SERRAT DEL CONILLER, Via del NIL

 28/02/12. Dissabte passat quan vam fer la primera integral a la via Liebe Clàudia, és va quedar el pot de registre al cotxe. Avui havia quedat amb en Manel per anar a escalar, quan ens trobem li proposo de fer la via del Nil al Serrat del Coniller  a fer  arqueologia escalatòria i deixar el pot de registre al cim, doncs dit i fet, cap el Serrat del Coniller.

ressenya

La via va per la part esquerra de la paret, la podríem classificar de via d'aventura per assídus al lloc. La via va per plaques amb líquens, trobarem espits amb certa distància entres ells. Les dues primeres reunions estan en una zona herbosa. Tot hi així te algun passatge interessant, encara que és fa curta.

itinerari i ressenya original

RESSENYA
Primera ascensió: 20/10/2002
Per: MªCarmen Dieguez,  Verena Masius, Manolo de la Sierra i Xavi Vidal
Equipament: Espits i parabolts.
Material: 8 cintes exprés, bagues per a savines i algun friend opcional.
Dificultat: V

Aproximació: Des de Coll de Nargó,  agafem el trencall direcció a Isona i Coll de Boixols, (L.511), a uns 3 km i just travessar el pont , abans d’entrar a un estrets, trobem una pista asfaltada a la dreta, amb un cartell indicador Sallent 8 km, a 2,7 km, desprès de passar per Sta. Eulària, trobem una pista de terra a la nostre dreta, tot just en un canvi de rasant abans de canviar de  vessant en una corbà tancada, aquí podem aparcar el cotxe, si anem amb tot terreny podrem pujar per la pista fins a un prat. Del prat agafem un camí molt ben trobat, amb fites  i marques vermelles que van buscant el pas per dos ressalts de roca. El seguim fins a la part superior on ja tenim les parets a prop, aquí trobem unes fites i marques grogues que van cap a la dreta tot flanquejant fins a les paret. Haurem d'anar a l'esquerra de la paret, espit visible a uns dos metres.

 

Ll 1 A uns 2 metres de terra trobem un espit, es pot muntar la R0. Comencem per una placa ajaguda que és va posant més vertical a mida que anem pujant, seguint els espits. El passatge més difícil el tenim als darrers metres abans d'entrar a la R1, arbre i espit, 50m. 5 espits. III, IV,IV+,V.

Ll2 Sortim per un díedre ajagut i fàcil fins a un espit, atenció aqui cal flanquejar a la dreta a buscar un altre espit i savina per pujar directament per la placa fins a la R2, dos espits. 2 espits , 1 baga en una savina. III,IV.

Ll3. Llarg per placa ajaguda fins a la feixa, flanquegem a la dreta fins atrobar la R3, 1parabolt i un pont de roca. III,II.

Ll 4. Uns passos de placa donen pas a una diagonal en tendència a l'esquerra fins a un arbre. Seguim directament amb un passatge atlètic per entrar a la R4, dos parabolts amb anella. 1 pont de roca, una baga en savina, 1 parabolt. IV+

Aquí acaba la via Nil però podem fer el darrer llarg de la via Liebe Clàudia per arribar al cim, amb un flanqueig a la dreta de III,II i un ressalt final amb un passatge atlètic de V. 20/25m. 

 

Descens, del cim baixem per l’aresta fins a l’alçada de la R4 on trobem un passamà per arribar-hi des de l’aresta. Baixem amb tres ràpels de 50,50 i 55m, atenció cal portar cordes de 60m pel darrer ràpel. Aquesta opció és més ràpida que baixar caminant.

Per Manel Benavent i Joan Asín

al primer llarg

arribant a la R1

arribant a la R2

placa ajaguda del tercer llarg

quart llarg

darrer llarg de la via Liebe Clàudia

un altre cop al CIM

SERRAT DEL CONILLER, Via LIEBE CLÀUDIA

"Liebe" Clàudia, fa cinc anys que ens has deixat injustament, però segueixes molt present entre tots nosaltres. El teu tarannà alegre, organitzatiu i engrescador ha deixat una forta empremta, impossible d’esborrar entre tots els que vam tenir la sort de conviure amb tu. Sempre ens quedaran però, les intenses setmanes del juliol amb la colla i la teva sobre feina de traduir l'alemany per saber que deien el Jeins i la Ramona, les vacances a les Dolomites, Àustria......, o senzillament al Montsec, Montserrat,  els sopars, les col·lectives, quins records més bons!!!.  

