divendres, 22 de juny de 2018

MONTSERRAT. INTEGRAL JOSEP BARBERÀ SUQUÉ.

20/06/18. Dimecres. Avui ens trobem amb el Josep, Manel, Antonio i el Boi què ens acompanyarà però escalarà. Amb el Boi i el Manel vam fer la via Rabadá-Navarro al Naranjo de Bulnes, avui ho hem recordat, fins i tot el Boi tenia alguna foto al mòbil. El Manel i el Josep tenen pressa, compromisos a la tarda. Després del debat de costum, ens decidim per anar a les  Integrals del Pitu i Nuria, Josep Barberà Susqué.


Fem l’aproximació en versió còmoda, funicular fins Sant Joan i baixada fins a peu de via. Un cop al peu ens repartim les vies el Manel i el Josep a la Integral del Pitu i Nuria i amb l’Antonio anirem a l’integral Josep Barberà Suqué.

Amb el Manel precisament vam fer la segona ascensió el 2010 a aquesta via, en un dia fred, avui hem tornat cercant l’ombra. 

Hem pujat en paral·lel i ens retrobat al cim. 

Una bona opció per l’època calorosa, a la del Pitu i Nuria hi toca més l’ombra al matí.

Per: Antonio Gómez, Joan Asín.









FOTOCIM

dimecres, 20 de juny de 2018

MONTSERRAT. TROMPA DE L'ELEFANT. Via ANGLADA-GUILLAMÓN.

19/06/18. Avui tot cercant l’ombra li proposo al Josep Solé, d’anar a la via Anglada Guillamón de la trompa de l’Elefant ho accepta tot i què ell ja la va fer quan començava a escalar d’això ja fa uns 50 anys...Per la meva part em costava trobar company per anar-hi, o ja l’havien fet o no els hi venia d’aguts i així anaven passant els anys sempre a la llista de pendent.

Pugem per les escales dels pobres i arribem a Sant Benet, no hi ha ningú silenci i la imatge imponent de la trilogia Prenyada, Trompa de l’Elefant i Mòmia, quantes escaldes quants records. Avui hi ha una llum esplèndida què realça les esveltes siluetes de les Agulles.

La via destil·la aquella essència Montserratina pionera, on cercaven els camins lògics per díedres, xemeneies i curts passatges de placa per enllaçar-les. Ens esperen 3 llargs de corda, treballosos i sense descans, sobretot els dos primers.  
La via ha estat restaurada canviant alguna expansió per parabolts i reforçant les reunions, caldrà però afegir-hi algun flotant.
DADES

Primera ascensió: maig 1954
Per: J.M. Anglada, F. Guillamón.
Equipament: semi-equipada amb parabolts, burins, pitons, 1 tac, 1 pont de roca.
Material: 16 cintes exprés, joc de friends de l’alien blau al Camalot 1 o 2, estrep/s. Es aconsellable portar martell i algun pitó, l’A2 és de pitons i el primer és bellugava, hi ha una pitonissa amb una bagueta molt (però molt) prima. 
Roca: Conglomerat.
Orientació: nord
Dificultat: V+/A2.
Aproximació: Des del Monestir pujar per les escales dels pobres fins a Sant Benet, on agafem el camí què porta a la Mòmia i Trompa de l’Elefant, flanquegem per sota de la trompa i pugem per la canal fins el coll de la Mòmia. Flanquegem direcció a la Trompa fins entrar a la canal. També és pot pujar directament per la canal, més herbosa.
Descens: Des-grimpada direcció oest, posar una corda com a passamà pel primer ressalt i després desgrimpar per una xemeneia i seguir fites fins el coll amb la Prenyada on el camí ens retorna a Sant Benet.

De la canal fen un flanqueig de III per entrar a una zona herbosa i muntar reunió en un arbre al peu d’un marcat díedre.

Primer llarg, segueix el díedre què va guanyant verticalitat i dificultat a mida què anem pujant. Al darrer parabolt hem de sortir a la placa de la dreta primer en flanqueig i després directament.

