PIC DE SANT CUGAT. PARET D'ESCALES. Via "LA NORTE DE ESCALES"

31/07/20. Deixem Osca i marxem a Pont de Suert. Avui com a darrera escalada d’aquesta sortida per Osca anem a la via “La Norte de Escales” de la factoria Juan Gutiérrez i Cía. Aquesta via darrerament s’ha posat de moda per l’equipament, dificultat i l’ombra garantida, ideal per a l’estiu.

Aparquem a la presa d’Escales i l’aproximació és mínima, només cal travessar la presa.

Via de sis llargs de corda, pràcticament equipada, nosaltres hem posat un friend al segon llarg, 2 al tercer i un al quart. Cal destacar el treball de neteja i sanejament què ha calgut fer. Déu n´hi do la feinada, què cal agrair.

La via va totalment a l’ombra i el sol ens esperà a l’aresta amb tota la seva força. El descens en tres ràpels per la via Lolita de Flamenca fins la feixa què ens porta al túnel i peu de via.

 

Via recomanable.

 

Per: Remi Brescó, Joan Asín.

DADES

 

Primera ascensió: 8/09/2019

Per: Juan Gutiérrez, Jesús Buiraloz, Eva Solans, David Palau, David Domínguez, David Palau (junior)  

Equipament: Pràcticament equipada.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends (tòtems blau, lila, #2 i 3)

Orientació: nord

Roca: Calcari.

 

Aproximació: Aparquem a la presa d’Escales, travessem la presa i el túnel seguim el camí fins a trobar uns graons a la roca del camí de baixada.

 

Descens: Amb tres ràpels (35,30,50) per la via Lolita la flamenca, seguim la feixa i baixem pel túnel i cornisa equipada fins el peu de via.

 

Primer llarg, per placa amb preses horitzontals i romes .

 

Segon llarg, tram atlètic en díedre i bavaresa, R en una gran savina.

 

Tercer llarg, segueix un sistema de fissures, sota d’un desplom, amb passatges en bavaresa.

 

Quart llarg, sortida atlètica i flanqueig a l’esquerra a busca una placa equipada per on pugem, un cop superat per grades fins a la R4.

 

Cinquè llarg, seguim una fissura horitzontal a l’esquerra i després per placa sanejada fins a la R5, aquest llarg està molt assegurat.

 

Sisè llarg, sortida atlètica i seguim per díedre fins a sortir a una zona de placa què ens porta a l’aresta on trobem la R6.

FOTOCIM

BALNEARI DE PANTICOSA. Vies TERCERA DEL NANO (PRIMER MUR), ESCALERA DE COLORES (SEGON MUR).

30/07/20. Tercer dia per Osca, avui fem una activitat de descans actiu al Balneari de Panticosa què s’ha convertit en un Parc temàtic d’escalada. Escollim dues vies de bon enllaçar. La primera via comença darrera del Refugi Casa de Piedra.  Primer Mur, via tercera del Nano, de quatre llargs de corda, els dos primers amb entrada atlètica i després per plaques f’acils, el tercer és el millor llarg, segueix una mantinguda placa, el darrer molt fàcil per un esperó. De la R4 seguim fites fins el Segon Mur on ens decidim per la via Escalera de Colores, aquesta via és molt bona amb quatre llarg, el primer per placa i pèndul per entrar a la R1, el segon per placa vertical i mantinguda, el tercer per placa díedre i flanqueig aeri a la dreta i seguir per placa atlètica amb bones preses, el quart llarg per placa atlètica. Les vies estan totalment equipades i amb 12 cintes exprés tindrem prou. El descens sense problema seguint fites a la dreta fins enllaçar amb el GR què ens retorna al Balneari de Panticosa.

 

Per: Remi Brescó, Joan Asín.

DADES

 

Primera ascensió: 2019

Per:  Lucas Morales, Julio Benedé, Luis Royo.

Equipament: Totalment equipada.

Material: 12 cintes exprés.

Orientació: sud

Roca: Granit.

DADES

 

Primera ascensió: 2017

Per:  Carlos Budría, Julio Benedé, Luis Royo,

Equipament: Totalment equipada.

Material: 12 cintes exprés.

Orientació: sud

Roca: Granit.

FOTOCIM

PIC D'ESTRÉMÈRE 2135m. Via PIRINEOS CON FRONTERA.

29/07/20. Deixem Ansó i marxem cap a Sallent de Gallego. Avui anem al Portalet a la via Pirineos con Frontera, al Pic de Estrémère, una via de factoria “Sendero Límite”. La via està totalment equipada, nosaltres no hem afegit res, però va bé portar una “tramposa” per algun pas llarg, encara què han deixat alguna baga. Avui fa més fresca i bufa vent, fem la via amb un forro prim, cosa què agraïm després de la calor què vam passar a Ansó.

La via segueix un marcat esperó, els dos primers llargs guanya un Agulla i després ja per esperó fins a una zona herbosa què travessem per anar a buscar el darrer llarg per placa. Una via orientada a l’oest què podem fer pràcticament a l’ombra. La via comença a prop de l’Agulla del Portalet, on no han parat d’haver-hi cordades en tot el dia un no parar. Nosaltres però hem estat sols a la via.

 

Per: Remi Brescó, Joan Asín.

 

DADES

 

Primera ascensió: 2009

Per: Julio Benedé, Luis Royo, Carlos Budría.

Equipament: Totalment equipada.

Material: 12 cintes exprés, estrep, algun friend opcional.

Orientació: oest.

Roca: Calcari-esquits.

