PELADET ORIENTAL. Via MADURITAS CALIENTES.

11/03/20. Aquesta via la vaig fer l’any 2007 i és l’única què no tinc piulada al bloc de totes les què fet en aquest racó del Montsec. Feia dies què tenia l’idea però avui ha estat possible. Aquesta via és de les clàssiques de la paret i una de les imprescindibles, què cal fer.  La via només té quatre llargs de corda mantinguts i vertical, amb passatges atlètics què et deixen bon regust. Totalment equipada, però amb allunyament de les assegurances, quan la dificultat baixa.

Avui ens hem ajuntat una bona colla, 2 cordades han anat a la via “NAG TRIO BAND”, dues més a la “Dos Birras i unes Braves” i nosaltres a la Maduritas Calientes, així què hem estat distrets. El dia ha estat de primavera avançada i hem tingut calor, si segueix així aviat haurem de cercar les ombres.

Avui hem anat per la pista de dalt fins a prop de la Portella Blanca, on fem l’aproximació en baixada. El peu de via és evident una marca a peu de via i un pont de roca a uns 5m.

 DADES

Primera ascensió: abril 2006

Per: Pepe Pueyo, Nico Contreras, Sergi Rossell.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 12cintes exprés, friends fins 0,75, estrep (opcional).

Dificultat: 6a. Obligat V+/A0

Orientació: sud

Roca: Calcari.

Primer llarg, entrada contundent i obligada per arribar al pont de roca i el primer parabolt, després sense baixar la guàrdia anem pujant fins a la R1, 40m mantinguts i atlètic.

Segon llarg, sortim a la dreta i pugem per un díedre, anant en tendència a l’esquerra per terreny més ajagut fins què girem a la dreta i pugem per una fissura-díedre, passatge clau del llarg, 6a o V+/A0, després seguim fins a la R2, la dificultat va minvant a mida què anem pujant.

Tercer llarg, sortim en tendència a la dreta a buscar un esperó per on pugem, vertical i bones preses, assegurances distants.

Quart llarg, la textura de roca canvia, ara més arrodonida , el llarg va per on més tira passant per dos desploms importants 6a o V+/Ae la resta anar fent fins a la R4 al cim.

En resum una via curta, intensa què no et deixa indiferent, Imprescindible de la zona.

Per: Isabel Notivioli, Jordi Puyal, Joan Asín.

primer llarg

primer llarg

primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

arribant a la R2

segon llarg

tercer llarg

tercer llarg

tercer llarg

quart llarg

quart llarg

quart llarg

FOTOCIM

SERRA DE LES CANALS. Via SOL DE MITJANIT.

9/03/20. Ara feia temps què no quedava amb el Jordi Lluch i avui hem coincidit per anar a la via Sol de Mitjanit a la Serra de les Canals. Aquesta via la vaig fer quan la van obrir però com no la tinc piulada al bloc ja tenim l’excusa per a repetir-la.

Aquesta via s’ha convertit en la clàssica de la paret, bon itinerari i equipada sens dubte deu ser la més repetida.

La via té dos parts ben diferenciades la primera per placa ajaguda en adherència  i la segona vertical i atlètica on l’equipament ens permet apurar el lliure o combinar el lliure i l’A0-e. La dificultat obligada V+/Ae.

L’altre cop què la vaig fer vam baixar caminant i avui ho fem en 5 ràpels per la via, prou directes i nets.

El dia ha estat esplèndid tot i què quan hem arribat feia boira què s’ha esvaït ràpidament.

 DADES

Primera ascensió: 19/01/2008

Per: Pere Tutusaus, Llorenç Vallès.

Equipament: totalment equipada amb parabolts i espits.

Material: 12cintes exprés, estrep. Joc de friends.

Dificultat: 6b/Ae. Obligat V+/Ae

Orientació: sud

Roca: Conglomerat

Aproximació: a la sortida d'Oliana (direcció a la Seu d'Urgell) agafem el trencall que porta a Ànoves. Seguim la carretera durant 1,7Km, trobarem un aparcament a la dreta enfront de la paret. Pugem per una canal on trobarem fites que ens porten fins a peu de via en uns 10 minuts.

Descens: En 5 ràpels per la via, el primer de R6 a R4. Caminant seguim grimpant per la cresta cap a l’est fins a la creu i per la via normal fins a la carretera.

Primer llarg, per placa mantinguda en adherència de V mantingut amb un passatge al mig més exigent.

Segon llarg, sortim amb uns passatge vertical i després per terrenys més ajagut fins a la placa final on trobem un passatge en adherència difícil V+, és pot evitar per l’esquerra per una savina.

Tercer llarg, de tràmit sortim per l’esquerra i pugem per un tram herbós i després per placa IV+, fins què s’ajeu i arribem a la R3, llar de 50m.

Quart llarg, canvia el tarannà de la via. Sortim per un díedre fins agafar un tram d’Ae, al final hem de flanquejar a la dreta, tram aeri, seguim fins a la R4.

Cinquè llarg, anem a buscar un esperó equipat diuen de 6b, per nosaltres V+/A0, un cop superat el primer tram hem d’anar a l’esquerra, aquí podem posar-hi algun friend, l’entrada a la reunió la fem de dreta a esquerra, passatge atlètic.

