dimarts, 14 de juliol del 2009

EL LLORO, via Realitat Virtual

14/07/09
Aquest dimarts havia quedat amb en Ferran per anar a la Sud del Pedraforca, però el calor per una banda i la predicció de pluges a la tarda pel Pirineu i Pre Pirineu, ens fan canviar de plans. L’alternativa ha estat Montserrat, cara nord, desprès de diverses propostes coincidim amb la via Realitat Virtual del Lloro.
L’aproximació la fem plegats amb una cordada de Vic que van a l’aresta GAM del Bisbe.
La via te dues parts diferenciades, la primera per una canal xemeneia, coberta de verdet, que en cas d’estar mullat pot complicar l’ascensió. L’equipament per un altre banda es generós, del que no fa patir, l’escalada es en lliure. La segona part agafa les plaques que s’ha adreçant , es superen amb escalada combinada principalment amb artificial, hi ha dos tirades desplomades, l’última passa un sostre i la penúltima amb un desplom mantingut. En Ferran s’ha deixat els estreps així que passem amb un cada un i el fifi.
Es passa amb cintes exprés , unes 23, i reunions, encara que es pot algun micro .La via esta equipada amb espits i parabolts. A la quarta reunió només hi ha dos espits i dos més sense plaqueta, millor portar plaquetes recuperables o tascons de cable, si no hi ha una arbre que pot ajudar a reforçar la reunió.
Nosaltres l’hem fet amb 8 llarg, a les ressenyes hi ha 9. Hem fet seguits el cinquè i sisè llargs.
Es una via recomanable i bona alternativa per pujar el Lloro per la seva cara nord i per on més tira, amb un equipament generós.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín
ressenya.net (orientativa)

primer llarg

2ºllarg desprès d'un pas desplomat

tercer llarg

4ªllarg navegant per plaques amb verdet

5è+6è llarg, comença l'artificial

7è llarg placa convinada

8è llarg sortint del desplom

9è llarg sortint del sostre

Cim

6 comentaris:

  1. Hola Joan,

    em sembla que vam coincidir quan estàveu baixant cap a Can Massana, nosaltres pujàvem 4 persones i un gos en aquelles hores..

    Vam anar cap a La que no estava oberta, animats en part per la vostra piada!

    Salut!

    ResponElimina
  2. Hola marsi,
    Em sembla que si que érem nosaltres, espero que us agradés la que no estava oberta sobre tot la xemeia.

    ResponElimina
  3. ei Joan!
    felicitats per la via!
    però per mi...la veritat... si l'equipament és generòs, però no a tot arreu...
    Diria que el 4rt llarg només té un spit... bé i un pont de roca ronyos a menys d'un metre. Es un equipament a la clàssica si pots fer ramonage, no caus i no fa falta equipar...
    Potser per això a mi l'equipament em va sorprendre...
    per no dir una altra cosa ;)
    perque realment el llarg de despres en placa per mi molt més facil si que esta ... sobrat...

    eii felicitats pel blog que vaig seguint ;)

    ResponElimina
  4. Hola Lux
    Tens raó en que algun passatge que es pot passar amb oposició no esta tant assegurat, però es segur si fas ramonage, a la clàssica, si vols fer-ho per placa realment faltaria alguna assegurança. En canvi a mi em va sorprendre agradablement l’equipament a les plaques. Records

    ResponElimina
  5. Felicitats incansables. Jo aquesta via, no em va acabar d'agradar massa a la part de baix, potser pq les vies que hi ha per la zona. són més maques.
    Salut companys

    ResponElimina
  6. Bones Joan,

    Aviam quan perfileu el tema del Tozal que tinc un mono d'Ordesa bestial. Per cert aquest dijous estaré per Gorros fent un parell de vies amb gent del curro, si t'apuntes em quedo per la tarda i en fem tu i jo alguna mes, què hi dius?

    ResponElimina