dijous, 30 de juny de 2011

LA CADIRETA D'AGULLES, via GUILLEM & CIA


30/06/11. La intenció avui era fer una via sense complicacions, un "divertimento" que s'ha convertit en un "patimento". Després de la piulada d'escalatroncs i Muntanyec, em va quedar l'idea d'una via amb algun pas d'Ae i lliure. Hi ha dies però que la motivació no esta al 100% i avui ha estat un d'aquest. La via per mi és una via equipada per fer en Ae on pots apurar el lliure segons ho vegis i si no ho vols veure doncs a pedalar. La roca un pel polida al primer llarg i algun curt tram on cal controlar.
Només cal portar 14 o 16 cintés exprés.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

el primer llarg és supera per placa  alternant amb encastament

al segon llarg comença amb uns passos desplomats

el tercer també cal anar en Ae els primers metres

el quart llarg comença amb un pas força extrany 

al cim de la Cadireta

dimarts, 28 de juny de 2011

AGULLA DEL FRARE DE BAIX, COMBI PETIT NIL+NORMAL, via CUTLAS

EL FRARE DE BAIX I SERRAT DEL MUNTANER
28/06/11. Aquesta tarda el sol "apreta" de valent, en Jaume i l'Armando han quedat per anar al Clot de la Mònica, ideal per escalar a l'ombra en un dia com avui. La via escollida és la combinació Petit Nil + Via Normal, és pot trobar la ressenya al bloc d'escalatroncs.  El primer llarg del Petit Nil és un llarg variat, amb passos atlètics que per mi és un llarg dels imprescindibles de fer. La via Normal tampoc té perdua una xemeneia que és pot pujar en oposició o en placa fins la R1 que ens saltem. Seguim amb un pas aeri i atlètic, seguint per un espectacular  flanqueig sobre d'un desplom fins al cim. Baixem amb un ràpel i com encarà  hi ha temps ens fiquem a via CUTLAS, una via esportiva de V+ "apretat" més difícil del que aparenta. La fem en pla clàssic pujo fins a la reunió i després pugen en Jaume i l'Armando. En resum una tarda agradable amb bona companyia.
Per Jaume Galban, Armando Cobo i Joan Asín

En Jaume treballant-se el primer llarg del Petit Nil

l'Armando a la via normal

A la via esportiva CUTLAS V+

Al cim del Frare de Baix

dijous, 23 de juny de 2011

MIRANDA DE CAN JORBA. Via ENTRE LÍNIES

Can Jorba
 22/06/11. La via va per la placa de l'esquerra de la via Queralt Xènia que segueix una marcada fissura, sense equipar, que comparteix uns metres al segon llarg, segons hem pogut esbrinar, ja que d'aquesta via hi ha molt poca informació.
La via ha estat oberta per baix  en tres cops, el dimarts 14 vaig obrir el primer llarg en solitari, l'endemà vam tornar amb l'Antoni per obrir el segon llarg, amb la sorpresa de trobar unes bagues de ràpel en un arbre. Després de buscar informació veiem que possiblement coincidim uns metres amb la via Queralt Xènia.
Aquest dimecres hi tornem arribant fins el cim.

ressenya i itinerari
El primer llarg hem d'entrar entre la vegetació per anar a buscar una placa, vertical i mantinguda  fins que anem en tendència a l'esquerra a buscar una llastra i entrar a la R1 30m. 
El segon llarg va a buscar un díedre, seguim a l'esquerra fins un arbre (bagues ràpel) pugem per la placa primer i després en tendència a la dreta per una vira i seguir directament per la placa fins a la R2 32m.
El tercer llarg sortim en tendència a l'esquerra superant tres ressalts on hem de controlar la roca, flanquegem a la dreta a buscar una placa canal, ara amb bona roca, fins sota un sostret amb un pas atlètic. Una placa amb bones preses ens deixa a la R3 55m.
El quart llarg és tràmit sortim per una placa ajaguda fins un gros pi, d'aquí podem pujar recte amb només un ressalt amb bona roca que s'ajeu ràpidament fins una savina al cim. R4 30m.
El descens l'hem fet amb un primer ràpel de 30m directament de la savina, fins a la R3 i dos de 60m.
La via està equipada cal portar 10-12 bagues exprés, bagues per savines i ponts de roca. Opcionalment algun friend pot ser útil. Hi ha alguna excursió entre assegurances. La via encara esta tendra pot saltar alguna pedra i trobarem terra fins que no plogui amb ganes.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

