MONTSEC D'ARES, Serrat de Corones, via Silenci

19/12/09.Aquest dissabte amb en Xavier quedem per anar a escalar, la veritat es que el temps no ajuda gaire, però com la previsió no es dolenta quedem. On anem? Tu mateix, doncs, una via no gaire llarga, cara sud, que no calgui posar molta cosa, ja esta la via Silenci del Serrat de Corones a Ager, desprès de magnífica piulada dels Kutrescaladors “antxpavil.blogspot.com”. Aquestes parets sempre les havia mirat i tenia ganes d’anar-hi.


Arribant al port d’Ager, la vista no pinta malament, sense un núvol i el sol tocant la paret. L’aproximació la fem per la pista asfaltada que puja al coll Ares i agafem el trencall de la paret de Catalunya, seguim per pista i aparquem en un revolt a l’alçada de la paret. Un gran fita sobre d’una mena de dunes ens indica cap a on hem d’anar, d’aquí anirem trobant fites fins arribar a peu de via que comença sobre d’un contrafort, nosaltres anem per baix i hem de rectificar.
Avui no fem sorteig comença en Xavier el primer comentari no s’ha fet esperar, la roca esta freda, be millor gelada per ser mes exactes, tot i així com fa solet anem provant.
El primer llarg comença per una placa amb molt bona roca, el primer parabolt esta una mica lluny, fins una placa una mica desplomada que es passa amb bones preses de mans per la dreta, pel peus no tant. Un cop superat aquest passatge seguim fins la reunió.

El segon llarg la paret s’adreça, te una sortida un tant explosiva avui però més, de presa ja s‘en veu però no hi ha prou confiança amb les mans gelades, així que pedal al canto un pas de ganxo i algun altre pas d’estreps i ara si seguim per un díedre sinuós fins sota un desplom pronunciat que es passa per l’esquerra amb uns passatges força atlètics.

El tercer llarg supera una placa vertical per donar pas a una feixa que es segueix a l’esquerra fins a trobar la reunió.

El quart llarg surt també a l’esquerra per una placa amb uns passatges verticals, marca V però jo diria que es una mica just, amb el fred es difícil de apreciar-ho.

El cinquè llarg va per una immensa placa vertical i atlètica. Pugem per la placa amb bona roca fins on la qualitat de la roca canvia, es flanqueja a la dreta per seguir recta fins una placa desplomada i llisa, en Xavier amb el seu saber fer posa una alien i un pas de ganxo per solucionar el passatge. Jo per la meva part, amb la corda pel davant, del parabolt vaig a l’esquerra quedant sota d’un desplom però amb presa per la ma dreta i una savina per l’esquerra, una atlètica superació em deixa sobre i uns metres més i el cim. Aquest llarg es molt atlètic amb un passatge fort al final que cal tenir en compte.

Les vistes del cim son esplèndides, la visibilitat excel•lent i la temperatura molt baixa, baixíssima per ser més clar.
La baixada sense problemes anant a buscar una canal de la dreta de la paret.
Es una via curta, amb tres tirades mantingudes i dues de tràmit entre feixes, equipada amb parabolts, però cal portar els micros i tascons, ganxo i estrep opcional. Recomanable.
Per Xavier Samso i Joan Asín