diumenge, 30 de setembre de 2012

MONT-ROIG, PALA ALTA, via MIQUELUCHI-DÍEDRE BLANQUETA

29/09/12. No hi havia cap dubte totes les prediccions ho deien pluja pel dissabte, encara que sempre pot haver-hi un però...El pla A era anar cap el Alt Urgell però el canviem pel Mont-Roig on podem escalar a peu de cotxe.

al Mont-Roig remullat
La via Miqueluchi encara estava a la llista de les pendents, a la Gemma i l'Agus els hi sembla bé. Fa molt de temps (anys) que tenia un deute amb ells d'anar a escalar, doncs bé un dia que al final podem quedar la cosa pinta bastos.
Quan arribem al Mont-Roig tot hi estar ennuvolat sembla que pot aguantar ?, preparem el material i fem la curta aproximació fins a peu de via, que després d'uns dubtes al final trobem el punt on comença.
els dos primers llargs

ressenya que hem seguit en vermell

El primer llarg segueix per un esperó, on trobem un pont de roca, pugem fins a un arbre amb una baga, un curt flanqueig a l'esquerra ens deixa a la R1.
El segon llarg surt recte per flanquejar a l'esquerra en seguida, per sota d'un desplom. Entrem a una placa ajaguda per on anirem navegant i seguint el camí que ens marquen les assegurances. La R2 la trobem a l'esperó.
El tercer llarg sortim en flanqueig a l'esquerra a buscar el díedre Blanqueta, superem els passatges atlètics (V+)  que ens porten a la R3 (nostra) flanquejant a la dreta.
Quan ens reunim a R3, comença a caure gotes i que mica en mica ha acabat en pluja...
Sortim cap a la dreta i quan ho permet el terreny pugem recte fins a una terrassa herbosa , retornem a l'esquerra on trobem una R del díedre Blanqueta, ara ja plou sense reserves, així que seguim pel díedre blanqueta ben mullat i relliscós, amb passos d'artificial combinats fins al cim...un darrer llarg d' "aquaclimb".
Ben mullats fem el còmoda descens, amb alguna relliscada de tant en tant....un cop canviat de roba anem directes al Bar de Sant Llorenç a reposar forces.
Per. Gemma, Agustín i Joan.

a l'esperó del primer llarg

a l'estètica placa del segon llarg

arribant a la R2

sortint del tram atlètic del tercer llarg

a la R3 comença a ploure

sortint al cim
FOTO"AQUACIM"

dimecres, 26 de setembre de 2012

MONTSERRAT, LA CODOLOSA, via PI

La Codolosa després de la pluja
26/09/12. Un altre cop a la Codolosa, avui però ha estat com a pla B. Havíem quedat per anar a Gorros però quan ens hem trobat a Monistrol, els núvols negres i el fort vent ens han fet canviar els plans de cop. I a on anem? en Joan B ens proposa anar a fer la primera repetició d'una nova línia que ha equipat a la Codolosa, veien les condicions ens arribem, la fugida és ràpida en aquesta seudo paret.

itinerari
RESSENYA D'EN JOAN BARALDES
Informació a sisbemessanapren
Aquesta nova línia comença a l'esquerra de la via campions, creua la via de la rampa i segueix per les plaques de l'esquerra. La via està equipada amb parabolts de 10 i un pont de roca, pot anar bé algun friend petit,mitja, camalot del u. Amb 10 cintes exprés tindrem prou. La via encara està tendra amb una mica de terra i alguna crosta voladora, però que aviat quedarà bé si plou i amb el pas de les cordades. Al primer llarg trobem tres ressalts amb una dificultat de V. A la sortida del segon llarg trobem un passatge de placa un pel desplomada, V+/6a- (A0), segueix una placa ajaguda fins a la R2. El tercer llarg surt amb un pas atlètic (V+/A0), en deixa a una placa més ajaguda que seguim fins a una franja herbosa i de roca delicada però fàcil, que ens deixa al tram final, en trem per una placa amb poca presa (V) fins un ressalt (6a/A0) i sortir per un diedret amb roca delicada.
En resum un altre opció a tenir en compte.
La via l'hem fet jugant al fet i amagar amb la pluja que ens ha anat amanint els passatge, al final però a tornat a sortir el sol, però ja havíem acabat d'escalar.
Primera repetició: Joan Baraldes, Llorenç Vallès
Segona repetició: Antoni Gómez i Joan Asín
en Joan B fent el primer llarg i en Llorenç assegurant

