diumenge, 29 de setembre de 2013

MONTSERRAT, SANT BENET, via BOY ROCA A LA TROMPA DEL ELEFANT

28/09/13. Un altre trobada STAE, avui ens hem aplegat una bona colla tot i què ha estat una mica dispers, però què d’alguna manera o un altre hem anat coincidint. Riures, piulades i records, però sempre hi surten nous projectes i sobre tot noves trobades.

Sant Benet, tot un referent de l’escalada Montserratina de diferents èpoques, ara tornen a tocar els tambors (dissabte 5 a la tarda reunió d’escaladors a Santa Cecília). Hem recordat anècdotes sobre el refugi de quan hi anava el Jesús i encara era una Ermita, el Felix què va ajudar a l’època de guarda del Toni Jiménez en pujar totxanes per fer reformes, el passos "frikis" del costat i......
Sant Benet el terreny de joc d'avui

DO Sant Benet
Però a part dels records avui també hem vingut a escalar. Amb el Felix en teníem una de pendent de quan em vaig trencar el cúbit la passada trobada. La clàssica Boy Roca de la Trompa de l’Elefant és la via què hem escollit. 
La via Boy Roca una gran clàssica 
A part de nosaltres també han vingut el Jordi Joan (l’entranyable persiana per a nosaltres) i la Montse. Quan hem arribat al peu de via ja hi havia dues cordades, així què ha tocat esperar amb la incògnita de si plouria o no, ens trobem al mig de la boira. La via ha estat reequipada però segueix, tenint el seu punt típic de l’escala Montserratina amb un parabolt al primer llarg i dos al segon. El tercer llarg és l’estrella, vertical amb uns primers metres obligats de V per arribar a la línia de parabolts on podem pujar al gust, en lliure fins el 6a+, V+/A0 o Ae. Els dos darrers llargs perdent verticalitat i anem pujant per un mar de còdols de bona roca. Arribem al cim i ja estem fent tard, així què baixem ràpidament i arribem quan els companys començaven a dinar. Dinem i fem la sobretaula piulant i esperant alguna cordada endarrerida. Bones vibracions, ara a preparar la propera.
Per: Felix García i Joan Asín


El Jordi Joan i el Felix a peu de via

arribant a la R1

el segon llarg ja guanya verticalitat

arribant a la R2

Felix al tercer llarg i el Jordi Joan i la Montse a la R2

al quart llarg

el RETORN DEL FLYX

FOTOCIM

DON FELIX

FOTOTROBADA
Més informació a: Tercergradista,

dijous, 26 de setembre de 2013

MONTSERRAT, MAGDALENA INFERIOR, atrapats en un projecte

Gorros
25/09/13. Avui no l'hem encertat, aquesta tarda al final hem fet colla per anar a escalar. La proposta era una via de la cara nord de la Magdalena Inferior, amb poca informació. Tot pujant cap el peu de via trobem una línia de parabolts i pensant què era la via ens hi posem.
El primer llarg és un artificial penós amb passos molt llargs i un pel desplomat on hem tingut què utilitzar la "tramposa". Al arribar a la reunió la continuació no quadra hem d'anar a l'esquerra i els parabolts van segueixen pel dret?. El leo i el Jordi mirant més amunt i trobem la via què acabaran fent. En el nostre cas seguim cap amunt però no passem del segon parabolt no és veu clar, una veu misteriosa diu que falten parabolts? deu ser des del Refugi?, doncs per avui l'escalada s'ha acabat, toquen a retirada, desgrimpada i ràpel......Després veiem a la guia de gorros que marca projecte hi tornarem. Antoni, Lambert i Joan.

