31/08/16.
Hi han vies què quan et
donés compte els companys habituals ja les han fet i queden eternament a la
llista de les pendent, fins què un dia sona la flauta, això és el què ha passat
avui. En Manel ja l’ha fet però guarda bon record i no li fa mandra de
repetir-la.
A la via Albert Masó a part de l’escalada li
haurem d’afegir l’aproximació i el descens, gens desdenyables.
Per l’aproximació haurem d’arribar al peu de
la Tonsura, ja sigui des de l’aparcament de la zona esportiva de Castell o des
del Vermell del Xicarró. Pujarem per una canal equipada fins a una gran feixa
què seguirem cap a l’esquerra fins a trobar un espit on farem la R0.
La via té dues parts diferenciades la primera
amb dos llargs, un primer herbós equipat amb corda fixa i un segon per roca
polida i relliscosa, alternant la placa, fissura i placa. La segona part de la
R2 anem a buscar l’esperó on canvia el tarannà bona roca i escalada en placa, on haurem d’anar navegant durant tres llargs
de corda. La R5 la fem en una alzina i el darrer llarg comença per una placa
vertical què accedirem amb ajut de l’alzina i després anirem a buscar l’aresta
què ens portarà al cim.
Pel descens hi han varies opcions nosaltres
hem agafat la de baixar caminant, després de fer un curt ràpel per la vessant
est fins un coll. Del coll hem anat seguim un corriol en direcció nord-oest,
què ens ha portat a la cova de l’arcada i d’aquí hem anat a buscar el torrent
del Tambor què ens ha retornat a l’aparcament del Castell.
DADES
Primera ascensió: 10/04/2005.
Per: Xavi Rossell i Òscar Masó.
Equipament: Espits, pitons i algun pont de
roca.
Material: 10 cintes exprés i algun friend mitja
per la fissura del primer llarg.
Informació: ressenya.http://lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesecos.html#
La via ens ha agradat amb una primera part
més d’aventura i una segona de plaques amb navegació.
Per: Manel Benavent i Joan Asín.
aribant a la R2 |
tercer llarg |
quart llarg |
cinquè llarg |
cinquè llarg |
arribant al cim |
FOTOCIM |