al primer llarg

un cop superat el passatge de V+,6a- (A0) a l'inici del segon llarg

arribant a la R3

FOTOCIM

dilluns, 24 de setembre de 2012

PEDRAFORCA, DENT DE CABIROLS, via MELCHOR

 23/09/12. El Pedraforca per a mi és un racó especial on he viscut moltes experiències, la nostàlgia d'uns altres temps és fan presents quan torno per escalar-hi. L'escalada en aquesta muntanya sempre va acompanyada, d'aproximació, escalada en terreny d'aventura, descens i la climatologia amb els seus canvis. Abans de fer-hi una escalada haurem de tenir totes aquestes coses en compte. Ara lluny del viver d'escaladors que va ser els anys 80, les cordades que circulen per les seves parets,  és poden comptar amb els dits de la mans. Les vies normals però son seguides per centenars de persones en un cap de setmana.

els Cabirols
Avui hem quedat amb en Ramón i en Jaume per anar a escalar a la Dent de Cabirols, també s'apunten l'Armando i en Juan Carlos. Ens trobem a casa d'en Ramon a Saldes i després de les negociacions, en Jaume anirà amb l'Armando i en Juan Carlos a la Civis Genís. Amb en Ramon anirem a la via Melchor.
D'aquesta via no en sabem gran cosa, tret d'una ressenya del Luichi que porta en Ramon. La via té una entrada atlètica que et posa les piles de cop, als dos primers llargs que podem fer en un. Seguim per dos llargs curts a cop de burins i pitons (molt equipat).  La darrera part va en lliure a buscar el darrer llarg de la via Pedro Giner , un espectacular díedre equipat amb pitons d'època.


ressenya

més informació a lanochedelloro2


RESSENYA:
Primera ascensió: juliol 1991
Per: Melchor Rodríguez, Joan Feixes i Manuel Pedro (Gastón)
Equipament: Espits, burins i claus, de l'època.
Material: Pràcticament equipada, poden ser útils friends mitjans i semàfor aliens. Estreps i moltes cintes exprés mínim 20.
Dificultat obligada. Ae,V+.
Aproximació: del Refugi Lluís Estasen agafem el camí direcció Est cap a la tartera de Saldes, quan passem a l'alçada dels Cabirols, trobem una tartera, pujarem per l'esperó de l'esquerra seguint fites fins a peu de via. Del peu de la via Civis Genís grimparem per una cornisa cap a l'esquerra fins a peu de via (30/40min).
A la via trobarem sis reunions, podem enllaçar al gust, però per evitar fregaments, és millor fer els dos primers llargs junts i la resta on toca.(la ressenya del Luichi la fa en tres llargs de corda).
Llarg un i dos: segueix un marcat díedre on trobem uns passatges atlètics i de continuïtat fins a una mena de balcó (R1 opcional). Pugem uns metres per l'esquerra de la R1 per retornar al díedre amb un passatge de flanc a la dreta. Seguim en la mateixa tònica (atlètica) fins a una terrassa amb arbres on trobem la R2.
Ll 3. Anem en tendència a l'esquerra per agafar un filera de burins (propers) que en escalada artificial supera una gran placa. Arribem a la reunió amb un flanqueig a l'esquerra en lliure   (sense problemes).
Ll 4. Seguim en la mateixa tònica a cop de pedals, al mig trobem una possible sortida en lliure (V+), ara hi ha una baga llarga que escurça el passatge.
Ll5. Sortim per un díedre cap a la dreta fins sota d'un marcat desplom, flanquegem a la dreta (pas de V) i tornem a pujar per un díedre fins a una terrassa on muntem la R5 en un arbre i un espit.
Ll 6. Aquest llarg és de la via Pedro Giner i és molt espectacular. Segueix una marcat díedre equipat amb pitons, força oxidats, on haurem d'anar navegant per trobar els passatges 6a (V+,A0). La reunió la muntem al arbre on acaba la via Civis Genís.
El descens: De l'arbre fem un ràpel de vint metres fins a la tartera. Aquí tenim varies opcions, nosaltres hem fet un ràpel (50)des del coll amb l'agulla Gopal-ji. Després haurem de flanquejar per una feixa fins el peu de via, seguim desgrimpant o podem fer un curt ràpel. També podem baixar per la tartera fins a trobar el camí transversal que ens porta al refugi.
Per Ramon Prades i Joan Asín.


l'Armando, Jaume i Juan Carlos preparnt-se 

als díedres del primer/segon llarg

festival d'Ae

al quart llarg

abans del flanqueig al cinquè llarg

arribant a la R6

Ramon, Jaume, Armando, Juan Carlos, Joan

I després???


