANY D'AUDA

28/12/11. La neu escasseja per la Cerdanya a les parts baixes i cares sud,  però a les vessants Nord encara podem trobar alguna cosa. L’idea avui és fer una excursió amb raquetes,  sense cap informació ens arribem fins el pla dels avellans on podem observar, sorpresos, què el mantell de neu té continuïtat.­­­­­  La pista que puja al llac de la Bollosa, està tancada a partir d’aquest punt. 

vistes del Carlit

Per anar a l’estany d’Auda des d’aquesta vessant, cal seguir uns 2,5 Km la pista que puja a la Bollosa, just quan la pista gira d’un forma brusca a l’esquerra surt un corriol a la dreta que s’enfila en forta pujada pel bosc. Trobem un cartell indicador, el camí està marcat amb marques grogues i vermelles, que ens van portant pel bosc fins arribar a un coll des d’on ja veurem el llac. Una curta baixada ens deixa al llac, avui completament gelat. El retorn el fem pel mateix camí que a la pujada.

Una excursió agradable amb una durada aproximada de quatre hores (pujada i baixada).

Per Montse Pueyo i Joan Asín

itinerari

seguint la pista cap la Bollosa

deixem la pista i agafem un corriol amb pujada pel bosc

aquest tram el fem sense raquetes

formes de neu i bosc

el camí ens porta cap un coll

al coll

baixant cap el llac

l'estany d' Auda gelat

parada i fonda, abans de tornar pel mateix camí

POLLEGÓ EST, via RICHARD IN CHAINS

24/12/11. Nit Bona, però pel matí ens trobem una bona colla del Centre Àliga al Bar Muntanya de Collbató on compartim l'esmorzar amb altres asídues...els Mòmies de Badalona, Joan B i en Jordi. Sembla que hi ha una certa mandra a l'ambient, així que després del primer cafè en cau un altre....al final però ens hem de decidir, Min i Cañete cap a l'avi Joan, en Jesús i en Pep cap als esperons de Fra Garí,  nosaltres tres (Manel, Juan Carlos i Joan) ens entra el punt i anem cap al Pollegó Est en busca d'aromes Montserratines...

Els Pollegons una de les zones estrella de Montserrat Sud

La via segueix un marcat esperó força vertical, amb roca de diverses textures i assegurances a vegades a contramà, la via está pràcticament equipada, però anirà bé portar els micros, algun friend mitja i tascons (tricamp, ganxo) si anem justos de grau. 

Aquest racó de Montserrat normalment és tranquil, les vies que hi trobem fugen del consum massiu i ens obliga a treballar-les. 

ressenya

RESSENYA:


Primera ascensió: 1994 per R. Darder.
Equipament: espits i algun clau.
Material: 14 cintes exprés, micros i algun friend mitja, tascons (ganxo opcional) estrep.
Dificultat obligada: 6a/ Ae
Informació: ressenya.net,   lanochedelloro,  
Aproximació: deixem el cotxe al aparcament del Clot de la Mònica, seguim uns metres fins a trobar el torrent de les Artigues. Seguim fins a trobar una cruïlla de corriols, deixem el de la dreta (Artiga baixa, ferrada de les Dames) seguim recte trobem alguna fita i caminets fressats fins al peu del Pollegó Est on flanquegem a la dreta per peu de la via Terra de nòmades, fins entrar al torrent, seguim pujant fins a peu de via.

Ll1. Al primer llarg trobem tres ressalts amb roca a controlar, caldrà anar navegant buscant el millor passatge, a l'inici és més fàcil entrar per l'esquerra que pujar directament a buscar el primer espit.R1 30m.

Ll2. Aquest llarg segueix una magnífica placa mantinguda, on s'haurà d'escalar entre assegurances, que estan posades a desamà en algun cas. L'itinerari va navegant a dreta i esquerra fins arribar a un darrer ressalt més vertical i obligat. Cal vigilar el fregament de la corda, si anem amb dues cordes millor alternar-les. R2 45m.

Ll3. Sortim per una llastra amb roca a controlar per anar a la dreta a buscar el desplom, on pugem amb Ae (6c en lliure diuen), de cop s'acaben els espit i hem de sortir a l'esquerra delicat fins a un pitó (tricamp i/o ganxo possible) en flanqueig anem a buscar l'esperó on trobem la R3, 30m.

Ll4. El darrer llarg és curt i sense assegurances, una sortida vertical amb bones preses donen pas a una placa que va baixant la dificultat a mida que anem pujant un darrer ressalt el fem per la dreta més fàcil.

Descens: el fem rapelant per la via Son de la llarga, amb tres ràpels.
Encara que no és una via llarga et deixa el bon regust d'haver-la treballat, en un racó de Montserrat d'aquells tant a prop i tant lluny a l'hora.

Per Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

roca de textura variable al primer llarg

Manel navegant per la placa del segon llarg

Juan Carlos arribant a la R2

al tercer llarg

al Ae

Manel arribant a la R3

BON NADAL

durant l'ascensió hem tingut un espectador

AGULLA DEL FRARE DE BAIX, via SELICKE-MIR

21/12/11. Solstici d'hivern, tarda efímera ideal però per a una via amb essència Montserratina.

L'Agulla del Frare de baix del Clot de la Mònica hi ha la via Saelicke-Mir oberta seguint la lògica,  anant a buscar dos marcats díedres superant un esperó amb escalada combinada per accedir-hi. La via esta equipada amb burins i escarpies amb un estat acceptable. Cal portar algun micro i friends mitjans, nosaltres portàvem pitons però no n'hem posat cap. La roca al díedre és delicada, amb una llastra encastada que l'hem de superar (passatge delicat).

 Una curta via entretinguda, més exigent del que sembla, on haurem de prestar atenció i afegir algunes assegurances.
El temps ens ha anat just gaudint de tot un espectacle de contrallums de retorn al cotxe, tot un espectacle.
Per Antoni Gómez i Joan Asín

entrant a la via

Ae per l'esperó

l'Antoni treballant-se devalent el díedre

al cim

contrallums