29/03/10. Avui havia quedat amb en Ferran i s'apunta també l' Agustí. Fa temps que tinc en cartera anar a escalar a Benavent, hi passat molts cops, sobre tot quan vaig fer la mili a Tremp. En veure la ressenya de CHIRICAHUA ROC, m'han tornat a venir ganes de pujar per aquestes parets de conglomerat i més havent estat oberta per en Joan Vidal, garantia de bon equipament.
La via va per una cara Oest, és ideal fer-la un hivern a la tarda o un matí a l'estiu. Nosaltres l'hem fet un matí de primavera a la fresqueta, tot i que amb una mica de roba no ha anat malament.
Aparquem just al davant de la paret i amb 10 minuts estem a peu de via. Quan estem preparant el material SORPRESA!!!!, en Ferran s'ha deixat els peus de gat a casa?. Sort que porto dos parells de peus de gat i amb uns mitjons de més sol ventem el problema.
La via va per una cara Oest, és ideal fer-la un hivern a la tarda o un matí a l'estiu. Nosaltres l'hem fet un matí de primavera a la fresqueta, tot i que amb una mica de roba no ha anat malament.
Aparquem just al davant de la paret i amb 10 minuts estem a peu de via. Quan estem preparant el material SORPRESA!!!!, en Ferran s'ha deixat els peus de gat a casa?. Sort que porto dos parells de peus de gat i amb uns mitjons de més sol ventem el problema.
itinerari per on va la viaCal travessar un camp i al final trobem alguna fita fins arribar a peu de via o veiem la línia de parabolts. Fem el sorteix reglamentari, algun canvi i al final començarà en Ferran, l'Agustí farà les del mig i jo la dos darreres.
ressenya original d'en Joan Vidal, publicada a onaclimb.com
ritual d'equipament a peu de via, amb una postura molt torera de l'AgustíEl primer llarg comença a l'esquerra d'una llastra adossada, la roca és de conglomerat amb còdols arrodonits i coberts d'uns micro líquens, hi ha encara alguna pedra per saltar, mica en mica li agafes confiança. Uns passos de placa (V+) porten al díedre que forma la llastra i la paret (6a), un cop dalt un altre placa (6a) ens deixa a la R1.
El segon llarg segueix una mantinguda placa amb tendència a l'esquerra, comença amb una dificultat de V+, desprès un tram de 6a/A0, però que en Ferran l'allibera comenta que pot ser 6c, passat aquest tram la dificultat baixa una mica (V) fins a la R2.
El tercer llarg surt a l'esquerra amb un primer pas d'A0, continuem flanquejant (V+/V), un tram més fàcil cap a la dreta ens deixa sota d'un passatge desplomat (A0), uns metres més (IV) i entrem a l R3.
El quart llarg un altre sortida desplomada A0 dona plas a una placa mantinguda (V+,V), que és va ajauen (IV) fins entrar a la R4, en una cova força acollidora tot un niu l' Àligues.
El cinquè llarg surt per l'esperó uns passos força verticals (6a,V+), seguim per un terreny ajagut a la dreta, cal controlar la roca, fins a trobar una corda que ens entra a la R5.
El sisè llarg surt per un mur amb 5 passos d'Ae, el Ferran com no en lliure, seguim en tendència a la dreta (IV), trobem un ressalt (V,V+) i desprès la dificultat va caient fins el cim R6 en un arbre.
Pel descens seguirem la carena cap el sud, direcció al Poble de Benavent, fins trobar una pista uns metres més endavant trobarem unes fites que ens indiquen l'entrada una canal equipada per un baixarem fins els camps i pista on hem deixat el cotxe.
La via ens ha agradat, ben equipada amb parabolts del 10, dificultat obligada de V/V+, roca acceptable de tacte especial que millorar amb el pas de cordades. Pot ser una clàssica per conèixer el lloc. Cal dur només unes 15 cintes exprés i reunió, estrep útil.
