RIGLOS, Mallo FIRE, via Galletas

29/07/10. Ahir al matí pleguem la tenda i baixem cap a Pineta, ens costa quasi el mateix temps que per pujar,el cansament és nota. Arribats al refugi ens hidratem i fem un bon dinar. A l'hora del cafè la cosa no esta clara, la primera intenció era anar a Espingo però tenim sobredosi d'aproximacions llargues. L'opció B era anar a Riglos, així que no dubtem.

Una bona dutxa i un bon sopar al refugi de Riglos ens deixen mig nous.

Tant l'Agustí com jo no hem fet la Galletas del Fire.

Després d'esmorzar sense preses preparem el material i anem cap a peu de via on arribem cap a les 12h, pensant que a la una ja no hi tocaria el sol, però no. Deixem el material i tornem a baix a veure com fan esportiva una cordada al Pison.

Al cap d'una estona tornem,, encara toca el sol però ja és veu que per poca estona, son les dues de la tarda.

informació de ressenyes

El primer llarg puja recte per una placa IV+, fins entrar a una terrassa que és flanqueja a l'esquerra, fins un díedre trencat per on pugem. Sobre trobem la R2, la una per nosaltres.

El segon llarg surt per una placa vertical amb un parell de passos fins V+, després la placa s'ajeu, IV, fins arribar a una R que ens saltem per enfilar un tram desplomat amb bones preses però que s'imposa un A0, (6b) en el nostre cas.

El tercer llarg segueix en flanqueig a la dreta ben assegurat peró cal escalar entre assegurances amb una entrada més vertical a la R3. V,V+. Aquest és el llarg més mantingut de la via.

El quart llarg flanqueja a l'esquerra ,on cal fer la foto obligada. Després continuem per una placa vertical fins a l'entrada a la reunió amb un pas més difícil.
El cinquè llarg entra a la xemeneia amb un pas força atlètic (V,V+) després sense problemes fons a la R4.
El sisè llarg té una entrada vertical per entrar després de pler a la xemeneia
El setè llarg és tot de xemeneia, hem de passar entre dues pedres encastades.El vuitè llarg segueix per una canal xemeneia fins al coll, on ens rep un vent huracanat.
Del coll és pot baixar però nosaltres seguim una mica més pel ressalt fins el cim de l'agulla. 20m IV+.
Via molt recomanable, equipada on cal portar algun friend per reforçar algun passatge a la xemeneia, opcional.

Per Agustí Pallares i Joan Asín

MONT PERDUT 3355m, esperó dels Esparrets

26-27/07/10. Aquesta és una ascensió on l'escalada és el medi per arribar el cim, on cal tenir en compte, l'aproximació i el descens. Una ascensió que no et deixa indiferent.

El dilluns a mig dia després de dinar a Ainsa, arribem a Pineta , prenem un cafè al refugi tot aprofitant per a interrogar una mica al guarda, ens dona algunes dades, encara que ell no ha fet la via?.

Preparem tot el material,cordes, sac, botes, peus de gat, tenda, menjar, etc. tot un piano per a cadascú i sortim cap el balcó de Pineta. Amb unes tres hores i quart per fortes pendents i acompanyats per un bon sol, arribem a la fi de la primera part de l'ascensió. Plantem la tenda , sopem una mica i a dormir.

El dia surt radiant un esmorzar lleuger i so m-hi. Baixem a buscar el fons de la vall que seguim fins a la punta del balcó, per resprises anem guany pas per l'esglaó fins que ens trobem tallats i fem un ràpel. Ara toca remuntar fins a peu de l'esperó amb forta pendent. Com a referència és sobre la cota 2450m i una gran pedra negra, molt visible.

Davant nostra un caos de blocs, arestes, esperons per escollir, l'esperó és el tercer des de l'Oest.

El primer llarg comença per l'esquerra de l'esperó que forma la pedra negra, per un díedre força marcat. A mig díedre sortim a la dreta per un altre fins una plataforma.

El segon llarg segueix per un pas desplomat, que dona pas a una canal que seguim fins al final on muntem reunió.

Davant tenim una placa que pugem fins a l'aresta, amb bones preses, muntem reunió a l'aresta.

Seguim flanquejant per l'aresta fins al peu de una plaques impressionants. Un altre llarg amb flanqueig ens deixa al peu d'una canal díedre.

Dos llargs per un díedres d'escalada delicada , ens deixen sota d'un desplom d'una agulla.

