dimarts, 31 de gener de 2017

TAGA 2040m per PARDINES, amb esquís.

31/01/17. Amb el Joan i el Jaume hem quedat per anar a fer esquí de Muntanya. Dubtem entre el Puigmal per Fontalba o el Taga. Finalment ens decidim pel Taga, aprofitant les bones condicions d’en nivació després de les nevades de la passada setmana. No som els únics què ho hem pensat i hi ha força gent, amb esquís i/o raquetes. De Pardines anem a la Santa Magdalena, on deixem el cotxe, millor arribar-hi pel trencall què hi ha a mà dreta abans d’entrar a Pardines. Nosaltres hem anar per dintre i el tram final estava gelat amb cotxes aturats, hem aparcat a la pista abans d’arribar a Santa Magdalena.

Passat Santa Magdalena trobem una pista per on anirem pujant, hem pujat uns 150m amb esquís a l’esquena. Seguim la pista fins el seu final. Enfilem direcció a un torrent, pugem per la vessant esquerra. Un cop superat sortim a un gran plató, en filem cap el cim, el pendent és suau fins el darrer tram què s’adreça. Al cim avui gaudim de bones vistes sobre, Montserrat, Pedraforca, Puigmal  i cims de les valls del Freser i vall del Ter.
El descens força bo, sobre tot els trams superiors, tot i què ja s’està transformant la neu, al final una mica pesada.
Ha estat una bona idea fer-lo amb aquestes condicions, difícils de trobar-les.
Per: Jaume Nogueroles, Joan Castelltort, Joan Asín.

planell de RUTES DEL PIRINEU








FOTOCIM



dilluns, 30 de gener de 2017

SANT LLORENÇ DE MONTGAI. CILINDRE XEMENEIA CARLES ANDRÉS i GALLIFARDEU A LA PARET DE MODOR

28/01/17. Aquest dissabte no està clar meteorològicament la cosa. Ens trobem al Bruc amb el Xacó i el Xavi, fem un cafè i posem rumb cap a Ponent, propera parada Artesa, segon cafè, la cosa segueix sense aclarir-se, al final ens decidim per anar a Sant Llorenç de Montgai, a veure si tenim sort amb el seu microclima.

Quan passem per l’Esperó “Remacha” veiem gent a l’esquerra, és el Juan Gutiérrez i Cia que estant fent la primera integral d’una nova via què han obert. Fa uns dies ja havia vist una corda fixa. Aparquem el cotxe i saludem al Pepe i fem la xerradeta de rigor. Com el Xacó i el Xavi no han fet la xemeneia Carles Andrés ens decidim per anar-hi. Anem sense ressenya, vaig pujant per la xemeneia, amb una dificultat de IV/IV+, i al final resulta què enllaço els dos primers llargs. Segueix el Xacó, el tercer llarg és molt bo, seguim recte amunt per placa primer i en oposició després, seguim en flanqueig a la dreta alternant la placa i oposició fins el final, sortida espectacular de la xemeneia per fer els darrers metres per placa. Via pràcticament equipada, però anirà be portar alguna baga per savines i algun friend, sobretot per l’inici del tercer llarg.
El dia no acaba d’aclarir-se, baixem caminant fins a l’aparcament. Com encara és aviat ens arribem al peu de la nova via GALLIFARDEU, del Juan Gutiérrez i Cia, ells ja han acabat. Moments de dubte i ens fiquem, bona proposta totalment equipada amb parabolts, roca sanejada, però encara tendra.
Primer llarg per placa vertical un pel desplomada, passatges atlètics, per nosaltres V+/A0.
El segon llarg surt en flanqueig a l’esquerra a buscar un díedre per on puja, moltes preses romes i roca tendra.
Tercer llarg, espectacular surt en flanqueig a la dreta  per anar a buscar la gran placa per on puja, passatges atlètics.

El descens amb un ràpel de 60m per la via “Diablillos” de l’esperó “Remacha”.

DADES
Primera ascensió: 14/01/2017
Per: Pepe Pueyo, Miguel Ángel García, Juan Gutierrez
Equipament: totalment equipada amb parabolts.
Material: 11 cintes exprés.
Dificultat: 6a+/b. Obligat V+/A0
Roca sanejada, encara tendra però què amb el pas de cordades quedarà molt bé.

Quan arribem al cim el sol ja guanya la partida, llàstima ara ja toca plegar.
Per: Xacó, Xavi Díez, Joan Asín.


primer llarg i arribant a la R2

inici tercer llarg
tercer llarg
FOTOCIM

primer llarg nova via
primer llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg
tercer llarg
arribant a la R3
FOTOCIM


divendres, 27 de gener de 2017

MONTSERRAT. MIRANDA DE CAN JORBA. Via SOL SOLET

25/01/17. Avui les prediccions son dolentes, les pluges i neu arribaran al migdia. Ens trobem al Bar Anna del Bruc, poc concorregut, per esmorzar i fer una mica de mandra, abans de decidir-se. Finalment vist el què hi ha, decidim anar a Can Jorba on podem escalar a prop del cotxe, amb possible retirada ràpida, la via Sol Solet de la Miranda de Can Jorba és l’escollida.
Força abrigats i amb un plugim d’aigua neu intermitent, anem fent llargs i finalment arribem al cim. Just després de la FOTOCIM l’aigua neu va guanyant intensitat. En Manel proposa de baixar per la Canal tres en ratlla, moments de dubte i finalment ens decidim a baixar per la canal, un bon complement de la jornada. Quan arribem al cotxe l’aigua neu ja és constant.
DADES
Primera ascensió: 1993
Per: Joan Oliva, Guillem Arias.
Equipament: totalment equipada amb parabolts.
Material: 14 cintes exprés.
Dificultat: IV/IV+ mantingut.
Roca excel·lent, una mica polida.

