dissabte, 25 de febrer de 2017

PUIG CAMPANA. Via "DIEDROS MÁGICOS"

22/02/17. El temps sembla què canviarà així què avui què encara farà bo, aprofitem per anar al Puig Campana. Els plans van variant i al final amb el Xacó anem a la via “Diedros Mágicos” una via dels Germans Gallego.

Aproximació: Des del poble de Finestrat hem d’anar a la Font del Molí i seguir la carretera asfaltada 1,5 Km fins a una corba on podem aparcar. Agafem un camí què surt al costat d’un heliport, a la primera fita què trobem, hem d’agafar un carriol què puja per un ressalt, un cop superat seguim el camí fins a peu de paret, l’haurem de resseguir fins a trobar el peu de via. 1h.
La via “Diedros Mágicos” és molt evident, un marcat díedre al mig del sector central.
 Un cop a peu de via comencen els preparatius, el Xacó ja ha fet la via així què em tocarà començar, així ell farà de primer les què no va fer l’altre cop.

DADES
Primera ascensió: 16-17/11/ 1981
Per: Miguel Ángel, José Luis i Juan Carlos García Gallego.
Equipament: Poc equipada amb alguns parabolts, pitons i ponts de roca.
Material: Tascons, joc de friends fins el Camalot del 3 repetint joc d’aliens, 14 cintes exprés.
Dificultat: 6a+. Obligada V+/A1 a equipar.

A la via trobarem poca cosa, el primer llarg està net, pugem pel díedre V amb un tram més vertical al mig V+ i després s’ajeu V. El segon llarg comença amb uns passatges atlètic V+ i després anar fent V fins a la R2. El tercer llarg va en tendència a la dreta amb un passatge de placa de V+, abans d’arribar a la R3.
El quart llarg hem d’anar en tendència a l’esquerra per tornar al díedre V. El cinquè llarg segueix el díedre V fins què queda barrat per un sostre, què passarem per la dreta, 2 ponts de roca i un pitó, seguim pel díedre per passar a l’esquerra, pitó, uns metres més i trobem la R5, conjunt de V+/A1 a equipar (6a+). El sisè llarg segueix pel díedre V i després  per placa fins el fil de l’esperó on trobem la R6. D’aquí podem baixar en ràpel o seguir tres llargs IV/IV+més per l’esperó de la via Elegant fins el cim de l’Esperó Central, com hem fet nosaltres.

Descens agafem el corriol amb marques i algun equipament amb cables cap a la dreta què ens porta  a la tartera i què enllaça amb el camí de pujada. 1:30h.

Una via molt recomanable, festival de díedres amb passatges atlètics poc equipat.

Per: Enric Solé (Xacó), Joan Asín.

primer llarg
primer llarg
primer llarg
segon llarg
tercer llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
sisè llarg
setè llarg
vuitè llarg
vuitè llarg
arribant a la R9
FOTOCIM

dijous, 23 de febrer de 2017

PONOIG. Via VALENCIANS.

21/02/17. El Ponoig d’aquells cim què cal pujar-hi. Avui amb el Jaume i el Xavi anem a fer la via dels Valencians, una de les més accessibles però què no regala res.
Del poble de Polop haurem d’anar al Camí del Rumar i pujar fins el dipòsit d’aigua, on aparquem el vehicle. Davant tenim la immensa mole, l’aproximació cal fer la pel torrent i un corriol què puja cap a les parets.  Nosaltres hem agafat un PR què surt a l’esquerra fins què ens hem adonat de l’errada i hem rectificat, finalment però arribem a peu de via, fletxa picada.

Bé qui comença? Situació clàssica on ningú agafa la iniciativa, doncs el papels ho decideixen, Xavi, Jaume, Joan. Per tal de no anar canviant de cordes cada un farà quatre llargs.


 DADES

Primera ascensió: 4/06/1975
Per: Juan Adalid, Carlos Torregrosa.
Equipament: Semi equipada amb parabolts, pitons i ponts de roca, sobre tot als trams difícils.
Material: Tascons, joc de friends fins el Camalot del 3, 14 cintes exprés.
Dificultat: 6a. Obligada V+/A0.

Aquesta va ser la segona via oberta en aquest massís i és una de les més repetides. La via va buscant les febleses de la paret, amb una primera part més herbosa fins agafar la paret vertical què ens porta a una feixa, barrada per uns desploms. Marxa a la dreta fins a trobar un marcat díedre per on accedeix a un altre feixa, flanqueja a l’esquerra fins a un marcat díedre, un cop superat surt a l’esquerra fins a l’aresta cimera.

Primer llarg, comença per una placa vertical R en uns ponts de roca.
Segon llarg, seguim en tendència a la dreta per unes grades dins a una feixa.
Tercer llarg, gran flanqueig fàcil fins a l’esperó de la dreta.
Quart llarg, pugem per l’esperó una mica herbós.
Cinquè llarg, seguim per la placa vertical i atlètica, on anirem trobant alguna assegurança.
Sisè llarg, espectacular, anem en flanqueig a l’esquerra per la placa llisa buscant el passatge entre assegurances, després puja més vertical a buscar el peu d’un díedre. Nosaltres hem pujat més a l’esquerra i hem fet una Reunió, la sortida en pèndol fins a trobar el díedre i la R.
Setè llarg, per díedre barrat per uns bloc, passatge atlètic.
Vuitè llarg, seguim l’esperó primer per decantar-se cap a la dreta, hem fet reunió en un parabolt.
Novè llarg, caminant fins el peu del díedre.
Desè llarg, pel díedre amb un final atlètic de buscar-hi la posició.
Onzè llarg, 60 m, anem cap a l’esquerra caminant primer i després amb uns passatges de quart en flanqueig per arribar a la reunió al peu del díedre.
Dotzè llarg, pugem per un placa fins el díedre què el superem per la placa de l’esquerra, passatges atlètics, trobarem un parabolt i tres pitons.
Tretzè llarg, sortim per l’esperó de l’esquerra fins a l‘aresta cimera.
Descens, pugem per les grades cimeres fins a un coll, baixem per una canal a buscar un arbre on fem un ràpel de 35m. Seguim el corriol què baixa per la tartera fins una aresta on trobem dos ràpels 25 i 35m què ens deixa al peu de la paret. Seguirem corriols què ens porten a l’aparcament.

En resum una bona opció per pujar al Ponoig, recomanable.

Per: Jaume Planell, Xavi Díez, Joan Asín.


primer llarg
segon llarg
tercer llarg
quart llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
sisè llarg
sisè llarg
sisè llarg
arribant a la R6
setè llarg
setè llarg
vuitè llarg
desè llarg
dotzè llarg
dotzè llarg
tretzè llarg
tretzè llarg
FI
arribant a la R13
FOTOCIM