la cara nord

al primer llarg

el Leo i el Jordi al segon llarg

la boira ataca, tot un espectacle

dimecres, 25 de setembre de 2013

PARET DE CATALUNYA, via EL VOLTOR FEROÇ

petita Paret de Catalunya

23/09/13. Quan arribem al Prat de la Paret de Catalunya estem sols, tot un luxe. Avui anem a fer una via de les curtes de la Paret però noi per això menys interessant.  A la via només hem trobat 2 ponts de roca de l’època al primer llarg i un burí al segon, també hi ha tres fletxes picades què ens marquen el camí, una a peu de via, un altre a la R2 i a la R3. La R3 l’hem muntat en un espit i un parabolt d’una via què la creua, just sota de l’arbre on és deu muntar la R3. Hem portat, 12 bagues exprés, els aliens, Camalots fins el 4 (l’hem posat varies vegades, pot ser prescindible), tascons, bagues savineres i 5 pitons què no hem utilitzat. Ha estat un festival d’autoprotecció, hem posat de tot.
La tònica de la via és de deixar-se portar per la lògica i la intuïció, el darrer llarg però ens ha fallat i hem acabat fent una variant per terreny de roca delicada més a la dreta del itinerari. La via segueix l’esperó de l’esquerra segons sembla. Ens havien comentat què el darrer llarg era el més equipat? Però nosaltres no ho hem pogut constatar.

itinerari que hem seguit
L’itinerari comença per un marcat esperó què ens porta a una feixa, segueix a la dreta a buscar una mena de canal vertical, on trobem un pas difícil a equipar i amb roca delicada, a sobre hi ha un burí. La continuació és per dues fissures paral•leles, entrem per l’esquerra i seguim per la dreta, passatges atlètics, quan acaba la fissura hem d’anar per una cornisa a l’esquerra a buscar una canal vertical (aquí trobem la R3). Pugem per la fissura què desprès és converteix en fissura, quan sortim a una mena de feixa herbosa cal muntar la R5. La via deu seguir l’esperó de l’esquerra. Nosaltres l’hem creuat a la dreta muntant la R5 en un arbre al peu de l’esperó. Hem sortit en tendència a la dreta per roca delicada per agafar un difícil díedre vertical amb savines.
En resum una via d’aventura per a gaudir de l’autoprotecció i la intuïció amb una dificultat fins el V+.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín

ressenya amb la variant del darrer llarg
DADES:
Primera ascensió: octubre 1985
Per: Pere Roca, Ferran Aguado, Antoni Ramirez, Anton Fontdevila i Remi Bresco.
Equipament: desequipada.
Material: 12 bagues exprés, els aliens, Camalots fins el 4 (l’hem posat varies vegades, pot ser prescindible), tascons, bagues savineres.
Dificultat: V+.
Aproximació: Evident des del Prat, pugem pel camí de baixada fins què el deixem, seguint la intuïció, per anar l’esquerra a buscar el peu de via.


primer llarg al pont de roca

iniciant el segon llarg

el passatge difícil del segon llarg amb roca a controlar

tercer llarg

arribant a la R3

iniciant el quart llarg

cinquè llarg

iniciant la variant del darrer llarg

sortint de la via

FOTOCIM

dimarts, 24 de setembre de 2013

EXCURSIÓ A SANT MARTÍ XIC, OSONA



22/09/13. Des de Santa Cecília de Voltregà seguim el PRC-46 què surt de l’entrada del poble. El camí segueix el riu fins a una cruïlla on seguim el GR-3 en direcció nord què ens porta al torrent del Grau on hi ha una font. Ara agafem un corriol que s’enfila ràpidament a la cinglera. La seguim fins arribar a l’ermita de Sant Martí Xic i les runes del Castell de Voltregà. Bon Mirador de la comarca d’Osona. El camí baixa ràpidament fins a trobar la carretera què ens retorna a Santa Cecília de Voltregà. Una agradable excursió per la comarca d'Osona.















PUIGLLANÇADA 2408m


el Puigllançada
21/09/13. El Puigllançada des del coll de la Creueta, ens presenta una bona excursió sense dificultat, amb un desnivell acumulat d’uns 560m. Del coll seguim per una pista en direcció a l’oest, què va planera i fins i tot baixa una mica, aquest tram és fa una mica monòton. La seguim fins què s’endinsa a la vall on ja veiem al fons el Puigllançada. Trobem un corriol sinuós què ens porta a un marcat esperó, per on pugem fins què flanquegem a l’esquerra a buscar per una torrentera que ens porta a la carena i al cim. El cim és un bon mirador on podem veure Montserrat els cims del Berguedà, Ripollès i Cerdanya. El retorn el fem pel mateix camí de pujada.
itinerari


per la pista

trobem pastures de vaques


agafant el corriol des prés de deixar la pista

pujant pel torrent

Isards

arribant a la carena

vistes des del cim

FOTOCIM