25/06/10. A Sant Honorat feia temps que tenia ganes d'anar-hi, però mai trobava el moment o amb qui. La piulada d'en Mingo em va fer en recordar que encara estava pendent. El dimarts passat en Joan B, em va dir que hi havia quedat amb l'Eduard per anar-hi el divendres, l'endemà mi apunto.
Quedem al Bar Massana d'Oliana a les 11:15h, la intenció és entrar una mica tard per que no hi toqui el sol. Quan ens trobem les presentacions amb l'Eduard una altre conegut virtual, la Neus i la Montse que faran una excursió m'entres nosaltres tres fem la via.
La calor ja és fa sentir de debò quan arribem a l'ermita de Sant Llobre on deixem el cotxe. Seguim la pista fins a la primera cruïlla, la Neus i la Montse segueixen a l'esquerra per anar a l'ermita de Sant Honorat, en runes. Nosaltres agafem el trencall de la dret fins un revolt on un fita ens indica un corriol a l'esquerra, d'aquí seguim alguna fita , traces i una dosí important d'intuïció fins a peu de l'esperó.
Una grimpada per un esperonet ens deixa en una bauma on és veuen els espits. No hi ha reunió i cal muntar-la amb un arbret i el primer espit. Es millor equipar-se abans. L'Eduard s'ha deixat el casc i és demana les dues darreres tirades que sembla que son les més descompostes, en Joan B farà la tercera i quarta i jo les dues primeres.
El primer llarg comença amb un fort desplom amb tres o quatre passos d'A0 i després comença el festival navegant per la placa tot seguint els espits que allarguen un pel i abans de xapar sempre tens el passet que t'has de col·locar. Tot i que la dificultat que marca és de V cal anar molt atent.
El segon llarg segueix la mateixa tònica, l'Ae però esta abans d'entrar a la reunió.Aquests dos llargs son mantinguts i verticals, després l'esperó s'ajeu considerablement.
Segueix en Joan B, el tercer llarg te un seguit de ressalt, amb una dificultat de III,IV.
El quart llarg més senzill amb una dificultat de III.
Relleu i canvi, ara li toca a l'Eduard, un cinquè llarg per una placa ajaguda ens porta sota el ressalt final.
El darrer llarg va a buscar l'aresta de la dreta, molt estètic, foto obligatòria, per encarar una llastra amb roca més delicada i molt assegurada amb espits sobre trobem una reunió que no cal fer, seguim fins el cim.
El sol escalfa força, ja estem a pler estiu. El descens seguim l'aresta cap a l'esquerra , seguin fites fins a retrobar la pista que ens du a Sant Llobre on ens retrobem a la Neus i la Montse. Tots plegats anem cap a Oliana a la recerca de la cervesa.
Via molt estètica, amb dues parts ben diferenciades els dos primers llargs més verticals i mantinguts i la segona per un esperó més ajagut. Portar unes 14 cintes exprés i algun friend mitja i/o petit per algun forat, nosaltres només em vam posar un al primer llarg.
Ei Joan, Malgrat la calor i la roca discreta, va ser una escalada molt guapa.
ResponEliminaLa propera vegada li farem menjar el marron a l'Eduard, je je je.
salut i a tibar
Vaja quina trobada de personal!!! mira que vaig estar pensant en anar a fer-la també aquests dies! al final va caure de la llista per l'aproximació...i la posible calor!
ResponEliminaBona piada!
Joan va estar força bé.
ResponEliminaLlorenç hauria estat bé trobar-se, records.
Epa Joan! Va ser una jornada molt agradable, la via s'ho val per l'entorn, l'ambient especial que desprèn i sobretot per la companyia.
ResponEliminaBé, no tinc problemes en menjar-me els marrons... De fet fins i tot m'agrada, però en JB també ha de pillar que és va fer els llargs més 'difícils' amb diferència :D
Així està bé la via? En tot cas segur que no se m'acudiria d'anar-hi en plena canícula....
ResponEliminaEduard el lloc val pena de visitar i l'esperó et crida de pujar-hi, això del marron deu ser la novetada no?
ResponEliminaJoan a la via si hi entres tard no et toca el sol, però l'aproximació i la baixa si divendres va ser el primer dia de calor d'estiu de veritat.
Com li comentava al JOan B vam estar apunt d'anar-hi dissabte, però finalment van prevaldre altres objectius...ara si la calor no afluixa, la deixarem per la tardor!
ResponEliminaDivendres busco colla per sortir a la tarda, si pots ens truquem!
Felicitats ja veig que gairebé us coneixeu tots els blogers a veure si coincidim. Lo del sol als ulls tb ens va passar en les tirades de dalt, Nosaltres vam fer la R0 al peu del pedestal.
ResponEliminaJoan G, segur que aquesta via al mes d'agost es fa millor, pq el sol ja va més baix i segurament no hi toca de refiló a la part de dalt.
Jaume els divendres és mal dia per mi ho sento.
ResponEliminaMingo a veure si concidim podriem quedar alguna tarda. Records
Al final hi haure d'anar a Sant Honorat! ara que la llista cada vegada es més llarga i no se per on haure de començar!
ResponEliminaenhorabona per la trobada!
Lu és un lloc per anar-hi, la llista no s'acava mai aquesta és la gràcia no?.A veure si per la tardor fem una trobada.
ResponElimina