Necessitàvem seguint-te tenint entre nosaltres, aquest folls que pugem per les parets, amb aquesta via tenim  la motivació d’arribar al cim per estar  una mica més a prop teu. Sempre amb tu Clàudia.

Serrat del Coniller

25/02/12. El passat 22 de gener quan ens vam posar a obrir aquesta via a la mitat dels segon llarg vam veure a la dreta dos parabolts amb anella??, vam estar mirant cap a baix i cap a dalt, res de res?. Després gràcies a en Guillem Arias ens passa una ressenya de la via NIL oberta l'any 2002 per en Xavi Vidal i companys, que va per les plaques de l'esquerra de la paret, fins a l'aresta. El descens el fan directament amb tres ràpels. Així doncs aquesta instal·lació és del tercer ràpel. El 18 de febrer tornem, després d'accedir per la feixa fem un ràpel fins a trobar la R2 on havíem arribat. Amb quatre llargs de corda arribem al cim. Avui tornem amb en Manel per a fer la primera integral i acabar de netejar una mica més la via.

ressenya via Nil i via Liebe Clàudia

La via aprofita la instal·lació del segon ràpel per a muntar la R3. Un cop a la feixa teníem la intenció de sortir directament, però un cop al peu del tram final, no ho veiem clar, així que el cinquè llarg ens decidim per aprofitar  el darrer de la via Nil. Des de la R5 li afegim un altre llarg per arribar al cim. Pel descens, des del cim baixem per l'aresta fins a l'alçada de la R5, hem instal·lar un passamà per arribar-hi i baixar amb tres ràpels (50,50 i 55 m), atenció cal portar cordes de 60m pel darrer ràpel.

ressenya

RESSENYA

Primera ascensió: 22/01/12 el dos primers llarg, per Manel Díaz i Joan Asín. El 18/02/12 la resta per Ramón Samarra i Joan Asín, amb la col·laboració de Juan Antonio Cañete.

Primera integral: 25/02/12 per Manel Díaz i Joan Asín

Equipament: Parabolts de 10, 2 pitons i ponts de roca.

Material: joc de micros i friends fins el 1 de Camalot, aquest el posarem en els llargs 1,5 i 6.12 cintes exprés i alguna baga per savines.

Dificultat: 6a. V/Ae obligat estrep opcional.

Aproximació: Des de Coll de Nargó,  agafem el trencall direcció a Isona i Coll de Boixols, (L.511), a uns 3 km i just travessar el pont , abans d’entrar a un estrets, trobem una pista asfaltada a la dreta, amb un cartell indicador Sallent 8 km, a 2,7 km, desprès de passar per Sta. Eulària, trobem una pista de terra a la nostre dreta, tot just en un canvi de rasant abans de canviar de  vessant en una corbà tancada, aquí podem aparcar el cotxe, si anem amb tot terreny podrem pujar per la pista fins a un prat. Del prat agafem un camí molt ben trobat, amb fites  i marques vermelles que van buscant el pas per dos ressalts de roca. El seguim fins a la part superior on ja tenim les parets a prop, aquí trobem unes fites i marques grogues que van cap a la dreta tot flanquejant fins a les paret. Fita i fletxa picada al peu, molt visible la llastra fissura del primer llarg.

Ll.1. Pugem un primer ressalt per anar a buscar la marcada llastra/fissura ben visible des de peu de via, que ens depara uns passatges atlètics. Quan s’acaba la fissura seguim per la placa fins a un altre ressalt on trobem la R1, 30m. IV+,V/V+, IV. 4 parabolts, 1 pitó i 2 ponts de roca.

