Serrat de les Garrigoses, via l' Aranya

13/02/10. Avui amb en Felip hem quedat per esmorzar a Collbató amb en Min i Manel per escalar després sí és pot. Quan arribem al Bar la temperatura es de 0º/-1ºC. Demanem els entrepans calents clar. Passa l'estona i en Min i Manel no apareixem, canvi de plans o s'han quedat a casa calentets?.Després del café ja no hi ha excusa ens hem de decidir?????. En Felip segueix la seva recuperació de reentre a l'escalada després de la lesió. Al final anirem a repetir l'Aranya que encara es pot escalar des del camí.
Tot i el fred al no haver-hi vent és suportable, ens trobem a en Jaume Salat i un company que van a la Codolosa fortament abrigats a l'aparcament.
Fem l'aproximació tranquil·lament fins a peu de via, en Felip és veu en ganes de començar. El primer llarg és mantingut en cinquè i cal anar buscant els passatges, no portem ressenya arribat a un punt amb una placa pel davant en Felip dubta i jo tampoc ho tinc clar així que munta reunió. Quan arribo en bé a la memòia que era per la dreta a buscar un díedre i després sí la placa fins a la reunió, me la salto, segueixo per una placa desplomada amb bona presa, vaig a buscar un díedre amb un pas força atlètic que quasi hem surt però m'haig d'ajudar del parabolt.Un cop superat el pas arribo a una reunió, que normalment no és fa, la munto.
Segueix en Felip per un díedre a protegir fins a trobar la reunió. Un llarg fàcil per un feixa ens deixa a l'inicii de la segona part, fletxes i indicacions. Segueixo per terreny una mica caòtic fins a trobar una fletxa que marca un díedre que supero i flanqueig-ho a la dreta fins la reunió. Aquest tram és una mica perdedor, cal seguir les indicacions i la lògica.
El següent llarg surt a la dreta per pujar per un díedre, flanqueig a la dreta fins un espit, una placa que hem d'agafar de dreta a esquerra ens deixa a la reunió.
El següent llarg va per un magnífic díedre a equipar al gust, segueix per terreny més fàcil, hem salto un reunió, un altre passatge de díedre per arribar a la reunió.
El darrer llarg surt a l'aresta passatge desplomat, per seguir sense més problemes per l'esperó fins a la reunió.
Durant l'ascensió ha sortit el sol i tot que la temperatura era baixa, s'ha deixat fer prou bé.
Tres ràpels ens deixen a la feixa des on anem a buscar ala canal de l'esquerra, de cara a la paret, per on anirem seguint fites fins al camí prop de la Cova.
Aquesta és la via clàssica del Serrat que no et canses de fer, llarga, atlètica, on cal equipar, amb una dificultat de V mantingut amb algun passatge extra.
En Felip ha quedat content, mica en mica va trobant el punt.
Trobareu una bona ressenya a Escatroncs.
Per Felip Linares i Joan Asín

primer llarg

magnífic díedre

entrant a la primera reunió després de la feixa

la placa abans de la reunió

sortint del díedre a equipar

pas de sortida per agafar l'esperó, darrer llarg