divendres, 26 de març de 2010

MIRADOR DE SANT JOAN, Integral Josep Barberà i Suqué

26/03/10. Avui amb en Manel anem a fer una via recent cuinada pels infatigables germans Masó i com no un altre enllaç d'agulles ben trobada com ens tenen acostumats. També ens porten a un racó poc conegut i trepi xat.
El nom de la via dedicat a Josep Barberà, home tossut i persistent que vaig tenir el goig de conèixer quan és va emperrat en enllumenar el seu Cavall Bernat, amb els dos cops que és varem fer escalades durant 24 hores al Cavall.
El dia avui és radiant i Montserrat te una lluminositat excel.lent, la temperatura també és bona, però sempre hi ha alguna cosa que no va a l'hora. En aquest cas és una cara Oest i el vent que bufa és fred.

L'aproximació la fem per Sant Joan, pujada amb medis mecànics i després un passeig fins a peu de via on trobarem el nom picat a la pedra. Trobareu la informació feta pels germans Masó a ressenya.net


ressenya germans Masó

El primer llarg va per una placa amb els primers metres amb molsa i una mica humit, però enseguida millora, trabem dos espits i desprès s'ajeu força, fins un ressalt amb un altre espit. Didicultat de IV.
El segon llarg és el clau de la via, va per una placa vertical, ben assegurada i amb bona roca. El llarg és pot fer al gust (A0) tot i que és fa força be. La fem amb les mans gelades, el sol no ens tacarà fins al proper llarg.
El tercer llarg és de tramit un ressalt de III i una rampa fins el cim de la primera agulla (Punta PAM a PAM). Una baixada per un camí ens deixa al peu de la segona agulla.
El quart llarg, segueix un altre placa amb un primer tram vertical amb una dificultat de IV,IV+, desprès s'ajeu fins a la reunió sota d'un desplom. Aquí trobem un minipot amb el llibre de visites, hem fet la segona ascensió.
El cinquè llarg te una sortida potent amb un passatge desplomat, per la dreta trobarem bons cantells i forats per poder fer una bona tibada, després s'ajeu fins a la reunió.
Un canvi de reunió ens deixa al cim que és un bon mirador, al fons amb el Pirineu nevat.
Via per conèixer un lloc amagat amb ambient, amb una dificultat obligada de V. En quan al material cal portar unes 12 exprés i opcionalment algun alien i friends mitjans, nosaltres només hem posat un mitja al primer llarg.
Per Manel Benavent i Joan Asín


en Manel al primer llarg

a la placa del 2ºllarg

a la placa del 2ºllarg foto d'en Pere

a la placa del quart llarg

el pot de visites a la R4

desplom del cinquè llarg

arribant a la R5

al cim

3 comentaris:

Josep ha dit...

I jo, que em dic com ell... m'hagués agradat coneixer-lo!.
Una abraçada

pere ha dit...

Hem fet la via una estona després de vosaltres. Érem els que vigilaven que no féssiu trampetes en el segon llarg, jeje. Fèiem temps per si les pedres del tercer llarg. He fet unes fotos que ara t'envio, potser et faci gracia veure't des d'una altra perspectiva.
La via, boníssima!!

joan asin ha dit...

Josep te molts llibres que et poden ajudar a conèixer-lo.
Pere moltes gàcies per les fotos, em vaig sentir vililat quan feia el segon llarg, enhorabona per la tercera ascensió.