31/07/18. Avui per fi tanquem un deute pendent. El meu
nebot l’Isaac amb el Xeve van obrir/equipar la via la Intrèpida Sirena a la
Punta Milà, ho vam seguir amb tot detall, però ves per on el temps passà de
pressa i per una cosa o un altre és va quedant a la llista de les pendents. El
dilluns m’agafa un rampell després de veure la piulada de la Laura i dit i fet.
Havia quedat de sortir amb el Ramir i li sembla bé la proposta.
Arribem a la Cala Mongó i poc abans truquem al Alex
(Mòbil: 600 612 958) és el què porta el lloguer de piragües,
ens comenta què està una mica fart dels escaladors, per la informalitat, per
anar bé cal trucar el dia abans per
quedar, ens ha cobrar 15€ els dos.
Fem l’aproximació
còmodament amb la Zodiac, ens ensenya a on comença la via i ens deixa a l’esquerra
on podem baixar més fàcilment de l’embarcació.
Ens trobem
a peu de via i ens envaeix una sensació estranya, cal sortir per dalt si o si. Davant tenim una
fantasia de formacions calcàries capritxoses i desplomades lleugerament. La via
té cinc llargs de corda el primer és el més llarg i la resta son curts (menys
mal). La tònica és constant, escalada atlètica i lleugerament desplomada on la
dificultat la dona la mida de les preses, però cal “tibar” sempre. Les
assegurances allarguen i cal escalar.
DADES
Primera ascensió/equipament: agost-setembre 2010
Per: Isaac Royo, Xeve Feliu.
Equipament: Totalment equipada amb químics i ponts de roca.
Material: 10 cintes exprés, semàfor aliens i algun mitja (opcional)
Dificultat: V+ atlètic.
Orientació: Est.
Descens: Del cim baixem una mica i trobem un camí i les senyalització de
Cala Mongó on arribem per un PR què segueix la costa en uns 40 minuts.
De on ens deixa l’embarcació em de fer uns cinc metres fins a la R0
(IV).
El primer llarg segueix per placa a la dreta d’un gran díedre, al final
hem d’anar a la dreta, tram què demana atenció per trobar el passatge.
Segon llarg, comença amb uns passatges atlètics i després de cop
desapareixem les preses i tenim un passatge de presa petita, aquí ens ha costat
arribar al químic (pas d’enginyeria), després torna les bones preses.
Tercer llarg, segueix una marcada fissura molt atlètica, amb inici rabiós,
de la primera a la segona assegurança allarga.
Quart llarg, aquest en teoria és el més senzill però com ja hem dit és
per la mida de les preses, per què la placa segueix desplomant.
Cinquè llarg, sortim per un díedre i anem a l’esquerra a buscar un
desplom per on sortim.
En resum una petita joia de l’escalada, imprescindible. Curta, atlètica,
intensa què no et deixa indiferent.
Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.
 |
| FOTOCIM |
