joan asín: d’octubre 2017

30/10/17. Avui fem realitat la dita “ la tercera va la vençuda”. El Jordi Lluch havia fet un intent a la via Cita a Cegues i li tenia ganes, vam quedar un dia ventós i fred quan vam arribar a Rúbies vam canviar de plans. No fa gaire hi tornem, però a Rúbies ens rep la pluja i ja van dos. Avui però no hi hagut excusa, el dia és esplèndid.

Ja fa 6 anys des del darrer cop què la vaig fer amb el Jesús Carruesco, sempre és una incògnita veure com estarà.

Rúbies amb la seva pau i soledat ens rep, ens preparem sense presses, donant temps a què el sol vagi arribant a la paret.

Pugem en direcció a la Portella Blanca i ens desviem a l’esquerra (fita) a l’alçada de la paret. Quan arribem a peu de via encara tota l’ombra a part del primer llarg.

El Jordi Lluch amb el seus 72 anys segueix demanant guerra, en repartim els llarg ell farà el primer i el cinquè.

La via la vam deixar pràcticament equipada, però amb el pas del temps han desaparegut alguns pitons, podem completar les assegurances amb friends (joc fins el Camalot 2).

Hem anat pujant sense presses, mode anar fent, gaudint del dia i els records de la primera ascensió. Al cim ens estem una estona veien l’entorn.

DADES

Primera ascensió: 26/06-28/08-2010

Per: Llorenç Vallès, Joan Asín.

Primera integral: 19/09/2010.

Per: Arantxa Cardús, Llorenç Vallès, Joan Asín

Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts i pitons.

Material: 12 cites exprés, joc de friends fins Camalot 2, bagues per savines, estrep opcional.

Dificultat: V+/Ae

Roca: Calcària

Per: Jordi Lluch, Joan Asín.

ressenya actualitzada

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

arribant a la R3

quart llarg

arribant a la R4

cinquè llarg

FOTOCIM

FOTOCIM. DOLOMITI-BRENTA. Fa 40 anys (1977)

28/10/17. Amb el Jaume i el Xavi hem compartit molts cop corda, projectes, bons i mals moments, aventures i des-aventures....ara feia dies què no escalàvem plegats i ja tocava. Avui és un d’aquell dies on cal gaudir de la companyia amb l’excusa d’escalar.

Quan vaig veure la ressenya de la via “Pepe el Chino”, ja hem van venir ganes d’anar-hi. Almenys he anat tres vegades amb la intenció de fer-la, la darrera amb el Remi i la Isabel, però la pluja no ens va deixar, al Bar vam trobar al Pepe i vam petar la xerrada. El Pepe està emocionat i orgullós del detall del Juan Gutiérrez al posar el seu nom a la via. El Pepe ens comenta què es el PEPE DEL CHINO, però en el camí s’ha perdut la D.

La via és curta però variada, amb equipament generós, tret de la bavaresa del primer llarg on cal posar-hi algun friend. Pel lloc què està no té ambient, però l’itinerari és molt estètic i fotogràfic. La dificultat màxima és de 6a, però la podem fer en V/Ae/A1 amb les eines adients.