MONT-ROIG, PALA ALTA, Via "SUAVE ES LA NOCHE"

LA PALA ALTA, MONT-ROIG

30/11/13. Les prediccions meteorològiques ens fan posar el rumb cap Ponent tot cercant les Parets d’Hivern. Parada obligada al Bar Sport de Bellcaire i trobada amb companys de Badalona i Puretas Climb. L’esmorzar en aquestes dates s’acostuma a allarga, tot i què la temperatura és la ideal 0º ni fred ni calor. Tots anem cap el Mont-Roig.....Al arribar al coll de Porta ens trobem al front de batalla entre el sol i els núvols, finalment guanyarà i el sol.

Del coll retrocedim fins a trobar la via, al peu la pedra decideix i comença el Juan Carlos.

ressenya

DADES:

Primera ascensió: 15/03/90

Per: J.Cauvet, J.Macià i J.Marmolejo.

Equipament: Poc equipada amb pitons i algun espit, alguna reunió a reforçar.

Material: Tascons, aliens i Camalots fins el 3, 12 cintes exprés.

Dificultat: 6a+, obligada V+/6a

Més informació a: Escalatroncs, .

La via com ens té acostumat el tarannà del Mont-roig, és curta però intensa en el seu grau. Al primer llarg només trobarem dos claus i un espit, segueix una evident fissura on haurem d’anar assegurant amb flotants, abans d’entrar a la reunió haurem de deixar la fissura i fer un arc per la dreta. EL segon llarg seguim per unes fissures evidents fins que s’acaben, en tendència a la dreta per terreny vertical per on haurem de navegar fins arribar a la R2, només hem trobat un pitó abans d’entrar a la reunió. El tercer llarg és el més equipat i mantingut, trobem una bavaresa al seu inici quan s’acaba anem a l’esquerra per encarar un ressalt vertical i tornar a flanquejar a l’esquerra (aeri) fins entrar a la R3 sota d’un sostre. El darrer llarg és curt però amb un flanqueig aeri per evitar el sostre i pujar directament al cim.

En resum una bona via per autoassegurar-se amb un tercer llarg més obligat. Recomanable.

Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

a la fissura del primer llarg

abans del fanqueig  en arc per entrar a la R1

a les fissures del segon llarg

arribant a la R2

a la bavaresa

obligat flanqueig abans d'arribar a la R3

al quart llarg

arribant al cim

FOTOCIM

Collbató, Roca del Sioux i Agulla dels Marges

27/11/13. Gèlida i curta tarda de tardor la intenció avui és fer tres agulles de caire clàssic a la zona d’esportiva de Collbató. 

ressenyes

Comencem per la via 70 revetlles de la Família Masó a la roca del Sioux. La via està equipada amb parabolts del deu i només en caldran cintes exprés. Una via amable i agradable, trobarem una reunió al coll, podem pujar a l’agulla del costat grimpada i desgrimpada de II. El descens és amb un ràpel de 25m per la vessant Oest.

 

Un cop a baix anem a l’agulla dels marges què està al costat. La via “A prop” és de caire clàssic envoltada de vies esportives. Està equipada amb tres pitons casolans d’època i un espit, després del darrer pitó hem d’anar per la placa de la dreta a buscar una savina i pujar per un díedre de roca trencada què ens acompanyarà fins el cim. El des cens és fa amb un ràpel de 25m per la vessant Oest des d’un pitó i bagues en una savina què trobem al cim.

Pujar i baixar porta el seu temps quan anem tres, així què després de la segona agulla, el sol acaba la seva jornada per avui i nosaltres també i és què les tardes ja son molt, molt curtes.

Per Lambert Colàs, Antonio Gómez i Joan Asín.

Lambert a la via 70 revetlles

 

Antonio a la via A prop

hora baixa

ALT URGELL, PARET DE LA RUFA, via DELS SONS AMAGATS

23/11/13. Primer dia gèlid  amb doble sessió de cafès  per anar fent temps, tot i així quan arribem a l’aparcament segueix fent molt fred, moments de dubtes, però un acte de fe ens fa arrancar, amb tota la roba que portem al damunt.

ressenya

Avui em toca fer d’amfitrió a la via Dels Sons Amagats amb el Felip i el Juan Carlos. A peu de via encara fa força fred, el Juan Carlos comença no gaire convençut però de mica en mica va entrant en calor. Arriba una cordada de Manresa què també faran la via al darrera nostre. Al segon llarg abans dels dos darrers parabolts hi ha un clau què és mou, la cordada del darrera la tret i ens la donat (gràcies), el pas és pot protegir amb un alien verd o groc sense problemes. Abans portàvem el martell i repicàvem els claus però aquesta costum l’hem perdut i els canvis de temperatura fan què els pitons és vagin afluixant. La segona reunió és la més incòmoda de la via, així què toca canvi i en Felip farà els dos següents llargs. El tercer té uns passatges mantinguts a la sortida on cal anar concentrat buscant les preses.  A la quarta reunió tornem a canviar i ara em toca fer els dos i mig darrers llargs. Al tercer llarg el sol ha agafat força i  ha quedat un dia ideal per escalar. Avui per la baixada hem pujat fins el cim per anar a buscar la baixada de la paret de la Narieda Sud i ha resultat ser més aconsellable i ràpid que baixar per la dreta de la via. Quan anem baixant el dia és va tornant de mica en mica més desagradable, a l’aparcament ens trobem al Toni i el Mingo què baixant gelats de la via del Dioni on han estat força ventilats i gelats.

