dissabte, 30 de juny de 2012

VALL DEL FRESER, PARET DEL GRILL, via LA BARCA DE L'AVI



30/06/12. A l'estiu és temps de festes i concerts, així que aquest dissabte amb en Juan Carlos i el Manel, anem a una nova edició del Festival de RUMBATEAM. Aquest cop l'han convocat a la vall del Freser, a la paret del Grill, el programa sembla força interessant amb set noves cançons del duet.
la paret del grill i l'itinerari de la via

El concert ens ha deixat un bon regust, hem gaudit del estil dels autors..assegurances disseny propi, justes i als passos més difícil, on cal completar-les amb un bon joc de micros i friends fins el 3 de Camalot i opcional el 4. La paret s'ha respectat, així que trobarem trams molt bons altres amb molsa i algun bloc encara per caure, atenció al camí que passa just pel peu de via. De les set cançons la tercera i quarta son de tràmit entre les dos parts del concert. La primera cançó ens deixa clar el tarannà que trobarem, la segona intensa i atlètica on haurem de treballar-la. La segona part ens regala una primera balada per una placa, una segona atlètica que per si sola ja val la pena el concert, la darrera comença trepidant per anar baixant la intensitat fins arribar al final......del concert.

ressenya original Rumba Team

RESSENYA:
Primera ascensió: 02/06/12
Per: JordiTapia i Bernat Jover
Equipament: Parabolt de 10 amb plaquetes casolanes, pitons creació pròpia i un tac de fusta. Bagues en arbres.
Material: 12 cintes exprés, joc complet de micros i friends fins el 3 de Camalot (4 opcional), algun tascó.
Dificultat: 6a,Ae
Dificultat obligada: V+,A1.
Aproximació: A l'entrada de Queralbs, trobem a la dreta la vall del Freser. Una pista ens porta fins a una central elèctrica, on podem aparcar. D'aquí surt el camí que ens porta al Refugi de Coma de Vaca. Un cartells ens indica el Salt del Grill (20minuts). La via comença al camí on trobem un punt vermell, un cop passat el torrent.
Ll 1: Pugem un ressalt per flanquejar a la dreta fins un curt díedre desplomat, trobem un pas  difícil no obligat, seguim per una placa vertical atlètica amb bones preses. R1 20m en un arbre, atenció que hi han blocs soltes al costat del arbre.
Ll 2: Anem a buscar un díedre molt marcat per on pugem amb passatges atlètics i que podem equipar amb friends al gust. Flanquegem per una placa de roca vermella a l'esquerra fins a un ressalt assegurat per un parabolt, atenció a una bona presa per la ma esquerra que treballa bé a tracció però que és mou. Un cop superat seguim per un díedre i entrar per una placa i un pas en bavaresa de l'arbre on fem la R2, 45m.
Ll 3: Aquest llarg és segueix una tram discontinu per una zona boscosa amb dos ressalts verticals fins a la R3
Ll 4: Llarg caminant per una feixa boscosa fins a tornar a trobar la paret R4 en un arbre (baga)
Ll 5: Aquest llarg va totalment per placa sortint directe per un primer ressalt que sembla més difícil, les preses les anem trobant a mida que anem pujant, cal anar buscant els passatge. Flanquegem a la dreta després del tercer parrabolt  per seguir per un altre ressalt fins a la R5 al peu d'un díedre desplomat. R5 
Ll 6: Aquest és un llarg preciós que per si solt ja val la pena de fer la via. Sortim amb un passatges molt atlètics i bones preses pel díedre desplomat. Un cop superat  el primer tram s'ajeu fins agafar un espectacular flanqueig a la dreta, aeri. Un ressalt en deixa a la R6. Aquí trobem un curiós pot de registre (hem fet la 4ª ascensió). R6 
Ll 7: Sortim directament amb tres passos equipat d'Ae. Podem sortir directament amb un passatge molt atlètic o fer una altre pas posant un alien blau o millor un tascó. Seguim per una placa que va perdent verticalitat i dificultat, en tendència a la dreta fins a trobar la R7.
Descens: Baixem per una canal seguint rastres fins el torrent. Trobem una placa metàl·lica on cal remuntar fins a l'esperó de la dreta i seguir baixant fins a una tartera i el camí de pujada que resseguim fins l'aparcament a la central elèctrica.


En resum una via recomanable, on cal treballar-se-la.
Per: Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
inici de la via

al díedre del primer llarg

arribant a la R1

al atlècic díedre del segon llarg

placa d'entrada a la R2

arribant a la R3
caminant per la feixa, quart llarg

al vertical inici del cinquè llarg (V)

inici altlètic i flanqueig del sisè llarg

en Juan carlos a la R6

al flanqueig vist des de la R6
al Ae del setè i el pot de registre tota una obra d'art

