MIRADOR DE SANT JOAN, VIA INTEGRAL D'EN PITU I LA NÚRIA

24/08/11. Avui ens trobem amb l'Antoni per anar a Montserrat, com segueix el calor i la mandra li proposo d'anar a la nova via del Mirador de Sant Joan, equipada per en Guillem Arias. La via va paral·lela a la integral Josep Barberà i Suqué per la seva esquerra, mirant la paret.

L'aproximació l'hem fet amb el funicular de Sant Joan molt ben acompanyats de turistes. De l'estació superior anem a buscar el camí que baixa al Clot de la Mònica des de Sant Joan, marques blaves. Baixem una bona estona fins a trobar un corriol amb una fita que el seguim fins arribar a peu de paret. La via comença més a l'esquerra, només cal buscar la línia de parabolts grocs, " made in Guillem". Informació de la primera integral al bloc El col·leccionista de vies, d'en Joan Prunera.

 ressenya d'en Joan Prunera

La via està totalment equipada amb parabolts pintats de groc, amb una dificultat obligada de IV/A1, però on podrem forçar al gust i possibilitats. Cal portar unes 17/18 cintes si volem utilitzar totes les assegurances i un estrep opcional.

El primer llarg va per una placa ajaguda en tendència a l'esquerra, on trobarem dos ressalts més verticals. 

El segon llarg presenta una placa un pel desplomada amb preses però cal tibar molt , el passem amb A0, després la placa per verticalitat i les preses son més agraides.

El tercer llarg és de tràmit,  una rampa ajaguda ens porta al cim de la primera agulla des d'on fem un canvi de reunió al peu de la segona agulla.

El quart llarg va a buscar l'aresta passant, però, per una placa que sona malament, millor superar-la per la dreta i anar a buscar el parabolt després a l'esquerra. Seguim per l'esperó fins un altre llastre abans d'entrar a la reunió que passem per l'esquerra i després a la dreta entrant a la reunió.

El cinquè llarg, és veu molt vertical però les preses aquí son més agraïdes per a forçar en lliure, que ens surt amb algun A0. Superat el ressalt després la placa va perdent verticalitat fins arribar al cim on trobem la reunió.

El descens el fem pel darrera seguint un caminet que ens porta al camí del Funicular de Sant Joan.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

al primer llarg

començant la placa desplomada

a l'aresta del tercer llarg

l'Antoni a la placa sospitosa del quart llarg

superant el tram vertical del cinquè llarg

al cim

Montserrat Càmping,Que Pum Que Pam a la Granota

23/08/11. Aquests darrers dies torna a fer calor de valent, aquesta tarda amb en Jaume ens arribem fins el Monestir però com que no tenim gaire ganes de caminar i en Jaume no ha fet la via Que Pum Que Pam de la granota li proposo de anar-hi. A l'aparcament ens trobem a l'Eric Prómio i un company que van a l'esperó del místic així que tot petant la xerrada fem l'aproximació plegats.

 Entrem pel contrafort de la via Pique Longue. El fem amb un llarg de corda que està dividit en dos parts la primera molt assegurada i la segona menys on cal anar buscant els passatges entre parabolt i parabolt..Nosaltres l'hem fet amb tres llargs de corda, empalmant el segon i tercer, encara que fa una mica de fregament. És pot trobar la ressenya a escalatroncs.
Cada llarg té el seus passos que et fan estar en tensió.
Des del cim de l'agulla on és munta la R4 (ressenya), hi ha una instal·lació de ràpel que amb 60m s'arriba a la canal on comença la via Pique Longue.
El retorn el fem envoltat de turistes que encara circulen pel Monestir i al final sorpresa l'aparcament a pujat 0,5€ per a ajudar a la crisi ? ara amb la tarja de federat 3,5€ si no 5,5€.
Per Jaume Galban i Joan Asín

al segon tram del contrafort 

al tram més mantingut del primer llarg

sortint de la bavaresa

a la placa del darrer llarg

a punt de fer el ràpel

LLAC DE QUÉRIGUT, ARIEJA

17/08/11. El llac de Quérigut és una de les excursions clàssiques de l'Arieja que no pot faltar en una visita a la zona.

llac de Quérigut

itinerari

L'ascensió al llac és curta, nosaltres l'hem allargat una mica, deixant el cotxe un l'aparcament abans i donant la volta al llac. Primer fem un tros de pista fins a l'aparcament per anar al llac de Quérigut. El camí segueix amb forta pujada fins el llac en una mitja hora. És recomanable donar la volta al llac que resulta força agradable.

Per Montse Pueyo i Joan Asín

per la pista

pujant pel bosc

PIC DE DÒRRIA 2547m

16/08/11. El Pic de Dòrria queda mig perdut en la carena que va des de la Collada de Tosa al Puigmal, però per la seva vessant sud presenta una ascensió força agradable.

