ÀGER. PARET XURULLA. Vies "ESTRELLA" i "SAN MIGUEL"

29/08/18. Avui tenim ball de prediccions meteorològiques, d’aquelles què et fan dubtar, però al final ens decidim per arriscar. Tot i ser el mes d’agost anem a  Àger per fer dues vies a la Paret Xurulla.

Aquestes vies van a la dreta de la via Super Gossa, per un pany de paret no gaire atractiu, però son d’aquestes vies què més tard o aviat s’acabaran obrint, així què els incansables Remi i  Luichy les obren.

Les vies estan pràcticament equipades però això si, amb alegria, podrem afegir-hi friends i llaçar alguna savina i/o pont de roca. Son dues vies ràpides de fer i de bon combinar.

L’aproximació la podem fer per la canal de baixada del pany central de les parets d’Àger o millor per la dels Puntals, trigarem uns 30minuts +/-.

Anem cinc i fem dues cordades el Josep i el Genís comencen per la via San Miguel i amb el Ramón i Manel ens posem a la via Estrella. Després intercanviem les vies. El dia ha aguantat i les pluges de tarda anunciades no han aparegut, fins i tot ha fet una mica de vent i el sol només s’ha fet sentir a la baixada.

Després anem a fer la cervesa al Bar Torre d’Àger i ens porten una “Estrella” amb copes de “San Miguel”, coincidència/casualitat.

DADES

Vies obertes: març 2018

Per: Remi Brescó, Luis Alfonso.

Equipament: pràcticament equipada amb alegria.

Material: 12 cintes exprés,  joc de friends fins el Camalot 3.

Dificultat: Via Estrella V+. San Miguel V.

Orientació: Sud.

Descens: Caminant.

Via Estrella

Primer llarg, comença per unes grades què ens porten a un díedre on trobem un pont de roca un cop superat fem reunió en un pont de roca i una savina.

Segon llarg, segueix un marcat esperó què va guanyant verticalitat, trobarem un tram de V+ al mig.

Tercer llarg, bon llarg de placa on cal navegar al començament.

Quart llarg, curt, pugem per l’esperó fins el cim.

Via San Miguel

Primer llarg, comença per un ressalt vertical amb un passatge atlètic (parabolt visible) un cop superat anem a l’esquerra per terreny fàcil fins el peu d’una gran placa on trobem la R1.

Segon llarg, pugem per la dreta fins a un desplom, flanquegem a l’esquerra i trobem uns passatges verticals i atlètics, des prés anem en tendència a la dreta a buscar un esperó sinuós, tram de placa amb alguna adherència. Després anem a l’esquerra i pugem fins a la R2.

Tercer llarg, seguim per la placa i després en flanqueig a la dreta a buscar un altre placa què ens porta al cim.

La roca és bona o molt bona en general, però cal tenir en compte què està encara tendra i hi ha algun còdol inquiet.

En resum dues vies amb poc ambient, però amb llargs bons sobre tot el segon i tercer de la via Estrella i segon de la San Miguel i de bona combinació.

Per: Josep Estruch, Genís, Ramón Prades, Manel Benavent, Joan Asín.

primer llarg

arribant a la R1 via Estrella

segon llarg

segon llarg

arribant a la R2

tercer llarg

tercer llarg

Genís i Josep al segon llarg via San Miguel

tercer llarg

quart llarg

FOTOCIM 1

primer llarg San Miguel

segon llarg

segon llarg

segon llarg

tercer llarg

FOTOCIM 2

MONTSERRAT. GORRO FRIGI. Via DE LA GAVINA.

27/08/18. Amb la Isabel anem amb la intenció d’anar a fer la via Gavina al Gorro Frigi. Ens trobem amb el Toni Cespedes, Ramir i Alfons al Monestir i pugem plegats cap a Sant Joan uns amb funicular i uns altres caminant.

La via de la Gavina, és una via de moda a la “globo-esfera”, i darrerament ens repeteix força, amb l’al·licient  d’estar a l’ombra al matí ideal per a l’estiu.

Aquesta és una via està totalment equipada i està encabida entre altres vies en aquest atapeït Gorro Frigi. La via té quatre llarg de corda amb un canvi de reunió. La via pròpiament dita és el primer, tercer i mig quart llarg.

 DADES

Via equipada: 12/12/2013

Per: J. Brasil, J. Monterde, Berni, Javi, Susana

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 14 cintes. Estrep, tramposa opcional.

Dificultat: V+/Ae.

Orientació: Oest.

  

El primer llarg, comença a prop del coll a la dreta de les via Pere Navalón a la vessant oest del Gorro Frigi, aquest llarg està força equipat, amb bons còdols i una dificultat de IV/IV+.

Segon llarg, en diagonal per terreny ajagut, nosaltres hem seguit uns parabolts d’alguna via del Guillem sembla. Fem un canvi de reunió en flanqueig a la dreta baixant a la canal i fent R en un arbre.

El tercer llarg és el més difícil amb diferencia. Llarg vertical i mantingut amb algun parabolt a desamà difícil de xapar, sobre tot entre el tercer i quart, aquí hem fet un pas d’Ae i tramposa, després un cop assegurat li veus més el color, la resta ja és anar fent al gust. Trobarem dos desploms amb bones preses on podem “apretar” o tirar de parabolt, aquest llarg tot en lliure pot rondar el 6a/6a+.

