divendres, 3 d’agost de 2018

MONTSERRAT. L'ELEFANT. Via THE WALL.

1/08/18. Després de la Intrèpida Sirena d’ahir, el braços estan ressentits. Quedem amb la Isabel i el Josep, però una cosa està clara “ombra si us plau”. La Isabel proposa la via The Wall a l’Elefant, via d’estiu pel matí (oest), tota una clàssica què no l’he repetit re-equipada, tant el Josep com a mi ens assembla perfecta.
La via està a l’ombra i és un goig escalar-la, però un altre cosa és l’aproximació i el retorn on ens acompanya l’implacable sol.

La via és una clàssica de l’escalada Montserratina, placa on cal navegar a la busca i capturà del parabolt, amb aquest puntet d’anar cercant el passatge.
La via té tres llargs de corda, el dos primers més mantinguts i el darrer més fàcil.

La via està equipada i passarem amb 10 cintes exprés.

Inici al costat d’una llastra, punt blau pintat.

Nosaltres hem fet l’aproximació per Sant Benet, pujant per la canal a l’esquerra de la trompa, passant per l’Ermita de Sant Salvador. Un cop al coll seguim el camí amb marques grogues què baixa en direcció al Cavall Bernat. Quan veiem la vessant oest de l’Elefant agafem un corriol què ens porta a peu de via.

Quan arribem ja hi ha una cordada i després ve un altre, però és posa a un altre via, realment és un bon refugi a l’ombra pels matins d’estiu. Un cop al cim ho tenim clar directes a la cervesa/es.

Per: Isabel Notivoli, Josep Estruch, Joan Asín.












FOTOCIM

dimarts, 31 de juliol de 2018

PUNTA MILÀ. Via INTRÈPIDA SIRENA.

31/07/18. Avui per fi tanquem un deute pendent. El meu nebot l’Isaac amb el Xeve van obrir/equipar la via la Intrèpida Sirena a la Punta Milà, ho vam seguir amb tot detall, però ves per on el temps passà de pressa i per una cosa o un altre és va quedant a la llista de les pendents. El dilluns m’agafa un rampell després de veure la piulada de la Laura  i dit i fet. Havia quedat de sortir amb el Ramir i li sembla bé la proposta.

Arribem a la Cala Mongó i poc abans truquem al Alex (Mòbil: 600 612 958) és el què porta el lloguer de piragües, ens comenta què està una mica fart dels escaladors, per la informalitat, per anar bé cal trucar el dia abans per quedar, ens ha cobrar 15€ els dos.

Fem l’aproximació còmodament amb la Zodiac, ens ensenya a on comença la via i ens deixa a l’esquerra on podem baixar més fàcilment de l’embarcació.

Ens trobem a peu de via i ens envaeix una sensació estranya, cal  sortir per dalt si o si. Davant tenim una fantasia de formacions calcàries capritxoses i desplomades lleugerament. La via té cinc llargs de corda el primer és el més llarg i la resta son curts (menys mal). La tònica és constant, escalada atlètica i lleugerament desplomada on la dificultat la dona la mida de les preses, però cal “tibar” sempre. Les assegurances allarguen i cal escalar.



 DADES

Primera ascensió/equipament: agost-setembre 2010
Per: Isaac Royo, Xeve Feliu.
Equipament: Totalment equipada amb químics i ponts de roca.  
Material: 10 cintes exprés, semàfor aliens i algun mitja (opcional)
Dificultat: V+ atlètic.
Orientació: Est.
Descens: Del cim baixem una mica i trobem un camí i les senyalització de Cala Mongó on arribem per un PR què segueix la costa en uns 40 minuts.

De on ens deixa l’embarcació em de fer uns cinc metres fins a la R0 (IV).

El primer llarg segueix per placa a la dreta d’un gran díedre, al final hem d’anar a la dreta, tram què demana atenció per trobar el passatge.

Segon llarg, comença amb uns passatges atlètics i després de cop desapareixem les preses i tenim un passatge de presa petita, aquí ens ha costat arribar al químic (pas d’enginyeria), després torna les bones preses.

Tercer llarg, segueix una marcada fissura molt atlètica, amb inici rabiós, de la primera a la segona assegurança allarga.

Quart llarg, aquest en teoria és el més senzill però com ja hem dit és per la mida de les preses, per què la placa segueix desplomant.

Cinquè llarg, sortim per un díedre i anem a l’esquerra a buscar un desplom per on sortim.

En resum una petita joia de l’escalada, imprescindible. Curta, atlètica, intensa què no et deixa indiferent.

Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.











FOTOCIM

dilluns, 30 de juliol de 2018

PUNTES DE LA VINYOLA. Via DEL CENTENARI.

26/07/18. Avui posem rumb a Porté Puymorents, anem a les Puntes de la Vinyola a la via del Centerari. Un cop arribats al coll de Puymorents haurem d’aparcar el cotxe, podem entrar uns 200m per la pista fins una edificació, aquí trobem el disc de prohibició de circulació de vehicles. L’aproximació és evident seguim la pista fins a trobar les pistes d’esquís, pugem una mica més i anem a buscar un corriol què flanqueja a l’esquerra i ens porta a la tartera al peu de les puntes de la Vinyola, trobarem fites.


A peu de via trobem una fita i el nom pintat (desdibuixat). El dia és esplèndid però com els darrers dies a la tarda pinten “bastos”. A l’aproximació hem estat unes dues hores +/-.


DADES

Primera ascensió: 6/06/1976
Per: Pilar Perales, J.M. Gómez, Santi Ferrer, Jordi Farrés.
Equipament: Poc equipada, amb algun pitó i 1 parabolt als llargs, R1 pitó+parabolt, R2 pitó+parabolt, R3 1parabolt, R4 1parabolt, R5 1 parabolt, R6 i R7  a muntar.  
Material: 12 cintes exprès, joc de friends d’alien blau fins el #3, estrep.
Dificultat: V+ atlètic.
Descens: Un cop al cim anem direcció est a busca la canal entre el Pic del Baillet i la Puntes de la Vinyola per on baixem a retrobar el camí de l’aproximació.

Primer llarg, pugem un ressalt i anem a la dreta a busca un díedre per on pugem fins a trobar la R1.

Segon llarg, anem a l’esquerra a buscar una gran placa blanca què porta a sota d’un gran sostre, R2 penjada, 1 parabolt i un pitó.

Tercer llarg, sortim per una fissura en diagonal què flanqueja el sostre, A1/e /V, sortida atlètica, seguim en tendència a la dreta a buscar el peu d’un marcar díedre. R3 1 parabolt.

Quart llarg, seguim pel díedre i quan trobem un pitó hem de seguir per l’esperó de la dreta fins a trobar un sostret, a sobre hi ha un pitó seguim fins a la R4, 1 parabolt.

Cinquè llarg, seguim per un marcat díedre mantingut fins a sortir a l’esperó per on seguim més fàcil fins a la R5 1 parabolt.

Sisè llarg, segueix l’esperó cercant el passatge més evident, R6 1 parabolt.

Setè llarg, segueix l’aresta amb ressalts, fàcils fins el cim.

En resum una bona opció d’escalada en alta muntanya, recomanable.

Per: Remi Brescó, Josep Estruch, Joan Asín.


















FOTOCIM