joan asín

EXCURSIÓ A LA SERRA DE LLABERIA

2012-01-29T07:11:00.000-08:00

28/01/12. Avui toca excursió mensual del CE Àliga, pel Baix Camp/Ribera de l'Ebre, a la Serra de Llaberia. A l'aparcament que hi ha al mig del Poble de Colldejou, en trobem una bona colla (31), la temperatura i el dia no acompanyen, fa força fred i el cel està ennuvolat.

Quan s'ha donat el tret de sortida, s'ha agafat un ritme bastant alt (el fred ajuda), que no hem deixat en tota l'excursió.

Hem seguit l'itinerari de la fitxa de l'excursió que és pot trobar a les Ressenyes de la FEEC. amb una petita variant. Una excursió amb cercle molt variada i amb bones vistes, des de la carena podem veure el mar. Recomanable.

Fitxa excursió Serra Llaberia VERTEX, FEEC

RESSENYA:
Accés: De la l'AP-7/A7 o N340 s'ha de sortir en direcció Montroig del Camp i d'aquí a Colldejou.

ITINERARI.

Sortim des de la plaça del Poble en direcció Oest a buscar el GR7, passem per una hípica,que seguim fins el coll de Guix per una pista. Del coll la pista baixa, passant per la Font de l'Abellar, fins a trobar un camí que surt a l'esquerra ,indicador serra Llaberia. Pugem per un camí fressat fins a la carena (portell de Llaberia) pel mig del bosc. Seguim per la carena sense camí, trobarem alguna fita perduda, passem per la roca foradada des d'on trobem senyals blaus fins el cim de la Miranda 919m. Al cim hi ha una edificació amb un rada. Del cim baixem per la pista (direcció Sud) fins el collet de Colivassos, indicadors, seguim un corriol direcció Est (Mont Redon). El camí ens porta fins el Cavall Berta (opció de pujar-hi). Flanquegem cap a la dreta per sota del Cavall Bernat, fins la carena, per on baixem directament fins a trobar un camí transversal que agafarem cap a l'esquerra a buscar el barranc del Bullidor, que ens porta de nou a Colldejou. Tot el camí està molt ben senyalitzat.

Informació: Plànol Serra de Llaberia, Editorial Piolet.

Col·lectiva Centre Excursionista Àliga.

la plaça de Colldejou, punt de sortida

GR-7 seguint la pista

deixem la pista principal i agafem el corriol

pujant per bosc

Portell de Llaberia

per la carena sense camí

la foradada

per la carena

Miranda de Llaberia 919m

Collet dels Colivassos

direcció al Cavall Bernat

Cavall Bernat

el camí flanqueja el Cavall Bernat

flanqueig a buscar la carena

parada i Fonda al barranc del Bullidor

Serra de Llaberia

ARESTA BRUCS, AGULLA DELS CARTUTXOS + EL TIMBALER DEL BRUC

2012-01-25T13:46:00.000-08:00

25/01/12. Aquesta tarda ens arribem a tastar l'essència de les arestes Brucs. Hem escollit la del Timbaler del Bruc entrant per l'agulla dels Cartutxos, quedant així més llarga i complerta.

Els Pallers

No tenim cap informació de les vies tret de la que hi ha a la guia d'agulles (J.M. Dalmau). A la via trobarem un equipament variat, parabolts, espits i buríns, amanit amb roca de totes les qualitats, de bona a delicada (trams més fàcils) on haurem de fer dues desgrimpades delicades. La via resulta entretinguda, amb algun tram on tindrem que tibar en un terreny d'aventura.

ressenya

RESSENYA

Primera ascensió: sense dades

Equipament: Parabolts, espits, burins.

Material: 6/8 cintes exprés, algun friend mitja i/o micros.

1erLl. Per l'aresta Brucs de l'agulla dels Cartutxos, pugem per l'aresta fins al primer ressalt vertical que el superem directament fins un desplom on trobem el pas clau, el superem per l'esquerra directament a la vertical d'una instal·lació per a despenjar-se, seguim ara amb roca delicada fins el cim. Desgrimpem fins el coll on muntem la R2. 25m, 5 parabolts. IV, V,V+,IV

2ºLl. Seguim directament per l'aresta, trobem una agulla, desgrimpem fins a un altre coll on trobem la R2, trobem algun tram de roca delicada. R2, 40m, 3 espits. III.

3erLl. Una placa vertical i mantinguda ben equipada, amb burins rovellats i un espit, que va perden verticalitat a mida que pugem fins a sota el cap del Timbaler. Anem a buscar un marcat díedre a l'esquerra (roca delicada), per on pugem (és pot posar un friend mitja) per sortir a la dreta a buscar la placa que ens porta al cim. R3, 40m, 1 espit, 4 burins. V mantingut, III+.

Informació: Guia d'Agulles, Joan Miquel Dalmau.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

a l'aresta Brucs de l'agulla dels Cartutxos

per l'aresta

a la vertical i mantinguda placa del tercer llarg

al cim

Cim

ANY NOU, NOU PROJECTE

2012-01-22T02:30:00.000-08:00

22/01/12. Tornem-hi, per fi hem pogut quedar amb en Manel. Esmorzem amb unes fotos on és dibuixen diverses possibilitat, hi ha una però que sembla més factible????. Quan arribem al lloc on deixem el cotxe, evidentment a l'ombra i acompanyats del fred, preparem el material que no és poc. Carregats amb dues bones motxilles ens arribem fins a la paret, amb forta pujada que ens fa bufà...El sol escalfa i la temperatura va pujant fins a deixar una dia d'avançada primavera, ara ens sobra tota la roba d'abric que portem.

A peu de via res a veure amb les fotos, ens fa repassar una i un altre vegada la possible entrada......Al final ens decidim i comença el festival, fissures, plaques, díedres...enllaçat amb una nevegació intiütiva del terreny ens ha portat fins a la R2 on ho hem deixat per avui. Se'ns ha fet tard i hem de plegar. Els trams de placa els hem trobat força compactes i amb poques possibilitat d'autoprotegir.....L'aventura continuarà.

Per Manel Díaz i Joan Asín

una paret ,un projecte que comença a prendre realitat

terreny per a la descoberta

Els operaris

CODOLOSA, via INDIGNATS, retocada

2012-01-19T14:12:00.000-08:00

19/01/12. Aquesta tarda he quedat amb en Pere Joan, tot i que fa més de trenta anys que ens coneixem i coincidim per la muntanya, mai havíem escalat plegats, un deute pendent fins avui. La mini tarda no dona per a molt, en Pere Joan té feina a fer encara a la Codolosa, així que aprofitant l'ocasió i escoltant alguna recomanació...ens arribem a la Via DELS INDIGNATS, per a modificar l'ubicació de la R2. Ara queden 3 llargs millors repartits.

Per Pere Joan Bosch i Joan Asín

ressenya modificada

al primer llarg

entrant a la nova R2

tercer llarg

muntant la R3

FOTO.....................CIM

PELADET ORIENTAL, via DAVID DUAIGÜES

2012-01-15T07:10:00.000-08:00

14/01/12. Aquest matí la temperatura és força baixa, tot el viatge hem estat a sota cero i acompanyats d'una boira espessa...Quan arribem a Vilanova de Meia a can Cirera només hi han caçadors esmorzem sense preses, el fred i la boira son bons arguments per a la tranquil·litat. Amb un acte de fe marxem cap a Rúbies? quan entrem a la vall hem de parar a fer fotos, davant nostra tenim tot un espectacle amb els arbres gebrats...seguim el viatge que ens porta de la vall freda emboirada a les parets altes i assoleillades.

viatge de la foscor al sol

Arribem a Rúbies i sense preses una mica mandrosos, preparem el material. Arriba un altre cotxe amb "los comepiedras voladores" que venen a fer la primera integral d'una nova via que han obert/equipat, paral·lela a la David Duaigües, així que estarem acompanyats. Nosaltres també l'hem fet a "vista" des de la nostra via, però. Pel que hem vist i sentit deu n´hi do amb la nova via, promet grau "apretat" amb equipament just i dificultat obligada, uff.

La David Duaigües, és una via exigent que cal treballar-la, semiequipada a autoprotegir, amb passatges atlètics. Tot i ser curta et deixa molt satisfet. La via està dedicada a David Duaigües, mort en l'incendi d'Horta de Sant Joan. Cal destacar el tercer llarg de placa amb assegurances allunyades que ens faran escalar. El quart molt atlètic i espectacular a equipar, nosaltres hem fet algun pas d'Ae. El primer, segon i cinquè llargs, verticals amb bona presa on cal afegir alguna assegurança.

ressenya

ressenya original és pot trobar a Can Cirera

RESSENYA

Primera ascensió: desembre 2009

Per: Joan Cauvet, Jordi Mercader, Enric Balleste, Xavi Gibert, David García, Dani Pouget.

Equipament: Parabolts del 10, pitons i ponts de roca.

Material: Tascons, micros i friends fins el tres de Camalot. 10/12 bagues exprés. Estrep opcional.

Dificultat obligada: V+,Ae.

Aproximació: De Rúbies pugem direcció a la Portella Blanca fins a trobar un corriol a l'esquerra (fita) que ens porta a peu de l'esperó. Podem pujar el primer el contrafort fent el primer llarg de la via Festival Eròtic o grimpant per la canal de la dreta. Fletxa picada a peu de via.

1Ll. Pugem per un díedre fins sota d'un desplom (vermell), flanquegem a l'esquerra trobem un passatge atlètic , seguim flanquejant fins a un fissura ampla, un cop superada trobem la R a la dreta. R1, 25m. 1pitó. IV+,V,IV+.

2Ll. Curt en forma de S . R2, 15m. 1 pont de roca. IV.

3Ll. Segueix directament per la placa que va guanyant verticalitat a mida que anem pujant, cal escalar entre assegurances, el darrer tram s'ajeu una mica fins a la R3, 25m. 1 pitó i 5 parabolts. V,V+,6a+ (V+,Ae),V.
4Ll. Espectacular llarg segueix per una ampla fissura a equipar fins a sota d'un desplom on trobem dos pitons un cop superat uns passos en bavaresa un tram fins a posar-se sobre una gran llastra. Superem un ressalt vertical per placa (pont de roca) ens porta a un díedre que seguim fins a una savina (baga) on fem la R. R4, 35m. 3 ponts de roca, 2 pitons. V+, 6a (V+,Ae), V,IV.
Des d'aquest punt fem un canvi de reunió per la gran feixa, fins a la paret d'enfront, a l'esquerra trobarem una fletxa i DD picat a la roca.
5Ll. Pugem directament per la placa i fissura amb bona presa, flanquegem a l'esquerra per anar a buscar un díedre on trobem un pas més difícil per accedir-hi. El seguim fins el cim, R en una savina baga i pot registre. R5 30m. 4 ponts de roca. IV,IV+,V+1 pas, V.
El retorn el fem seguint la carena cap a l'Est fins a la Portella Blanca on trobem el camí que ens porta de retorn a Rúbies.
MÉS INFORMACIÓ: a Kutrescaladors.
Per Jaume Galban i Joan Asín

en Jaume al pas atlètic del primer llarg

al segon llarg

a la placa del tercer llarg

entrant a la ampla fissura del quart llarg

a la feixa (canvi de reunió)

agraida placa a l'inici del cinquè llarg

al Cim

"los como piedras voladores" Josep Lluís, Roger i Edu

SERRA DE BUSA, via PEUS NEGRES

2012-01-11T14:17:00.000-08:00

11/01/12. La primera intenció amb en Ferran era anar a Canalda, però uns compromisos ens ha fet sortir més tard. Hem canvia el primer destí per a un altre del Solsonès, farem una segona visita a Busa per anar a la via Peus Negres, bastant repetida a la "blogesfera".