PIC DE COMABONA 2554m

22/09/12. El Comabona és un cim còmoda de pujar-hi, un bon Mirador a cavall del Berguedà i la Cerdanya que ens regala unes bones vistes de la cara Nord del Pedraforca entre altres.


el Comabona des del Regfugi de Prants de l'Aguiló

itinerari

Del Refugi (2010m) sortim direcció sud a buscar el camí ben fressat i senyalitzat amb marques blanques i grogues, ens portarà fins el pas dels Gasolans. Primer pel mig del bosc i després per una zona més pendent i pedregosa. El pas dels Gasolans és una cruïlla de camins, nosaltres hem d’anar seguint la carena cap a l’est per suaus pendents fins arribar al cim. En aquest tram seguirem els senyals blancs i vermells de GR fins el cim a 2554m.
Un cim molt recomanable on haurem de preveure unes 3h efectives, amb un desnivell de 545m.
Per Montse, Pep i Joan


abans de començar darrera , el Refugi

pujant pel bosc

bones vistes de la Cerdanya

el camí segueix pel pedregam

arribant al pas dels Gasolans

al pas dels Gasolans

seguim per la còmada carena cap el Comabona

ja veiem el Cim

FOTOCIM

de retorn al pas dels gasolans

de tornada al Refugi


dimecres, 19 de setembre de 2012

LA PASTERETA, via SAC DE PACIÈNCIA

ressenya
19/09/12. Tot el matí ha estat plovent amb ganes a Barcelona, ens trucat per anular al sortida, però a darrera hora consultant el radar semblava que s'aguantaria. Més trucades i quedem, però quan ens trobem surt la pregunta, on anem????, tirem ma de les ressenyes de pendents i al final ens decidim per anar a la Pastereta. Aprofitant que ve en Pep anem a la via Sac de Paciència.
A Montserrat sembla que no ha plogut i tot és veu sec, BINGO. Un cop a peu de via li cedim amablement al Pep que faci el primer llarg i ja que estem posats farà el segon també, gràcies Pep. Després hem flanquejat a la dreta a trobar l'esperó de la via Vilmanbar i el darrer l'hem fet per la via Josep Nieto. El descens l'hem fet amb un ràpel per la via Petit Four de la cara Est amb un ràpel de 60m, també és pot fer amb 2 de 30m.
La via Sac de Paciència, trobem dos llargs de placa molt mantingudes en el seu grau (6a) on cal escalar i navegar entre assegurances. Amb 10 cintes exprés i un camalot del 0,75 o alien carabassa passarem, cal portar el grau  consolidat.
Per Pep Bagué, Antoni Gómez i Joan Asín

en Pep al primer llarg

i al segon

arribant a la R3

darrer llarg

FOTORÀPELQUEVE EL NEGRE

dimarts, 18 de setembre de 2012

COLLBATÓ, via AVI JOAN


18/09/12. Avui ens han entrat els dubtes , realment la tarda està ben ennuvolada i apunt de ploure. Com l'important era retrobar-se amb en Llorenç i preparar nous projectes, encara que ell i l'Antxi en tenen un de molt important entre mans, canviem la primera intenció i anem a la via de l'Avi Joan.

La via està ben trobada i equipada, amb una dificultat còmoda i amb dos llargs amb els seus passos, el tercer i el cinquè que li donen el seu punt.  Al final no ha plogut, però ha estat l'excusa per fer la cervesa i petar la xerrada.
Per Llorenç Vallès i Joan Asín.


que romàntic

a la placa del tercer llarg

a la R3

al pas més difícil de la via al cinquè llarg

al cinquè llarg

FOTOCIM