Sisè llarg, sortim a la dreta per un esperó vertical després anem a la dreta i travessem una canal-díedre i pugem per l’altre esperó fins a la R6, sota a l’aresta.

En resum una bona via i clàssica de la Serra de les Canals, recomanable.

Per: Jordi Lluch, Joan Asín.

primer llarg

primer llarg

primer llarg

segon llarg

segon llarg

tercer llarg

tercer llarg

quart llarg

quart llarg

cinquè llarg

sisè llarg

arribant a la R6

FOTOCIM

SANT HONORAT. CIM CÒNIC. Via ANTIPSICÒTICA.

7/03/20. Aquest dissabte anem d’investigació portem dos plans el primer son els esperons què a obert en Joan Jover al Tossal de l’Obaga de la Font (serra d’Aubenç).

Amb les explicacions què portàvem del Vertex, no hem estat capaços de treure l’entrellat, hem vagat per les pistes però al final ho deixem estar per a un altre dia.

Com ja s’està fent tard anem cap el Pla B, dues vies què em va passar el Remi Brescó què va obrir el desembre i gener passat, tot sol, a Sant Honorat. Escollim la via “Antipsicòtica” al cim Cònic. Per variar ens passem de llarg a l’aproximació i després de remirar la ressenya ens adonem què hem de pujar a buscar unes feixes ascendents a l’alçada del cim Cònic. Anem trobant alguna fita entre grimpades i finalment trobem el peu de via.

La via té quatre llargs de corda i un canvi de reunió, el primer i tercer son els més difícils, el tercer és fàcil i el quart amb una sortida atlètica i després més fàcil.

El tarannà és marca Remi, amb exposició entre assegurances on cal anar estudiant el passatge. Al tercer llarg hi ha un allunyament important en V mantingut (expo). La roca és la típica de la zona, conglomerat bo o no, és a dir què cal anar en compte.

Hem fet dues cordades, amb la Isabel anàvem primers i després ens seguien el Josep i el Genís. Hem fet la segona i tercera ascensió. Ens ha semblat una via amb trams exigents.  Un cop al cim, podem gaudir de bones vistes i gaudir de la tranquil·litat del lloc. Pel descens ho podem fer en ràpel per la via, però com anem quatre decidim baixar caminant-des-grimpant, per la via normal i què també em tingut què anar cercant amb alguna errada i alguna fita què hem anat trobant, incloent  un ràpel curt.

Un cop al camí l’objectiu és anar a fer cervesa què avui el dia ha estat atrafegat.

RESSENYA REMI BRESCÓ

DADES

Primera ascensió: 02/12/2019

Per: Remi Brescó.

Equipament: totalment equipada amb parabolts

Material: 10cintes exprés, estrep. Nosaltres hem posat un tòtem negre en un forat al tercer llarg, possible pas de ganxo.

Dificultat:  V+/Ae obligat

Orientació: sud

Roca: Conglomerat

Aproximació: De Peramola anem al coll de Mú i seguir el camí què flanqueja totes les agulles, marques blaves i grogues, a l’alçada del cim Cònic unes fites a l’esquerra ens marquen el passatge per un esperó què ens porta a una canal i peu de via fites.

Descens: Per la via en ràpel o caminant per la via normal amb des-grimpades i un curt ràpel. Del cim hem d’anar a l’esquerra (orogràfica, oest) i baixar per un esperó fites i agafar una canal fins què la deixem unes fites ens porten a un ràpel de 25m i després hem d’anar a buscar les fites per on pujat.

Primer llarg, un esperó ens porta a un ressalt vertical amb passatges desplomats V+/A0-e, un cop superat la paret s’ajeu i ja més tranquils arribem a la R1.

Segon llarg, placa ajaguda fàcil fins a la R2.

Fem un canvia de reunió a l’esquerra i ens posem a sota d’un desplom (sense R)

Tercer llarg, fem tres passos d’Ae i tenim un sortida per mi de V+ a caçar un parabolt, segueix un tram mantingut i vertical de V expo, millor preses a l’esquerra de la vertical, allunyament fins el següent parabolt, després un tram fàcil fins a la R3.

Quart llarg, sortida vertical i atlètica, roca a controlar, V+ o A0, després el terreny s’ajeu i anem fins el cim on trobem la R4 en una savina.

Per: Isabel Notivoli, Josep Estruch, Genís, Joan Asín.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

FOTOCIM

ALÒS DE BALAGUER. Via TRANSTALÒS.

4/03/20. Avui anem a repetir la via Transtalòs després de l’integral què vam fer després de dos atacs per obrir-la. Anem dues cordades el Jesús amb el Ramón i amb l’Antonio farem l’altre cordada. La via ja ha tingut varies repeticions i ja està sanejada, nosaltres hem repicat pitons i tirat alguna pedra de l’entorn de la via. També hem netejat el ràpel. Al cim aviem deixat una bona baga en una savina, ara hi ha un “cordinillo” què ha deixat algun misèries. Al ràpel tres quarts del mateix.  A la savina del cim hem deixat una baga amb un mosquetó si algú la recupera i la vol tornar ja dirà.

Bona repetició amb bona companyia.

Per: Jesús Carruesco, Ramón Samarra, Antonio Gómez, Joan Asín.

FOTOCIM