joan asín: de gener 2013

dimecres, 30 de gener del 2013

MONTSERRAT, SECTOR POMA A COLLBATÓ

30/01/13. Aquesta tarda amb en Joan B quedem per anar a Collbató a fer esportiva per aprofitar el poc temps que tenim . Quan ens trobem decidim anar al sector Poma on hi ha tres vies.

Via Gamarús alegre, 5c: Via que comença per placa i acaba en uns passatges atlètics amb bones preses, alguna assegurança queda una mica a desamà.

Via Pinxos no morunos, 5c: La via comença amb uns passatges fins al primer tram i després segueix un tram amb forats i acabar com la veïna amb uns passatges desplomats amb bones preses. Hi ha alguna assegurança allunyada.

Via Atxís, txús, 6a: Via amb un començament potent, seguint un tram mantingut on les assegurances allunyant. La dificultat baixa abans del desplom que cal superar amb bones preses igual que les altres vies.

Vies de dificultat mantinguda i entretingudes en el seu grau. El sol s'amaga i ja no ens dona temps de fer res més.

Per Joan Baraldes i Joan Asín

a la via Gamarús alegre 5c

en Joan B tibant a la mateixa via

al desplom de la via Pinxos no morunos

a la via Pinxos no morunos a la placa abans del desplom

via Atxís , txús

diumenge, 27 de gener del 2013

ESQUIANT A LES 3 VALLÉES....MÉRIBEL

19-26/01/13. Les 3 Vallées un domini esquiable d'una dimensió de 600Km esquiables, per on hem estat navegant durant un setmana, pujant i baixant amb molt bona companyia. Una neu sempre bona ens ha fet gaudir de les pistes i els fora pistes.

el Montblanc sempre a la vista

i ara a on anem?

sortint de l'apartament amb els esquís posats

una parada per reposar forces

davant una inmensitat de cims

un WC d'altura (3200m)

"le Grande Casse" un altre espectacle

aprofitant la darrera baixada

FOTOCOLLAESQUÍ

un vi calent al acabar la jornada d'esquí

dimecres, 16 de gener del 2013

ESPORTIVA A CAN JORBA, sector COLUMPI

16/01/13. Aquesta tarda ha costat decidir-se per sortir a escalar, a migdia s'ha girat vent i els núvols van evolucionant sense aclarir-se. Durant el viatge anem pensant en les diferents opcions, al final ens decidim per a Can Jorba al sector Columpi que queda més arracerat i ha estat un encert.

Un altre cosa que hem aprés avui és que ens hem de comprar una corda de 70m, la de 60 s'ha quedat curta i hem tingut que fer una parada inter mitjà a l'hora de despenjar-se.

Ens ha donat temps de fer tres vies:

Xapes negres 5c, 35m. Ens ha agafat freds, via que ja comença a estar polida, via mantinguda on van sortint les preses tot buscant els passatges.

La fàcil 6a, 35m. Via molt assegurada, comença per una estètica fissura per donar pas a una tram més vertical on hi han els passos més fins, després la placa s'ajeu lleugerament fins a la R.

La de l'esquerra ? 6a, 30m. Via amb assegurances més espaiades, per placa amb passatges fins a mig llarg.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

Xapes negres

La fàcil

La de l'esquerra ?

nussos d'alzina

diumenge, 13 de gener del 2013

MIRANDA DEL PRÍNCEP, via MAKITA PLATEÀ

12/01/13. Aquest dissabte fred hem anat a tastar una nova via a la Miranda del Príncep, que ha buscat espai entre la via blava i la Primavera Marciana al primer llarg, per anar després en tendència a l'esquerra evitant altres vies. Tret de la continuïtat del primer llarg els altres tres alternen plaques ajagudes amb ressalts verticals amb els seus passos.

Una bona opció en conjunt sumant l'aproximació, escalada i descens. La via està totalment equipada.

ressenya original a lanochedelloro

RESSENYA:

Oberta el novembre 2012

Per: Juan Lazo i Marc Cuesta.

Equipament: Equipada amb Parbolts del 10

Material: 9 cintes exprés, més Reunió.

Dificultat: 6a.

Dificultat obligada: V/V+

Informació: lanochedelloro.

Aproximació: del Bruc anirem a l'aparcament del Vermell del Xicarró. Seguirem el camí que s'endinsa a la vall en direcció est, passant per la Cova de la Arcada. El camí torna cap el torrent i el seguirem fins a trobar una balma al peu de la Miranda del Príncep. Un corriol amb forta pujada ens deixa al peu de la paret.

Ll1. El millor llarg. Per placa mantinguda amb dos ressalts. Passat el primer flanquegem a l'esquerra a buscar el segon. R1 30m

Ll2. Seguim directament per un esperó, aprofitant el primer espit de la via blava. Un cop superat el primer tram la placa s'ajeu i anem en tendència a l'esquerra fins el peu d'un ressalt. R d'un parabolt (podem aprofitar també el primer del següent llarg). R2 35m

Ll 3. Pugem directament el ressalt, cal vigilar que la roca tot i haver-la sanejat encarà ens pot saltar alguna presa. Un cop superat, un llarg flanqueig a l'esquerra per una placa ajaguda, fins a la R3 al costat d'una canal. 50m.

Ll 4. Sortim directes per un primer ressalt, la placa s'ajeu i anem a buscar el darrer ressalt vertical amb presa petita, (no obligada). R4 40m.

