dijous, 31 de març de 2011

Montserrat terreny d'aventura 2

30/03/11. Primer veus una possible línia, després t'hi apropes, la tastes i  passa a ser un projecte. Aquesta tarda amb l’Antoni reprenem el projecte iniciat i tornem al terreny d’aventura. Avui  pugem fins el lloc on el vam deixar aturat. La roca no és cap meravella requerint atenció, on cal ajudar alguna llastra i crosta a deixar volar la seva inestabilitat. Mica en mica va agafant forma fins arribar a muntar la R3 en un arbre. D’aquí podem estudiar el darrer llarg que promet ser interessant. Com ja no tenim temps, rapelem però amb l’idea clara de per on podem sortir si més no.

foto d'en Joan Baraldes

diumenge, 27 de març de 2011

SANT HONORAT, AGULLA DELS TRES PONTS , ARESTA IDIL·LICA

vista des del coll de Mu i grup d'agulles
26/03/11. Sant Honorat és un d'aquells racons amb personalitat pròpia que val la pena de conèixer. Un conjunt d'agulles de conglomerat, amb un aeri i bonic camí que les voreja, un espectacle per si sol. Un entorn on és respira tranquil·litat i solitud per a poder gaudir d'una escalada sense aglomeracions.  
Amb en Jaume ens hi arribem, la passada setmana la boira ens va fer canviar els plans, avui però el dia és presenta bo.
L'ascensió a l'agulla dels tres ponts per l'aresta Idil·lica, ens deixarà un bon regust,  on gaudirem d'una comoda aproximació amb vistes impressionants, una escalada d'un grau obligat de V/Ae, ben equipada als passos difícils i menys en els fàcils. La traca final la tenim al segon ràpel un espectacular volat d'uns 40m de la cúpula dels tres ponts. 

itinerari de l'aresta Idil·lica i el segon ràpel
Com a bona clàssica trobarem un munt d'informació entre altres; bloc d'escalatroncs, bloc Kutrescaladors, ressenya.net.......


L'entrada a la via la fem amb un pas Ae en un burí per anar a la dreta a buscar un ressalt vertical (2 parabolt) un cop superat anem en tendència a l'esquera a buscar la R1 15m, ens la saltem i seguim navegant per la placa sortint a la dreta i passat el primer ressalt anar a buscar l'aresta de l'esquerra fins a la R2, 50m justos si fem L1+L2.
El tercer llarg segueix per placa, superant un ressalt i seguir per terreny més ajagut on la dificultat va baixant a mesura que anem pujant, R3 en un savina. Fem un canvi de reunió caminant fins el peu del següent tram R4.
El cinquè llarg és el més mantingut, segueix per un marcat díedre fins sota un desplom que superem amb Ae, del darrer parabolt fem un aeri flanqueig a l'esquerra per buscar el punt feble per a superar el ressalt. A sobre trobem un espit i a la dreta  la R5 sobre del díedre.
El sisè llarg surt amb uns passatges d'Ae seguit d'una placa que en tendència a l'esquerra porta a la R6. Un darrer ressalt de 15 m, amb roca delicada ens porta al cim. Aquests dos llargs també és poden ajuntar.
El descens és fa en  4 ràpel per la canal de l'esquerra de l'agulla, 25, 45m volat, 25,25m.
En resum ha estat una jornada amb bones sensacions per gaudir de l'entorn i una escalada amb ambient.


Per Jaume Galban i Joan Asín

a la placa i aresta del segon llarg

ressalt i placa ajaguda del tercer llarg

superant el díedre i desplom del cinquè llarg

passos d'Ae a l'inici del sisè llarg

darrer pas abans d'arribar al cim

al cim abans dels rapels

l'espectacular ràpel de la cúpula dels tres ponts

dimecres, 23 de març de 2011

AGULLA DELS TRES, via CAMARA-OLLÉ

23/03/11.  Avui ens arribem a l'Agulla dels tres per pujar-hi per la via Camara-Ollé, oberta l'any 70 on trobarem l'equipament de l'època, burins algun sense plaqueta, amb l'afegit d'algun espit. Amb quatre llarg de corda (és pot fer en dos) per  trobar el regust de l'escalada dels anys 70. Grau "apretat" que cal pujar-hi mig grau o una mica més en algun pas. La roca una mica escamosa en algun pas ens farà prestar-hi atenció. Cal portar 3 o 4 plaquetes recuperables, camalot del 2 i 3, bagues per a savines i 8 bagues exprés.
un bon grup d'agulles