Busa i les seves parets

Busa...entorn propi solitari i místic, on trobem un conglomerat en diverses textures que ens assegura una aventura afegida a la pròpia dificultat de la via. Amb en Ferran feia dies que no escalàvem plegats, el primer llarg i el quart han estat per a mi , en Ferran s'ha treballat els segon i el mantingut tercer totalment en lliure. . El descens l'hem fet a peu pel pla de Busa anant a buscar la pista/carretera que hem seguit fins el cotxe amb uns 40min, gaudint del paisatge i l'entorn contemplant el sol en el seu viatge cap l'oest. També és pot baixar amb ràpel per la via.

itinerari

RESSENYA:

Primera ascensió: novembre i desembre 2010 per Joan Vidal en solitari

Equipament: Parabols del 10, pitons (casolans) i un pont de roca

Material: Un joc de friends fins el tres de Camalot, tascons i 18 cintes exprés. Estrep opcional.

Dificultat obligada. V+,Ae.

1Ll. llarg amb caràcter per un díedre de roca vermella a equipar, al final sortim per l'esquerra a buscar una ampla fissura que ens porta a la R1, 30m. V, 6a (A1/A0). Roca a controlar en algun tram.

2Ll. seguim per rocam vermell per una fissura fins a un desplom que flanquegem cap a la dreta, pugem per la placa i/o fissura alternant passatges. La placa perd verticalitat i les assegurances allunyen. Trobarem un ressalt més vertical per entrar a la R2, 30m. 6a/6a+ (A0), V,V+.

3Ll Segueix per la placa un primer tram molt vertical amb bones preses fins un desplom que un cop superar, trobem la roca amb molsa fent la progressió més anguniosa si és fa en lliure. R3 35m. 6a,6b, 6a, 6c. També és pot fer en Ae combinant amb sortides en lliure.

4Ll de tràmit per arribar al cim, placa ajaguda amb dos ressalts. R4 30m. III,IV

INFORMACIÓ: ressenya original (Joan Vidal) a la nochedelloro, escalatroncs, Kutrescaladors, .......rocaineu, muntanyec, puretesclimb...

Via amb tres llarg força mantinguts i difícils, cal prestar atenció a la roca en algun tram del primer llarg i principi del segon. Molsa al final del tercer i quart llarg. Curta però intensa.

Per Ferran Álvarez i Joan Asín.

al primer llarg

segon llarg

al mantingut tercer llarg

arribant a la R4

al cim

de retorn pel pla de Busa

MONTSEC D'ARES, SERRAT DE LA CORONA, via" NO HASE FALTA DISIR NADA MÁS"

2012-01-08T05:04:00.000-08:00

07/01/12. En Remi Bresco ens ha deixat quatre nous itineraris oberts amb diferents companys al Serrat de la Corona, a tocar del coll d'Ares. Ens permet arribar en cotxe fins el coll i fer l'aproximació amb uns 20 minuts en baixada, depenent del itinerari escollit. El retorn fàcil per la carena en uns 5/10minuts fins el cotxe. Les vies no son gaire llargues però coneixent al personal de segur que no regalen res.

Amb el Juan Carlos ens arribem amb la intenció de fer-ne una, la més assequible pel nostre parer. Un cop al coll preparem el material i comencem a baixar, quan apareix un altre cotxe carregat de galls amb les crestes ben dretes (lo Gall de Ponent), algú ha entrat al galliner!, amb aquesta colla ja hem coincidit altre cops en noves vies, fent de les primeres repeticions. Avui com no!! també van a la mateixa que nosaltres. L'entorn tranquil avui estarà torbat per cinc estranys personatges que es pugen per les parets, en busca d'aventura amb una ressenya en un paper.
La via és de les que cal deixar reposar i assaborir les sensacions abans de piular-la. La via esta "quasi" equipada, un terme poc definit així que no anirà malament portar un bon assortit de micros, friends i tascons, que de segur farem servir. La roca esta tendra encara, caldrà prestar atenció, inclús on és bona, amb el pas de cordades millorarà. L'itinerari segueix un marcat esperó fins a una feixa, per anar a buscar una marcada xemeneia a la dreta que per si sola ja val la visita. Un cop superada seguim per les plaques de la dreta fins el cim.

RESSENYA:

Primera ascensió: maig 2011, per Xavi Metal i Remi Bresco

Equipament: espits, ponts de roca i un pitó.

Material: 10/12cintes exprés, micros, friends fins 2 de Camalot, tascons i bagues savineres
Dificultat obligada: V+

1Ll Pugem per placa a la vertical de 2 espits, del segon anem en flanqueig a l'esquerra, preses petites i regletes, dificultat mantinguda, fins a un altre espit (passatge expo, és pot posar un alien blau al mig). Pugem directe fins a la R1 a l'esperó, 20m. 3 espits. V,V+ mantingut.

2LL Sortim directe a buscar un espit, seguim per l'esperó amb passos difícils al principi i mica en mica va baixant la dificultat, només trobarem un altre espit. R2, 35m, 2 espits. V+,IV+,V.

3LL (canvi de reunió) un curt ressalt dona pas a una feixa que la fem caminant fins a la R3, 20m.

4LL és el llarg estrella, una marcada xemeneia que pugem en oposició fins a passar per un forat, seguim en X per agafar una fissura ampla que ens porta, barallant-nos amb una savina, a reunió d'un espit que trobem a la dreta. R4 40m. 1espit, 2 ponts de roca i un pitó. IV,V,V+,V.

5LL Sortim en flanqueig a la dreta, entrant a una placa que és va adreçant a mida que anem pujant en tendència a la dreta fins a un espit. Segueix un passatge atlètic amb roca delicada fins al cim. R5 30m. 1espit. IV,V,V+.

INFORMACIÓ: ressenya original, lanochedelloro.

En resum una via curta, però intensa que no et deixa indiferent, amb aventura i gasto d'adrenalina garantida. No és una via de consum massiu, cal treballar-la.

Per Juan Carlos Sánchez i Joan Asín

Juan Carlos treballant-se el V+ del primer llarg

apretant a la sortida del segon llarg

arribant a la R2

a la espectacular xemeneia del quart llarg

al cinquè llarg

a la R4

al cinquè llarg

avui la Fotocim l'hem fet abans que los Galls, je,je

VILAMALA, via ARANTXA AL PAIS DELS SONS TROBATS

2012-01-04T14:13:00.000-08:00

04/01/12. Quan comença l'any sempre és fan nous propòsits, així que avui el iniciem fent deures pendents, amb l'Arantxa i en Llorenç. Ens arribem fins a Vilamala per a coneixa aquest racó del Solsonès.

el submón de Vilamala

El lloc destil·la solitud, passem de la carretera al fons d'un torrent sec i pler de vegetació on els follets de segur deuen fer de les seves. De tant en tant però la traquil·litat és trenca per una mena de folls amb cordes, cascs, ferros estranys que és pugen per les parets de conglomerat que hi ha en aquest submón. Amb aquesta sensació de trencar el silenci arribem a peu de via on encara que estem sols ens sentim observats....

camí al torrent

La via ha estat una excursió vertical on cal navegant per un mar de conglomerat més bo del que pensàvem i que ens porta a la bastió final. Un llarg vertical ben assegurat, però la textura de la roca ha canviat i no ens dona la suficient confiança per a forçar en lliure, alguna ajuda ens permet passar prou bé. Del cim encara cal seguir per l'aresta i fer una grimpada de II per a sortir a la carena que ens porta a l'aparcament on hem deixat el cotxe.
La via està equipada amb parabolts de 8 als llarg i algun de 10 a les reunions, només cal portar 8 cintes exprés, més Reunió.
Informació i ressenyes a: Kutreescaladors en versió original, la panxa trepadora versió tranquila, Muntanyec versió opinió.
En poc temps ja és una clàssica de la zona i una bona via per a tastar aquest racó del Solsonès.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

itinerari

tastant el primer llarg

navegant pel segon llarg

arribant a la R3

el quart llarg va agafant vertcaliat

darrer llarg

a la carena

la vista des del cim

ROCA GRIS, via ESPARRAGUERA

2011-12-31T04:04:00.000-08:00

31/12/11. Avui ha estat un dia especial per acabar l'any 2011, ens ha tocat fer d'amfitrions. En Manel ja fa uns quants dies ens va dir que per Cap d'any venien el Jeins i la Ramona una parella Alemanya amb la que hem conviscut diverses campanyes per arreu i que feia cinc anys que no ens veiem. Quedem a Collbató on després de fer el cafè, decidim anar a fer una de les clàssiques de Montserrat Sud la via Esparraguera, coincidint amb el darrer dia que és pot escalar en aquesta zona. Demà queda tancada per nidificació fins a l'estiu.

Una via per a gaudir-la una vegada i un altre, variada, atlètica amb roca bona i/o excel·lent, tret d'algun tram ja sanejat però que ens fa controlar-la. Els tres primers llarg els hem fet a l'ombra i amb les mans fredes però després el sol ens ha escalfat de cop, quedant un dia explèndid.

Acabem fent una visita a la Vinya Nova per a degustar un bon àpat amb bona companyia, també un altre dels clàssics de Montserrat Sud, on en Jeins ha fet el a seu bateig de beure amb porro.

Podem trobar molta informació de la via com a clàssica consolidada a: ressenya.net, escalatroncs, kutrescaladors, etc....

Per: Jeins, Manel Díaz, Pep Garcia i Joan Asín.

* Aquest any ha estat un any de molta activitat que m'ha portat a fer-ne un total de 125, una cada tres dies, que no hauria estat possible sense la munió de companys amb els que hem compartit aquesta aventura, els incondicionals, els de sempre, els retrobats, els nous, els virtuals, els......Moltes GRÀCIES a tots. Ei que tornem a estar a 0!!!!, que fas el...?? quedem??. Que no ens retallin els SOMNIS I PROJECTES PER A FER-LOS REALITAT.

a l'ombra del primer llarg

en Pep negociant el segon llarg amb les mans i la roca freda

en Jeins fent el segon llarg

entrant a la R3

bona placa al quart llarg

quart llarg

Manel i Jeins al quart llarg, en Pep al cinquè

al magnífic sisè llarg, un regal de díedre a equipar

darrer pas

ja hi som

i per acabar.....