Ll.2. Sortim directament per la placa en tendència a la dreta pas fi, seguim flanquejant fins a un petit díedre per on pugem. Hem de preveure de passar els dos primers parabolts amb una corda i els dos següents amb l’altre, utilitzar bagues llargues per evitar fregament. Flanquegem a l’esquerra fins a una placa per on pugem directament, amb un primer tram més mantingut. La placa s’ajeu, seguim per agafar un díedre a l’esquerra que ens porta fins a la R2,45m. 6a,V, V+/6a,V,IV+. 9 parabolts i una baga en una savina.

Ll.3. Pugem uns metres per la placa per entrar a un marcat díedre, sortint a la dreta a una zona de plaques més ajagudes per on flanquegem a la dreta fins a una savina. Superem el ressalt i trobem la reunió a l’esquerra, dos parabolts amb anella (ràpel dos de la via Nil). R3,30m. V,IV. 3 parabolts, 1 pitó i una baga en una savina.

Ll.4 Flanquegem a la dreta direcció a un despreniment, abans d’arribar-hi pugem directament per una llastra,. Un cop superada anem en tendència a la dreta per terreny fàcil fins a la feixa on trobem la R4 d’un parabolt de la via Nil, 30m. III, IV,III,II. 2 ponts de roca i una baga en una savina.

Ll.5 Aquest llarg coincideix amb la via Nil. Seguim una diagonal de dreta a esquerra amb passatges atlètics, atenció a uns blocs que poden caure. Un cop arribats a un gran arbre seguim directament per una llastra,pas atlètic. A sobre trobem la R5, dos parabolts amb anella, primer ràpel via Nil. R5, 30m. IV+. 1 parabolt, 2 ponts de roca i una baga en una savina.

Ll 6. Seguim un flanqueig fàcil cap a la dreta per pujar directament per una placa que ens porta al cim. R6, 25m. II,V. 1 parabolt.

Descens, del cim baixem per l’aresta fins a l’alçada de la R5, hem instal·lat un passamà per arribar-hi des de l’aresta. Baixem amb tres ràpels de 50,50 i 55m, atenció cal portar cordes de 60m pel darrer ràpel. Aquesta opció és més ràpida que baixar caminant.

*Nota pel primers repetidors: Agrairem que ajudeu a netejar la via, d'algun bloc o pedres soltes i de terra que pot haver-hi quedat després de la neteja que hem fet.

Per: Manel Díaz i Joan Asín.

la llastra fissura del primer llarg

tastant la llastra-fissura

a les plaques del segon llarg

al cinquè llarg que coincideix amb la via NIL

FOTOSCIM

MONTSERRAT, SERRAT DELS TUDONS, Via RAÒ DE SER

22/02/12. La passada setmana en Jesús i en Min (estudiosos de Montserrat) em van recomanar aquesta via dels germans Masó, ideal per una tarda o una matinal. Doncs ens ha faltat temps per anar-hi a tastar-la.

serrat dels Tudons

Es tracta d'una via variada amb un primer llarg mantingut i vertical, amb un pas de V+ que m'ha costat força de trobar-lo, cal decidir-se i el proper espit esta allà si allà dalt..La roca però és molt bona de la que punxa. Un flanqueig per una roca amb formacions ens porta a una canal i un esperó, atenció la R2 cal muntar-la. Un tercer llarg per esperó i flanqueig a l'esquerra ens deixa al cim.

Per arribar al peu de via cal pujar des de Can Jorba pels camí dels Francesos fins arribar a l'alçada de l'agulla de l'Alicia i pujar per intuïció barallant-se amb la vegetació fins a peu de via, trobarem un tram equipat amb una corda. A peu de via hi ha una fletxa picada a la roca. Via recomanable per l'aventura amb equipament just però suficient, tot hi ser curta ens deixarà satisfets.

ressenya

RESSENYA:

Primera ascensió: l'any 2000 per Òscar i Albert Masó.

Equipament: espits i pitons.

Material: semàfor alien, algun friend mitjà, bagues savineres i 8/10 cintes exprés.