recorregut de la via i ressenya bloc escala rodona o com pujar les baixades
És pot trobar una bona informació de la via al bloc escala rodona o com pujar les baixades.
Via més difícil del que sembla a primera vista.
Per Lambert, Antoni Gómez i Joan Asín

al primer llarg

sgon llarg i entrant a la canaldíder del tercer

En Lambert assegurant a l'Antoni al quart llarg

al cim i la posta de sol

diumenge, 20 de març de 2011

SERRA DE SANT JOAN, via SANTA PERPÈTUA

19/03/11. Quedem amb en Jaume per sortir el dissabte amb la intenció d'anar a fer una escalada tranquil·la. Li proposo d'anar a Sant Honorat on encara tenim feina per fer. 
Quan passem el túnel del Bruc el cel esta ben encapotat, boira?.. això és el pensem, però quan arribem a Oliana la cosa està ben tapada, dubtem i ens arribem a esmorzar al Thaussà de Coll de Nargó. Un cop passat Oliana la cosa és confirma, son boires però encara estan molt enganxades. Esmorzant canviem els plans, tot fullejant les ressenyes veiem la via Santa Perpètua a la Serra de Sant Joan i que sembla interessant. Després de saludar alguns coneguts marxem cap a Montinessell.

recorregut de la via i canal de baixada
 Un cop passat Montinessell seguim la pista, passem unes cases (Cal Perot) i al següent revolt deixem el cotxe. Surt una pista a la dreta, en mal estat, que ens porta fins a la canal de baixada pel pany central. L'aproximació és evident seguint corriols i tarteres. A peu de via trobem una 
fletxa picada a la roca.
ressenya
Per aquest pany de paret  ja havíem escalat el desembre de l'any 2000, vam fer aquesta via però sortint per la via la primera del 2000, després de la tercera reunió. Aquell cop al primer llarg en el passatge difícil se'ns va arrancar una savina que hi havia.

La via està semi equipada amb pitons on cal portar 12 bagues exprés, friends fins el 2 de Camalot, tascons, bagues per a savines i pitons opcionals. Via amb vegetació i passatges difícils, resultant una via treballosa per terreny d'aventura.
El primer llarg comença per uns blocs amb uns passatges atlètics de IV+, seguim per unes grades fins a peu d'un díedre vertical amb passos de V+. La reunió és fa en un arbre, 35m, 5 pitons.
El segon llarg segueix una placa en tendència a la dreta IV,IV+ fins un díedre que ens porta a la R2 en un arbre, 40m 1 pitó.
El tercer llarg surt en flanqueig a la dreta fins un ressalt IV, un cop superat segueix per una canal fins un arbre on fem la R3, 25m. D'aquí és pot sortir seguin en tendència a la dreta per terreny més ajagut seguin la via la primera del 2000.
El quart llarg és el clau de la via, seguim paques amb vegetació fins un pont de roca, d'aquí hem d'anar a buscar a pitó a l'esquerra amb uns passos d'adherència V+, seguim per terreny vertical acompanyat de vegetació, trobem 2 pitons (possible reunió). Seguim per una placa vertical on trobem 3 pitons, el primer pas surt en lliure però després seguim amb artificial. R3 en un arbre, 40m, 6 pitons i un pont de roca.
El cinquè llarg surt a la dreta per superar un ressalt per una canal IV+, flanquegem per terreny fàcil a l'esquerra a buscar la R4 que l'hem de muntar, 25m.

El sisè llarg pugem per un díedre IV+ i flanquegem a l'esquerra trobem un pitó que un cop passat seguim per un darrer díedre fins al cim, 20m, 1pitó.