Quart llarg, sortim verticalment i anem en tendència a l’esquerra fins un desplom amb bones preses on trobem un passatge atlètic si anem fluixos de braços podem tirar de parabolt, després seguim per una placa-díedre fins el cim trobem una R a l’esquerra.

En resum una via més del Gorro Frigí.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

tercer llarg

tercer llarg

R3

FOTOCIM

CAMARASA. PARET DELS DISPENSARI. Via QUIQUE-GARRETA.

23/08/18.  Tornem a sortir amb el Juan Carlos com el temps no està clar tornem a Camarasa, però avui anirem a la segona via què volíem fer ahir. La via Quique-Garreta està a la paret del Dispensari, l’aproximació és molt curta agafem el camí què surt de la central elèctrica abans de les passarel·les i pugem fins a la paret la seguim direcció a la dreta fins a trobar un marcat díedre on podem veure els parabolts.

Aquesta via està totalment equipada, després d’un re-equipament, encara resten peses velles intercalades, sobre tot al darrer llarg. Així doncs tenim una via què podem fer en V/Ae obligat, sense pèrdua. El descens per la via amb dos ràpels (40-35).

 DADES

Primera ascensió: 3/11/1971

Per: X. Garreta, E. Valentí

Equipament: Totalment equipada.

Material: 12 cintes, bagues per savines i estrep.

Dificultat: obligada V/Ae.

Orientació: NW ombra fins a les 14h +/-.

Descens: En dos ràpels per la via R4-R2 40m i R2 al terra 35m.

Primer llarg, segueix el marcat díedre per sortir a l'esquerra abans del final i anar a buscar la R1.

Segon llarg, sortim a l'esquerra per uns placa vertical, Ae o 6a, després seguim per un díedre-xemeneia fins a la la R2.

Tercer llarg, de placa però bastant bruta més difícil del què sembla.

Quart llarg, sortim per un díedre fins a trobar l’Ae què ja no deixarem fins a la R4.

Com fa calor ens fa mandra fer-ne un altre i donem la jornada per acabada.

Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

FOTOCIM

CAMARASA. PARET DELS HERETGES. Via CABALLO LOCO.

22/08/18. Després de gaudir del “Tour du Mont Blanc” tornem a la verticalitat. Quedem amb el Juan Carlos per anar a Camarasa tot cercant l’ombra. Avui volíem fer dues vies i amb una ja n’hem tingut prou. La facció “elite” de LO GALL, va piular la via CABALLO LOCO, amb certa polèmica entre el galliner, si havia herba, sinó, què rera bona....Com som tafaners de mena ja ens teniu buscant el peu de via.

Pugem pel camí què porta al Sabardó i flancagem cap a l’oest fins què trobem una marca picada a peu de via Cercla amb un pal cap a baix.

La via la podem fer amb quatre o tres llargs, nosaltres l’hem fet en quatre i resulta millor per repartir-la, així fem dos llargs cada un.

La via és de caire auster, trobarem algun pont de roca (momificats) possiblement originals, què més què per assegurar-se serveixen per a marcar l’itinerari, és poden reforçar amb friends. Un altre cosa és la graduació, aquí avui tenim un problema, segons GALL “elite” el màxim és de V bé doncs serà això però nosaltres l’hem patit una mica més, je,je. Per nosaltres V+ a equipar amb un tram expo a la placa abans d’arribar a la R1, per a quedar bé direm què això del grau és molt relatiu o és què ens comença a pesar a nosaltres. En quan a l’herba en trobarem però no molesta, totes les reunions son en arbres.

DADES

Primera ascensió: 10/1996

Per: A. Pifarré, L. Marín.

Equipament: algun ponts de roca testimonial. Portar navalla i bagues per a canviar-los seria bo.

Material: 10 cintes, bagues per savines i un joc de friends fins #4. Si repetim el #3 i #4 podem equipar el segon llarg a caldo (opcional), també hi ha l’opció de fer-los corra.

Dificultat: V+ a equipar.

Orientació: NW ombra fins a les 14h +/-.

Descens: nosaltres ho hem fet caminant, pujant cap el Sud a buscar el camí què ens porta a la central elèctrica i passarel·la penjada.

Primer llarg, comencem per unes grades amb herba, de dreta a esquerra, per anar a buscar una ampla fissura per un pugem. Sortim a una terrassa i seguim per una placa vertical (pont de roca visible) cal anar trobant els passatges, al pont de roca amb traça entra un #2. R1 en un gran arbre,

Segon llarg, seguim un marcat díedre desplomat lleugerament a l’inici, alternem passatges en díedre i bavaresa, la fissura és ampla, si anem forts passarem amb un #3 i #4, si hem portem dos cada l’equipem de categoria (opocional). Un cop superat anem a l’esquerra buscar la R2 en un arbre.

Tercer llarg, sortim a la dreta per una placa (pont de roca) passatge a trobar i anem a la dreta a buscar un marcat díedre per on pugem, al final desploma, fissura estreta per a aliens si repetim algun també va bé. Un cop superat anem a l’esquerra a busca la R3 en un arbre.

Quart llarg, seguim per un díedre atlètic de bon fer i equipar fins a sota d’un desplom què flanquegem a la dreta, fins a la vertical d’uns arbre què hem d’anar a buscar. R4 a muntar al gust, nosaltres hem pujat una mica més, fins a muntar-la en un arbre.

Una via què et deixa content on cal treballar-la, curta, austera, més exigent del què sembla a primera vista què no est deixa indiferent. Bona via d’aventura.

Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

senyal a peu de via

placa abans d'entrar a la R1 un pel exposada

FOTOCIM