Dificultat: V+

El primer llarg, segueix una fissura en tendència a l'esquerra per seguir per una placa vertical amb un passatge força obligat (consta de trobar el passatge) i després comença la navegació per l'esperó-placa vertical amb bona roca però amb assegurances espaiades. R1 30m,. 1pitó i 5 espits.IV,V-,V,V+,IV+,V.IV+.

El segon llarg va en flanqueig cap a la dreta a buscar la canal, la creuem i seguim per l'esperó fins a una terrassa on hem de muntar la reunió un pel precària (savina, friend, ponts de roca al gust) R2 20m. 1 pont de roca, 1espit, 1 pitó. IV+, A0 (V+), III.

El tercer llarg  seguim directament per l'esperó fins a sortir a la placa de l'esquerra i amb tendència a l'esquerra fins que podem pujar directament al cim. R3, 20m. 1 espit dos pitons. IV,IV+,V,IV+. 
El descens cal seguir per la carena una estona fins a un gros pi, baixem amb compte per una canal fins a un altre pi des d'on fem una ràpel de 30m, directament del pi, no hi ha cap instal·lació. Seguim baixant per la canal herbosa fins a trobar el camí de pujada. Descens selvàtic.
Per: Lambert, Manel Benavent i Joan Asín 

al mantingut primer llarg

al flanqueig del segon llarg

a la R2???on la muntem?

a l'esperó del tercer llarg

TRIFOTO

SERRAT DEL CONILLER,

12/02/12. Avui reprenem el nou projecte al Serrat del Coniller, el passat gener amb en Manel vam obrir dos llargs de corda. Després de pensar-ho, al final entrem per la feixa, així que ens espera una forta i llarga pujada ben carregats. Un ràpel ens deixa a la R2 on havíem arribat l'altre cop. 

A partir d'aquest punt ens deixem porta per la paret,  llegint-la tot trobant l'itinerari. Finalment arribem al cim amb quatre llargs de corda.d'un dificultat mitja. Encara haurem de tornar-hi per enllestir-la. Continuarà.
Per: Ramón Samarra, J.A. Cañete i Joan Asín

el Serrat del Coniller

el recorregut

vista frontal

l'aproximació

arribant al coll per on podem entrar a la feixa

al quart i sisè llarg

amb la feina feta per avui, però no acabada

de tornada

MONTSERRAT, CODOLOSA, via ANY DE TRASPÀS

15/02/12. A la Codolosa hi ha una nova via, la vam veure un dia tafanejant les ressenyes al Bar Anna del Bruc. Com la tarda encara no dona per  a molt, avui ens arribem amb l'Antoni i Lambert.

És una via curta (65m) discontinua que va enllaçant panys de paret amb passatges interessants però curtets. La via és pot rapelar amb dos ràpels (25,40) però nosaltres hem baixat caminant, un cop a la R2 pugem un ressalt i anem a buscar la drecera de Fra Garí a l'esquerra. Hem completat la tarda fent dues vies esportives més, una de 6a,V i un altre de IV+.

ressenya

ressenya original

RESSENYA:

Primera ascensió: Glòria Llavador, Josep Moragas i Toni Gil

Equipament: Parabolts del 10.

Material: 9 cintes exprés

Dificultat: V+

Ll 1. Comença per una placa vertical amb un passatge difícil després del segon parabolt. Flanquegem a l'esquerra per una grada fins a la placa d'enfront, trobem una R opcional. Seguim directament per la placa vertical i mantinguda (V) fins a la R1 40m. 9 parabolts.

Ll 2. Sortim per l'esquerra i en tendència a la dreta per superar un primer ressalt. Un cop superat anem per terreny fàcil a buscar una placa a la dreta on trobem tres parabolt el passatge més difícil tornar a ser després del darrer parabolt. R2 25m. 4 parabolts.

Per: Lambert, Antoni Gómez i Joan Asín.

primer llarg

arribant a la R2

FOTOCIM?

via esportiva 6a,V

via esportiva IV+

MONTSERRAT, SERRAT DE LES GARRIGOSES, COMBI ARANYA-SANTA ESPINA

 11/02/12. Seguim amb les baixes temperatures avui a Collbató estem a 0º i el vent també s'apunta a la festa, això si un sol que espetega (sense força). Amb aquetes condicions sempre hi ha mandra de deixar el cafè...però al final aixequem ancores i cap el Serrat de les Garrigoses, que encara podem escalar-hi.

