Peladet Oriental, tot obrint pas

19/06/10. Fa un parell d'any vaig fer un intent d'obrir una via al Peladet Oriental amb en Manel, però no era el dia i vam acabar fent la Maduritas Calientes. Quan vaig veure la piulada dels Kutrescaladors de la nova via Dos birres i unes braves, hem van venir vell records.

Un comentari en un correu a en Llorenç, va desencadenar un seguit d'intercanvi d'informació que em van fer tornar a venir ganes d'obrir via. Aprofitant el dissabte passat per repetir la via dos birres i unes braves, els ulls només anaven mirant les compactes plaques de l'esquerra, tot dibuixant possibles línies.

El dilluns un correu expressant els dubtes a en Llorenç acaba en meditar-ho durant la setmana. Al final però quedem el dissabte a les 6,30h a Pallejà.

Ara bé la segona part en Llorenç i jo només ens coneixem d'haver intercanviat comentaris en els blocs. Quan ens trobem ja tenim una sensació extranya de coneixent-se, durant el viatge i l'esmorzar ens posem més o menys al dia.
Fem la llarga pista fins a Rúbies, no hi ha ningú i podem gaudir de la tranquil·liat d'aquest entorn. Una ullada a la paret acaba amb una línia bastant clara. Preparem el material el necessari i el per si de cas, total un munt.

tram obert i continuació per la via Guineu lliure

En Llorenç em cedeix el primer llarg que ens prepara una entrada de roca compacte, al final però trobem un possible entrada a la dreta per anar a buscar un díedre fins a una terrassa amb força vegetació. Tornen els records i el plaer d'anar pujant tot cercant les debitats del rocam. Quan puja en Llorenç aprofita per sanejar pedres i blocs inestables. Quan estava muntant la reunió em xafo el dit gros de la mà esquerra, déu n'hi do la sentida, sembla però que podem continuar.

El segon llarg surt en tendència a l'esquerra per anar a buscar una fissura, que és segueix fins entrar a una terrasseta a la dreta , sota d'un sostre en forma de quatre. Llarg característicde la zona, placa i fissura. En Llorenç s'ho ha treballat de valent.

Sant tornem-hi, el pany que segueix és on tenim més dubtes, surt recte per la placa per flanquejar a l'esquerra a buscar el díedre del sostre. Seguim superant un a placa per entrar a una terrasseta i anar a buscar un compacte passatge a la dreta on s'imposa 2 passos d'Ae. A la sortida un mar de blocs inestables, fan augmentar les precaucions, sanejo el possible, tot tenint en compte que en Llorenç esta a sota, esquivant pedres i blocs voladors. En aquests punt ja és comença a notar l'acumulació de tensió, un flanqueig a l'esquerra dona pas a un mur, vilanoví, amb dificultat més assequible, pujo fins a la feixa sense posar cap assegurança. Un cop muntada la reunió puja en Llorenç, que és pren el seu temps per anar tirant blocs a plaer.

tram obert

Quan ens reunim a la R3, el temps ha anat passant i empitjorant. Ens mirem la continuació que no és veu fàcil i que caldrà estudiar. Decidim per sortir per la via Guineu Lliure. Flanquegem fins a trobar la reunió, segueix en Llorenç, ara gaudint de la placa. Un darrer llarg curt i fàcil ens deixa al cim.

Contens per la feina feta, repassem el tros obert i el pendent?.....El temps ens a respectat tot i que fent els llarg de la Guineu lliure han caigut gotes.

Ha estat un plaer en comptar amb bona companyia i coincidir amb unes idees semblants. Hem deixat la feina mig feta, ens cal acabar la via i mesurar la dificultat un cop sanejada i equipada. Ara però tindrem que esperar al setembre de ben segur.

L'historia continuarà, Llorenç Valles i Joan Asín.

primer llarg

en Lloreç treballant-se el segon llarg

tercer llarg

arribant a la feixa R3

a la placa de la Guineu Lliure

sortint al cim

continuarà