joan asín: de febrer 2018

26/02/18. Les prediccions climatològiques pinten malament per la propera setmana, neu i pluja. El matí del dilluns però, sembla què encara aguantarà. Quedem amb el Josep Solé, per anar, com no, a Sant Llorenç de Montgai. Aviat hauré de demanar la residència a les terres de Ponent.

Les expectatives van baixant a mesura què ens acostem a Sant Llorenç, amb el dia fred i rúfol ens decantem per la Paret de la Formiguera. Fem l’aproximació ben abrigats. La intenció es fer la via del Barbes i la Martinetti. A la paret de la Formiguera cal filar fi per trobar la via, donat a la gran quantitat de vies què s’han obert. Per variar l’errem i en lloc de fer la via del Barbes, fem la via Savina Wall.

La via Savina Wall, està totalment equipada , nosaltres l’hem fet en dos llargs, el segon llarg, es vertical amb molt bona presa per anar gaudint, al final trobem un passatge de col·locació per encertar les preses, la dificultat màxima de V. Fem un ràpel de 60m fins a peu de via i anem a buscar el peu de via de la Martinetti.

Aquest cop no tenim cap problema el nom està picat al peu. La via esta equipada amb espits, amb cert aire entre ells. Trobarem quatre llargs de corda, el primer per una placa vertical, el segon sortim verticalment i anem a la dreta amb un passatge atlètic de col·locació. El tercer segueix la gran placa vertical i mantinguda (V) fins a un gran bloc on anirem a l’esquerra en flanqueig fins a la reunió. El quart llarg va en tendència a la dreta, amb un primer tram vertical i mantingut (V+) després la dificultat baixa (V) fins arribar a la R.

A la via hi hagut algun moment què hem passat fred, però ara ha sortit el sol, les temperatures baixes però. Baixem caminant direcció est, trobarem fites.

Per: Josep Solé, Joan Asín.

FOTOCIM

24/02/18: Aquesta via feia molt de temps què la tenia pendent, una via oberta pels companys de la STAE, Armando Cobo i Quique Couso. El passat dilluns ens hi arribem amb el Jordi, al primer llarg ens entretenim una mica i al final ho deixem estar.

El dissabte quedem amb el Josep Estruch i aprofitant què tampoc l’ha fet, ens animen a tornar-hi.

Aprofitem per afegir dos pitons als dos ressalts dels primer llarg, ara és pot forçar millor en lliura. La via segueix la lògica de la paret cercant el passatge més evident enllaçant díedres-xemeneies. A la via trobarem pitons, un tac i un burí, la roca a controlar en general, amb trams bons, l’herba també ens acompanyarà en trams del viatge.

Una via de caire clàssic, treballosa i d’anar fent, més agraïda del què sembla a primera vista. Una via què un cop feta et deixa la sensació d’haver escalat. Recomanable pels amants de les vies clàssiques.

DADES

Indret: Montsec d’Ares. Serrat Alt.

Nom Via: Cabernet Sauvignon

Primera ascensió:10/1993.

Per: Armando Cobo, Quique Couso.

Roca: Calcàri.

Orientació: Sud.

Equipament: Pitons, 1 tac, pont de roca.

Material: Joc de Friends fins Camalot 4, repetint algun alien i mitja, pitons i estrep opcional.

Dificultat: 6a. Obligat V/A1.

Catalogació: **C3

Horari: 4-5 hores

Informació:

Accés: Haurem d’anar fins el poble d’Àger. Agafem la pista què porta al coll d’Àres fins a trobar una pista de terre què surt a la dreta I flanqueja total la paret, la seguim fins a l’alçada del Serrat Alt (Puntals d’Àger) on aparquem.

Aproximació: Evident des de l’aparcament, seguim sinuosos corriols fins a peu de paret.

Descens: De la darrera reunió, hem d’anar per la feixa cap a l’oest, grimpem un ressalt fins el cim i seguim cap a l’oest a buscar la gran canal per on baixem, fites i pintades blaves fins a la Pista.

Descripció:

Primer llarg, comença amb passatge desplomat (pas d’A1) anem a l’esquerra a cercar un díedre fissura per on pugem, passatge desplomat equipat amb 2 pitons, (pas A1), un cop superat anem a la dreta a buscar un díedre què ens porta a una zona ajaguda. En aquest punt hem d’anar a la dreta a buscar l’esperó al peu en una gran savina trobarem un pitó on muntarem la R1.

Segon llarg, seguim per l’esperó en tendència a l’esquerra fins entrar a una gran canal, pugem per una zona ajaguda amb ressalts de pres roma fins uns arbres on muntem la R2, bagues a l’arbre.

Tercer llarg, escalem un ressalt i sortim a una gran feixa herbosa, anem a l’esquerra fins el peu d’un díedre-xemeneia, R en arbre o en un parabolt a l’aresta.

Quart llarg, seguim pel díedre-xemeneia amb un passatge atlètic per accedir-hi, pitó visible, sortim a una terrassa R4 en una savina.

Cinquè llarg, flanquegem uns metres a la dreta per pujar per una gran placa fins un sostre, flanquegem a l’esquerra fins a un díedre què el seguim fins el final sortim a l’esquerra a buscar la R5, un pitó,

Sisè llarg, pugem per una fissura a equipar amb aliens o pitó, per entrar a un díedre-xemeneia, per on seguirem, dificultat mantinguda trobarem algun pitó i un burí, al final haurem de sortir a la placa de l’esquerra, passatge equipat amb dos pitons, seguim per la placa fins a una savina on muntem la R6.

Setè llarg, sortim a l’esquerra i pugem per l’esperó amb intuïció fins el ressalts final on trobem un parabolt, roca a controlar en aquest llarg.

Per: Josep Estruch, Joan Asín.