Pel descens seguim l'aresta direcció oest fins a trobar una canal (fita) per un baixem, amb alguna desgrimpada.


El que tenia que ser una escalada tranquil·la ha acabat amb una via per terreny d'aventura i treballosa.


per Jaume Galban i Joan Asín.

al primer llarg

placa i díedre del segon llarg

canal amb vegetació arribant a la R3

entrant a la R4

cinquè llarg des de la R5

sisè llarg

al cim després d'una via Uffff

dimecres, 16 de març de 2011

LA CODOLOSA, via l'Avi Trepador

La Codolosa
16/03/11. Aquesta tarda no pinta gaire bé, esta força ennuvolat i al matí ha anat plovent a estones. No tenim gaire clar a on anar, quan arribem al Clot de la Mònica, esta força negre el cel, moments de dubte i al final anem a la Codolosa.

Posats a repetir escollim la via de l'Avi Trepador, una via ràpida i equipada (ressenya d'Escalatroncs). Quan arribem a peu de via trobem a dues cabres passejant per la paret tranquil·lament, intercanviem unes mirades i ens posem mans a l'obra.
La tarda ha anat millorant i s'ha aguantat. La via mantinguda en el V, tret del darrer ressalt del tercer llarg que aquest cop l'he agafat directe per la dreta dels espits on cal mirar-ho bé, possiblement sigui V+ al meu parer.
El descens el fem caminant anant a buscar la drecera del Frai Garí.
Per. Antoni Gómez i Joan Asín.
primer llarg

al tram vertical del segon llarg

tercer llarg

diumenge, 13 de març de 2011

LA PLANTACIÓ, PUNXÓ esperó de l'eriço,SERRAT DEL PUNXÓ esperó de la Martina

La Plantació

13/03/11. Després del dissabte sense parar de ploure, amb una mica de fe a les previsions atmosfèriques quedem a Collbató aquest diumenge. En Min i en Jordi van a la Codolosa on encara tenen feina a fer. Amb el Pep seguint la primera intenció,  anem cap a la Plantació, la zona de moda. Les parets és veuen força mullades però el dia sembla que acompanyarà. Hem escollit dues vies l'esperó de l'eriçó del Punxó i l'esperó Martina del Serrat del Punxó
L'aproximació la fem pel clot de la Mònica seguim el camí de les Artigues, agafem el torrent de Llorers, abans dels graons fem una intentona però no ens hi sortim. Al final trobem l'accés pujant el primer tram de graons i agafant unes traces que en flanqueig a l'esquerra ens deixen seguint la intuició al peu del Punxó.

El Punxó i el Serrat del Punxó
La roca està prou seca. La via supera un ressalt amb roca a controlar, seguim per un ressalt vertical fins sota un desplom on trobem el pas clau del llarg 6a no obligat. Un cop superat el pas anem en tendència a la dreta a buscar l'esperó que és va ajeuen fins el cim.
Un ràpel per la via ens deixa al peu.

En Pep encarant el desplom
Anem a la dreta a buscar la canal que ens porta al peu de l'esperó Martina, passant per un túnel de vegetació força curiós.
El primer llarg va una placa vertical amb un pas obligat de V+. Un cop superat el pas seguim uns metres per anar en tendència a la dreta a buscar un pont de roca i uns metres més amunt trobem la R1.
El segon llarg supera un ressalt amb roca dubtosa i seguir per terreny fàcil fins a trobar la R2.
El descens el fem caminant anant en direcció als estalvis del porró, flanquegem la seva base per anar a buscar el camí de les Artigues.
Per Pep Gracia i Joan Asín. 
al primer llarg de l'esperó Martina
en Pep arribant a la R1
Al ressalt del segon llarg
Al darrera els Estalvis del Porró i el Porró

