joan asín: de juny 2017

29/06/17. Aquesta tarda estiuenca ens acostem un altre cop al Penya Segat de la Falconera a la recerca de l’ombra de la seva vessant est. Ja hem fet la majoria de vies d’aquesta zona, avui fem una combinació. Comencem pels dos primers llargs de la via Gaudí, el primer atlètic i mantingut (V/V+), el segon amb una sortida de V en el primer ressalt i després va baixant la dificultat sortint a la gran terrassa inter mitja. De la R2 flanquegem a l’esquerra pel passamà, fins a l’aresta. Seguim per la via “La Dama de piedra”. El tercer llarg el fem per la dreta de la placa/aresta, aquest llarg el marquen de 6a, està equipat amb burins acceptables amb el seu però?, passatges atlètic, en el nostre cas el fem en V+/A0. De la R3 pugem un curt darrer ressalt IV+ fins a la R4 des d’on baixem amb dos ràpels, en el primer tenim un ensurt al enganxar-se la corda al recuperar-la, però al final aconseguim desenganxar-la, uff.

Per: Manel Benavent, Joan Asín.

primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

canvi de reunió

inici tercer llarg

tercer llarg

arribant a la R3

darrer llarg

FOTOCORDADA

28/06/77. Teníem pendent d’escalar plegats amb el Pascuti, des de vam anar a Sardenya, volíem anar al Pedra però les prediccions de pluges ens fan recollir-nos a Montserrat. També s’apunta el Manel, tot esmorzant ens decidim per anar a la via Fernando Lanjarín al Gorro Frigi.

Aquesta via ja l’havia fet dues vegades fa molts anys, abans del re equipament de l’any 2010.

Hem anat a buscar l’ombra a una vessant oest, l’ombra hi era però també un vent gelat què ens ha acompanyat tota l’ascensió i què hem patit amb la nostra vestimenta estiuenca, com hem agraït el sol quan en arribar al cim.

Aquesta va ser la primera via en aquest pany de paret i l’itinerari aprofita el millor terreny i verticalitat de les plaques, el darrer llarg surt per bell mig d’un esperó.

DADES

Primera ascensió: 1990.

Per: Manel Pedro.

Re-equipada en part: 2010.

Per: Jordi Pazo, Toni Mateu.

Equipament: Totalment equipada, burins i parabolts, resten tots el espits/burins vells.

Quan reequipem hauríem de treure les peces velles, si no no cal fer-ho, al darrer llarg s’han afegit més parabolts, tampoc s’hauria de fer, però és el que hi ha.

Material: 15 cintes exprés, estrep/s opcional.

Dificultat: V/Ae, 6a+ en lliure.

Primer llarg, placa vertical on haurem d’anar seguint les expansions a voluntat, en lluire, cambinat V/A0 o Ae.

Segon llarg, sortim a la dreta i haurem d’anar navegant a la recerca de les expansions.

Tercer llarg, segueix la mateixa tònica, placa a la caça de l’expansió.

Quart llarg, fem un ressalt pe entrar a una canal herbosa per on pugem fins el peu d’un marcat esperó.

Cinquè llarg, pugem pel mig de l’esperó amb un inici més vertical.

En resum una bona opció de dificultat baixa ideal per anar-hi els dies de calor de l’estiu.

Per: Joan Pascual (Pascuti), Manel Benavent, Joan Asín.