l'Antoni al primer llarg

al díedre del segon llarg

al cim

diumenge, 19 de juny de 2011

MONTSEC D'ARES, SERRAT DE LA CORONA, via SOMIATRUITES

18/06/11. Quan ens trobem amb en Jaume no teníem clar a on anar, però mentre prenem un cafè  decidim anar a fer la via que ha obert en Remi Bresco al Serrat de la Corona, tenint en compte que les previsions son que les temperatures no pujaran gaire avui.
Avui hem escollit un lloc solitari, una via sense informació, només una ressenya al bloc de "la noche del loro 2" ni tan sols tenim clar on queda la paret i molt menys ni l'aproximació ni la baixada, però l'aventura és l'aventura.


 Per arribar a peu de via hem d'anar a Ager, agafar la carretera que puja al coll d'Ares on trobarem un trencall a l'esquerra que ens porta a Montrebei, Paret de Catalunya. Seguim la pista deixant les primeres estivacions del Serrat de Corones on hi ha l'Esfinge i la via del Silenci. Continuem fins a veure un segon grup de parets i un torrent sec creua la pista que se'n va a l'esquerra, aquí aparcarem el cotxe just enfront de les parets. Han estat dues anades i tornades per a trobar la paret i el punt de partida.

des de la via és veu més clara l'aproximació
Per arribar a peu de via ens endinsem al bosc per on anirem navegant amb intuïció fins arribar a peu de les parets. Una grimpada ens deixa en una terrassa on trobarem una fletxa picada, bingo l'hem encertat. Entre una cosa i un altre el temps ha anat passant i son les dotze quan ens hi pengem.
grimpada per arribar a peu de via on hi ha picada una fletxa

ressenya
El primer comença per una placa ajaguda fins una savina des d'on flanquegem a la dreta  fins un espit, pugem directament per la placa vertical on trobem un passatge obligat, després per terreny més amable seguim fins uns arbres on muntem la R1 20m.
El segon llarg ens enfilem per arbre i passem a la paret per una fissura vertical que un cop superada anirem seguint les debilitats de la paret, posant-se en el lloc de l'aperturista. Anirem trobant assegurances que ens ajudaran a seguir la via. Un ressalt final vertical amb una marcada fissura i passatge obligat ens deixa a la R2 45m.
El tercer llarg es presenta espectacular, tenim davant una marcada xemeneia. Comença per una placa ajaguda fins arribar a la xemeneia, dubto i al final la passo per fora amb uns passatges força elegants. Quan queda barrada la xemeneia flanquegem a l'esquerra a buscar una fissura que un cop superada anirem a la dreta a buscar un nou ressalt (roca delicada) i entrar a una terrassa. Fem reunió en excèntric que trobem a una fissura. R3 35m. Millor muntar la R en un arbre.
El quart llarg comença amb roca delicada on haurem de vigilar. Un primer tram atlètic fins un arbre, a partir d'aquí seguim una marcada fissura fins a trobar un desplom, en Jaume munta reunió R4. L'original deu estar a sobre en uns arbres, 40m.
El cinquè llarg surt amb uns passos en flanqueig per pujar directament per la placa, veig un pont de roca equipat que assegura un darrer ressalt que ens deixa al cim. R5.


primer llarg

en Jaume al segon llarg

superant la fissura xemeneia del tercer llarg

al vertical començament del quart llarg

al començament del quart llarg a la fissura trobem les restes d'un animal?

