STELVIO-2, Refugi CESARE BRANCA, MONTE PASQUALE 3553m, Refugi PIZZINI

31/03/14. Sortim del Refugi Branca, una mica abans de les 8h, amb tot l’equipament. El camí segueix la vall direcció nord. Només sortim ja veiem al fons el cim i el coll què hem de pujar. Per arribar al coll (3430m) hem de pujar una forta pala, que pugem amb una bona traça ja oberta. Del coll guanyem el cim sense complicacions, on arribem amb els esquís als peus . El cim és un magnífic mirador de l’entorn, davant tenim l’imponent Gran Zebru el nostre objectiu per demà. Les primeres pales del coll, cap a l’altre vessant, es deixen fer bé, però a mida què anem baixant l’estat de la neu va empitjorant. 

al fons veiem el Monte Pasquale

Monte Pasquale i el coll  de la dreta on hem de pujar

pujant cap el coll

FOTOCIM

Refugi PIZZINI

STELVIO-1, PIC SANT MATEO 3678m

itinerari

 30/03/14. Esmorzem a les 6:30h i sortim cap a el Pic Sant Mateo 3678m, l’objectiu per avui, retornant al Refugi Branca. Una curta baixada ens deixa a la vall, nosaltres optem per anar per l’esquerra sense baixar gaire i què puja més suaument. Anem pujant seguint traces fins a un punt on tenim dues opcions, l’Oriol proposa de fer primer la Punta Cadini 3524m què ve de pas, al final son cinc que el faran. Amb la Coco i el Manolo seguim cap el Pic Sant Mateo. Haurem d’obrir traça fins a enllaçar amb les què venen pel centre de la vall. Dos ressalts més verticals on hem de fer voltes, ens deixen a plató superior què porta al cim. Els darrers metres notem l’altura i en afluixem el pas. Finalment arribem al cim.

El primer descens ha estat dur, entre la super motxilla i l’estat de la neu en diverses textures, ha passat la seva factura.

El segon grup després de fer la Punta Cadini han anat cap el Pic Sant Mateo i han arribat just per a sopar, apurant la jugada al màxim.

Desnivell del Primer Grup Sant Mateo 1200m

Desnivell del segon grup Cadini + Sant Mateo 1900m acumulats.  

FOTOCIM

STELVIO-0, REFUGI CESARE BRANCA

28-29/03/14. Obro l’ordinador, repàs de correus, un d’Oriol “no sé si podries estar interessat en fer una setmana d'esquí de muntanya pels Alps. Del 28 de març (tarda) al 6 d'abril anem cap el Parc Nacional del Stelvio (Lombardia). Érem vuit però hi ha hagut una baixa.” Qui és pot resistir a una oferta com aquesta? Doncs dit i fet anem cap la Lombardia.

Sortim divendres 28 a les 17h i el dissabte a les 16h ja estem a Forni 2178m, on hi ha l’aparcament i punt de sortida. Preparem tot el material i sortim cap el Refugi Cesare Branca a 2493m. Un camí ben fressat ens porta al Refugi amb una hora i quart aproximadament. Tenim el temps just de deixar les coses i ja estem sopant (18,30h). El temps és bo i per demà ja tenim el primer objectiu al davant nostre. Som vuit  l’Anna, Coco, Oriol, Manolo, Francesc, Jordi, Pep i Joan.

iniciant la travessa

el Refugi al fons

Refugi Cesare Branca

MONTSERRAT SECTOR CÀMPING, ALTA TENSIÓ

26/03/14. El matí ha estat ennuvolat i a la tarda sembla què millora, tot i així busquem una via amb poca aproximació, a la zona del càmping al Monestir.

ressenya

Una via curiosa i variada en equipament, estil i qualitat de la roca. Segons la guia la resultant d’aquesta via de tres llargs no és deu a uns sols aperturistes.

Per arribar a peu de via, del Monestir anirem direcció al càmping, abans d’arribar-hi, agafarem el camí del mirador de Fra Garí. Una mica abans d’arribar a la Granota (via la Pique Longue) surt un corriol què ens porta a peu de via (sostre molt visible) un burí.

El primer llarg comença per un ressalt abans d’entrar en un marcat díedre. El seguim uns metres i després sortim per la placa de l’esquerra fins a sota del sostre on trobem la R1, 30m. Equipat amb espits i  algun clau. Roca bona. (V).