TOSSA DEL PAS DELS LLADRES 2662m, amb esquís

2011-12-30T11:07:00.000-08:00

30/12/11. Aquest matí la Cerdanya s'ha aixecat presa pels núvols enganxats a les muntanyes i a la plana, acompanyat de fort vent. Havia quedat amb l'Oriol i uns companys d'ell per anar a treure el nas pel coll de Pimorent, que sembla que hi ha prou neu, però amb un dia com avui aquest lloc rep tot el vent i més. Així que canvi de plans, no gaire convençuts quedem per anar a la banda del Puigmal. Un cop a l'aparcament superior de l'estació del Puigmal la cosa segueix igual de malament???. L'opció escollida al final és pujar per les pistes (tindrem referències) fins a la Tossa del Pas dels Lladres.

La Tossa del Pas dels Lladres

Ens preparem per a prendre una dosi d'adrenalina a contravent i ens posem en marxa. La neu està prou bé , anem guanyant alçada mica en mica, amenitzat pels núvols i fort vent. La cosa és suportable fins arribar a la cabana que hi ha al final de l'arrossegador de Dure neu. Parada obligada, un parell que anàvem davant nostre és treuen les pells i donen mitja volta. Després de deliberar el que és pot deliberar al mig d'una ventada, seguim cap el cim per l'aresta a pler vent. Quan encarem el darrer tram sembla que és vulgui obrir però això dura poc i les condicions no milloren. Al final però podem arribar al cim, trèiem les pells com podem i retornem pel mateix camí.

Un cop a baix de mica en mica és van esvaint els núvols però el vent segueix bufant.

Per Oriol Guasch, Jaume Fort, Enric i Joan Asín.

pujant per la pista

Jaume, l'Oriol i l'Enric en parada tècnica

tota la pista per a nosaltres

l'Oriol i en Jaume a sotavent de la cabana

a plena aresta ventilada

arribant al cim

al cim

fotomaton

EXCURSIÓ AMB RAQUETES A L'ESTANY D'AUDA

2011-12-30T09:21:00.000-08:00

28/12/11. La neu escasseja per la Cerdanya a les parts baixes i cares sud, però a les vessants Nord encara podem trobar alguna cosa. L’idea avui és fer una excursió amb raquetes, sense cap informació ens arribem fins el pla dels avellans on podem observar, sorpresos, què el mantell de neu té continuïtat. La pista que puja al llac de la Bollosa, està tancada a partir d’aquest punt.

vistes del Carlit

Per anar a l’estany d’Auda des d’aquesta vessant, cal seguir uns 2,5 Km la pista que puja a la Bollosa, just quan la pista gira d’un forma brusca a l’esquerra surt un corriol a la dreta que s’enfila en forta pujada pel bosc. Trobem un cartell indicador, el camí està marcat amb marques grogues i vermelles, que ens van portant pel bosc fins arribar a un coll des d’on ja veurem el llac. Una curta baixada ens deixa al llac, avui completament gelat. El retorn el fem pel mateix camí que a la pujada.

Una excursió agradable amb una durada aproximada de quatre hores (pujada i baixada).

Per Montse Pueyo i Joan Asín

itinerari

seguint la pista cap la Bollosa

deixem la pista i agafem un corriol amb pujada pel bosc

aquest tram el fem sense raquetes

formes de neu i bosc

el camí ens porta cap un coll

al coll

baixant cap el llac

l'estany d' Auda gelat

parada i fonda, abans de tornar pel mateix camí

POLLEGÓ EST, via RICHARD IN CHAINS

2011-12-25T03:15:00.000-08:00

24/12/11. Nit Bona, però pel matí ens trobem una bona colla del Centre Àliga al Bar Muntanya de Collbató on compartim l'esmorzar amb altres asídues...els Mòmies de Badalona, Joan B i en Jordi. Sembla que hi ha una certa mandra a l'ambient, així que després del primer cafè en cau un altre....al final però ens hem de decidir, Min i Cañete cap a l'avi Joan, en Jesús i en Pep cap als esperons de Fra Garí, nosaltres tres (Manel, Juan Carlos i Joan) ens entra el punt i anem cap al Pollegó Est en busca d'aromes Montserratines...

Els Pollegons una de les zones estrella de Montserrat Sud

La via segueix un marcat esperó força vertical, amb roca de diverses textures i assegurances a vegades a contramà, la via está pràcticament equipada, però anirà bé portar els micros, algun friend mitja i tascons (tricamp, ganxo) si anem justos de grau.

Aquest racó de Montserrat normalment és tranquil, les vies que hi trobem fugen del consum massiu i ens obliga a treballar-les.

ressenya

RESSENYA:

Primera ascensió: 1994 per R. Darder.
Equipament: espits i algun clau.
Material: 14 cintes exprés, micros i algun friend mitja, tascons (ganxo opcional) estrep.
Dificultat obligada: 6a/ Ae
Informació: ressenya.net, lanochedelloro,
Aproximació: deixem el cotxe al aparcament del Clot de la Mònica, seguim uns metres fins a trobar el torrent de les Artigues. Seguim fins a trobar una cruïlla de corriols, deixem el de la dreta (Artiga baixa, ferrada de les Dames) seguim recte trobem alguna fita i caminets fressats fins al peu del Pollegó Est on flanquegem a la dreta per peu de la via Terra de nòmades, fins entrar al torrent, seguim pujant fins a peu de via.

Ll1. Al primer llarg trobem tres ressalts amb roca a controlar, caldrà anar navegant buscant el millor passatge, a l'inici és més fàcil entrar per l'esquerra que pujar directament a buscar el primer espit.R1 30m.

Ll2. Aquest llarg segueix una magnífica placa mantinguda, on s'haurà d'escalar entre assegurances, que estan posades a desamà en algun cas. L'itinerari va navegant a dreta i esquerra fins arribar a un darrer ressalt més vertical i obligat. Cal vigilar el fregament de la corda, si anem amb dues cordes millor alternar-les. R2 45m.

Ll3. Sortim per una llastra amb roca a controlar per anar a la dreta a buscar el desplom, on pugem amb Ae (6c en lliure diuen), de cop s'acaben els espit i hem de sortir a l'esquerra delicat fins a un pitó (tricamp i/o ganxo possible) en flanqueig anem a buscar l'esperó on trobem la R3, 30m.

Ll4. El darrer llarg és curt i sense assegurances, una sortida vertical amb bones preses donen pas a una placa que va baixant la dificultat a mida que anem pujant un darrer ressalt el fem per la dreta més fàcil.

Descens: el fem rapelant per la via Son de la llarga, amb tres ràpels.
Encara que no és una via llarga et deixa el bon regust d'haver-la treballat, en un racó de Montserrat d'aquells tant a prop i tant lluny a l'hora.

Per Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

roca de textura variable al primer llarg

Manel navegant per la placa del segon llarg

Juan Carlos arribant a la R2

al tercer llarg

al Ae

Manel arribant a la R3

BON NADAL

durant l'ascensió hem tingut un espectador

AGULLA DEL FRARE DE BAIX, via SAELICKE-MIR

2011-12-21T11:54:00.000-08:00

21/12/11. Solstici d'hivern, tarda efímera ideal però per a una via amb essència Montserratina.

L'Agulla del Frare de baix del Clot de la Mònica hi ha la via Saelicke-Mir oberta seguint la lògica, anant a buscar dos marcats díedres superant un esperó amb escalada combinada per accedir-hi. La via esta equipada amb burins i escarpies amb un estat acceptable. Cal portar algun micro i friends mitjans, nosaltres portàvem pitons però no n'hem posat cap. La roca al díedre és delicada, amb una llastra encastada que l'hem de superar (passatge delicat).

Una curta via entretinguda, més exigent del que sembla, on haurem de prestar atenció i afegir algunes assegurances.
El temps ens ha anat just gaudint de tot un espectacle de contrallums de retorn al cotxe, tot un espectacle.
Per Antoni Gómez i Joan Asín

entrant a la via

Ae per l'esperó

l'Antoni treballant-se devalent el díedre

al cim

contrallums

ROCA DELS ARCS, COMBI BUENAS VIBRACIONES-TARREGA

2011-12-18T14:11:00.000-08:00

17/12/11. Amb en Manel havíem quedat per a un nou projecte que haurà d'esperar, doncs avui tenia feina que fer per la tarda-vespre i no podíem apurar. Així que canvi de plans....hi ha una via que fa temps que em crida l'atenció la Buenas vibraciones a la Roca dels Arcs, la guia no la deixa malament i sembla que és ràpida, ideal.

la Roca dels Arcs

Arribem a Can Cirera jut quan un batalló de casadors és prepara per a marxa perfectament equipats i carregats amb la corresponent dosi alcohòlica. Dins però la cosa està força animada. Els mòmies de Badalona amb l'afillat Joan B, la colla Xapautot l'Areny de Munt, en Leo i en Jordi al cap davant d'un nombrós curs d'escalada, així que l'esmorzar resulta força amenitzat per la xerrada amb uns i altres. Però al final cal marxa que no tenim gaire temps.

itinerari seguit

ressenya de la via

inscripció a peu de via, el més clar del que trobarem

Localitzem l'inici de la dreta de l'inici de la viaTàrrega on trobem les inicials BV picada a peu de via, és veu un espit i un pitó. La pedra decideix que comenci en Manel, la temperatura però és baixa. Una placa ajaguda de color marró porta fins un desplom , en Manel comença a tibar i a mirar per on és pot passar, però les mans és gelant , el despenjo fins a terra. Apresa la lliçó pujo fins el desplom i sense pensar-ho el supero tot esperant que hi haurà presa, la placa perd verticalitat fins a sota d'un altre desplom on trobem una reunió. No tenim clar per a on segueix sobre mateix tenim un díedre amb un tascó a l'entrada ? però després no hi ha res de res i la cosa desploma?, miro per l'esquerra i res, tornem a la R. Ara pel tascó, això tira en darrera un pas d'estrep i apa cap amunt, però per on?, a partir d'aquí no trobem cap assegurança. Superat els primers metres, tornem a ser-hi, cap a l'esquerra?? un intent i res, recte? doncs somi que és l'única sortida, uns altres passatges atlètics, uff. Superat aquest tram coincidim amb la via Tàrega. Com no és veu cap assegurança segueix-ho per un díedre amb roca delicada a l'esquerra(error) veig un pitó i cap allà anem, un tram més a dalt i una mica desesperat trobo dos cargols sense plaqueta? munto reunió reforçant-la una mica. Seguim per un esperó díedre (net) fins a trobar una R a la dreta , sense veure la continuació clara, pujo directement fins a una savina, sant tornem-hi per l'esquerra?, recte?. Entre una cosa i altre s'està fent tard, doncs per avui ja hi ha prou d'aventura, desfaig uns metres i vaig a buscar la via Tàrrega per on seguim.
En resum una via per a navegar i equipar, amb desploms on cal tibar, tot confiant que és trobarem les preses que necessitem, o no?.
L'Albert i un company de la colla Xapautot s'han posat al darrera però veien el panorama que estavem donant, s'han baixat inteligentment.
Per Manel Díaz i Joan Asín

en Manel al peu del primer desplom

al primer llarg

arribant a la R1

navegant pel segon llarg (foto de l'Albert, xapautot)

entrant a la nostra R2?

