Roca d' Esparraguera. Esperó del Místic

17/04/10. Aquesta via feia temps que tenia ganes d'anar-hi, des de que me la va recomanar en Pere F i la T, una tarda del juny de l'any passat. Havien anat amb intenció de reequipar-la i ja s'ho van trobar fet. Avui hi quedat amb en Felip i en Xavier, els dos estan sortint de lesions al peu i a la mà, quan tot esmorzant els hi proposo d'anar a l' Esperó del Místic la resposta és unitària, cap problema per nosaltres la faràs de primer. Bé resolt el problema de repartir els llargs, marxem cap el Monestir.

L'aproximació és ràpida i tranqui-la, ens permet anar petant la xerrada, quan estem a l'alçada de l'esperó un punt groc en una pedra ens indica l'entrada. Una curta pujada ens deixa a peu de via.

El primer intent l'errem comencem una mica més a la dreta, rectifiquem ara sí trobem una línia de parabolts nous i lluents. El primer llarg puja per una rampa fins arribar a la paret, l'entrada és vertical el fe per la dreta amb una petita ajuda per col.locar-me i cap amunt, cal anar buscant les preses i escalar entre assegurances.
El segon llarg surt per la dreta per un terreny força vertical, el fem per l'esquerra dels parabolts, el tercer parabolt costa d'arribar a xapar, un repòs per situar-se i tornem-hi la placa és molt mantinguda amb presa petita que cal anar buscant, la roca però de primera divisió. Les assegurances tot i allargar una mica, diríem que en lloc d'aire hi ha una brisa entre assegurances que dona al.licient a l'escalada.
El tercer llarg surt per terreny fàcil a la dreta per anar a buscar l'esperó, el pas d'entrada és força fi, després segueix en tendència a l'esquerra fins sortir a una placa ajaguda i fàcil que porta a la reunió.
El quart llarg surt en tendència a l'esquerra per una paca força mantinguda i fina, tot el llarg segueix la tònica i cal anar navegant tot trobant les preses i els parabolts.
El darrer llarg és curt un passatge atlètic per la dreta del parabolt, amb bones preses però desplomat, ens deixa en una placa, uns passets fins més per arribar a la reunió penjada.

Pel descens hi han dos opcions, per la via amb ràpel o caminant que és el que hem fet nosaltres, pugem seguin traces de camí fins arribar al camí de Sant Joan, per on retornem. Això ens permet gaudir d'unes bones vistes de Sant Benet i Gorros.

La via m'agradat força, intensa amb bona roca i assegurances justes, molt recomenable.
Informació: escalatroncs,sisbemessanapren,

Per Felip Linares, Xavier Samsó i Joan Asín.

primer llarg

primers passos segon llarg

en Xavier i Felip a la R2

al tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

al cim