arribant al cim

al cim sese saber per on baixarem
Un cop al cim tornem a aplicar la intuïció per a poder baixar, seguim cap a l'est i trobem rastres de camí que anem seguint fins trobar una primera canal, dubtem de que no quedi tallada, possiblement deu tenir continuïtat pel que hem vist després però no ho tenim clar. Seguim flanquejant pugem lleument fins un coll i d'aquí ja veiem clara la baixa que un cop al bosc haurem de tornar a aplicar la intuïció fins arribar al torrent i pista on hem deixat el cotxe.
itinerari seguit de baixada

En resum una via on cal portar un joc de tascons, micros -friends fins el 1-2 de Camalot, 12 cintes exprés. La via te caire d'aventura on trobarem assegurances abans del passatges obligats, hi haurem de saber buscar l'itinerari. La roca a trams delicada que haurem de controlar. Mai serà una via de consum massiu, però a tenir en compte per amants de llocs solitaris i vies amb un cert grau d'aventura que ens farà estar concentrats.
Per Jaume Galban i Joan Asín

vistes de la baixada

dimecres, 15 de juny de 2011

BUSCANT UNA NOVA LÍNIA

el tram que hem obert
15/06/11.Ahir a la tarda vaig anar a treure el nas a una possible línia on no es veia clara l'entrada. Després de mirar i remirar la trobo, mi poso i mica en mica la cosa va agafant color, munto un ràpel des d'una savina i cap a casa havent fet un tastet. 
Avui hi tornem amb l'Antoni, el primer llarg queda força mantingut la cosa pinta bé. El segon llarg anem a buscar una llastra que resulta ser bona per sort, una mica de Tarzan amb sortida a una terrassa mòbil, aquí s'haurà de fer feina. Segueix una placa que no fa gaire bona pinta però quan t'hi poses la cosa va sortint i la roca és millor del que aparenta. Unes bagues amb un maillon a un arbre ? ens fa dubtar. Deduïm que és un ràpel d'alguna emmerdada????? seguim navegant per la placa fins a una terrasseta on muntem la R2..Ja comença a fer-se tard, encara que ja és veu que el que queda serà més rápit però hem de marxar.....Un ràpel de 60m ens deixa altre cop al terra i amb un altre projecte a mitges..hi tornarem.

arribant a la R1

al segon llarg

dilluns, 13 de juny de 2011

MARIALLES, PETIT YOSÉMITE, Via: LES SECOURISTES

12/06/11. A la tercera va la vençuda, el primer cop que volia anar érem una colla però l'excursió del dia abans ens va deixar mandrosos,  el segon cop amb en Ramon el dia no pintava gaire be vam agafar el pla B i avui amb en Xavier l'hem pogut fer.

el Petit Yosémite

La via ens ha agradat força, una via molt ben trobada i equipada, amb un dificultat de V, sobre granit per a gaudir sense patinem ni sorpreses, complementada amb una aproximació i descens per un frondós bosc que no et deixa indiferent. Una via ideal per a conèixer la zona.

la via va pel sector baix, ressenya
És pot trobar més informació de la via a: http://www.camptocamp.org/routes/57098/fr/roc-de-mariailles-la-voie-des-secouristes

Accés. hem d'anar a Vilafranca  de Cónfent des d'on ens dirigim al coll de Jou, passant pels pobles de Vernet-les-Bains i Castell. Seguim per una pista 3,3Km fins a trobar una zona d’aparcament Le Randé on deixem el cotxe. Retrocedim uns 100m hi agafem una pista que baixa fins el coll du Cheval Mort on trobem uns cartells, seguim direcció Cabane de Moura, ara  un camí en baixada ben fressat per un bosc frondós. Trobem una casa en runes amb un nou cartell agafem direcció Jasse de Moura. El camí baixa fins a creuar un torrent on canvia de direcció ara amb pujada fins que torna a baixar al final trobem el riu Cady, amb un pont metàl·lic.
Nosaltres fent cas de la guia per anar al petit Yosémite de baix indica que és pot creuar per unes pedres, però avui baixa amb força i no ha estat gaire fàcil la cosa. És millor creuar el pont i seguir la llera dreta, trobarem un passatge equipat amb una corda, seguim  fins a trobar el peu sobre d'una cascada, cal anar en  compte fins arribar al peu de via en una terrassa.


