dijous, 31 de juliol de 2014

EXCURSIÓ VERTICAL, AGULLA DE CAN JORBA, CAJOLETA, MONTGRÒS


30/07/14. Avui quedem amb el Manel, què també és de l’anyada del 54, per a celebrar plegats els 60 anys, escalant. Després de diverses propostes ens decidim per a fer una cavalcada vertical sortint de Can Jorba amb l’intenció d’arribar al Montgròs.

Comencem per l’agulla de Can Jorba, per la via Bego-Miguel-Kush, 240m dividits en 6 llargs de corda, dificultat mantinguda en el IV+, el primer llarg és el més mantingut en V, també trobarem algun pas aïllat de V/V-.






Arribats al cim, fem un ràpel de 15m i baixem al Torrent del Migdia, el remuntem fins a la Cajoleta, el nostre segon objectiu. Pugem per la via Esquivabolas, 145m amb tres llargs de corda, un primer fàcil dona pas a un segon què va guanyant verticalitat i dificultat a mida què anem pujant. El tercer llarg te el passatge més difícil, sortim per terreny ajagut fins a un ressalt amb uns passatges mantinguts (5b+), després és va ajeuent fins arribar al cim.
Del cim de la Cajoleta baixem amb un ràpel de 15m i seguim remuntant a peu fins el proper objectiu, el Montgròs.







Per pujar al Montgròs escollim la clàssica via Juan Bala, 85m més 60m més per arribar al cim, total 145m, dividits en quatre llarg, amb uns primers metres del primer llarg més difícils (5c-). En aquesta darrera via el sol ja fa el seu efecte i després d’hidratar-se, baixem per la via normal del Montgròs a Buscar el Torrent del Migdia, coll de Muset i Can Jorba (1:15h).





En resum una cavalcada vertical de 530m amb dificultat plaent, pujant fent tres cim. Vies totalment equipades. Una bona manera de celebrar el nostres 60 anys.
Per: Manel Benavent i Joan Asín.
FOTOCIMS

dimarts, 29 de juliol de 2014

TAGA 2040m, des de Sant Martí d'Ogassa





27/07/14. El mes de juliol acostumem a fer un cim pel Pirineu, a primers d’any van operar al Ramon del maluc i despès d’un temps de recuperació ja va tornant a la normalitat muntanyenca de mica en mica. Avui és el seu primer cim després de l’operació.

El Taga és un cim què no deixa de sorprendre, avui hem fet un itinerari circular sortint de Sant Martí d’Ogassa, on deixem els cotxes, pugem al coll d’Ogassa i seguim per la carena fins el cim. El retorn el fem baixant al Refugi de Sant Jordi, abans d’arribar-hi just a la pista surt un corriol, a l’esquerra que ens retorna al Sant Martí d’Ogassa, passant per prats i bosc.
Una excursió força agradable què farem amb unes 3h i amb un desnivell de 700m. Molt recomanable.















dilluns, 28 de juliol de 2014

TOZAL DE ESPELUNGA, Via "LOS DUENDES DEL VALLE"

El Tozal de Espelunga
24/07/14. El Tozal d’Espelunga és una de les moltes parets d’Ansó què et crida l’atenció, sobre tot quan passes pel congosta abans d’arribar al càmping de Zuriza. Ahir el vam estar veien tota l’estona mentre fèiem la via Gutz.

La via té una aproximació curta, deixem el cotxe a l’aparcament què té un pal pintat amb una ratlla vermella, just a l’esquerra del Tozal, travessem el riu i seguim les fites per un corriol amb pedres fins què anem a la dreta pel bosc a buscar una forta pendent herbosa fins a trobar l’antic camí d’Ansó a Zuriza. El seguim cap a la dreta passant pel peu de la paret, en un tram que el camí baixa surt un corriol què segueix la paret i ens porta a peu de via, parabolt visible.
la nostra ressenya
El primer tram de la via s’utilitza com entrada directe a la via Urdaburu, quedant una via més directe i difícil.
La via està molt equipada amb parabolts i pitons, però haurem de portar els friends per a completar les assegurances. No tindrem problemes per seguir l’itinerari gràcies a l’equipament. Els cinc primers llargs pugen rectes per díedres i un marcat esperó fins a una feixa. Flanquegem a la dreta passant per darrera d’una gran llastra en dos llargs de corda fàcils. Dos llarg verticals i mantinguts ens deixen a una zona herbosa, aquí hem dubtat, veiem un parabolt a la dreta i l’anem a buscar amb un llarg fàcil. Un marcat díedre ens porta al cim amb tres llargs de corda més, el segon és el més mantingut. La via és atlètica i combinem l’escalada lliure amb passos d’Ae, amb una dificultat obligada de V+/Ae.
Un cop a dalt del Tozal, comença la tercera part. Aviem llegit diferent versions de baixa totes amb final agònic, però. El nostre descens també ha tingut la seva història, encara que ara tenim clar quina és la millor opció (sinó està mullat). Seguim per les pendents d’herba, pujant lleugerament fins a uns pins característics, d’aquí s’intueix el gran torrent, l’anem a buscar. Una fita ens marca l’inici, anem baixant amb desgrimpades sempre per la dreta del torrent, trobarem tres ràpels un primer ràpel de 25m, el segon de 15m i el tercer de 25m. Desgrimpem un ressalt i hem de flanquejar cap a l’esquerra per pendents d’herba, fins a trobar el camí vell d’Ansó a Zuriza, el seguim direcció a Zuriza i quan estem un altre cop el torrent, baixem fins el riu i carretera que remuntem fins a l’aparcament.  Nosaltres no hem baixat pel darrer tram del torrent i l’error ha estat què el camí pujava fins passar pel peu de via i baixar pel camí d’aproximació, hem estat quasi tres hores, per la propera vegada ja ho tenim clar.
DADES
Primera ascensió: 10-11/08/2011
Per: José Vera, David Betllefell, Antonio García Picazo.
Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts i pitons.
Material: Friends del 0 al 3 de Camalot, 15 cintes exprés, un estrep.
Dificultat: V+/Ae obligat.

Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín
primer llarg

segon llarg

inici del tercer llarg pas atlètic i obligat V+

a l'esperó del quart llarg

cinquè llarg

flanqueig per la feixa


arribant a la R7

inici del difícil vuitè llarg

inici novè llarg 2 passos d'Ae

desè llarg

a la R10

arribant a la R10

al mantingut oncè llarg

al mateix llarg

darrer llarg, amaga un passatge de V+

FOTOCIM

El llarg descens
ressenya original de la via i el descens