Per Agustí Pallares, Ferran Àlvarez i Joan Asín.
primers metres 1er llarg
El segon llarg segueix una mantinguda placa amb tendència a l'esquerra, comença amb una dificultat de V+, desprès un tram de 6a/A0, però que en Ferran l'allibera comenta que pot ser 6c, passat aquest tram la dificultat baixa una mica (V) fins a la R2.
El tercer llarg surt a l'esquerra amb un primer pas d'A0, continuem flanquejant (V+/V), un tram més fàcil cap a la dreta ens deixa sota d'un passatge desplomat (A0), uns metres més (IV) i entrem a l R3.
El quart llarg un altre sortida desplomada A0 dona plas a una placa mantinguda (V+,V), que és va ajauen (IV) fins entrar a la R4, en una cova força acollidora tot un niu l' Àligues.
El cinquè llarg surt per l'esperó uns passos força verticals (6a,V+), seguim per un terreny ajagut a la dreta, cal controlar la roca, fins a trobar una corda que ens entra a la R5.
El sisè llarg surt per un mur amb 5 passos d'Ae, el Ferran com no en lliure, seguim en tendència a la dreta (IV), trobem un ressalt (V,V+) i desprès la dificultat va caient fins el cim R6 en un arbre.
Pel descens seguirem la carena cap el sud, direcció al Poble de Benavent, fins trobar una pista uns metres més endavant trobarem unes fites que ens indiquen l'entrada una canal equipada per un baixarem fins els camps i pista on hem deixat el cotxe.
La via ens ha agradat, ben equipada amb parabolts del 10, dificultat obligada de V/V+, roca acceptable de tacte especial que millorar amb el pas de cordades. Pot ser una clàssica per conèixer el lloc. Cal dur només unes 15 cintes exprés i reunió, estrep útil.
Per Agustí Pallares, Ferran Àlvarez i Joan Asín.
primers metres 1er llarg
al díedre del 1er llarg
a la mantinguda placa del 2ºllarg
al flanqueig del 3er llarg
a la placa del 4art llarg
la quarta reunió
l'Agustí arribant a la R5
en Ferran arribant al cim
al cim
8 comentaris:
Bones Joan!
doncs li tinc ganes a aquesta via...
perque vinga esperar a veure si aprofito el viatge per fer alguna cosa més a la zona.. que s'esta quedant com a pendent de manera perpetua!
Felicitats per l'activitat!
Hola Joan. No sabia que per aquest lloc havien vies. Recordo fa anys passar per aquest lloc cami del Pirineu amb l'Alsina Graells i desprès amb cotxe. Tindre que mirar si hi han vies mes assequibles, aquesta sembla molt agossarada.
Quan sigui gran, vull ser com vosaltreeeees!!!!!
Ah, i a veure si desprès de "setmana santa", em portes a escalar...
Lu, la via és molt semblant a la de la paret del Rumbau, amb el pas de cordades quedarà força bé, esta molt assegurada.
Joan, ja quedarem, de fet et vaig trucar un dia per sortir, vaig parlar amb un puto contestador i no ens vam entendre. Aquesta és la via més recomenable de la zona. Records.
A mi em va agradar força la via. La roca no és cap meravella, però encara està prou bé, i l'equipament és excel·lent. Una bona oportunitat per conèixer aquest racó. A més, a l'estiu és molt bona opció, ja que al matí la via està a l'ombra.
Vagi bé!
Hola Xavi, sempre tenia ganes d'escalar en aquest lloc i gràcies aqueta via de l' Indi amb un bon treball, ha estat possible,amb el pas de cordades és convertirà amb una clàssica de ben segur. Records
Aquesta jo tb li tinc ganes, però esperaré a que faci caloreta i s'estigui bé a l'ombra. Felicitats, jo m'apunto a les paraules d'en Joan Prunera, quan sigui gran vui ser com vosaltres.
Mingo, cal anar amb l'idea que la roca és com és, l'equipament esta molt be. A partir d'ara ja és pot anar. Records.
Veig que la via és millor del que aparenta des de lluny. Me l'apunto, gràcies!
Publica un comentari a l'entrada