ROCA DELS ARCS, via Tom Sawyer

02/01/10. Per la primera de l’any hem anat a buscar la paret solejada de la Roca dels Arc i ha estat tot un encert . A l’arribada a l’aparcament la temperatura era força baixa però a la paret si estava prou be amb el sol.

La roca dels Arcs

Avui anem a la via Tom Sawyer, que va a l’esquerra de la Navarro. D’aquesta via només tenim la ressenya de la guia de Vilanova, durant l’esmorzar a Can Cirera de Vilanova de Meià, veiem la ressenya original una mica més pujada de grau que a la guia. Trobem una cordada de tres de Badalona que van a la Navarro i un altre del Centre que van a l Tàrrega i poca gent més.
Amb els de la Navarro anem petant la xerrada ja que coincidim amb alguna reunió.

la nostra ressenya

El primer llarg comença a la placa de l’esquerra de la Navarro en una grada d’esquerra a dreta, es veu un espit a uns 6m, per on pugem , seguim trobem un altre espit i ja som sota el sostre, dos passos de pitó i sorpresa!!! La sortida esta equipada amb 3 ploms, es veuen prou bé , així que cap amunt i s’entra a la R1.
El segon llarg es curt però intents,cal flanquejar a l’esquerra, hi ha una reguerot mullat que es te de travessar, en Jaume ho mira, prova i al final se’n surt, ha esta un passatge anguniós que amb la roca seca deu estar millor, hi ha un espit al mig de la placa. R2
El tercer llarg es el típic de la zona. La sortida te un desplom amb bones preses però que tira fort en darrera, hi ha un pitó. Seguim pujant per la placa en tendència a l’esquerra, trobem un altre pitó, desprès passem per una zona de roca descomposta i sortir a un altre placa fins a fer reunió en un arbre (Via Navarro) R3.
El quart llarg surt directe per l’arbre i una placa sota un desplom amb un espit, el passatge té bones preses però cal tirar de valent. Segueix un tros més ajagut fins un altre desplom amb un espit, que ho tenim clar Ae, (6a segon les ressenyes) desprès per una rampa amb pedra solta fins muntar la reunió en un arbre R4.
El cinquè llarg se’ns presenta una gran placa com a referència tenim un sostre a l’esquerra, que el passem per la zona més feble, passatge atlètic de V, seguim ara navegant amb intuïció i tendència a l’esquerra, trobem un espit i ara per on la lògica es porti fins el cim, R5 en un arbre.
La baixada caminant per darrera ha estat adornada per trams gelats, a la banda Nord la temperatura es nota.
Des del cim veiem tot el Pirineu força nevat, a veure si aguanta i podem gaudir de les ascensions amb neu.
En quan a la via es una bona opció, amb l’al·licient d’anar buscant l’itinerari, equipat parcialment on cal portar tascons , aliens i algun frient mitja. Hi ha algun burí sense plaqueta.
Per Jaume Galban i Joan Asín

al passatge del sostre del 1er llarg

al flanqueig del segon llarg

al desplom de sortida del tercer llarg

al desplom de l' inici del 4art llarg

navegant per la placa del 5è llarg

al cim