Segon llarg, comença amb una xemeneia estreta on pugem per oposició un pel anguniosa què ens va fent sortir cap a l’exterior. La seguim fins agafar el tram d’artificial totalment equipat (de moment) amb pitons de l’època.

Tercer llarg, surt per un díedre amb un tram vertical per placa exposat, la ressenya marcava dos pitons però només hi ha el segon, la fissura està plena d’herba i és sega. Desprès del pitó va perdent verticalitat fins a sortir a una terrassa, on seguim directament pel ressalt final si anem un pel a l’esquerra, trobarem dos parabolts.

En resum una gran clàssica, curta, intensa què no et deixa indiferent. Molt recomanable i imprescindible per a clàssics.

Per Josep Solé i Joan Asín.











FOTOCIM

dijous, 14 de juny de 2018

PEÑA RUEBA. MALLO LA MORA. Via SANTI SAGASTE.

13/06/18.Després de la pluja d’ahir a donat pas a un fort vent, volíem anar a la vessant est de la Peña Rueba, però està molt exposada al vent, així què fem un canvi pel Mallo la Mora vessant sud.
Les pistes d’acces estan malmeses pels aiguats, intentem anar per la de baix però no ho veiem clar, tornem enrere i anem per la d’alt. Errem en un trencall i ens quedem atrapats en un bassalt d’aigua?.. Una trucada als companys què han anat per la pista de baix, ens venen a rescatar amb el tot terreny del Ramón, gràcies companys.
Per uns moments pensàvem què ja havíem fet el dia, tot i el ensurt a les 11h ja estem a peu de via. El Ramón i l’Armando és queden  a la via La mirada de Maite, una via de la factoria “Sueño Vertical”. Nosaltres seguim fins a la via “Santi Sagaste”. 

 La via té 8 llargs de corda, totalment equipat amb parabolts i ponts de roca, itinerari ben buscat, on haurem d’estar atents i no equivocar-se amb altres vies veïnes. 

DADES

Primera ascensió: 2007
Per: J. Benebé, L. Royo.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts i ponts de roca.
Material: 16 cintes exprés.
Roca: Conglomerat.
Dificultat: 6a. Obligat V+/A0.
Descens: Des-grimpada per via ferrada i caminant.

Primer llarg, comença amb un fort desplom, podem pujar per un arbre, passatge d’A0 i seguim per una placa mantinguda V+.

Segon llarg de placa ajaguda.

Tercer llarg, placa vertical mantinguda en el V grau.

Quart  i cinquè llargs, vertical amb desploms on cal anar buscant el passatge, V+, la R5 l’hem muntat en un dos parabolts què hi ha sota d’un gran bloc, però la R5 està una mica més a dalt sota d’un desplom.

Sisè llarg, és el més mantingut, vertical amb tres desploms, sortim de la R per l’esquerra, V+ mantingut.

Setè llarg, agradable placa vertical de dificultat mantinguda en el V.

Vuitè llarg, de tràmit per l’aresta, roca delicada sanejada, III.

En resum una bona via estil Love-Climb amb una dificultat obligada de V+/A0.

Per: Isabel Notivioli, Antonio Gómez, Joan Asín.
















FOTOCIM

dimarts, 12 de juny de 2018

MALLO COLORADO. Via ANORÈXIA.

12/06/18.Avui no estava previst i ha començat el dia plovent de valent. Esmozem tranquil·lament i anem a fer una volta i dinar a Ayerbe. Tornem cap a Riglos i ja no plou, entren els dubtes i al final ens decidim per anar a fer una via curta al Mallo Colorado. Aquest Mallo està ple de vies equipades i costa encertar la línia què busques, al final ens decantem per una línia amb parabolts lluents. Ha resultat ser la via Anorèxia, una via de quatre llargs de corda, totalment equipats on només necessitarem 15 cintes exprés. Descens en ràpel des d’una savina per la vessant est.

Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Armando Cobo, Ramón Prades, Joan Asín. 








FOTOCIM