23/01/10. Aquest dissabte he quedat amb en Felip, no escalàvem plegats des del mes d'abril. Una lesió al peu l'ha tingut set mesos a dic sec, però tot camí te el seu fi i avui torna a calçar els peus de gat. L'idea era de fer una immersió al IV grau i quin millor lloc que anar a la zona dels GORROS. Amb el sol del matí l'Ullal de la Magdalena, cara E, i desprès la cara O de la Magdalena Superior, tot seguint el sol.
Quan sortim de Barcelona el dia es bo però al girar a lA2 ens apareix Montserrat amb el seu barret de copa.
Esmorzem a Collbató amb en Jesús, Min i Cañete, fem petar la xerrada i esperem que el dia millori però no. Marxem cap el Monestir, aquesta banda els núvols estan més enganxats. La temperatura es baixa i fa un cert vent, vaja ja hi tornem, avui passarem fred. Pugem caminant per allò d'entrar en calor, però de calor poca. A palpentes intuïm el peu de via i "bingo" la trobem.
Quan sortim de Barcelona el dia es bo però al girar a lA2 ens apareix Montserrat amb el seu barret de copa.
Esmorzem a Collbató amb en Jesús, Min i Cañete, fem petar la xerrada i esperem que el dia millori però no. Marxem cap el Monestir, aquesta banda els núvols estan més enganxats. La temperatura es baixa i fa un cert vent, vaja ja hi tornem, avui passarem fred. Pugem caminant per allò d'entrar en calor, però de calor poca. A palpentes intuïm el peu de via i "bingo" la trobem.
El primer llarg tot i ésser una rampa de III el fem encordats, la roca esta una mica molla de la boira. La reunió esta a l'esquerra d'una franja herbosa.El segon llarg seguim per una placa més vertical, assegurada amb parabolts i un espit en tendència a l'esquerra i una dificultat de IV. El fred fa de les seves hi és nota a les mans.
El tercer llarg afronta una placa vertical on cal anar buscant el pas, tot seguint les assegurances, espits i burins. Les mans és gelen i cal fer alguna parada, hem passo la reunió que queda a l'esquerra i segueixo fins el cim, un llarg de 45m IV+,IV.
Un cop al cim la sensació es força desagradable, fred, boira i vent.
entrant a la R2
en Felip arribant al cim amb les mans fredesBaixem amb un curt ràpel hi anem cap el peu de la cara Oest de la Magdalena Superior. Quan arribem veiem que aquí s'està més arrecerat, així que ens posem a la via Doc. Anton. R.
En Felip es troba força be i fa els dos primers llargs tot seguit 45m per una rampa amb una dificultat de II i III. R1El segon llarg va en tendència a la dreta fins una canal un passatge vertical per seguir per la placa cap a l'esquerra fins a la R2
El tercer llarg amb la mateixa tònica, placa a la dreta, ressalt vertical fins a la reunió, amb dificultat més mantinguda, IV+, V+(A0).
El quart llarg te una d'un metres més verticals, III,IV, per seguir per una placa ajaguda fins el cim.
En Felip s'ha trobat força be hi ja han sortit nous projectes que haurem d'anar fent.
Acabem dinant a Ca l' Anna on trobem en Pere Forts i en Pere Joan, amb una bona tertúlia s'obre els reequipaments, les dificultats, les antenes i bla, bla, bla..
Per Felip Linares i Joan Asín
en Felip al primer+segon llarg
segon llarg
el tercer llarg des de la R3
en Felip als primers metres del darrer llarg
al cim amb les boires
Joan,que duros que sois,no hay frio si hay ganas
ResponEliminaSi ja t'ho deia que esteu fets uns xavals, nosaltres vam estar per la zona d'agulles (ag dels 3) vam fer una tirada de la cherokee i vam marxar gelats gelats. Enhorabona per l'entusiasme.
ResponEliminaAquest any ens curtirem!! felicitats per l'activitat! aquests dies amb fred i boira son idelas per aquestes vies que amb solet et poden semblar molt senzilles, però amb aquestes condicions, deu n'hi dó!
ResponEliminaJuan Carlos, Mingo, Jaume. La veritat es que feia molt fred, vam escollir aquestes vies per allò de la reentre d'en Felip, però amb el fred va resultar un altre cosa.
ResponEliminaLes fotos ja et fan venir fred..., sembleu alpinistes!
ResponEliminaJoan aquest hivern aquesta és la tònica, que hi farem
ResponElimina