FOTOCIM

la placa metàl·lica que trobarem a la baixa i pel mig del bosc



dimecres, 27 de juny de 2012

MONTSERRAT LA CODOLOSA, via JOANS'S

ressenya amb la variant pendent de consolidar
27/06/12. Abans d'obrir aquesta via amb l'Antoni ens l'havíem mirat varies vegades, vam repetir la via Josep Monistrol i la Indignat. Sembla que hi cabia però..L'Antoni passa pel taller de reparació que el deixa dos mesos de baixa escalatòria. Un bon dia amb en Joan B anem i obrim un llarg, després tornem i l'enllestim. El darrer llarg però pel meu gust és massa artificial.
Aquesta tarda tornem amb l'Antoni i el Joan B. En Joan B fa el primer llarg i li surt un pas que tenia travessat. L'Antoni fa el segon molt bé, la recuperació va funcionant. El tercer llarg vaig a explorar l'esperó més  a la dreta...Hi ha herba i un primer tram de roca dubtosa, mica en mica vaig fent fins sota d'un desplom. El supero amb dos parabolts i després hem d'anar a l'esquerra en flanqueig fins a trobar la R3 des on rapelem (60m). Aquest darrer passatge pot quedar millor un cop el sanegem.....continuarà.

Per Joan Baraldes, Antoni Gómez i Joan Asín

en Joan B al primer llarg

l'Antoni al segon llarg

segon llarg

a la variant de sortida

FOTOPEUDEVIA

MONTSERRAT, MAGDALENA INFERIOR, vies MINGO ARENAS SOROLLA i AUGUSTA

LA MAGDALENA INFERIOR
26/06/12. Aquesta tarda quedem amb en Jaume per anar a escalar una estona sense complicacions i plaent, la calor ja "apreta". Si poses totes les incògnites bé, només queda resoldre el problema. En el nostre cas està clar, dimecres passat vam estar a la Magdalena inferior i vaig veure altres vies que tenia pendent, doncs ja està clar on anar.
Comencem per la via Mingo Arenas Sorolla, que ha estat reequipada, restaurada,? no sé que dir, hi ha de tot  (quan és posa un parabolt en lloc d'un burí o espit, no seria lògic treure'l). El primer llarg comença per una placa crostosa i que enseguida millora la roca, una placa ajaguda que va guanyant verticalitat fins arribar a la R1. El segon llarg surt en tendència a l'esquerra per un placa vertical, amb bons còdols i les assegurances un pel separades que et fan escalar, però d'això és del que és tracta no?. Un cop superat el tram vertical anirem en tendència a la dreta, trobem la R2, en el nostre cas seguim fins el cim (60m des de la R1)
ressenya del llibre de Gorros, treta del bloc jaumegrimp
DADES
Primera ascensió: abril 1956. M.Arenas i A. Sorolla
Equipament: Parabolts i algun burí.
Material: Bagas exprés
Dificultat: V
al primer llarg de la Mingo Arenas Sorolla

fotoescalador, al segon llarg
Com encara tenim temps rapelem i anem a fer la via BI-POTENS. Dubtem per on comença la via primer ens posem en una via al costat de la Mingo Arenas, però després ens adonem que la Bi-potens comença una mica més amunt,al consultar la guia de Gorros, la trobem amb parabolts i pedres decorades amb color verd. En aquest pany de paret les vies van a tocar així que han optat per pintar els parabolts de colors, grocs, verds, blaus, vermells!!!!tota una penosa obra d'art. Després ens han comentat que està equicovacada la guia i a Kpujo.com, així que hem fet la via AUGUSTA. La via comença per una placa vertical on cal anar buscant els passatges. Trobem la R1 a la dreta uns metres a la dreta?( és millor saltar-se-la i seguir fins a trobar una reunió). Nosaltres però l'hem fet, el segon llarg comença per uns passos força vertical després del segon parabolt, trobem un tram amb ambient. L'assegurança allarga i tenim davant uns festival de còdols fins arribar-hi, després anar fent i navegant entre parabolts de tots color que és van creuant. En el nostre cas hem arribat amb 60m fins a prop del cim.
En resum un altre tarda d'escalada plaent amb algun punt picant, sobre tot en els segons llargs.Haurem de tornar per fer la Bi-potens autèntica.
Per Jaume Galban i Joan Asín
La via AUGUSTA és la 10 (kpujo.com)
DADES
Primera ascensió: juny 1991. Agustí Cardona
Equipament: Parabolts pintats de verd
Material: Bagas exprés.
Dificultat: V/V+.
Informació: Tant al la guia de Gorros com a Kpujo.com la via amb les expasions verdes correspon a la via Augusta i no a la Bi-Potens que hi consta. 


al primer llarg i R1 de la via Augusta
arribant al cim per segona vegada avui

fotocim

dilluns, 25 de juny de 2012

MONTSERRAT, LA MAMELLA, via CARISMA

La Plantació
23/06/12. Aquest dissabte teníem un altre pla, però al final aterrem una vegada més a Montserrat. Després de veure diferents opcions ens decidim per anar a la via Carisma de La Mamella. 
La guia de la Plantació diu "Una de les joies de la zona" feia temps que estava a la llista però és que està tan amunt que costa de decidir-se, sempre surt un altre opció. Avui però els quatre estem d'acord en anar-hi.
Aquesta ascensió te tres parts, l'aproximació que ens endinsa per canals fins arribar al cap de dalt a la Mamella, una escalada plaent ben trobada amb festival de còdols inclòs i  una llarga baixada que va buscar el mateix itinerari de pujada. El conjunt et deixa molt satisfet, ideal per l'estiu durant el matí està totalment a l'ombra, en el nostre cas hem passat una mica de fred fins i tot.