El Pic de Dòrria des d'on deixem el cotxe

 Del poble de Planoles surt una pista asfaltada que ens porta fins el Refugi guardat de Corral Blanc. Passat el refugi seguim fins a un coll on deixem el cotxe. Una mica abans d'arribar-hi surt una pista (tanca pintada de verd) amb un cartell que indica el camí al Puigmal.

itinerari seguit

 Agafem la pista, aviat trobem uns indicadors que ens marquen els camins de Núria i Puigmal. Seguim en direcció al Puigmal, marques verdes i blanques. El camí s'endinsa pel bosc fins que el deixem per anar a buscar la carena que ens porta al coll del pas dels lladres, per un camí molt ben fressat. Del coll  seguim en direcció oest a buscar la carena i el cim de Dòrria 2547m. Ascensió molt agradable i tranquil·la a cavall del Ripollès i la Cerdanya.

Per Montse Pueyo i Joan Asín

sortint del bosc

les boires ens acompanyen

per la carena

sort del camí ben marcat

al fons el Pas dels Lladres

direcció al cim

arribant al cim

al cim 

ARIÈGE, CALAMES, LE PILIER DES CATHARES

14/08/11. A l'Ariège hi ha una colla d'indrets d'escalada, avui amb en Jaume ens arribem fins a Calames una zona que be val la pena una visita.

Per arribar cal anar a Ax les Thermes i seguir fins a Tarascon. A la sortida hem d'anar fins el poble de Bedeilhac, al travessem i a la sortida trobarem un aparcament (al costat del cementiri) on deixem el cotxe. 

les parets de Calames

De l'aparcament surt un camí senyalat que passa pel costat de l'Esglesia i es dirigeix cap a la paret. Passem a tocar de la paret i després d'una cova agafem el primer corriol que trobem a la dreta que ens portarà al peu del Pilier des Cathares, nom pintat a peu de via. 
A l'aparcament trobarem cartells amb les aus i plantes que podem trobar a la zona, amb indicació de les èpoques de sensibilització per la nidificació. Ens ha cridat l'atenció que en cap lloc parla de prohibició rotunda com a casa nostra, un concepte molt més pedagògic i responsable. A Sinsat, a un altre zona de l'Ariège, fins hi tot diuen a quines vies no pots escalar, podem dir que és una gestió responsable del medi ambient. 

itinerari

La zona esta força farcida de vies, cal anar en compte doncs és fàcil de sortir-se de la via.

composició de l'informació que és pot trobar a cafma.free.fr

Tota la informació de la zona i altres és pot trobar a http://cafma.free.fr/ 

El primer llarg comença pujant per un ressalt, per anar en tendència a l'esquerra a buscar una placa que és veu llisa a primera vista, però que vas trobant bones preses, justes. Seguim fins a la R1.

El segon llarg és curt, surt per un terreny més vertical i mantingut per anar en tendència a la dreta a trobar la R2.

El tercer llarg segueix per placa vertical i mantinguda però un pel més difícil que l'anterior. La R3 és munta sota d'un marcat desplom de blocs.

El quart llarg encara directament el desplom, amb passos atlètics però franc que ens farà gaudir. Un cop superar sortim a una zona més ajaguda de plaques que seguim en tendència a la dreta fins a trobar la R4 sota d'un altre ressalt.

El cinquè llarg va buscar el ressalt vertical i un pel desplomat assegurat amb dos parabolts, el passatge està força polit, però és pot fer sense problemes amb A0 (6a). Un cop superat amb una dificultat mantinguda anem cap a l'esquerra fins a sortir del tram vertical. Seguim per una aresta més ajaguda fins a la R5.

Aquí cal fer un canvi de reunió per una zona fàcil fins el peu de la paret final.

El sisè llarg segueix per una placa per anar a buscar un marcat díedre a la dreta, un cop superat un darrer ressalt ens deixa a l'aresta cimera.

El descens el fem a peu seguint l'aresta fins al cim on hi ha les restes d'una torre dels Càtars, d'on un camí ens porta al coll on trobem el camí principal per on hem pujat per l'aproximació.

Una via recomanable equipada i amb bon calcari.

Per Jaume Galban i Joan Asín

primer llarg

placa d'entrada a la R1

vertical segon llarg

mantinguda placa tercer llarg

espectacular passatge atlètic quart llarg

cinquè llarg

canvi de reunió per terreny fàcil

sisè llarg

al cim i restes dels Catars

LLAC DE BALBONNE, ARIEJA

13/08/11. El llac de Balbonne es troba a l’Arieja, queda fora del llacs clàssics de la zona. La primera intenció era anar als llacs de Rebassoles, però una desorientació a l’hora de sortir de l’aparcament ens a portat a aquest llac, que no coneixíem i que ha resultar tota una descoberta.

itinerari

 Per arribar-hi haurem d’anar fins al poble de Miajes. El passem en direcció a l’estació d’esquí, poc després surt una pista a l’esquerra que l’agafem fins abans d’una tancada corba on la pista canvia d’orientació on surt un trencalls que ens porta a l’aparcament on deixem el cotxe.

El camí segueix primer una pista, trobarem marques amb una R. El camí esta molt ben fressat primer per una zona plana i després per una forta i constant pujada ens porta al llac de Balbonne.

Per Ángels, Montse, Jaume i Joan

el pla on deixem el cotxe

primer seguim per una pista

cal travessar el riu

el camí segueix pel mig del bosc

per la forta pujada

arribant al llac

reseguint el llac

pel llac

parada i fonda