escapant per la Tàrrega

sortint al cim

fotocim

SERRAT FORADAT DEL CAMÍ DE LES BATERIES, via JULI FONT SIERRA

2011-12-15T11:26:00.000-08:00

15/12/11. Aquesta tarda amb poca estona de llum tenim el temps just per a fer una via curta i així és com hem arribat fins aquesta via. L'aproximació la fem pel camí vell de Collbató al Monestir o camí de les Bateries. El seguim fins a trobar a l'esquerra el primer serrat, la via va pel pany més compacta de la dreta.

el Serrat Foradat

el camí de les Bateries des del peu de via

ressenya dels germans Masó (Kpujo.com)

La via és molt curta però per avui ha estat ideal. El primer llarg comença per una placa compacta fins a un ressalt desplomat, passatge atlètic 6a, és pot fer amb A0, un cop superat la placa perd verticalitat, R1 en un arbre. El segon surt a la dreta a buscar un altre ressalt vertical, després anem direcció al cim. Via equipada només cal portar 4 cintes exprés. El descens el fem seguint l'aresta del Serrat direcció est fins a trobar unes pendents a l'esquerra que ens portem fins el camí de les Bateries.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

primer llarg superant el pas de 6a

al curt segon llarg, superant el primer ressalt V-

tafanejant la llibreta de visites al cim

MIRANDA DE CAN JORBA. Via ENTRE LÍNIES (retocada)

2011-12-11T22:52:00.000-08:00

11/12/11. Avui he quedat amb en Manel a Collbató, no tenim clar on anar després d'esmorzar li proposo d'anar a arreglar la via entre línies a la Miranda de Can Jorba i li sembla bé.

El tercer llarg, que resultava molt llarg s'ha dividit en dos i hem afegit dos parabolts a l'actual quart llarg. També hem muntat la R5 al cim. Ara la via queda amb cinc llargs de 30,32,25,30,25m. És pot rapelar la via amb una corda de 60m, atenció que el segon i el quart les cordes arriben justes. Si anem amb cordes de 60 és pot baixar amb 3 ràpels un de 30 i dos de 60m.

ressenya

RESSENYA

Primera ascensió: 22/06/11 per Antoni Gómez i Joan Asín

Equipament: parabolts del 10 al primer llarg i reunions, parabolts de 8 als altres llargs, ponts de roca i 2 pitons.

Material : 10 cintes exprés, opcionalment algun micro i friend mitja.

Ll 1 Segueix una placa vertical i mantinguda amb presa petita, un flanqueig a l'esquerra ens deixa a la vertical d'una llastra (sanejada), pugem resta fins a la R1, 30m , 8 parbolts.

Ll 2, Sortim per la dreta a buscar una gran llastra per on pugem un cop superada anem a l'esquerra fins a un arbre, pugem directe per la placa (pont de roca) seguim per l'esquerra. Flanquegem a la dreta per posar-se a la vertical de la placa per on pugem fins a la R2, 32m, 6 parabolts, dues bagues savineres, un pont de roca i un pitó.

Ll 3 Seguim per la placa en tendència a l'esquerra, la placa perd verticalitat, trobarem tres ressalts, cal prestar atenció a la roca. R3, 25m, 3 parabolts.

Ll 4 Pugem directament per la placa d'una canal fins que la trobem barrada per un desplom/sostret que superem directament per la dreta amb un pas atlètic, seguim per la placa directament fins a la R4, 30m, 4 parabolts i un pont de roca.

Ll 5 Pugem directament direcció a un gran Pi, pont de roca, d'aquí directament per la placa de l'esquerra fins al cim R5, 25m un pont de roca. Podem aprofitar un parabolt de la via Sol Solet, després del pont de roca.
Per Manel Díaz i Joan Asín

primer llarg

a la llastra del segon llarg

a la R2

arribant a la R4

foto MATON

Excursió a la vall de la Llosa.

2011-12-09T01:46:00.000-08:00

6/12/11. Avui anem a fer una caminada per la vall de la Llosa, tot i que fa sol la temperatura és baixa. De Prullans seguim per una pista direcció nord fins arribar a la vall, deixem el cotxe abans de travessar el riu al pla de l'Avellanosa.

Seguim el GR107 que s'endinsa per la vall ben marcat per camí fressat i pista, no hi ha pèrdua. Passem per la dreta de Cal Jan de la Llosa, on també es pot arribar per pista. Caminada còmoda que va guanyant alçada poc a poc. No ens hem marcat cap fita així que quan la apareix la gana fem una parada. La temperatura és força baixa, després de prendre un te calent retornem pel mateix camí.

Per Glòria, Àngels, Montse, Xavier, Jaume i Joan

punt de sortida

Cal Jan de la Llosa

EL COGULLO DE TURP, via DEL GUILLEM

2011-12-07T14:45:00.000-08:00

5/12/11. Sempre que apareix un racó que no conec enseguida tinc ganes d'anar-hi, aquest cop ve de la ma d'en Guillem Arias. Una via però envoltada de polèmica, com és pot veure al bloc dels Kutrescaladors, que tot i així enseguida ha estat força repetida.

Aquest dilluns del pont de la Constitució? hem coincidit una bona colla per la Cerdanya amb la intenció de fer una escalada. La Cerdanya tot i el bon temps està força freda per escalar. Per un altre banda la setmana passada em vaig fer una capsulitis al dit petit de la ma esquerra. Amb aquest panorama ens arribem fins el Cogulló de Trup, una cara sud, amb una via curta i equipada.

Quan arribem al lloc on deixem el cotxe, en trobem un d'aparcat. El lloc és preciós i solitari d'aquells que m'agraden, veiem la paret ben solejada. A peu de via ja trobem a una cordada, però van a la via de l'esperó (made in A.Ballart), és l'Edu i un company que ja està començant el primer llarg, petem la xerrada i ens posem a la feina. El Cogullo a la porta del Solsonès em fa recordar que és un gran desconegut per a mi amb racons que haurem d'anar descobrint, quanta feina que hi ha.

Nosaltres anem cinc, ens repartim en dues cordades primer anirem en Felip i jo,ens seguiran L'Armando, el Jaume i en Xavier. La via no té pèrdua només cal seguir els " plagabolts" grocs.

el dit immobilitzat

RESSENYA (Kutrescaladors):

Via equipada per: Guillem Arias 2011

Equipament: Parabots de 10mm

Material: 12 cintes exprés si xapem tots els parabolts.

Dificultat obligada.: V/Ae

Roca: Calcari amb trams de bona roca i altres de delicat que amb el pas de cordades s'anirà sanejant.

Aproximació: Del poble de Perles seguim la carretera passant pel poble d'Alinya, el travessem, continuem uns quants kilòmetres més fins arribar a un marcat coll on veiem el cartell del Solsonès just abans d'arribar agafem un trencall a la dreta. Seguim uns metres per la pista fins a trobar una pista cimentada que seguim a l'esquerra fins el final. Seguim per un altre pista a la dreta, deixem una pista que surt a l'esquerra, continuem. La seguim passant un tram amb mal estat (no agafar una pista que surt a la dreta) després la pista planeja i ja és veu la paret quan arribem a un coll ja podem deixar el cotxe, també podem seguir uns metres on hi ha un altre lloc per deixar el cotxe. Seguim caminant per la pista en forta pujada fins a trobar una mena de tartera, fita, per un pugem, anirem trobant cintes grogues als arbres que ens porten a peu de paret. 30min.

L1 15m V, Segueix un díedre d'esquerra a dreta amb un pas al mig, difícil de xapar per la col·locació dels parabolts.

L2 30m V, sortim per l'esquerra pujant uns metres per la placa, flanquegem a la dreta fins a posar-se sota d'un bloc, el superem amb un passatge atlètic, seguim uns metres més fins a la R2.

L3 30m V+, aquest és el llarg més mantingut. Sortim a l'esquerra amb uns passos estranys per entrar al díedre, el seguim fins a un passatge vertical amb roca delicada, un cop superat anem a l'esquerra a buscar un díedre, a sobre trobem la R3.
L4 25 m V+, sortim directe per la placa vertical als primers metres, després va baixant la dificultat i la verticalitat.
El descens el fem directament cap el nord on trobem un camí fressat que ens porta a la pista per on retornem al cotxe. 40min.
Informació: ressenya.net, col·leccionista de vies, conqueridor de l'inútil, Benvinguts al Paradís.
Una via en un entorn que per si sol val la pena de visitar, molt equipada amb parabolts col·locats a l'atzar on costa xapar algun d'ells sobre tot en els passos més difícils si anem en lliure. Per la qualitat de la roca en algun passatge cal prestar atenció.
Per Xavier Samsó, Armando Cobo, Jaume Galban, Felip Linares i Joan Asín.

al primer llarg i l'Edu assegurant al company

en Felip al passatge atlètic del segon llarg

en Xavi i en Felip a la R2

entrant a la R3

quart llarg

parets d'Oliana, Serrat de Sant Joan, Narieda des del cim

Armando, Joan, Felip, Xavier i Jaume

l'Edu i company al darrer llarg de la via de l'esperó

Excursió al Mirador del Pla de Llet 2150m

2011-12-07T07:48:00.000-08:00

4/12/11. El mirador del Pla de Llet (2150m), ens permet gaudir d'una magnífica vista de la Cerdanya que paga la pena d'anar-hi.

El Mirador del Pla de Llet des del Coll de Dalt

Haurem d'anar fins a les pistes de fons d'Aransa. Un cop passat Martinet en direcció a la Seu d'Urgell, trobem un trencall a l'esquerra que ens porta al Poble de Lles. Abans d'arribar-hi trobem a l'esquerra la desviació d'Aransa, travessem el poble i seguim fins a l'aparcament de l'estació d'esquí n deixem el cotxe.

itinerari seguit

Seguim per la pista principal fins a trobar un cartell amb la indicació del Mirador, agafem un ampla camí a l'esquerra que ens porta al coll de Queralt (2037m), entre el bosc. Continuem per la carena fins arribar al Mirador (2150m) on podem gaudir de tot un espectacle amb la Serra del Cadí al davant.

El retorn el fem seguint la carena pel mig del bosc fins al coll de Queralt. Seguim direcció nord fins el coll de Dalt on retrobem la pista principal per on retornem a l'estació passant pel refugi del Prat de Miró.