La via puja l'agulla però la podem evitar per la dreta amb uns primers metres molt verticals V/V+, després la dificultat baixa. Aquí ja comencem a notar que fa hores que estem escalant a pler sol i amb només un litre d'aigua per cap.

Ara segueixen dos llargs força difícil i mantinguts amb una dificultat de V i algun pas aïllat de V+, trobem alguns pitons.

Un cop superat aquest panys només ens queda seguir per una cresta fins un corredor de sortida, que farem amb dos o tres llargs.

Bé aquí s'acaba l'esperó, de temps no anem gaire sobrats , descansem una mica mengem alguna cosa i seguim primer grimpant per roca i després directament per les rampes de neu. Quan trobem els primers rajolins d'aigua de desglaç ens parem a reposar aigua, estem força deshidratats. Les congestes de neu ens porten fins al coll Oriental. D'aquí flanquegem a l'esquerra per neu fins a peu d'una franja rocosa que superem amb dos llargs, IV+. Les dificultats s'acaben, però cal seguir galopant per la neu cap el cim.

Al cim arribem amb el començament de la posta de sol. Estem molt contents però això no ha acabat, ens queda la baixada.

Baixem fins el llac gelat i remuntem fins el coll del Cilindre, el temps va passant i la claró és va apagant quan entrem a la gelera de la cara nord. Anem seguin unes traces fins que les perdem ja de nit , sort que hi ha Lluna plena, arribem sobre la franja rocosa, però trobem el punt de baixada, ens fan senyals de llum des del refugi de Tucarroya?, però ens entenem. De sobte trobem una fita i un altre més enllà, que ens porten a una mena d'esperó -canal, baixo una mica i bingo dos químics. Ja donàvem per fet que hauríem de fer un bivac, un ràpel ens deixa a baix del ressalt. Una bona estona més sense dificultat ens deixa a la tenda on ens tirem en planxa. Son les 12:30. Deu n`hi dó la jornada.

L'esperó dels Esparrets és una de les grans ascensions del Pirineu, llarga, complicada de seguir, solitària, amb aventura garantida. Una d'aquelles que no s'obliden. A la via és troba algun pitó i ponts de roca, nosaltres vam portar 8 bagues exprés, un joc de tascons, aliens fi firiends fins el camelot del 1.

Per Agustí Pallares i Joan Asín

ROCA DELS AURONS, aresta Fredi-Picazo

22/07/10 dijous. Feia dies que no quedava amb en Ferran i avui hem coincidit, em va proposar anar a la Roca dels Aurons. No és troba gaire informació, doncs un al·licient més per anar-hi. Al final carreguem amb tot el material i algun pitó. L'aproximació l'hem fet per Can Maçana fins el coll del Porc, flanqueig cap el coll del Miracle i baixem a buscar el camí d'Ecos. Aquest racó és poc visitat i les vies tenen el seu caràcter inclús les més assequibles.

El dia esta ennuvolat, millor, a la tarda però pot haver-hi algun xàfec segons les previsions, haurem d'anar per feina.
L'aresta és molt visible des del camí d'aproximació, quan estem a l'alçada pugem uns metres per una canal herbosa fins a trobar el peu de via un buril a la placa.
El primer llarg comença amb uns passos fins per placa fins agafar varies assegurances seguides (V/A0), en Ferran però so passa en lliure 6b pel seu comentari, uns metres més finots V+ fins una assegurança i després la dificultat baixa una mica V. R1 25m.
El segon llarg segueix per la placa-aresta amb una dificultat de IV,IV+, on cal anar buscant les assegurances, que estan bastant separades. R2 45m.
El tercer llarg va buscar l'aresta de la dreta superant un tram amb Ae, per sortir a una placa de V fins a la R3 25m.
El quart llarg torna a seguir una gran placa amb un dificultat de IV,IV+, però només dues assegurances. R4 45m. sobre d'una agulla.
D'aquí cal despenjar-se o desgrimpar uns metres i seguir per la placa de l'altre contrafort, IV. R5 25m.
Fins aquí la via ha estat reequipada amb parabolts, deixant alguns pitons i burils en bon estat.
Els dos darrers llargs corresponen a la via normal de la Roca dels Aurons si és troba equipada amb el material de l'època.
El sisè llarg comença amb uns passos molt verticals amb bons cantos, però no sempre, fins a trobar un pitó a uns 5 m. la ressenya posa V però deu ser V+/6a. D'aquí la paret per una mica de verticalitat però la dificultat continua en un V, en Ferran a posat un alien en una fissura horitzontal?,
abans d'entrar a la reunió la dificultat baixa. R6 20m. És un llarg molt mantingut amb un sol pitó d'assegurança als 5m.
El setè llarg surt a la dreta per una zona amb roca trencada, és pot posar un tascó, fins agafar un pitó i pujar recte on trobem un altre pitó V. D'aquí seguim per la placa més ajaguda amb algun ressalt., en un d'elles intento posar un tascó però que carai si portem pitons li planto una uve d'aquelles que canta el virolai i cap a munt. La reunió esta a l'esquerra sota del cim. R7 40m.
Desgrimpant uns metres per la vessant sud trobarem una instal·lació de ràpel (50m) baixant una mica i cap a l'esquerra trobarem unes marques blaves que cal seguir direcció Oest i que ens deixa al coll del Miracle.

Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons. Cal porta 12 cintes exprés algun alien, tascons,friends i una V opcional. Via ben buscada en un lloc solitari i amb ambient, roca tipus cara nord, acceptable, tret dels primers metres de la setena tirada.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín

en Ferran al 6b del primer llarg o V/A0

la placa del segon llarg

Ae del tercer llarg

entrant a la R4 i la placa del cinquè llarg

el vertical i exposat sisè llarg

arribant al cim

al cim amb els núvols que ens han respectat

Sant Llorenç de Munt, paret de la Falconera, via TIM

21/07/10 dimecres. Aquesta tarda ens arribem amb l'Antoni a Sant Llorenç, amb la intenció de fer una via a la Paret de la Falconera. L'opció A és fer la Rapsòdia in Blues, però el primer llarg ha pogut amb l'Antoni i canviem a la TIM com a pla B.

És la via més assequible d'aquesta vessant, dos llargs de xemeneia d'una dificultat de IV/IV+ donen pas al tercer llarg amb un pas tècnic de sortida (V/V+), per anar a buscar la placa de la dreta que seguim per terreny més fàcil fins a l'aresta. Una grimpada per roca discreta ens deixa al cim.

Sant Llorenç és un lloc que conec poc i els cops que hi anat m'ha agradat força, a veure si m'animo i el treballo una mica.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

primer llarg

segon llarg

la sortida del tercer llarg

hi tornarem

Excursió als estanys de la vall de Campcardós

18/07/10 diumenge. Ahir el dia va acabar amb un bon sopar i ens vam aplegar una bona colla.
Tot fent plans per l'endemà la cosa va quedar en fer una excursió per la vall de Campcardós.
Cal anar al poble de Porta d'on surt una pista a mà esquerra, passant per un túnel estret, sota la via del tren. Seguim la pista i enseguida trobem un aparcament on deixem els cotxes.

Seguim la pista que va de dreta a esquerra a buscar la vall d'on la segueix sense pèrdua. La pista és va convertint de mica en mica en camí.

Al cap duna bona estona trobem un refugi forestal, esta força bé dues lliteres i una taula. Fem una parada per a recuperar forces i seguim una mica més fins els llacs.

parada al refugi

seguint la vall

arribant als llacs

Ens fem la foto de grup i retornem pel mateix camí.

ARIÈGE, ROC BLANC 2542m

17/07/10 dissabte. L'Ariège és un racó força interessant del Pirineu, avui la intenció és anar a fer-hi un cim. A partir del llac de Matamala (D16,Les Angles) entrem amb en un mar de boira i que ens acompanyarà bona part del dia. Hem d'arribar fins el bonic poble de Querigu i tot seguit trobem el poble de Le Mas a la sortida trobem a mà esquerra una pista asfaltada que ens du al Refugi forestal de Laurenti, on deixem el cotxe.

El dia segueix emboirat decidim pujar fins el llac de Laurenti i després ja veurem. El camí esta força ben traçat amb trams de pedra. Arribem al llac tapat per la boira, però que té el seu encant. Flanquegem el llac per la dreta i enfilem la vall.

Un cop passat el llac el dia és va obrint de mica en mica fins a quedat un dia radiant. Davant nostre sobre un cercle de parets i cims. El camí esta molt ben marcat, va guanyant alçada per la banda dreta de la vall.

L'anem guim fins el coll de Laurenti passant alguna congeste de neu. El coll és estret i ens regala una magnífica vista de l'altre vessant amb un mar de núvols i la dent l'Orlu traient el coll per sobre.

Del coll seguim el camí ara més escarpat fins el cim del Roc Blanc de 2542m. El cim és molt estret amb unes vistes impressionants. Cim molt agradable de fer amb unes 2:30,3:00h de pujada. El retorn el fem pel mateix camí de pujada.

Montse,Ramón,Pep i Joan