dimecres, 9 de març de 2011

Montserrat terreny d'aventura

9/03/1. Aquesta tarda de dimecres ha estat diferent, fa temps que em miro una línia de les lògiques des de lluny, però també crida l'atenció que no estigui oberta o sí?. La possible via destil.la aventura i dificultat moderada...
Com cada dimecres tenim el dilema d'escollir via, per a no repetir, doncs com que no  és pot anar gaire lluny  per que la foscor encara matina, li comento a l'Antoni les meves inquietuds i al final ens hi animem a fer-hi una ullada.
Carregats amb una mica tot enfilem l'aproximació, quan arribem a peu de via la línia ja no és tan clara...Un primer llarg per placa ajaguda, on només he pogut posar un friend, ens porta amb uns 50m al peu d'un ressalt.  La continuació segueix flanquejant per terreny descompost  (a sanejar) per anar a buscar una aresta a la dreta. L'aresta és presenta més vertical amb roca escamosa però que és va deixant fer, és pot anar posant algun clau i un friend en un forat, a l'entrada del tram més vertical poso un espit...just quan el sol  ens toca retirada... em despenjo fins a la R1, aprofitant per sanejar una mica les llastres soltes. Un ràpel ens deixa a peu de via, pleguem el material i s' enduem els deures per a un altre dia.....
Per Antoni Gómez i Joan Asín


dilluns, 7 de març de 2011

CAMBRESDASE, corredor BOUGNAGAS, 250m 55º,IV


CIRC DEL CAMBRESDASE
6/03/11.  El circ del Cambresdase a l’hivern agafa caràcter, essent un bon camp per les ascensions de corredors i escalada mixta. Avui amb en Xavier ens arribem per a pujar el corredor Bougnagas.  L’aproximació la fem per l’estació d’esquí de Sant Pere dels Forcats, pugem  amb raquetes per les pistes fins el plató superior. Un cop a dalt del darrer arrossegador,entrem al bosc per agafar un camí (traces) que ens portem fins al peu del circ.


itinerari
El corredor Bougnagas queda amagat, no és veu però s’intueix. Pugem direcció a la canal central per anar en tendència a la dreta a buscar el corredor. La neu esta fonda, primer seguim unes traces que van al corredor gigolo però aviat les deixem per obrir traça fins arribar a un ressalt  rocós que ens tanca el pas. Ens encordem per encarar uns 30 m de terreny mixta on trobem un pitó que assegura aquest tram delicat. Continua  un altre llarg de 60m molt encaixonat que li dona ambient. Un darrer llarg per pendents de neu ens deixa a la carena cimera després de superar la cornisa per l’esquerra.
El descens el fem per la canal central.
Corredor interessant amb tram central mixta que li dona caràcter. Cal portar micros i friends fins el 1 de camalot. En total hem estat 7hores en total.
Per Xavier Samsó i Joan Asín


pujant per les rampes inicials

ressalt rocós

el ressalt vist des d'alt

tram encajonat

darrer llarg

al cim i vista del corredor

seguim per l'aresta per anar a buscar la canal central

Tossa Rodona 2601m, amb raquetes

5/03/11. La Coma d’Engràrcies és agraïda quan hi ha neu i les darreres nevades l’han deixat per a poder-la aprofitar. Arribats al coll de Pimorens (1915m) deixem el cotxe a l’aparcament força concorregut avui.

itinerari
Només creuar la carretera ens calcem les raquetes, agafem unes traces que no deixarem fins el cim. Primer  anem per la banda dreta de la vall fins passat el col·lector d’aigües (presa)  des d’on seguim en tendència a l’esquerra a buscar un marcat esperó. Pugem per l’esperó per flanquejar lleugerament a l’esquerra i entrat a una torrentera que un cop superada ens deixa a gelat, avui la neu però esta força bé. Del coll seguim per la comada carena fins el cim, un autèntic mirador que un plató on ja podem veure el cim a l’esquerra i el coll al front. Travessem el plató i ara el pendent s’adreça fins arribar al coll, sempre amb algun pas més o menys obligat sobre tot quan està val la pena de no perdés.
En total hem estat unes quatre hores en pujar i baixar.
Per Montse Pueyo i Joan Asín


trobem una bona traça
seguim per la vall
superat l'esperó

al fons és pot veure el coll
al coll
darrera pujada abans del cim
al cim, un bon mirador
la vista cap l'oest