Aquest dissabte pujant cap la Cerdanya, volíem fer una ascensió amb raquetes. Arribant a Ribes de Freser, no es veu gaire continuïtat de neu a les vessants sud. Recordant l’ascensió amb esquis de mitjans de febrer al Taga, ens animem a provar.
Des de Pardines es veu prou neu. Aparquem el cotxe una mica mes a dalt de l’ermita on hi ha un mural amb el mapa de la zona.
Seguim una estona caminant per la pista fins que ens podem calçar les raquetes una mica abans del pla on hi ha una cabana de fusta(per guardar la sal pel vestia).
Seguim pujant ara amb les raquetes i neu prou bona, una pujada forta ens deixa als plans superiors on ja es veu l’itinerari fins els cim. El dia es prou bo, s’ha ennuvolat , millor per que el sol ja comença a escalfar. Una mica abans d’arribar al cim la neu perd la continuïtat, deixem les raquetes i anem fins la creu. La vista es bona, les fotos de rigor i cap a baix. Es el primer cim que fem amb raquetes i la veritat es molt agradable. Feia molts anys que havia fet el Taga i ara en poc més d’un mes dues vegades, però en diferent modalitat.
Per Montse Pueyo i Joan Asín
Des de Pardines es veu prou neu. Aparquem el cotxe una mica mes a dalt de l’ermita on hi ha un mural amb el mapa de la zona.
Seguim una estona caminant per la pista fins que ens podem calçar les raquetes una mica abans del pla on hi ha una cabana de fusta(per guardar la sal pel vestia).
Seguim pujant ara amb les raquetes i neu prou bona, una pujada forta ens deixa als plans superiors on ja es veu l’itinerari fins els cim. El dia es prou bo, s’ha ennuvolat , millor per que el sol ja comença a escalfar. Una mica abans d’arribar al cim la neu perd la continuïtat, deixem les raquetes i anem fins la creu. La vista es bona, les fotos de rigor i cap a baix. Es el primer cim que fem amb raquetes i la veritat es molt agradable. Feia molts anys que havia fet el Taga i ara en poc més d’un mes dues vegades, però en diferent modalitat.
Per Montse Pueyo i Joan Asín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada