joan asín: de novembre 2019

30/11/19. Avui quedem per anar a Sant Llorenç de Mongai sense plans i ens decantem per a Formiguejar. La Paret de la Formiguera està pler de vies equipades on és difícil de saber quina via estàs fent, així què avui ens deixem anar i anem fent vies, les què estan lliures o la què ens a sembla, després ja esbrinarem què hem fet.

Amb el Xavier comencem per la via Aberroncho, seguim per l’Esther i acabem per la via Joe Bonamassa. Aquest darrer llarg és molt bo, placa vertical i passatges desplomats amb bones preses on cal tibar de valent, possible fer algun pas d’Ae (una tramposa pot ajudar). Rapelem i fem la via Memòria selectiva i la La Cola, dues bones opcions. Al cim ens retrobem amb el Pep i el Jose Luis què també han fet dues vies. El dia està una mica enlleganyat, FOTOCIM i cap a dinar....Avui la Paret de la Formiguera estava a petar de gent.

Per: Xavier Samsó, Joan Asín.

FOTOCIM

27/11/19. Ha Queralt hi ha molta escalada esportiva però s’han anant obrint vies de varis llargs. Mica en mica hem anat tatxant vies i avui anem a un altre de les pendents.

La via Èlia té un roca especial al primer llarg sobre tot, però el pas de cordades l’han

anat deixant prou bé, tot i hagi cal vigilar. La via està totalment equipada amb parabolts i pitons. Una bona opció a tenir en compte.

DADES:

Primera ascensió: ?

Per: ?

Equipament: totalment equipada amb parabolts i pitons.

Material: 12 cintes exprés. Joc d’aliens opcional. Si anem justos de grau estrep i tramposa.

Dificultat: 6a. Obligada V+/A0.

Aproximació: De Berga agafem la carretera cap a Sant Llorenç de Morunys. Seguim i deixem a la dreta el trencalls al Santuari de Queralt. Seguim i al Km 2,1 surt una pista a la dreta per on pugem uns metres i deixem el cotxe en un camp. D’aquí ja veiem la paret, seguim la pista caminant fins a trobar el camí transversal, anem a l’esquerra i amb intuïció agafem corriols què ens porten a peu de la paret i de la via.

Descens: Nosaltres des de la R4 hem baixat per una canal a la dreta equipada amb corda estàtica. Podem rapelar o des-grimpar (millor ràpel), la corda no va bé amb el “reverso”, podem fer un freny de mosquetons o grigri. La canal ens deixa al peu de via.

Primer llarg, és el més exigent i mantingut, comença per una placa amb una fissura en diagonal, al principi trobem un passatge difícil (possible A0) un cop superat anem a buscar un díedre, millor pujar per l’aresta amb millor presa, passatges atlètics.

Segon llarg. Sortim a la dreta amb uns passatges fins de col·locació per seguir després per un esperó fins a la R2.

Tercer llarg, segueix un esperó primer i després una creta fins a la R3.

Quart llarg, baixem una mica a l’esquerra de l’aresta herbosa per una placa (pitó). Seguim per un esperó on podem posar-hi algun friend.

Al cim trobem un banc on poem descarsar o no.

La via ha resultat més entretinguda del què semblava a primera vista. L’equipament permet forçar el lliure. Bona via per a una mitja jornada o a combinar amb un altre via.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.