El segon llarg, canvi de registre, flanqueig aeri i mantingut a la dreta per sota del sostre. 25m, equipat amb burins, roca bona, 6a (V+/A0). Reunió penjada.

El tercer llarg, segueix per l’esperó, equipat amb parabolts (rovellats) i separats, on amida què anem pujant haurem de prestar més atenció a la qualitat de la roca. Trobarem una reunió a l’esquerra abans del cim (millor fer-la). 40m, roca variada, V+ obligat.

Descens, seguirem fins el cim de l’agulla i baixarem a un coll on trobem un passamà que ens porta a una instal·lació de ràpel (el Cargolet), amb un ràpel de 60m ens deixa al peu de la via Pique Longue, dens d’on anirem a buscar el camí de pujada.

Quan rapelàvem ha caigut un bon xàfec què ens ha deixat ben xops.

En resum via curiosa i variada, a tenir en compte, el tercer llarg és obligat.

Per: Lambert Colas, Antonio Gómez i Joan Asín.

primer llarg

segon llarg

segon llarg

 

tercer llarg

FOTOCIM

MONTSERRAT, EL CAMÍ DE L'ALSINA

 24/03/14. Avui saldem un deute pendent amb la Teresa. Quedem a Can Maçana per anar a Agulles però un seguit de despropòsits, fan que acabem al Monestir.

Ressenya del Luichy a la nochedelloro

 

La tarda amb temps desagradable no acompanya gaire, així què anem a fer metres al recorrent, Camí de l’Alsina”. Entrem per la variant fàcil del díedre. El passatge del segon llarg cada cop està més polit viatjant del V original? Al V+/6a. Aquests dos primers llargs estant polits. Una petita excursió per la feixa ens deixa al peu de la paret on trobem tres llargs de corda de placa amb una dificultat mantinguda de IV+/V, el darrer llarg és molt mantingut.  El temps ha anat empitjorant, acabant amb aire gèlid arribant a la darrera reunió.

Per: Teresa Gotor i Joan Asín

al primer llarg

al polit pas a l'inici del segon llarg

a la placa del tercer llarg

arribant a la R3

a la R3

al mantingut darrer llarg

gèlida FOTOCIM

 

MONSERRAT, ROCA DEL XEBRET,Via DOLCE VITA

19/03/14. Les tardes ja comencen a donar de si i avui ens atrevim en anar una mica més lluny. La roca del Xebret queda al darrera de l’agulla del mateix nom, per arribar-hi haurem de deixar el cotxe a l’aparcament del Vermell del Xicarro, venint del Bruc. Agafarem el camí de la cova de l’Arcada i un cop passada aquesta, el camí ens porta al torrent de les grutes seguim el camí fins a una bifurcació, agafem el de l’esquerra (refugi) al cap de poca estona i a la vertical de l’Agulla del Xebret, trobarem un sinuós corriol (mini fita) què s’endinsa cap a l’espessa vegetació, per on pujarem fins a peu de la paret.

Avui anem quatre el Joan i Lambert aniran a la via del díedre i amb l’Antonio anirem a la Dolce Vita.

ressenya

El primer llarg comença amb uns passos d’artificial, després duna sortida picantona seguim per la placa tot navegant a la busca i captura de les assegurances. A mida què anem pujant la dificultat va baixant.

El segon llarg també de placa, però més ajaguda què és posa més vertical arribant a la R2.

El tercer llarg surt per una ampla fissura (nosaltres hem posat el Camalot del 4) què superarem entre oposició i placa. Un cop superat passarem pel darrera d’un arbre i pujarem per una canal díedre fins el cim.

El descens el farem amb ràpel per la mateixa via.

DADES

Primera ascensió: 2009

Per: Remi Bescó i Josep Solé.

Equipament: totalment equipada amb espits i claus .

Material: 12 cintes exprés, un Camalot del 4 o 3,5 pel darrer llarg.

Dificultat: V+/Ae.

Una via interessant i a tenir en compte en el seu estil.

Per: Antonio Gómez i Joan Asín.

a l'Ae primer llarg

a la placa ajaguda del segon llarg

el Joan i Lambert a la via del Díedre

a la R2

inici del darrer llarg

FOTOCIM