Agradable excursió amb un mirador privilegiat de la Cerdanya.

Per Elvira, Glòria, Montse, Xavier i Joan

punt de sortida estació d' Aransa

per la pista principal

l'ampla camí que ens porta al Mirador

el camí va pel mig del bosc

coll de Queralt

arribant al Mirador

contrallum

al Mirador

la Serra del Cadí

arribant al coll de Dalt

el Refugi del Prat de Miró

Esportiva a Collbató de baixa intensitat

2011-12-02T08:08:00.000-08:00

1/12/11. Aquesta tarda ens hem arribat altre cop a la zona esportiva de Collbató. Avui però ha estat un escalada de baix nivell a l'esquerra de Pinotxo i a la dreta de l'Oskar, on hem fet vies de 5c, 5b i 4c. fins que la foscor ens ha atrapat.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

a l'esquerra de Pinotxo

a la dreta de l'Oskar

atrapats per la foscor

MONTSERRAT, CODOLOSA, via CAMPIONS

2011-11-27T04:57:00.001-08:00

La Codolosa

26/11/11. Aquest dissabte m'arribo a la Codolosa amb la intenció d'explorar el terreny, carregat amb tot el necessari, però al peu de paret em trobo a en Lluís Nadal i una colla de companys apunt de començar la via Campions. Després de les presentacions em conviden amablement a afegir-me. Deixem l'exploració per un altre dia que avui he d'estar aviat a casa i mi apunto.

Aquesta via la vaig fer amb en Joan Baraldes quan l'estava obrint i després amb l'Antoni, però tenia pendent de fer en lliure l'entrada del segon llarg (Ae). En Lluís la treu en lliure 6a,6a+, per la meva part també m'ha sortit tret un repòs.

RESSENYA
Primera ascensió: 28/05/11 per Joan Baraldes, amb la col·laboració de Miquel Haro i Joan Asín
Equipament: via equipada amb parabols de 8mm, de 10 a les Reunions i algun pont de roca.
Material: 8 cintes exprés, opcional algun micro.
Dificultat obligada: V,Ae.
Ll 1 Entrem directament per l'esquerra d'un bloc per entrar a la placa amb on trobem un passatge un pel desplomat que és fa bé quan trobes les preses. Després coincideix en un díedre per on va la via de la Rampa, espits. Passem la R d'aquesta via i trobem la R al peu d'una placa desplomada.
Ll 2 Comença amb uns passatges desplomats amb bona presa a la dreta de les assegurances, seguim per placa vertical on cal anar navegant.
Ll 3 va a buscar un marcat esperó per on puja fins a trobar la R3.
Descens: amb dos ràpels per la via, 30 i 50m, també és pot fer amb 3 ràpels.
Informació: Sibesmessanaprent
Per: Lluís i Joan carles. Àngel, Pep i Joan.

al primer llarg

potent arrancada del segon llarg, foto d'en Pep

en Pep i l'Àngel a la placa del segon llarg des de la R2

l'Àngel a l'esperó del tercer llarg

els cinc a la R3

unes birres i unes braves

MONTSERRAT, SERRAT DE LA PASTERETA, via PETIT FOUR

2011-11-23T08:07:00.000-08:00

La Pastereta

23/11/11. A finals de juliol vaig obrir aquesta via en solitari, em va quedar pendent de repetir-la per veure si és podia fer en lliure.

Avui amb bon sol després de les pluges dels darrers dies i l'ajuda d'en Monsio ens hi arribem.

El primer llarg va a càrrec d'en Monsió que la gaudeixposant un alien vermell, entre el primer i segon parabolt. El llarg és mantingut amb una dificultat de IV,IV+ per placa i bona roca, s'aprofita un espit de la via Pancho Hidalgo.

El segon l'agafo amb ganes i finalment em surt en lliure, amb dos descansos, el primer tram de placa vertical un pel desplomada i amb bones preses, cal anar a l'esquerra dels parabolts. Superat els 5 primers parabols la placa va perden verticalitat i dificultat, només trobarem dos parabolts més. El llarg és pot reforçar amb aliens verd, groc i taronja. El tram vertical és pot fer amb Ae. Per a mi és 6a però això és un dir clar, a uns li semblarà més i a altres menys. Però l'important és que és pot fer en lliure.

El descens el fem amb un ràpel de 60m, també és pot fer amb dos de 30m.

En Monsio en la seva condició de notari per avui li dona l'aprovat, fins hi tot diu que la repetirà.

Una petita i agradable via per quan tenim poc temps o combinar-la amb un altre.

Per Ramón Prades i Joan Asín

ressenya

entrant al díedre del primer llarg

a la placa del primer llarg

entrant al tram vertical i mantingut del segon llarg

al cim

MONTSERRAT, SERRAT DELS MONJOS, via PICNIC

2011-11-19T11:40:00.000-08:00

19/11/11. La previsió avui no era gaire bona, de fet anuncien pluges, però a Montserrat el dia és força bo encara i no pinta que plourà. Avui és un dia especial l'excusa és la d'escalar però el motiu és un retrobament amb l'Antoni que després de fer les Amèriques va retornar ja fa uns anys, ara retorna a les escalades que va deixar aparcades. La darrera vegades que vam escalar plegats amb el Jaume va ser l'any 91 a la via Cassin del Badile, acompanyats de tempesta i bivac.....però d'això ja fa 20 any??. Ens trobem al Bar muntanya de Collbató amb en Jaume, Monsio i l'Antoni. Durant l'esmorzar ens anem posant al dia, després del cafè però, cal decidir-se ???? al final escollim la via Picnic al Serrat dels Monjos, aquesta és la primera via que vaig fer per aquesta zona de Montserrat.

núvols i boire

Les boires envolten la muntanya, però quan arribem a la cova de Salnitre les deixem per sota. Seguim el camí que flanqueja el Serrat de les Garrigoses i ens porta fins el peu de la via al Serrat dels Monjos. Farem dues cordades en Jaume&Monsió i l'Antoni&Joan que anirem primer. Una via més exigent del que sembla a primera vista, on cal anar posant assegurances.

itinerari

RESSENYA:

Primera ascensió: 1991, per K. Gassiot i A. Ballart

Equipament: semiequipada amb espits i pitons.

Material: Cal portar un joc de friends fins el 3 1/2 del Camalot i tascons, bagues savineres per , 12 cintres exprés .

Dificultat obligada: V+

L1. Segueix un marcat díedre on haurem d'emprar-se a fons, amb una dificultat de V mantingut on caldrà afegir alguna assegurança. Passatges atlètics.

L2.Aquest és un dels llargs més bonics del Serrat per una placa de bona roca amb forats i una dificultat de IV+, V-.

L3. Llarg atlètic i mantingut, comença per un díedre amb un pas desplomat per entrar-hi, després anem a buscar el passatge clau de la via, assegurat per un espit, aquí faig un pas d'Ae per posar un friend dos friends grans, amb una sortida força atlètica fins a trobar la reunió a l'esperó.
L4. Seguim per un marcat esperó fàcil i amb bona roca, superem un ressalt i anem en tendència a l'esquerra a buscar un esperó que ens porta a la R4 a l'aresta.
Descens. Seguim traces fins arribar a una instal·lació de ràpel. 1 de 50m o 2 de 25/30m

Altres informacions: escalatroncs, ressenya.net
Per: Ramon Prades, Jaume Gàlban i Antoni Peris, Joan Asín.

arribant a la R1

a la placa de forats del segon llarg

entrant al tercer llarg

després del passatge atlètic, tercer llarg

darrer llarg

a l'esperó del quart llarg

a la R4

Dissabte dia de reflexió i diumenge el gran espectacle del circ!!!!!
* Cartell d'en Patxi Rementeria

sense comentaris

ESPORTIVA A COLLBATÓ

2011-11-17T13:42:00.000-08:00

17/11/11. Tarda curta, temps plujos, avui ennuvolat, no ens queixem que l'octubre ha estat força bé. Tornem a Collbató a fer una mica d'esportiva de baixa intensitat. Portem informació de varis sectors però amb això de l'esportiva t'has d'adaptar a l'ocupació, sempre hi ha algú escalant??

Comencem pel sector " Esquerra Pinotxo" on fem dues vies:

Via 6 5b, via amb un començament vertical i mantingut, assegurada amb dos espits, el primer a uns 7/8 metres.

Via amistat infinita 6a. Entrada potent un pel desplomada i presa justa fins a passar la segona xapa, després va perdent verticalitat i guanyant volum la presa.

Sector Esquerra Pinotxo, kpujo.com

a la via 6 poc assegurada amb excursió de 8m fins el primer espit

a la via amistat infinita 6a

Canviem al Totxo Sud, on fem dues vies:
Via Almogàver tossut, 5c. Via de placa mantinguda i polida on cal anar buscant les preses i forats fins arribar al darrer pas desplomat per agafar les anelles per despenjar-se.
Via Piccolina, 5b. un altre via de placa polida on cal anar buscant les preses, després de la segona xapa hi ha un tram vertical amb les preses justes.

Totxo sud, kpujo.com

a la via Almogàver tossut, 5c

via piccolina 5b mantingut

Ja no ens queda gaire temps de claror, de fet ja s'està acabant, però encara ens dona temps per a fer una darrera via sense complicacions al sector a la dreta de l'Oskar

Via Tony 4c. Via d'adherència mantinguda i polida on cal anar atent.

dreta de l'Oskar, kpujo.com

l'Antoni a la via Tony

Acabem amb les darreres llums, però només son les 6 de la tarda, encara l'hem aprofitat però.
Per Antoni Gómez i Joan Asín

LA REALITAT D'UN SOMNI

2011-11-13T02:23:00.000-08:00

12/11/11. El somni ha anat prenent forma de mica en mica, és la tercera vegada que hi venim. Anem a contra natura, la Paret de Primavera és una cara Nord on el sol no hi toca pràcticament. Ahir va ser Sant Martí, aprofitant el seu estiuet, avui ens tornem a endinsar en aquesta paret.

la Paret de Primavera

Ben carregats pugem fins el cim de la Paret de Primavera, ens porta dos intents abans de trobar un lloc per a rapelar fins el punt on vam arribar la darrera vegada. Amb un ràpel de 60m hi arribem. Recuperem el ràpel i ens posem a la feina, avui en Llorenç li poca seguir així que farà de paleta i jo de manobre. La continuació no la teníem clara i els primers metres ens costa de decidir-nos, al final però triem un opció, que ha resultat encertada. El traçat ens ha costat més del que pensàvem. Però ara tenim un línia que cal seguir treballant, doncs resta encara feines de condicionament. El temps el tenim en contra, però continuarà..................