Sembla que al Juan Carlos i al Felip els ha agradat la via. El Felip ha comentat “menys mal que avui no ha estat una via d’aventura”, té la seva raó per què darrerament  sempre l’enganyo quan sortim.

Informació detallada a: Kutrescaladors, joan asín.

Per: Juan Carlos Sánchez, Felip Linares i Joan Asín. 

iniciant la via

toca el sol però fa fred

arribant a la R1

la cordada del darrera

al segon llarg

segon llarg

passatges mantinguts inici del tercer llarg

la cordada del darrera abans de treure el clau qué estava fluix

quart llarg

adherència al cinquè llarg

cinquè llarg des de la R5

a la placa del sisè llarg

sisè llarg

darrer llarg

FOTOCIM

 

SANT LLORENÇ DE MONTGAI. FORMIGUERA. VIES ABERRONCHO I LOS 50 DEL GUTI

9/11/13. Avui torna a tocar col·lectiva STAE-ÀLIGA, aquest cop tornem a Sant Llorenç de Montgai. Al punt de trobada ens repartim per cordades, algunes ja fetes i unes altres improvisades. Varies cordades van cap a la cresta de la Coma de Gelis, esperó sud paret de l’Os, esperó remacha, cilindre, Formiguera,………..

Amb el Xavi, el Jaume i el Ramón anem cap a la Formiguera, les dues vies què teníem previstes estan ocupades, així què ens repartim el Xavi i el Jaume comencen per los 50 del Guti i amb el Ramón anem a la Aberroncho, fent cua al darrera del Jordi i el Joan coneguts de Badalona, davant va el Toni amb un altre company.

ressenya de les vies 

Avui la parabolada paret de Formiguera sembla una vinyeta de la Rue del Percebe...Ei a quina via esteu?, sabeu per on va la....? Compte que rapelo!!!, déu n’hi do el merder....Avui doncs toca escalada de consum.

La via Aberroncho, està equipada amb parabolts i només ens farà falta 10 cintes exprés. El primer llarg comença a la canal, trobarem un pas de V en un ressalt vertical, després la dificultat baixa fins a la R1. El segon llarg surt recte fins un ressalt més vertical abans d’entrar a la R2. El tercer llarg és el més mantingut per placa que és va posant vertical i un final de continuïtat en V+ i bones bústies. És pot baixar amb un ràpel de 50m.

Un cop a peu de via anem cap a la via Los 50 del Guti. Aquesta via comença amb dos llargs verticals i passatges desplomats on podem pujar al gust V+/A0 o 6b,6a+. El tercer llarg és d transició. Al darrer tornem a trobar una placa, en aquest cop comença més difícil V+,6a, per anar baixant la dificultat a mida què anem pujant. La via també està equipada amb parabolts i només haurem de portar 10 cintes exprés, un estrep opcional. El descens el tornem a fer en un ràpel per la via aberroncho.

Ens retrobem amb tots els companys al peu del Cilindre on dinem al sol tot compartint experiències, riures i nous projectes.

Per: Xavi Samsó, Jaume Galban, Ramón Samarra i Joan Asín.

primert llarg via aberroncho

al segon llarg i arribant a la R2

al tercer llarg

la via Los 50 del Guti comença n el contrafort

primer llarg

inici del segon llarg

en Jaume iniciant el ràpel via aberroncho

al tercer llarg

FOTOCIM
Aml el Ramón Samarra (MIN) què vam començara escalar plegats

flanquejant a buscar el ràpel

les parets

FOTOGRUP

MONTSERRAT.COLLBATÓ. Via L'AVI JOAN

6/11/13. Aquesta tarda ens retrobem amb l’Antoni que ahir va arribar de l’expedició al Minya Konka a Xina, el mal temps els va obligar a retirar-se. Avui ell tenia ganes d’escalar en pla tranquil i fer via llarga, així què donat el poc temps disponible li proposo de repetir una bonyescalada, l’Avi Joan. Aquesta via va enllaçant bonys i plaques amb cinc llargs de corda amb bona roca. El tercer i cinquè llarg tenen uns passatges de V picantó què li donen el seu punt. La via està equipada amb parabolts i pitons i amb 10 cintes exprés en tindrem prou. A l’arribada al cim del darrer bony ens envoltant els colors taronges de la posta de sol. Com encara és aviat ens dona temps de fer la cervesa i comentar les  vivències de l’expedició.

Per Antonio Gómez i Joan Asín.

al ajagut primer llarg

tram vertical a l'inici del segon llarg

el tercer llarg és més manticut amb un inici finet

al quart llarg

el cinquè llarg és el més mantingut

FOTOCIM