joan asín: de novembre 2017

29/11/17. Quedem amb el Remi per anar al Morral de Penya Roja (Tivissa), jo no he escalat en aquesta zona i ho tenia pendent. El dia és fred i amb vent gelat, però a la paret quedem arrecerats . Com el Remi ja ha estat varies vegades, toca fer una de les vies què no te tatxada i ens decidim per la via Casiquiare.

Un cop a peu de paret fem un repàs de les línies per trobar a on comença la via i al final la trobem.

La via té tres llargs de corda el primer molt llarg i mantingut, amb les assegurances separades. Entre el primer i segon parabolt, hem trobat uns passatges molt difícils, després al darrer tram trobem un altre passatge exposat. El segon llarg surt directe de la reunió per abastar un desplom, no hi hagut manera de passar, i al final hem fet un flanqueig a l’esquerra, fent un arc per enllaçar un altre cop per sobre del desplom i seguir per la via. Seguim per una franca fissura en diagonal a la dreta, amb passatges atlètics fins a la R2. El tercer llarg segueix l’esperó fàcil fins el cim.

No és la millor via per la primera visita a la zona, avui he anat a remolc del Remi, déu n’hi do amb la via.

DADES

Primera ascensió: 1.987

Per: J. Verdaguer, M. Rialp.

Equipament: Semi-equipada amb parabolts i un pitó.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins el Camalot 1, tascons (opcional).

Dificultat: 6a.

Roca: calcari.

Orientació: Sud-est.

Aproximació: De Tivissa seguim les indicacions al Morral de Penya Roja, fins a un coll on aparquem el cotxe on ja veiem la paret. Seguim un camí què en 10 minuts ens deixa a peu de paret, evident.

Descens caminant per la carena

En resum una via curta, intensa què no et deixa indiferent, on el grau va car.

Per: Remi Brescó, Joan Asín.

FOTOCIM

27/11/17. Avui amb el Jordi ens arribem a la Garrotxa per a fer una Excursió-Escalada-Excursió. L’objectiu és l’Esperó dels Llops al Pic dels Llops de 1.486m, l’aproximació recomanada pels aperturistes és des del Poble de Joanetes (600m) pel camí de Santa Magdalena, pujant per la canal dels ganxos vell. El Jordi proposar fer-ho des de la Collada de Bracons (1.132m), així què dit i fet. Avui estava anunciat què les temperatures baixarien i quan arribem a la Collada, ens rep un aire gèlid i temperatures baixes...força abrigat comencem l’excursió, seguim el camí ben fressat què porta al Puigsacalm, agafem el trencall què porta al Puig de Tosell què puja fortament amb algun tram equipat amb cadenes, un cop al cim flanquegem fins a enllaçar al camí de pujada al Puigsacalm. El seguim fins a collet de Clivillers on agafem el camí dels Burros què ens porta fins el peu de l’esperó dels Llops, unes dues hores més o menys.

Després de dubtes encertem el peu de via, del camí dels Burros cal grimpar per un esperó, petita alzina i fita al camí.

A peu de via les condicions climatològiques canvien, el sol ja escalfa més i l’aire a baixat d’intensitat.

La roca és un gres calcari de poca qualitat, amb una textura estranya, la via està totalment equipada amb parabolts i és fàcil de seguir. La via té 7 llargs de corda i segueix l’esperó pel terreny més lògic alternant ressalts més o menys llargs i trams més fàcil per aresta. Els tram més difícils estan equipat i convida a l’A0, al tercer llarg trobarem un passatge llarg on podem posar-hi un friend (mitja).