 

Aproximació: Del Coll del Portalet ja veiem la paret i l’agulla. Al darrera de les edificacions hem d’anar a buscar un camí a l’esquerra què puja per un esperó. Seguim el camí fins estar a l’alçada de l’agulla. Abans d’arribar a l’Agulle, anem a l’esquerra a buscar l’esperó. La via comença al punt més baix de l’esperó. 30 minuts.

 

 

Descens: Del final de la via seguim uns metres la carena fins el cim. Seguim un camí amb fites passant coll amb l’Agulla del Portalet i què ens porta fins el coll del Portalet. 45 minuts.

 

Primer llarg, comença per uns passatges en placa i després amb uns passos d’Ae.

 

Segon llarg, passatge vertical per díedre desplomat i sortida a una zona més ajaguada fins el cim de la primera agulla. Fem un canvi de reunió.

 

Tercer llarg, sortim per una un mur vertical difícil (pas Ae), després per un esperó fins a la R3

 

Quart llarg, de tràmit per una aresta herbosa amb algun ressalt.

 

Cinquè llarg, sortim en flanqueig a l’esquerra seguint unes betes rocoses què ens porten a sota d’un desplom què superem directament (pas A0)

 

Sisè llarg, comencem per una placa “fina” què va guanyant verticalitat, seguim directament amb escalada combinada Ae/V+ fins a la R6.

 

Setè llarg, sortida amb passatges atlètics, nosaltres hem anat per la dreta, també és pot anar per l’esquerra, després per terrenys més fàcil fis a la R7.

 

Vuitè llarg, sortim per un díedre desplomat amb bones preses (passatges atlètics), després seguim per un esperó més fàcil.

 

Novè llarg, seguim per unes rampes herboses fins a la R9.

 

Desè llarg, aquest llarg és millor partir-lo en dos, nosaltres hem seguit per la canal amb ressalt fins el coll amb d’una agulla (aquí es pot fer R). Passem a la dreta a buscar la placa per on pugem fins a la R10.

PEÑA EZKAURRI. DIRECTA ESMINU.

28/07/20. Marxem uns dies al Pirineu Aragonés i la primera parada és a Ansó. Quan arribem fa molta calor, mengem alguna cosa al Càmping de Zuriza i és impossible intentar escalar. Anem a veure les dues possibilitats per l’endemà què dependrà de la calor. A la nit cau una bona tempesta i el matí s’aixeca més frec, així què ens decidim per l’opció A, la Directa Esminu.

Aquesta via comença per la via Esminu, què segueix un sistema de díedres i xemeneies fins a l’aresta est, via pràcticament equipada però cal portar un joc de friends fins el #3, escalada atlètica. Un cop a la R6 fem un llarg en flanqueig a buscar unes plaques acanalades, aquesta variant està totalment equipada i son quatre llargs de corda, escalada per plaques acanalades. Sortim a l’aresta est i la seguim en dos llargs de corda. Podem seguir un llarg més grimpant fins a un coll per on baixem o com hem fet nosaltres de la R12 hem vist un ràpel a la dreta, des d’on fem dos ràpels.

 

Una bona via molt recomanable.

Per: Remi Brescó, Joan Asín

  

 

DADES

Via Esminu: 8/10/2005. A. Bárbulo, O. Medel. A.G. Picazo.

Directa Esminu: 2009. J. Benedé, L. Royo

Aresta est: 20/07/1956. F. Menéndez, A. Larrea.

Equipament: parabolts i pitons.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins #3, estrep opcional.

Orientació: sud est.

Roca: Calcari.

 

Aproximació: Des del coll d’Arguibiela, baixem uns 25m a buscar el GR què va en direcció a la Peña Ezkaurri. Seguim per ample camí fins què trobem una fita a ma esquerra, agafem aquest camí on anirem trobant fites fins a passar l’aresta est. Seguim per una feixa fins a trobar el peu de via, llastra visible del segon llarg.

 

Descens: Podem seguir l’aresta fins un coll i baixar per una canal herbosa o com hem fet nosaltres de la R12 anem a buscar un ràpel a la dreta un primer de 30m ens deixa a una canal herbosa molt dreta, un segon ràpels per aquesta canal de 60m ens deixa a una zona una mica menys dreta. Seguim l’anguniosa baixada entre zones herboses i tarteres fins a trobar el camí de l’aproximació.

 

Primer llarg, per un esperó fins el peu de la gran llastra.

 

Segon llarg, segueix la gran llastra amb passatges atlètics, estrep útil.

 

Tercer llarg, segueix un díedre i surt per una xemeneia.

 

Quart llarg, de tràmit segueix un canal herbosa amb una entrada vertical a la R4.

 

Cinquè llarg, enllacem dos curts llargs, primer per placa i encastament per sortir a una xemeneia, saltem la R i seguim en xemeneia passant un bloc encastat per l’exterior.

 

Sisè llarg, comença amb uns passatges atlètics xemeneia oberta i seguim, més amunt trobem dos possibles sortides nosaltres hem sortit per la dreta (via Esminu), la de l’esquerra via Directe Esminu.

 

Setè llarg, en flanqueig fàcil a l’esquerra per a anar a buscar la zona de plaques acanalades.

 

Vuitè llarg, sortida amb passatge atlètic i seguim per la placa.

 

Novè llarg, sortim per una bavaresa horitzontal a l’esquerra i seguim per la placa.

 

Desè llarg, per placa.

 

Onzè llarg, segueix l’esperó de l’areta est.

 

Dotzè llarg, grimpada fàcil.