Per Llorenç Vallès i Joan Asín.

des de la cara Nord veiem el sol que hi toca a les parets Sud

en Llorenç treballant-se el darrer llarg

al final de les dificultats

la línia que cal consolidar

contrastos de tardor

COLLBATÓ, sector PELL-ROJA

2011-11-10T11:08:00.000-08:00

10/11/11. Fa dies que no quedàvem amb l'Antoni per escalar per la tarda, avui ho hem fet, però la tarda ja no dona per gaire així que ens arribem fins a Collbató a fer una mica d'esportiva.

sector PELL-ROJA ressenya de Kpujo.com

El sector escollit ha estat el PELL-ROJA que per sort avui no hi ha ningú quan hem arribat però al cap de poc tenim companyia...

Ens ha donat temps per a fer quatre vies:

Pipa de la pau 5b: via que comença més ajaguda fins a un ressalt vertical on trobem el passatge més difícil.

Esperó de la Martina 5c: també comença per una placa que es va posant vertical fins el passatge que li dona el grau, després s'ajeu.

Qui no plora no mama 5b: bona via mantinguda en el grau.

Seminolas 6a: via mantinguda i un pel polida, el pas més difícil desploma un pel.

Quan acabem aquesta via ja no dona temps per fer-ne un altre.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

via la pipa de la pau 5b

esperó Martina 5c

via qui no plora no mama 5b mantingut

via seminolas 6a

SANT LLORENÇ DE MONTGAI, CILINDRE, xemeneia CARLES ANDRÉS

2011-11-06T02:18:00.000-08:00

5/11/11. Aquest dissabte es presenta borrascós, una ullada al radar del METEOCAT abans de sortir, sembla que encara podrem fer alguna cosa avui. Quan em trobo amb en Jaume i en Monsio a l'Hotel del Bruc, s'imposa un cafè amb un de ressenyes pendent???, per a decidir.

No hem trigat gaire l'idea és anar a Sant Llorenç de Montgai. Avui la cosa no dona per gaire així que un d'aquells dies de fer alguna de les pendents

ambient plujos a Sant Llorenç de Montgai

El dia està ennuvolat però es pot matisar una mica més, si molt o molt més, fins prop d'arribar a Sant Llorenç de Mongai sembla que aguantarà, però en arribar tot està força moll. Al final ens decidim per la primera idea la xemeneia Carles Andrés.

ressenya i peu de via

La via ens ha sorprès agradablement, una via força interessant amb un tercer llarg espectacular ideal per a practicar les tècniques d'encastament i oposició. Molt recomanable.

La intenció era fer un altre via però el dia ha anat en pitjorant, així que decidim no seguir temptant la sort.

RESSENYA:

Primera ascensió: 18/8/74, per J.Vidal, J.E. Farreny i J.M. Rosell (CELL)

Equipament: semiequipada amb burins, espits, 1 parabolt i ponts de roca.

Material: Cal portar un joc de friends fins el 3 del Camalot i/o tascons, bagues savineres per a merlets i ponts de roca, 12 cintres exprés i una plaqueta recuperable.

Dificultat obligada: V

L1. Segueix una canal xemeneia amb vegetació al començament, després ja en xemeneia anem pujant fins a superar uns blocs. R1 pont de roca i un burí sense plaqueta.

L2.Pugem en X uns primers metres més verticals i després més fàcils fins a la R2 un parabolt i pont de roca.

L3. Llarg estrella, cal pujar directament en X passatges atlètics fins el sostre que barra el pas, un aeri flanqueig ens porta a la sortida. R3 3 espits.

Altres informacions: escalatroncs, ressenya.net.
Per: Ramon Prades, Jaume Gàlban i Joan Asín.

entrant a la xemenei amb vegetació

en Jaume i en Ramón a la R1

escalant en X al segon llarg

al atlèctic tercer llarg

per avui ja hi ha prou...

PUIG DE TRESPUNTS 2624m

2011-10-31T08:55:00.000-07:00

31/10/11. Aquesta nit toca castanyada, així que haurem de buscar un cim sense gaires complicacions. L'Oriol posa en marxa el disc dur i ràpidament ens proposa el Pic de Trespunts de 2624m. Hi han altres opcions però al final reconeixem que és la millor oferta, relació qualitat preu.

el Pic de Trespunts des de l'aparcament

Tornem cap el coll de Pimorents, però avui entrem per la pista que s'endinsa a la vall d'en Garcia fins a l'aparcament on deixem els cotxes. Aquest és un d'aquells amb només 482m de desnivell, però amb un itinerari variat i bones vistes.

itinerari seguit

De l'aparcament seguim pujant per la pista fins a trobar unes fites que pujant per un llom, flanquegem a l'esquerra a buscar el torrent. El camí el segueix pel marge dret fins arribar a un pla on divisem al font la Portella de la coma d'en Garcia, el creuem i enfilem el camí que va pujant fins a la Portella. Pugem per la carena de la dreta fins a la Tossa Rodona 2624m. Del cim seguim l'aresta amb trams aeris, que ens porta al Puig de Trespunts 2624m, autèntic Mirador de l'entorn. El retorn és pot fer pel mateix camí o directament pels pendents de la Tossa Rodona.

comencem seguint la pista

pujant pel torrent

concentrats a la pujada

la Portella de la Coma d'en Garcia 2534m

pujant per la carena de la Tossa Rodona

La Tossa Rodona 2601m

des de la Tossa Rodona descobrim
per que és diu el Puig dels Trespunts

entrentingut tram de blocs a l'aresta capa al Puig de Trespunts

a l'aresta cimera

fent campanya 20N

PIC DE LA FONTVIVA 2673m en circuït

2011-10-30T12:34:00.000-07:00

30/10/11. El Pic de la Fontviva és un bon mirador, si li afegim un itinerari en travessa queda una bona excursió amb un des nivell de 753m. Necessitarem deixar un cotxe a l'aparcament per anar al l'Estany de Fontviva on acabarem l'excursió, per poder tornar a buscar els cotxes que deixarem al Coll de Pimorents.

El Pic de Fontviva des del pic de tres punts

itinerari seguit

Ens trobem una bona colla al Coll de Pimorents 1920m, pugem recte camp a traves fins agafar la pista que flanqueja cap a la dreta la Serra de les Lloses. La pista puja suaument fins arribar a un gran pla, la coma rossa. Deixem la pista i tallem directament pel mig al final trobarem fites que ens porten a un camí fressat , que no deixarem fins arribar a la portella de Lanós. Aquí ens dividim en dos grups el primer seguirà la travessa i el segon pujarem el cim, per seguir després la travessa. El desnivell des de la Portella de Lanós fins el cim només son 205m, però per fort pendent amb roca solta i avui amanida amb restes de les darreres neus caigudes, que li donen un punt a l'ascensió. Val pena de pujar-hi la vista avui ha estat especial per la llum, núvols i les vistes de les vessants nord enfarinades, preludi de l'hivern que s'acosta.

De retorn a la Portella seguim la travessa que ens porta al llac de Lanós on agafem el GR7, camí força penjat que voreja el Pic de la Fontviva direcció oest. Quan camí passa per sobre de l'estany de Fontviva, deixem el GR7 i baixem per un corriol fins a l'alçada de l'Estany on ens retrobem amb el primer grup. Després d'una parada seguim plegats el camí que ens porta a l'aparcament on hem deixat un cotxe al matí.

trobada al coll de Pimorents

una parada a la pista

caminant per la pista

la coma rossa

deixem la pista i comença el camí després de la coma rossa

el camí voreja el torrent

la Portella de Lanós

pujant cap el cim

per l'aresta somital

tot un espectacle

al cim

baixant cap el Llac de lanós

seguint el GR7 de retorn

retrobada amb el primer grup, parada i fonda

SANT LLORENÇ DE MONTGAI, CILINDRE, via RIBES SABATÉ

2011-10-25T01:39:00.000-07:00

el cilindre

21/10/11.Aquestmatí fem una mica de mandra i després d’esmorzar, endrecem totes les andròminesque tenim repartides per tot el cotxe. Un cop enllestit marxem cap a SantLlorenç de Mongai amb parada obligada al Bar d’en Jaume. Repassem les ressenyes,al cilindre trobem una via que pot ser interessant. Comencem i ens adonem quecal tibar més del compte....així que canvi de plans. Com a final de festa fem estiramentsa la via Ribes Sabaté, una gran clàssica ben trobada i assegurada. Bonaressenya a escalatroncs com sempre. La fem amb dos llargs de 50m.

Acabem altre cop al Bar d’enJaume per fer el darrer dinar d’aquesta intensa setmana.

Han estat cinc dies correntpel Montsec, amb bon temps i companyia que ens a portar pel:

Montroig.: Pala del Coll viaHéroes del Silencio. 85m

Paret d’Aragó: via SantiagoDomingo. 415m

Paret de Catalunya: via Elcau del Sioux. 270m

Paret de la Font Freda: viaLa cuca de llum. 350m

Sant Llorenç de Montgai: Elcilindre, via Ribes Sabaté. 100m

Amb un total de 1220mescalats.

Per Ferran Suils i Joan Asín

primer llarg

segon llarg

darrera reunió

Després d’una setmanaen Ferran ja es comença a insinuar!!

PARET DE LA FONT FREDA, via LA CUCA DE LLUM

2011-10-24T11:34:00.000-07:00

20/10/11.LaParet de la Font Freda és una d’aquelles parets llunyanes que costa d’anar-hi,recentment s’ha obert la via la Cuca de Llum que trenca aquest tòpic.

la paret de la Font Freda

Per l’aproximació hauremd’anar a Ager i agafar la pista que porta al Cap Ras, flanquegem tota la paretpassant pel pany central, els puntals, la paret del Silenci i quan la pista faun revol tancat a la dreta, aquí aparquem el cotxe. Seguim un camí intermitenton anirem trobant alguna fita seguin-lo amb intuïció direcció al peu de paretfins a trobar un gros bloc on hem de baixar per un corriol seguint la paret delcontrafort. A la dreta trobem un marcat díedre on podem veure parabolts. 30minuts. Ressenya a lanochedelloro

ressenya amb la variant i itinerari del tres primers llargs

La via té dues parts bendiferenciades, els tres primers llarg mantinguts amb bona roca i equipament, onhaurem d’afegir alguna assegurança però. El primer llarg va a buscar un marcatdíedre amb una sortida atlètica a una gran feixa. Fem un canvi de reunió iseguim directament per la placa que és va posant cada cop més vertical. Eltercer llarg és el clau de la via, sortim per placa que ens porta a una fissuradíedre, molt mantingut amb una sortida atlètica en bavaresa.

La segona part segueix per un terreny mésd’aventura. Al quart llarg cal fitxar-se, un cop superada la placa on trobem 3parabolts, la R4 queda amagada a la dreta d’un marcat esperó de roca trencada.El cinquè llarg segueix per la paret de la dreta, on només trobarem dosparabolts un pont de roca i un espit rovellat. La reunió esta en una terrassa al’esquerra d’un arbre, el llarg té 60m.

