diumenge, 31 de gener de 2016

ABELLA DE LA CONCA, Via VENUS

 
30/01/16. Avui posem rumb a Ponent i la boira ens acompanya durant tot el camí, passem Comiols i la boira segueix sense treva ??. Arribem a Abella de la Conca i amb un acte de fe preparem el material i enfilem cap a la església d’Abella on agafem el camí en direcció Oest i què ens porta a un gran coll, fins aquí amb poca visibilitat . Quan arribem al coll sembla què ja aclareix...anem cap a la paret i flanquegem a la dreta intentant intuir l’inici de la via, després d’algun dubte identifiquem l’agulla què marca la ressenya i en arribar al collet veiem el primer parabolt....bingo. La boira comença a esvair-se deixant pas al sol què finalment s’imposarà.

 
La via és discontinua i va obrint-se pas enllaçant sis llargs de corda, amb dos cavis de reunions entre el tercer i quart llarg i un altre amb un ràpel de 20m entre el quart i cinquè llarg.

foto ressenya Luis Alfonso
El primer llarg comença per una placa en adherència, el pas més difícil el trobem per superar el primer parabolt, passar per la dreta. Seguim nevegant per la placa fins a trobar la R1.
El segon llarg és de tràmit, farem una grimpada amb ressalts fins el peu d’una gran placa, on trobem la R2.
El tercer llarg és molt bo, comencem per una placa on haurem d’anar buscant el passatge entre les assegurances, què ens porten al díedre de l’esquerra per on posem i ens haurem d’auto-protegir, el seguim fins a la R3.
Fem un canvi de reunió per una aresta fins el peu d’un marcat esperó per on seguirem.
El quart llarg comença per una placa amb dos expansions, fem un pas d’Ae en el segon per sortir amb passatge atlètic i seguim per l’esperó on anirem trobant assegurances, R4 al cim de l’esperó. Fem un ràpel de 20/25m fins a la canal., la via segueix per un altre agulla amb dos llarg més.
El cinquè llarg, és molt mantingut amb una dificultat de V+,6a per un díedre, més equipat al principi, a la segona part ens haurem d’auto protegir, R4 en un balcó.
El sisè comença amb un passatge difícil per arribar a la primera expansió, seguim per una fissura-placa i sortim a una feixa, seguim per una fissura vertical equipada en V+/Ae amb sortida atlètica, després haurem d’anar navegant amb roca no tant bona fins a una gran alzina on muntem la R6.

Descens.
A l’alzina hauria d’haver-hi una baga amb un maillon, però la baga no hi és, el maillon si?... hem deixat dues bagues primers. Fem dos ràpels i baixem per la canal i anem a buscar la R3 on fem un altre ràpel fins el final de la corda desgrimpem fins a la R1 on fem un darrer ràpel. 

DADES
Primera ascensió: Octubre 2013.
Per: Remi Brescó.
Equipament: equipada els trams difícils, amb espits, parabolts del 8, pitons i ponts de roco.
Material: Joc de Friends del alien negre/blau al Camalot del 2, 12 cintes exprés i un estrep aconsellable.
Dificultat: 6a/Ae, obligada V+/Ae.

Bona via discontinua i variada, semi equipada on caldrà auto-protegir-se, amb DO Remi Brescó.
Per: Felip Linares, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
primer llarg
primer llarg
segon llarg de tràmit
iniciant el tercer llarg
accedint al díedre tercer llarg
i al díedre on ens haurem d'autoprotegir
a l'espró del quart llarg
inici del quart llarg 
treballant al mantingut cinquè llarg
inici potent al sisé llarg 
al sisè llarg després de l'V+/Ae 
FOTOCIM

dimecres, 27 de gener de 2016

GARRAF, PENYA SEGAT FALCONERA, Via ZEPPELIN CIRCUS







27/01/16. L’any passat vam intentar aquesta via, però no dúiem friends ni tascons. Avui tornem ben assortits amb micros i friends fins el Camalot del 4 i què hem posat un parell de cops, pot ser prescindible però si el portes el poses. Tenim poques referències de la via així què anirem navegant, mai millor dit, per aquest penya segat.
foto Fernando , bloc espació, amor y locura
Primera ascensió: 14/02/1981 per J.C.Tomasi, J.Ch.Peña, M.Pedro