ressenya

RESSENYA:
Primera ascensió: setembre 2000
Per: Joan Rovira, Amadeu Pagès, Oscar i Albert Masó
Equipament: via pràcticament equipada amb espits i pitons.
Material: 10 cintes exprés, semàfor aliens i friends fins el 1 Camalot, tascons, una plaqueta recuperable.
Dificultat: V+/A1
Dificultat obligada:V/A1
Informació: escalatroncs
Aproximació: Pugem pel Clot de la Mònica pel camí que va a Sant Joan marques blaves. Arribem a un collet on agafem el camí que surt a l'esquerra, marques grogues. Seguim pel mig del bosc, poc després de passar un torrent trobem una gran fita on agafem un camí que puja pel marge esquerra del torrent, fins entrar-hi, pugem per la canal del llorers. Un cop passat un tram equipat amb graons seguim fins el ressalt superior on trobarem un camí que surt a l'esquerra per on seguim. Pugem per la canal passant pel peu de la Roca de Sant Cugat, seguim pujant per la canal fins el peu de la Mamella.
Ll1. Aquest llarg va per una placa ajaguda amb un ressalt més vertical poc després del inici. Un cop superat el ressalt segueix un llarg flanqueig ascendent cap a l'esquerra fins a trobar la R1 45m.
Ll2. Sortim per una placa vertical amb bons còdols, un cop superat el primer tram la placa s'ajeu i seguim en tendència a la dreta fins a la R2, 20m.
Ll3. Sortim directament per la placa vertical i difícil, amb preses  petites. Seguim per un díedre fissura amb escalada artificial, fins a sortir a la dreta a l'esperó i seguir directament per la placa amb còdols més agraïts. R3,25m.
Ll4. El darrer llarg ens depara una magnífica placa amb un tram al mig més mantingut i difícil. R4, 25m.
Descens: A la dreta trobem una instal·lació de ràpel que ens permet baixar fins a un collet (50m). D'aquí baixem per la canal herbosa fins peu de via. El retorn el fem pel mateix camí de pujada.
Per: Jesús Carruesco, Juan Carlos Sánchez, Felip Linares i Joan Asín.
en Felip al primer llarg i a la R1

a la placa del segon llarg

al tercer llarg

al Ae/A1 del tercer llarg


quatre a la Plantació

FOTOCIM

dimecres, 20 de juny de 2012

MONSERRAT, MAGDALENA INFERIOR, vies SEBASTIÀ PATIÑO I APIA

GORROS
20/06/12. Segon dia de recuperació escalatòria de l'Antoni, tornem a les plaques plaents de Gorros acompanyats del Ramón i el Joan B. La intenció és anar a la Magdalena inferior, agafem el funicular una petita passejada ens deixa a peu de via. En Joan B i l'Antoni és posen a la que hi faltava i nosaltres en posem a la Sebastià Patiño.
la Magdalena inferior
Aquesta via en la blocesfera ha anat agafant un caire de via exigent amb assegurances allunyades, etc...si més no se li ha creat un cert respecte . Jo la tenia pendent així que avui és un bon dia per a fer-la. Amb l'assessorament del Joan B que va escalant per la via del costat.
Comença el Ramon amb uns primers metres relliscosos, com totes les vies d'aquesta vessant, després del tercer espit la roca canvia i ja només cal anar buscant les assegurances que estan separadetes. Quan arriba a la reunió l'assessor (Joan B) li diu que pot seguir uns metres més fins a una R amb parabolts de la via Mingo Arenas.
El segon llarg comença amb els passos més verticals i assegurances allunyades però amb bons còdols,  que és deixa fer molt bé amb una mica de navegació. Ara hi ha un parabolt del 8 on estava un burí sense plaqueta que va posar en Joan B, un cop superat aquests tram arribem a la R2 de via, però segueix-ho fins el cim, la placa va perdent verticalitat i dificultat a mida que anem pujant.
en Ramón la primer llarg

arribant al cim
Un cop al cim, encara tenim temps així que rapelem i fem un altre via. Aquest cop el Joan B i l'Antoni fan la via Benson i nosaltres la Apia
preparant el ràpel

en Joan B i l'Antoni a l'inici de la Benson

La via segueix una immensa placa on trobarem tres ressalts un abans d'entrar a la R1, un altre a la sortida de la R1 i un altre al tercer llarg. Seguint el mateix criteri d'abans l'hem fet en dos llargs de corda un fins a la R1 i un altre fins el cim.
Ens retrobem tots al cim després d'una tarda d'escalada paral·lela (nou model d'escalada). Haurem d'esperar per rapelar ens ajuntem amb dues cordades més que han pujat per les vies a la que hi faltava i rantanplan.
En resum una tarda de plaques plaents a l'ombra.
Per Ramón Prades i Joan Asín
en Ramón al primer ressalt

arribant al cim per segon cop

FOTOCOLLAALCIM