El sisè llarg surtdirectament per una placa assegurat amb un parabolt, 6a obligat i expo caiguda a la reprisa, seguim un tram verticalamb més assegurances i sortir a una zona més fàcil però on cal anar en compteamb la roca. Un canvi de reunió ens deixa al peu del ressalt final, nosaltresens hem equivocat i l’hem fet per una placa de l’esquerra equipada amb dos ponts de roca i un espit,per tornar a la dreta a buscar la via. Un esperó i ressalts ens porten al’aresta cimera.

El descens el fem seguint lacarena cap l’oest fins a trobar una canal tartera (fita) per on baixem fins ala pista, prop d’on deixat el cotxe, una hora.

Cal portar 14 cintes exprés,joc de tascons, micros i friends finsel tres de Camalot.

Avui ja és nota que portemquatre dies escalant i la segona part ens ha costat seguir l’itinerari, estemuna mica espessos, hem tingut que rectificar dues vegades per tornar a la via.

Una via amb una primera partmolt bona i una segona on calen repeticions per anar sanejant el rocam que aracal controlar, hi han blocs inestables!!. La via esta trencada per feixes queli treuen continuïtat. Pot ser una clàssica de la paret amb el temps.

Per Ferran Suils i Joan Asín

al díedre del primer llarg

a la placa del segon llarg

en Ferran treballant-se el tercer llarg

quart llarg la qualitat de la roca canvia

al cinquè llarg amb poques assegurances

sisè llarg després del passatge obligat

nosaltres i la màquina ja estem espessos

i al final el cim ufff

per l'aresta tot un regal

PARET DE CATALUNYA, via EL CAU DEL SIOUX

2011-10-23T11:04:00.000-07:00

19/10/11.LaParet de Catalunya és d’aquells llocs que encara manté el seu caràcter, viesllargues, poc assegurades on cal donar la talla inclús en dificultats mitges. Quanarribem al Prat on deixem el cotxe, davant nostre tenim tot un espectacle deparets, resseguim amb la vista alguna via. Em bé a la memòria la via Serranoque vam obrir una bona colla del STAE, l’any 81 una línia que crida l’atenciódes del Prat, tot i el temps que ha passat l’ambient segueix intacte, la pistaperò ara està molt millor.

un prat amb vistes

La via escollida avui trencauna mica el caràcter del lloc, però val a dir que és una línia molt ben buscada,força equipada però on cal afegir-hi assegurances. Ha quedat una línia exigenton cal portar 14-16 cintes exprés, un joc de tascons, micros, friends fins el 3 de Camalot i bagues savineres.Estreps i ganxo opcional.

l'itinerari

Adjunto dues ressenyes l’originald’en Joan Vidal que es pot trobar a lanochedelloro i la d’en Luichy alanochedelloro 2. Son dues versions de la via, una de caire clàssic on la dificultatobligada és de 6a/6b segons l’habilitat en col·locar assegurances i l’altre enlliure fins a 7b+.

dues ressenyes dues versions una via

En el nostre cas podem dirque cada u de nosaltres l’hem fet d’una manera diferent, ens acompanya en “Pitus”que ha seguit fil parranda la ressenya d’en Luichy menys en un pas, en Ferrantambé ha estirat el grau bastant i jo que m’he adaptat a la versió mésclàssica. Podem dir que és una via per fer-la al gust, tot i això no regalares.

L’aproximació des del Pratés curta seguim el camí que voreja la paret fins arribar a l’alçada de la xemeneiaGEDE on un corriol ens deixa al peu on una gran alzina ens marca l’inici de lavia.

La via no tindrem problemesper a seguir-la, doncs sempre anirem veien les assegurances. Els dos primersllargs és poden fer junts, sense problema. El tercer i quart llarg segueixendues plaques parabolades amb una dificultat d’Ae 6a,V+ o en lliure 7a,7b+. El cinquèllarg és el més mantingut, li dona el grau obligat a la via més aviat 6b que6a, depenent de la gracia en posar friends i tascons. Hi ha un parabolt senseplaqueta, però és pot posar un Camalot del 3. La R5 és munta en un forat “elcau del Sioux”. Un canvi de reunió per una feixa dona pas a un ressalt que ensporta a l’esquerra a la R6. El setè llarg és variant trobem una placa de rocavermella, una fissura desplomada i una xemeneia ampla que es puja en X. Eldarrer llarg comença per una fissura on han desaparegut 1 o 2 pitons, alguna ànimacaritativa hi ha deixat dues bagues llargues d’un parabolt. Superat aquesttram anem a la dreta per terreny mésfàcil fins a sortir a la carena.

El descens sense problemaseguim la carena cap el sud fins a trobar la gran fita d’on surt el corriol queens retorna al Prat.

Per “Pitus” Jaume Pinyol,Ferran Suils i Joan Asín.

primer ressalt

al segon llarg

a la placa del tercer llarg

al quart llarg després de superar el desplom

a l'exigent cinquè llarg

el Cau del Sioux ocupat per una espècie a estudiar

un balcó amb vistes

al variat setè llarg

on son els pitons????

el Pòdium

PARET D'ARAGÓ, via SANTIAGO DOMINGO

2011-10-22T01:39:00.000-07:00

18/10/11. Del Montroig marxem cap a la Paret d'Aragó amb la intenció d'anar a la via Santiago Domingo. En Ferran encara no s'ha estrenat en aquesta paret i jo és una d'aquelles que estava pendent, així que aviat ens hem posat d'acord.

La primera sorpresa ha estat trobar la pista totalment ben arreglada i ampliada. Després de fer nit a l'hotel de les mil estrelles (bivac) ens aixequem aviat. L'aproximació ens a costat més del que esperàvem i hem estat una hora i mitja fins a peu de via, trobem picat a la paret una SD (Santiago Domingo). Informació de la via a ressenya.net i ressenya d'en Luichy.

la paret d'Aragó a primera hora del matí

La via està semiequipada, cal porta joc de friends el 0 al 3 de Camalot, tascons, bagues per a savines i unes dotze bagues exprés. La via va enllaçant plaques i díedres força interessants, trencada la continuïtat per llargs de transició en flanqueig per feixes i represes, on cal anar buscant el camí amb lògica. Una via ideal per a tastar el caràcter Montrebei. una placa
El primer llarg segueix una gran placa vertical i mantinguda (V), amb roca bona, els darrer metres però canvia i cal controlar-la abans d'entrar a la feixa on trobem la R1.
El segon llarg flanqueja a l'esquerra per unes grades fins a trobar un ressalt, pito. Amb un pas atlètic el superem i entrem a la R2.
El tercer i quart llarg els fem junts, surt a l'esquerra per a superar directament (V+ primer passos), arribem a una zona més ajaguda que dona pas a un passatge desplomat (Ae un pas), seguim per la placa en tendència a la dreta fins a trobar la R3.Seguim per terreny més fàcil fins a muntar la R4 al peu d'un díedre.
El cinquè llarg segueix el díedre amb passatges atlètics a equipar, al final trobem dos pitons abans de sortir del díedre. A sobre trobem la R5.
Ara cal fer un llarg flanqueig a l'esquerra, en Ferran l'agafa massa alt i munta la R al peu d'un díedre?. Quan ens ajuntem veiem que cal seguir flanquejant a l'esquerra fins a al següent díedre on trobem la R7, aquests dos llargs és poden fer seguits amb cordes de 60 (si el company no et fa la "pirula" !!).
El vuitè llarg és el llarg de la via, un díedre perfecta a equipar i mantingut (V+), només trobarem un pont de roca i dos pitons al final del díedre. R8.
El novè i desè llarg els tornem a fer junts, sortim a l'esquerra per entrar a una placa que seguim en tendència a la dreta fins arribar a la R9. Seguim directament per un ressalt fins a una marcada feixa, flanquegem a l'esquerra fins a trobar la R10.
L'onzè llarg de tràmit segueix un aeri camí cap a l'esquerra fins a superar uns blocs (IV) abans de trobar la R11 al peu d'una marcada xemeneia.
El dotzè llarg és espectacular, superem uns primers passos, en díedre i/o encastament per endinsar-nos a l'interior de la xemeneia, seguim caminant fins a un collet. A la paret de la dreta trobem una fissura amb dos pitons per on pugem, un pont de roca ens porta fins a sota d'un forat per on pugem fins a sortir a una terrassa on muntem la R11, en una savina.
Un curt ressalt per una placa ens deixa al final de les dificultats. Davant un espectacle espectacular del Montsec, parets, arestes, pantà i sobre tot soledat, només trencada pel vol dels voltors.
El descens el fem seguint la carena fins arribar al cim on trobem el PR200, amb marques blanques i grogues, que amb un hora llarga ens torna a deixar al cotxe.
Per Ferran Suils i Joan Asín.

a la placa del primer llarg

segon llarg de tràmit

tercer llarg amb uns primers passos difícils

al d,iedre del cinquè llarg

en Ferran al sisè llarg

espectacular díedre del setè llarg

entrant a la R9

R10 al peu de la xemeneia de sortida

onsè llarg

al cim

la Paret de Catalunya el nostre objectiu per demà

MONTROIG, PALA DEL COLL, via HÉROES DEL SILENCIO

2011-10-18T12:06:00.000-07:00

la Pala del Coll

17/10/11. Amb en Ferran aquests dilluns comencem un setmana de rodamóns pel Montsec. Aprofitant el trajecte fem una parada al Montroig per fer la via "Héroes del Silencio", informació al bloc de rocaineu i Muntanyenc.

El primer llarg segueix una placa mantinguda, seguint una fissura. Quan s'acaba cal flanquejar a l'esquerra a buscar la R1, 25m.

El segon llarg és curt però intents, la textura de la roca canvia amb preses arrodonides que ens porta a una placa vertical i mantinguda. En Ferran se'l treu en lliure. R2 15m

El tercer surt a l'esquerra, amb un primer ressalt vertical que un cop superat anem a la dreta a buscar una placa i sortir a l'esquerra, R3 25m.

El quart llarg segueix una placa mantinguda amb llastretes on cal tibar de valent, llarg exigent. R4 25m.
Via equipada, nosaltres hem posat un alien vert al primer llarg en un allunyament, precindible. Dificultat obligada V+/6a. Recomanable.

Aprofitem des del cim per gaudir de les vistes sobre el pantà. Un cop al cotxe seguim cap a un altre destí, la Paret d'Aragó.

Per Ferran Suils i Joan Asín

ressenya d'Edunz (rocaineu)

al mantingut primer llarg

al pas de 6b segon llarg

a la placa d'entrada a la R3

en Ferran al quart llarg 6a+

bona vista del pantà

continuarà

SEGUIM SOMIANT....