Comencem pel clàssic flanqueig des del Port del Garraf, fem els dos primers llargs un de 30m i un altre de 25m. Des de la R2 pugem directament per l’esperó què tenim davant, està net i cal auto-assegurar-se pugem fins a una mena de balcó a l’esquerra on trobem la R3(30m) pont de roca i espit. El quart llarg hem de sortir en flanqueig a l’esquerra  per agafar un díedre amb un gran forat hi ha un burí què al tocar-lo s’ha desintegrat, la reunió la trobem a sobre en un gran pont de roca, R4 (10m). El cinquè llarg és el millor sortim a la dreta, pugem per placa i entrem a una mena de baume i seguim per la gran fissura-xemeneia, pugem uns metres en oposició i sortim en díedre. Hi ha un pitó a reforçar amb friends millor, sortim a una terrassa i muntem la R5 hi ha ponts de roca i hem posat un #4 a caldo. De la R5 tenim dues opcions, pujar fins el cim per un terrenys herbós amb ressalts de roca de III,IV, és el què hem fet nosaltres o anar per la feixa direcció Est, trobarem un passamà  què ens porta a una instal·lació de ràpel de la vessant Est.
En resum una via de navegar, auto-protegint-se.
DADES
Primera ascensió: 14/02/1981
Per: Joan Carles Tomasi, Jean Charles Peña i Manel Pedro (Gastón)
Material: Joc complert de friends, de l’alien blau al Camalot 4, aquest darrer prescindible, però si el portes el poses.
Dificultat: V atlètic a auto-protegir.
primer llarg
segon llarg
a la R2
navegant per l'esperó, tercer llarg
al quart llarg hem de sortir a l'esquerra a buscar un díedre amagat

inici del cinuè llarg
a la fissura-xememeia del cinquè llarg
FOTOCIM
la sortida del túnel
 

diumenge, 24 de gener de 2016

MONT-ROIG, SÒCOL DEL COLL DE PORTA, Vies DIAMANT i TAO.

 
23/01/16. Avui hem acabat anant a investigar al Mont-Roig, entre què a primera hora estava força incert meteorològicament parlant i les diferents opcions què portàvem, ens ha fet decidir pel sòcol del coll de Porta. Després però s’ha arreglat quedant un dia de primavera.
El sòcol del coll de Porta és una paret d’un centenar de metres on hi han quatre vies obertes, segons la guia del Mont-Roig (Jordi Marmolejo, Joan Escuer 2014).
L’aproximació és senzilla i evident. Un cop al coll de Porta anem direcció Est passem una barana de fusta i agafem un corriol que baixa per una canal orientada al Sud, la paret queda a la dreta.
Via DIAMANT.
Oberta pel Manel Solís i el Xavier Mercader el maig del 2002.
La via està pràcticament equipada amb ponts de roca (molts), espits i parabolts al darrer llarg. Cal portar joc de friends fins el Camalot del 2/3, és pot reforçar algun pont de roca, les bagues son les originals i estan envellides. Amb 10 cintes exprés en tindrem prou. Roca bona.
Ens ha agradat força, una petita joia dintre del seu estil. Curta però amb tres llargs molt bons amb una dificultat mantinguda de V amb algun passatge de V+/6a-. Dificultat obligada de V/A0.
El primer llarg per placa totalment equipat amb ponts de roca. El segon placa més vertical, haurem d’anar navegant seguint ponts de roca i algun espit. El tercer llarg va a buscar un díedre desplomat amb passatges atlètics, el darrer tram trobarem parabolts. Roca bona.
El cim de la paret està a tocar del coll de Porta. Retorn immediat.
En resum una via Recomanable.
primer llarg
navegant entre ponts de roca al primer llarg
el segon llarg comença més vertical
segon llarg
arribant a la R2 
inici del tercer llarg
al díedre desplomat del tercer llarg
La via Diamant ens ha agradat i ens animem a fer la seva veïna.

Via TAO.
Oberta pel Manel Solís i el Xavier Mercader el maig del 2002.
La via està poc equipada amb algun pont de roca, tres pitons i un espit. Cal portar joc de friends del alien blau fins el Camalot del 2/3, 12 cintes exprés i un estrep opcional,  les bagues dels ponts estan envellides. Tasco petit per reforçar la R1 només hi ha un espit.
Un altre bona via en el seu estil, aquesta d’autoprotecció, només trobarem equipat el flanqueig del sostre del segon llarg. Dificultat obligada de V+/Ae.
Al primer llarg només trobarem un pont de roca, haurem de navegar per la placa, amb algun passatge d’adherència. El segon és molt espectacular, pugem per un díedre, atlètic fins a un espit, flanqueig aeri cap a l’esquerra fins per seguir per una fissura i placa vertical fins arribar a la R2. El tercer llarg surt recte per la placa vertical trobarem algun pont de roca, després s’ajeu i seguim per un díedre amb tendència a la dreta fins el cim. La R3 l’haurem de muntar.
Aquesta també ens ha agradat  bona via d’autoprotecció.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

primer llarg
primer llarg
espectacular segon llarg
placa vertical d'autoprotecció a l'inici del tercer largo
tercer llarg
FOTOCIM