agradable aproximació pel bosc, amb pujades i baixades però

avui el riu baixa amb força
La via va per l'esperó, primer fem una grimpada fins anar a buscar un replà a la dreta de l'esperó on trobem la R0, 1 parabolt.
El primer llarg comença per una placa compacta però on és van trobant petites preses combinat amb passos d'adherència que en tendència a l'esquerra va a buscar l'esperó on trobem la R1.

primers passos 
arribant a la R1 amb el riu al fons
El segon llarg segueix un díedre fins sota un sostret que és supera amb un passatge atlètic amb bones preses. Un cop superat seguim per plaques fins a la R2.


al díedre i superant el sostret del segon llarg
El tercer llarg segueix la mateixa tònica per plaques fins un canaló per on és puja com si fos una escala fins trobar la R3.
a les plaques del tercer llarg
Al quart llarg comença amb uns passos fins el primer parabolt, després la placa s'ajeu perdent dificultat fins a la R4.

superat el primer parabolt la dificultat baixa
El cinquè llarg és de transició, segueix una placa ajaguda on només trobarem un parabolt fins arribar a la R5.
a l'ajaguda placa del cinquè llarg
El sisè llarg segueix un marcat díedre on la dificultat torna a augmentar, assegurat amb pitons i on s'haurà de reforçar amb algun friend mitjà fins el 1 de Camalot.

al díedre del sisè llarg
Un darrer llarg per una placa assegurat amb dos parabolts i una grimpada ens porta al cim de l'agulla, la R7 la farem al ràpel de l'altre vessant passant per una bretxa.


 arribant al cim
El descens el fem amb un ràpel de 30m fins un collet on trobarem rastres d'un camí amb marques vermelles que va a buscar una canal entre el Petit Yosémite de dalt i el de baix. La seguim fins el riu que remuntarem fins a trobar el pont i retornar pel mateix camí d'aproximació.
Via agradable on només cal portar 12 cintes exprés i friends mitjans pel sisè llarg.
Per: Xavier Samsó i Joan Asín

de retorn ens trobem unes carreretes

Excursió al Prat del Cadí

11/06/11. Les pluges han estat i estan actives aquesta primavera, el dia s'aixeca ennuvolat i mandrós però mica en mica es va arreglant. El just com per a fer una excursió de les clàssiques al Prat del Cadí.

comença la pujada pel mig del bosc

Entre els dubtes i el desplaçament comencen cap a les 12h, l'hora dels senyors-es. Un cop passat el pobles d'Estana deixem el cotxe al coll de Pallers. El camí no té cap problema ja que és troba molt fressat. El camí va pujant sense pausa fins arribar al collet roig, des d'on segueix en flanqueig horitzontal i poca pendent fins arribar al Prat del Cadí. Durant tot el trajecte una amalgama de verds ens ha acompanyat, donant fe de la humida primavera. El Prat també esta més verd del normal amb petites congestes de neu que és van acomiadant, al mig de les canals.
Les Roques Punxeguda, Verda i del Ordigué envoltades de núvols deixen un espectacular taló de fons on resseguim els vies fetes i pendents.....Un racó dels imprescindibles de conèixer.
Per: Glòria, Montse, Xavier i Joan
el còmode camí

algun ressalt ens fa anar de pedra a pedra

darreres pujades abans d'arribar al collet roig a la foto dreta

des del collet vistes del Prat d'Aguiló i el cim del Comabona

Prat del Cadí

ROCA PUNXEGUDA, VERDA I ORDIGUER. Arribant al Prat de Cadí