2011-10-16T02:43:00.000-07:00

15/10/11. Avui amb en Llorenç tornem a l'obra...Altre cop ben carregats fem l'aproximació buscant una entrada per una cornisa que ens porta sobre del primer contrafort, passem pel peu de dues vies ???. Altre cop a la que serà la R3. Repeteixo el quart llarg, carai com canvia quan està equipat, tot i així cal apretar. Ara és el torn d'en Llorenç, el somni avui però va acompanyat d'un malson??, un llarg força treballós on caldrà contractar al servei de neteja, però amb passos força interessants, uff per fi la R5. El següent llarg no tenim clar que fer, davant un placa vertical i llisa. Després de dubtar tirem recte un tram en lliure exigent dona pas a la placa que cal treballar-la, amb micro ponts de roca, passos de ganxo i parabolts fins a un arbre amb entrada tipus "Tarzan". Ja son les quatre i avui no podem arribar tard, així que una mica espès hem despenjo del darrer parabolt.... Però avui ja tenim clar la part final o no?. Continuarà.
Per Llorenç Vallès i Joan Asín

continuarà

COLLBATÓ, SECTOR SIOUX, ESPORTIVA

2011-10-13T11:57:00.000-07:00

Collbató sector esportiu

13/10/11. Aquesta tarda amb l'Antoni fem un canvi de registre i anem a fer esportiva a Collbató. Ens arribem fins el Sector Sioux, on trobem una dificultat asequible per a nosaltres.

ressenya de Kpujo

Comencen escalfant a la via Atac Sioux de 5b. Seguim per la Tsunami sobre Bono de 5c que surt amb un repòs. Seguim progressant amb la via Yuma de 6a que també surt amb un respòs. per acabar fem les vies Rhinoceroscript i Maleïda al·lèrgia, ambdues de 5c. Avui hem treballat el 5c, tornarem....

Per Antoni Gómez i Joan Asín

escalfant a la via Atac Sioux 5b

a la via Tsunami sobre Bono 5c

contrastos de núvols i llums

MONTSERRAT, COLLBATÓ, ESPERONS FRA GARÍ

2011-10-11T13:17:00.000-07:00

10/10/11.Nosé com podríem definir aquesta no via, que va enllaçant ressalts i bonys finsarribar al camí de les bateries. Diríem que és una excursió verticaldiscontinua rebuscada, amb algun ressaltinteressant que t’agradaria fossin més llarg. Equipat amb parabolts del 10 i reunions poc definides que fan fer-la una mica al gust. El darrer ressaltté el passatge més difícil, un pas desplomat que hem fet amb A0, la resta enlliure. En resum un divertiment per a un dia d’aquell que tens poc temps,poques ganes de caminar, o senzillament que et bé de gust fer una via comaquetes. Millor del que aparenta.

Només cal portar cintesexprés. L’excursió acaba just al camí de les Bateries.

Per Manel Benavent i JoanAsín

itinerari

ressenya al bloc sibesmessanapren

primer llarg

de bony a bony

ressalt vertical

placa mantinguda

penúltim ressalt

darrer llarg

al camí de les bateries

MIRANDA DE CAN JORBA

2011-10-06T13:57:00.000-07:00

6/10/11. Aquesta tarda ens arribem fins a Can Jorba amb l'Antoni. Al final fem una combinació de vies per la Miranda de Can Jorba. El primer llarg comencem per la "Txupetes" cinquanta metres on només trobaren dos espits i dos ponts de roca com assegurances. Cal prestar atenció, el trobem exposat on haurem de vigilar la roca en algun punt. L'Antoni de segon se'n du una llastra i una petita caiguda. El llarg ha estat entretingut i la continuació te la mateixa pinta, així que seguim pel tercer llarg de la Sol Solet, molt més relaxats. El tercer el fem per un díedre de la via Queralt Xènia, als 20m trobem la R4 de la Sol Solet, ens la saltem i seguim fins el cim per aquesta via.Descens en tres ràpels i retornem amb les darreres llums del dia....

Per Antoni Gómez i Joan Asín.

ressenya de la via

ressenya via Txupetes lanochedelloro

ressenya via Sol Solet, ressenya.net

primer llarg Txupetes

tercer llarg de la Sol Solet

per la Queralt Xènia

fi de trajecte per avui

TORNEM A SOMIAR......

2011-10-02T10:07:00.000-07:00

1/10/11. Després de les vacances i compromisos, tornem a quedar amb en Llorenç per anar a treballar de nou en un dels projectes que tenim. Primer ens va cridar l'atenció un marcat esperó, ens assabentem de que ja hi ha una via oberta. Després unes plaques de la dreta feien bona pinta??? dijous ens diuen que també hi ha una via, uf ?. L'altre opció que havíem vist era per les plaques de la dreta .

Ens trobem ben aviat el dissabte pel matí, durant el viatge anem comentant la jugada. Fem una parada per esmorzar i tafanejar la llibreta de piulades, a veure si trobem informació de les vies que ens han dit que hi havia, però res de res.

Des de la carreta ens mirem i estudiem possibles itineraris, però sense tenir-ho del tot clar enfilem cap a peu de paret. Anem molt carregat de material, més la màquina, bateries, parabolts i d'anys en el meu cas. Al final però trobem el punt per a on començar.

La paret ens ha sorprès, el que pensàvem que serien unes plaques ajagudes per a fer-hi milles han resultat més entretingudes del que pensàvem. Hem pogut obrir tres llargs de corda que en seran quatre. L'itinerari ja el tenim més clar ara, però ens portarà més feina del que havíem previst......Continuarà.

Per Llorenç Vallès i Joan Asín

en Llorenç plaquejant..

MONTSERRAT, PARET DEL PONT, via ANONYMOUS

2011-09-28T13:57:00.000-07:00

el dia és va apagant als Pollegons

28/09/11. Aquesta tarda amb l'Antoni ens arribem a la Paret del Pont a fer la darrera via apareguda, de moment anomenada Anonymous. També ens acompanyant, en Lambert i en Xavi Ariño, ells però van a un altre via.

La via l'hem fet en tres llargs, és possible també en quatre. Està equipada amb parabolts de 10mm, però que allunyen, és pot posar algun micro i friend mitjans al primer llarg i primers metres del segon. Nosaltres només hem posat un micro al segon llarg. El darrer llarg ataca directament un desplom d'Ae en el nostra cas. Encara hi ha terra que anirà marxant amb el pas de cordades. La dificultat obligada és de V, però amb alegria entre assegurances.

Via recomanable, amb un punt picant. És pot allargar fent el darrer llarg de la Tasmània.

El descens l'hem fet amb dos ràpels un de 30 i un altre de 60.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

itinerari

ressenya que és pot trobar a la nochedelloro

a la `placa del primer llarg i muntant la R1

segon llarg

superant el darrer llarg en Ae

el sol apunt d'amagar-se

MONTSERRAT, CAN JORBA, escalada esportiva

2011-09-27T22:44:00.000-07:00

Can Jorba des de l'aparcament

27/09/11. La tarda ja comença a escorçar de mica en mica, avui amb en Ferran fem un canvi de registre per a mi, quedem per fer esportiva a Can Jorba.

La zona està força concorreguda, comencem per la zona "columpio" faig la via 2 per a escalfar un 6a que em surt força bé, serà 6a?. Ara en Ferran fa la via 1 ladysue, un 6a+ amb un primer tram relliscós, després la faig amb top rope.

zona "columpio" ressenya de Kpujo

a la primera via 6a

en Ferran superant el tram més polit 6a+

a la mateixa via en top rope

Canviem a la zona centre on fem dues vies més primer la12 6a+, en Ferran de primer i jo amb top rope, abans d'arribar a la R hi ha un desplom on cal prestar atenció,.Després fem la 14 en Ferran de primer i jo també amb les bagues posades, em surt bé amb un repòs en un pas desplomat abans de R.

Per acabar en Ferran fa un altre via de 6c, aquí només l'asseguro. La foscor va entrant ,arribarem ja fosc al cotxe.

Una tarda amb bon regust que haurem de repetir, gràcies Ferran.

Per Ferran Suils i Joan Asín

zona centre ressenya de lanochedelloro

Ferran fent postures

en top rope

Ferran treballant-se el 6c

CODOLOSA, via de les Cabres i Esperó Blocaire

2011-09-24T14:50:00.000-07:00

24/09/11. Aquest dissabte no pinta gaire bo, de fet està plovent quan ens trobem amb en Felip. Fa temps que no escalem plegats, però si més no esmorzarem i passarem revista als darrers mesos.

Quan arribem al bar Muntanya de Collbató està ple d'escaladors molt d'ell coneguts. La xerradeta de rigor, el comentari sobre el temps...... segueix plovent, on aneu??, de moment avui s'escau un bon esmorzar i després ja veurem.

Collbató ennuvolat

I després segueix plovent, en Felip té ganes d'escalar així que s'imposa un matís, ben mirat està ploviscant, ens arribem fins a la Codolosa segueix ploviscant ???? al final poden més les ganes que el seny, com si no passes res afegim a la vestimenta amb seny el gorotex i ja està.

itinerari de les dues vies

La paret està ben molla, després de dubtar ens decidim per anar a la via de les cabres a l'extrem dret de la paret. La fem en dos llarg com és va obrir, ara hi han tres llargs per si és va amb cordes de 50m. Ha calgut posar un punt més de concentració amb la roca mullada i el plugim. Dos ràpels ens deixen altre cop a peu de via. Com la pluja no va a més i ja se'm adaptat al medi en posem a l'esperó blocaire. El temps va canviant a millor i només cau alguna gota de tant en tant.

En resum un matí aprofitat per a pràctiques d'escalada amb roca mullada i plugim.
Per Felip Linares i Joan Asín

primer contacte amb la roca mullada

segon llarg de la via de les cabres

primer llarg de l'esperó blocaire

segon llarg

al tercer llarg on cal buscar el passatge més compacte

avui ja hem matat el cuc

PLECS DE LA VINYA NOVA, via URQUIZA OLMO

2011-09-21T14:06:00.000-07:00

21/09/11. Aquesta via l'he fet moltes vegades però sempre de baixada, dissabte passat baixant de la via Kashmir vaig pensar que ja era hora de fer aquesta via. És una via ideal per fer una tarda entre setmana, així que amb l'Antoni ens hi arribem.

el terreny de joc

itinerari

informació a: ressenya.net

La via està equipada amb parabolts amanit amb el seu punt d'allunyament que li donen el toc a la via. Només cal portar 10-12 cintes exprés. Un primer ressalt de 10m per una canal díedre en deixa a la R0. La via va totalment per placa, en tres llarg de corda on la dificultat va baixant a mida que anem pujant. Els dos primers llargs son els més interessants, al darrer de tràmit la placa s'ajeu. El descens per la via amb tres ràpels. Via molt recomanable que ens a sorprès en positiu.

De tornada podem gaudir dels color que agafa la muntanya amb les darreres llums, de mica en mica la tarda és va escorçant.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

el ressalt que porta a la R0

vertical i mantingut primer llarg

festival de plaques, segon llarg

placa ajaguda tercer llarg

al cim