GARRIGOSES TEAM

 La primera intenció és fer la via Santa Espina, però quan arribem al peu, les perspectives ens treuen les ganes, així que farem el pla B entrant per la via Aranya fins a la feixa i sortint per la part de dalt de la Santa Espina. Queda una bona combinació amb essència aventurera. La via però ja està ocupada per en Jordi M. i Toni A. amb la mateixa intenció, de fet no ha estat una casualitat el passat dissabte ja ho vam comentar durant l'esmorzar a Collbató. Després de la xerradeta a distància ens posem a roda d'en Jordi i Toni.

 El primer llarg de l'Aranya el trobem més difícil que altres vegades i amb terra, serà el fred?, a la R1 descobrim una mica més a dalt i a l'esquerra una esllavissada (han caigut varis blocs de roca). Quan arribem a la feixa el vent és nota, algú s'ha deixat la porta oberta. Seguim per la via Santa Espina, segueix per un marcat esperó a buscar l'aresta, per on seguim fins a trobar els ràpels de la via del Xavi o de la d'Aranya. La roca en aquesta part és variable, amb trams bons i altres a controlar, semiequipat amb pitons i espits.

RESSENYA:

Primera ascensió: Via Aranya, 1997, J. Altamira. Santa Espina, 1997 A.Ballard i R.Dader

Equipament: Parabolts a la via Aranya, pitons i espits a la Santa Espina

Material: Micros i friends fins el 3 de Camalot, tascons. 12 cintes exprés.

Dificultat: V+

Comencem des del camí de la coves del Salnitre.

Ll 1. Llarg mantingut per  un díedre que anirem progressant a esquerra i/o dreta, seguim les assegurances a reforçar amb alguna peça al gust. V mantingut.

Ll 2. Sortim directes fins a un ressalt vertical ,parabolt, un pas difícil i estrany (A0) que un cop superat hem d'anar a l'esquerra a buscar una canal-díedre ( no seguir després del ressalt els espits de la dreta son de la via Don Cipote de la Mancha). Pugem un metres per la canal per atacar una placa desplomada a la dreta, bones bústies, que superem amb uns passatges força atlètics. Trobem una R opcional, millor seguir per una marcat díedre molt agradable, fins a la R2. V+,V, IV+.

Ll 3 sortim per terreny fàcil  i ajagut amb pedres soltes fins a la feixa. Fem un canvi de reunió fins el peu d'un marcar esperó a l'esquerra, fletxa i pitó a la R. IV,III

Ll 4. Seguim directament per l'esperó on trobarem 3 pions i un pont de roca, trobarem una fissura díedre, amb un passatge que escup, és podem posar friends del 2 i 3 de Camalot per alleugi-ho, un darrer ressalt ens deixa a la R4. IV,V+

Ll 5. Seguim per una fissura de l'esperó, vertical i mantingut fins a un collet, superem directament la placa i cal anar en tendència a la dreta a buscar un esperó fins a l'aresta on trobem la R5. V,IV.

Ll 6. Un ressalt vertical ens deixa a l'aresta ajaguda que seguim fins a trobar els ràpels de la via Xavi en el nostre cas. R6. IV,ll.

El descens el fem per la via Xavi amb tres ràpels fins a la feixa. Anem a buscar la canal principal per on baixarem alguna fita fins a les Coves del Salnitre.

Informació: escalatroncs aranya, Santa Espina ressenya.net.

Per Manel Díaz i Joan Asín.

al primer llarg V mantingut

En Manel al primer llarg

entrant a la R1

segon llarg

aquí hi havien blocs

En Jordi i Manel a la R2 (opcional)

arribant a la feixa

En Toni assegurant al Jordi a la part de dalt via Santa Espina

boníc espró del quart llarg

cinquè llarg

ressalt del sisè llarg, després aresta fàcil

FOTO ARESTA