Descens: un cop al cim seguim grimpant fins a la següent agulla. Desgrimpem fins a un coll des d'on haurem de flanquejar dues agulles més direcció Nord direcció a l'agulla del Pas del Príncep, fins a trobar el camí que porta cap al Refugi d'Agulles cap a l'esquerra o si anem a la dreta retornarem cap a la Cova de l'Arcada i camí de pujada.

Per: Pep García, Joan Carles Mompel, Xavier Samsó i Joan Asín.

al primer llarg

agradable inici del segon llarg

al ressalt de l'inici del tercer llarg (atenció a la roca)

al darrer llarg

primer ressalt quart llarg

FOTOCIM

haurem de flanquejar les dues primeres agulles al descens

dimecres, 9 de gener del 2013

GARRAF, PENYA GINESTA

Penya Ginesta

9/01/13. Avui hem començat tímidament les escalades de tarda 2013. No dona per molt però encara hem pogut fer 3 vies a la Penya Ginesta, quan el sol s'ha amagat la humitat i el fred ens ha fet plegar a corre-cuita.

Fàbules humanes V+,30m. Via per placa ajaguda amb un ressalt final més vertical (V amb un o dos passos de V+).
Pedro V+, 30m. Via de dificultat mantinguda i atlètica amb una part central més vertical i la final per placa fina.
Vico 1 V+, 20m. Entrada amb un pas atlètic, a part mitja trobem una fissura on cal buscar la col·locació.
Per Antoni Gómez i Joan Asín

Fàbules humanes

Pedro

Vico 1

diumenge, 6 de gener del 2013

ROCA NARIEDA SUD, via PER TUTATIS

Narieda sud, una paret amb sorpreses

5/01/13. La vista de la cara sud de la Roca Narieda no convida a l'escalada, herbosa i amb plaques poc definides. Però un cop has tastat una de les vies obertes, descobreixes un món de plaques amagades on la tècnica de l'escalada en adherència crea adició.

Al gener del 2012, els incansables Marcel Millet i Xavier Bonati, ens deixen una nova opció, la PER TUTATIS via o variant, segons ho miris.

La via comença aprofitant el primer llarg de la via Manitú i seguir pel primer terç del segon, anant a l'esquerra a buscar una placa. Tres llarg més ens deixa al peu de la gran placa on trobem la reunió de la via Gran Manitú. Segueix per la placa directament un llarg i després per la placa de l'esquerra fins a trobar la via Dau al 7, fem un llarg més per aquesta via. Aquí acaba aquesta via o variant, podem flanquejar a la dreta a buscar la baixada oseguir cap el cim per la via Dau al 7.

Avui hem pogut gaudir d'un dia ideal, meteorològicament parlant, un dia molt fred però solejat que és quan trobarem la paret millor per escalar-hi.

RESSENYA

RESSENYA:

Primera ascensió: 22/01/12

Per: Xavier Bonati i Marcel Millet

Equipament: Totalment equipada amb parabolts, espits i ponts de roca.

Material: 13 cintes exprés i reunió, nosaltres portàvem alguns aliens que no hem utilitzat.

Dificultat: 6a, V+ obligat.

Informació: Lluís Parcerisa el " Romàntic Guerrer"

Ll1. La via segueix el primer llarg de la via Gran Manitú. Comença per la placa de la canal, un cop superada anem a buscar un esperó de la dreta, el seguim fins a un altre ressalt, trobem la reunió a l'esquerra al mig de la canal. R1 40m

Ll2. Pugem per les plaques fins a un ressalt més dret, un cop el superem hem d'anar cap a l'esquerra a buscar una gran placa vertical i mantinguda per on pugem fins que s'ajeu on trobem la R2 55m.

Ll3. Llarg atlètic de dificultat còmoda, una primera placa vertical dona pas a un díedre ajagut que anem seguin en tendència a la dreta fins el seu final on hem de superar uns passatges en bavaresa. R3 55m.

Ll4. Llarg de tràmit, una primera part per placa fàcil dona pas a una feixa herbosa que hem de travessar (caminat) fins el peu de la gran placa. R4 35m.

Ll5. Llarg espectacular de placa mantinguda en el V grau, tret d'un passatge al final on hem d'anar a buscar unes preses amagades a l'esquerra.

Ll6. Aquest és el més difícil, els 30 primers metres son mantinguts amb una dificultat de V+,6a, després la placa s'ajeu i un llarg flanqueig a l'es querra ens porta a la R6 55m.

Ll7. Pugem per una placa ajaguda i trobem enseguida la via Dau al 7, segueix un tram més vertical amb fissures fins sota d'un desplom. Flanquegem a la dreta i pugem per la placa si ho fem recte V+, si ho fem per la dreta del parabolt és més fàcil. Un petit díedre ens deixa a dalt d'aquest ressalt. R7 40.

Aquí acaba aquesta via o variant, podem seguir cap a l'esquerra per la via Dau al 7 que ens porta al cim. Si ja en tenim prou flanquegem desencordats, cap a la dreta seguint corriols fins a l'aresta cimera.

Descens: baixem per l'aresta cap a l'Est fins a un primer coll, deixem a questa primera canal i anem a buscar un segon coll on trobem fites que ens portem a una canal per on baixem, trobarem trams equipats amb cordes. 40 minuts.

Una via de plaques ben assegurades, amb poca herba. Recomanable.

Per: Manel Díaz, Antoni Gómez i Joan Asín.