Dimarts 13 ens embarquem al Prat direcció al Marroc. A les 11:30h (hora local) arribem a Marrakech, desprès d’uns estires i arronses ens embotim en Mercedes 240, nosaltres 5, el conductor i tot l’equipatge. El viatge d’uns 400 Km i unes 8 hores ens deixa a l’hotel les Roches a la Gorge de Todra. Estem una mica atrotinats, pels estrènyer-me’n dels quatre que anàvem als seients del darrera del flamant Mercedes amb 500.000 Km.
el Mercedes El dimecres 14 ens aixequem i podem veure un magnífic espectacle de parets que ens envolten. L’hotel esta al mig de les gorges. Desprès d’esmorzar toca anar a tastar la roca. En Carles, Ramon i Ferran se’n van a la clàssica del Pilar del Couchant. Amb en Jaume anem cap a l’agulla de la Grabe, a l’entrada de les gorges. No veiem clar com passar el riu, cal mullar-se, així que la deixem per un altre dia. En Hassan, ens ven una mena de guia més orientativa que efectiva, res a veure amb les ressenyes a que estem acostumats. Ens parla de la paret de “Les Jardins d’ete” i d’una via de cinquè la Kit. Trobem que es una bona proposta per començar, així que anem cap a l’altre punta de les gorges. Aquí les aproximacions es compten en minuts.
la paret de "Les Jardins d'ete"A peu de via trobem el nom gravat, la roca es presenta d’una textura molt bona i punxeguda, d’un color marró taronja.
El primer llarg comença per unes grades ajagudes, fins arribar a un passatge vertical amb dos parabolts. Dificultat V.
El segon i tercer llarg els empalmen, primer un ressalt vertical per agafar desprès un aeri esperó amb preses magnífiques (V).
El quart llarg supera uns blocs per agafar desprès una placa (V).
El cinquè llarg continua per la placa (V).
El descens es per la via amb ràpel.
La via esta tota equipada amb parbolts i no te pèrdua, de ven segur es convertirà en la clàssica per començar, i de ven segur deu ser la més fàcil.
El primer llarg comença per unes grades ajagudes, fins arribar a un passatge vertical amb dos parabolts. Dificultat V.
El segon i tercer llarg els empalmen, primer un ressalt vertical per agafar desprès un aeri esperó amb preses magnífiques (V).
El quart llarg supera uns blocs per agafar desprès una placa (V).
El cinquè llarg continua per la placa (V).
El descens es per la via amb ràpel.
La via esta tota equipada amb parbolts i no te pèrdua, de ven segur es convertirà en la clàssica per començar, i de ven segur deu ser la més fàcil.
primer llarg
ressalt del 2ºllarg i l'esperó del 3er llarg
a la placa del 4art llarg
a la placa del 5è llarg
en Jaume abans de començar el ràpelUn cop a baix ens fiquem a la via del costat que va a segueix un marcat díedre a la segona tirada i una mica més exigent en quant a graduació.
El primer llarg te un pas vertical d’entrada, segueixen unes grades fins un mur vertical (5c), fins a la reunió.
El segon llarg surt a la dreta per anar a buscar el díedre, llarg mantingut de V.
El tercer llarg segueix una placa amb passatges de 5c.
El descens en ràpel per la mateixa via. Via equipada amb parabolts fàcil de seguir.
El primer llarg te un pas vertical d’entrada, segueixen unes grades fins un mur vertical (5c), fins a la reunió.
El segon llarg surt a la dreta per anar a buscar el díedre, llarg mantingut de V.
El tercer llarg segueix una placa amb passatges de 5c.
El descens en ràpel per la mateixa via. Via equipada amb parabolts fàcil de seguir.
al mur del 1er llarg
en Jaume a la 2ªreunió i el díedre
al 3er llarg
primer dia a TodraHan estat dues bones vies de 150 m per veure el tipus de roca i tastar la graduació del lloc.
Per Jaume Galban i Joan Asín
Per Jaume Galban i Joan Asín
Felicitats per la via! Quina sort anar a escalar a un "pais exòtic" Jo vaig estar a les Gorgues du Todra l'any 89, pero amb un viatge d'aventura per tot el Marroc. 5000 km. en furgoneta 8 persones. En aquella època ens van confiscar a la duana les càmeres de video. FOTO SI VIDEO NO et deien les "autoritats" Quan vem arribar a les gorgues vaig "flipar" de las "tàpies" que hi havien...
ResponEliminaFelicitats a tots
Pensava que igual t'havies lesionat doncs feia dies que no escribies, clar si estaves al Marroc, que guapo deu de ser tot això. Enhorabona
ResponEliminaHola Joan, jo també vaig estar a l'any 79, fa 30 anys a Taghia a les hores va ser tota una expedició i ara ja veus vas una setmana com qui res. Records.
ResponEliminaMingo si ja torno a estar per aquí, ara em tinc que posar al dia.