Per: Manel Benavent, Antonio Gómez, Lambert Colas, Joan Asín.
  








FOTOCIM

BAIXADA PER LA CANAL TRES EN RATLLA




dimecres, 25 de gener de 2017

SERRA DE LES CANALS. Via PEPE ÁLVAREZ.

24/01/17. L’octubre del 2012 amb el Llorenç anàvem a obrir un esperó evident al Serrat de les Canals, portàvem dues opcions d’entrada, però a la primera vam veure un parabolt (ja estava oberta) i a la segona una corda fixa. Aquell dia ens vam entornar amb la cua entre cames, algú s’havia avançat.  Vam esperar què la ressenya sortís a la llum, però el temps ha anat passant sense saber-ne res. Un dia parlant amb el Xacó, em va dir què les havia  fet i tenia les ressenyes, fa pocs dies me les va passar el Xavi Díez de part del Xacó. De fet és una via amb dos variant una a la part baixa i un altre a la de dalt, després d’estudiar-la sembla què la millor opció és entrar per la variant de la dreta i seguir per la via original la segona part.
 Portem uns dies amb fred i pluges, però avui sembla què hi ha una treva, amb el Manel aprofitem per anar-hi. Quan arribem a Oliana encara hi ha boira i la temperatura és força baixa, preparem el material i fem l’aproximació curta però selvàtica.
Aproximació:
Venint de Pons direcció a la Seu, passem Oliana i a la sortida agafem un trencall a mà dreta, poc després un altre trencall a l’esquerra ens porta a l’Ermita de Sant Andreu del Castell, on aparquem. Pugem per un corriol per unes torres elèctriques i anirem direcció a la base de la paret, corriols sinuosos i selvàtics. Un cop a la base de la paret la seguirem cap l’est. Primer trobarem l’entrada original amb un cercla amb les lletres PA, picada/pintada a peu de via. Seguim flanquejant i baixem una mica a buscar un marcat esperó, un fletxa picada ens indica l’entrada directa.
 DADES
Primera ascensió: febrer 2012
Per: Josep Escofet, Jean Charles Peña. Col·laboren Maika Guevara i Aleix
Equipament: parabolts i algun pitó.
Material: 10 cintes exprés, friends fins el Camalot 2.
Dificultat: 6a. Obligat V/Ae.
Roca conglomerat crostós, sanejat per on va la via. Assegurances espaiades en les plaques, en dificultat de IV/IV+.

Primer llarg, per placa força equipat, mantingut en el V.
Segon llarg, seguim per la placa passatge V+ i agafem una llastra on podem posar un friend, seguim per la placa mantinguda en el V-, fins a la R2.
Tercer llarg, sortim a la dreta i seguim la gran placa amb una dificultat de IV fins a la R3 al peu d’una gran fissura.
Quart llarg, està net, sortim per la placa fins a la gran fissura què seguim a la dreta, podem posar algun friend, quan s’acaba la fissura seguim per la placa fins a trobar la R4, en aquest punt s’ajunta amb l’entrada original.
De la R4 haurem de fer un canvi de reunió, anem a buscar una placa a la dreta de l’esperó. R4’ 20m.
Cinquè llarg, aquest és el més difícil de la via, La col·locació dels parabolts ens fa difícil de seguir en lliure, pugem per la placa i anem a l’esquerra  i seguim per la placa fins a la R5.
Sisè llarg, sortim a l’esquerra i pugem per la gran placa fins a la R6, IV/IV+.
Setè llarg, tornem a sortir a l’esquerra i pugem per la placa. IV/IV+.
Vuitè llarg, pugem per un esperó ajagut III, fins el ressalt final passatge de IV.

Descens:
En sis ràpels per la via.
Primer ràpel, 35m, si el fem amb una corda (60) haurem de desgrimpar un parell de metres, fàcil.
Segon ràpel, també de 30m.
Tercer ràpel de 60m directa i després desgrimpada, caminant a buscar la R4.
Quart ràpel, nosaltres hem seguit per l’entrada original, 30m i desgrimpada.
Cinquè ràpel 50m.
Sisè ràpel 55m.

En resum via llarga amb excursions per plaques, amb assegurances distants què li donem el seu punt. Una opció a tenir en compte. Recomanable entrar per la variant directa.
A la dreta de la R4’ hi ha un altre variant.

Per: Manel Benavent, Joan Asín.

primer llarg
primer llarg

segon llarg
tercer llarg 
tercer llarg 
quart llarg
cinquè llarg
sisè llarg
sisè llarg
setè llarg
vuitè llarg
vuitè llarg
FOTOCIM