PENYA-SEGAT DEL GARRAF,Via d’en Baicas.
Obertura: Inicis dels 80 per menbres del Grup de Muntanya de Viladecans
Reequipada per: Xavier Teixido, Marcel·li Canal, Pau Tomé, Cesc Muñiz i Roger Romagosa.
Longitud: 155 m
Material: Friends fins el C2 i aliens, Bagues per ponts de roca i savines. Ganxo i estreps si no es passa 6b.
Després de les llevantades el diumenge fa un sol esplèndid. Hi ha una via que tinc ganes de fer la via d’en Baicas al penya-segat del Garraf. Enredo al Jaume i s’apunta el Ramon, mai millor dit l’enredo.
Llarg 1 La via comença juts al final del camí, no anar a buscar l’espit cikat que comenta la ressenya, cal flanquejar a l’esquerra per sota d’una llastra adossada, es troba un químic,seguim flanquejant trobarem un altre químic i un espit cikat. Reunió en una replà, químic i espit, IV, 20m
Llarg 2 Seguim flanquejant a l’esquerra fins un altre replà, només trobarem un pont de roca. IV,20m.
Llarg 3 Seguim flanquejant a l’esquerra en tendència a anar pujant fins un replà amb margallons(palmeres petites, no hi ha cap assegurança de via. IV,II, 35m.
Llarg 4 Flanquegem en tendència anant pujant fins sota d’un desplom amb dos ponts de roca (desplom gruyère) a sobre i a la dreta trobarem una antiga reunió, jo vaig pujar directament pel desplom de sobre aquesta reunió, passatges molt atlètics però amb bona presa, un cop a dalt anar a buscar la reunió amb tendència a l’esquerra sota una coveta. IV, V, V+, 40m. Llarg espectacular.
Llarg 5 Es el llarg més exigent i que trenca la tònica de la via fins aquest moment. Se surt per la dreta de la reunió per seguir per una placa de l’esperó tendència a l’esquerra fins un pitó amb una baga, passar a la dreta de l’esperó i seguir les assegurances fins el cim. En la ressenya del reequipament, posava que “evidentment es podia fer amb artificial com s’havia obert”, cal matisar que les assegurances allarguen, nosaltres vam fer algun pas de ganxo, però tot i així cal fer sortides amb un grau de 6a o més. EL GRAU OBLIGAT ES AO-6b, 35m
Descens, pugem fins la carena i després la seguim per la cresta de la dreta, trobarem un passatge que cal desgrimpar, hi ha un instal·lació per fer un petit ràpel si es vol.
Tot flanquejant per vira de les primeres tirades es veuen diferents vies amb el material molt deteriorat, jo recordo haver escalat varies vies que ara es difícil de trobar les ressenyes, seria una bona feina poder recuperar i equipar nous itineraris.
Ascensió feta per: Jaume Galban, Ramon Prades i Joan Asín
Hola Joan, un comentari sobre l'ultim llarg. Coincideixo en que el grau actual es 6b obligat. Imagino que ho saps, però la part on estan els primers químics, no es el recorregut original de la vía. Quan van reequipar, van anar a buscar aquest esperonet de l'esquerra amb l'intencio de fer que tot el llarg surtis en lliure. El traçat original, va recte amunt just desprès dels dos ponts de roca, per un diedret amb una fisura que recordo força cega. Tot això no es reflecteix a la resenya, però entenc que el que volen dir es que es pot pasar en artifo pel tram original, això si, s'ha de clavar.
ResponEliminaUna via ben xula, tot i que l'ultim llarg marca molta diferencia amb la resta.
salutacions
aquesta via la va ubrir el toni jimenez, el baiques(dep) era intim amik meu.
ResponElimina