divendres, 24 de maig de 2019

MONTSERRAT. MIRANDA DE CAN JORBA. Via GLÒRIA.

23/05/19. Avui m’he  afegit a la Isabel i al Joan què han quedat per anar a la via Glòria. L’altra dia a via Roco Punt Extrem el dit va funcionar força bé, en aquest tipus d’escalada calcària però avui la cosa no ha anat tant bé, l’escalada montserratina amb les seves peculiaritats ha mancat una mica de confiança al tibar dels petits còdols.

La via té quatre llargs de corda i ja comença a estar relliscosa en algun passatge, sobre tot al primer llarg. Les assegurances estan col·locades normalment un cop fet el passatge. Caldrà posar friends.

Per: Isabel Notivoli, Joan Vidal, Joan Asín.  
 DADES

Primera ascensió: 2005
Per: Isabel Notivoli, Jean Charles Peña, Josep Escofet.
Equipament: Parabolts i algun clau.
Material: 10 cintes exprés, joc d’aliens i algun friend fins Camalot 1.
Roca: Conglomerat.
Orientació: sud.

Aproximació: A la pista què porta a la Vinya Nova, trobem el nou aparcament de Can Jorba, fet en motiu de les restriccions de circulació de vehicles per les pistes, un camí ens porta a la Can Jorba.

Descens: Podem rapelar per la via, però nosaltres ho hem fet amb dos ràpels per la via Josep Maria Andreví.






FOTOCORDADA

dimecres, 22 de maig de 2019

SÒCOL DEL MONT-ROIG. SECTOR AIGUABARREIG. Via ROCO PUNT EXTREM.

21/05/19. Seguim progressant adequadament, avui li posem una mica més de “pebre” i anem a la via “Roco punt extrem” de la factoria Juan Gutiérrez &Cia. Aquesta via l’anàvem seguint quan ens trobem al Juan a “can Pere” de Camarasa. La via la van comença a la primavera del 2018 i vam haver de deixar-ho per la canícula de l’estiu. A finals de setembre reprenen les tasques i finalment el 24/11/1918 fan la seva presentació en societat fent l’integral.
La via té sis llargs de corda per aquesta caòtica paret entre feixes i herba, deixent un bon itinerari (sembla mentida). Déu n’hi do la “currada” de neteja. La via està totalment equipada en les plaques, però trobarem fissures netes on haurem d’equipar donant-li el punt. Tots els llargs tenen el seu punt. La via la podem fer amb lliure fins el 6c+ (diuen) però la podem fer amb V+/Ae amb alguna “trampa” algun allargo pot anar bé.
Aquesta via li toca el sol així què cal evitar en temps de calor, avui ja ha justejat, tot i què la brisa del congost ha amainat la sensació.


DADES

Primera ascensió: 24/11/18
Per: Juan Gutíerrez, David Domínguez, Miguel Angel García, David Palau.
Equipament: Parabolt, 1 pitó , 1pont de roca. Pràcticament equipada.
Material: 14 cintes exprés, joc de Totems, a les fissures per equipar s’utiltzen friends petits, si repetim algun podem anar més tranquils, estrep i un allargo si anem justets.
Roca: Calcari.
Orientació: sud.

Aproximació: deixem el cotxe a la boca nord del túnel de la presa de Camarsa. Retornem a la boca sud on trobem una escala de gat per on baixem. La via comença a uns 50m, zona d’escalada esportiva, placa amb el nom a peu de via.

Descens: del cim anem en direcció oest per un camí fitat què ens porta al camí de la Cova del Tabac i què ens retorna a la Presa. 45 minuts.

Primer llarg, comencem amb uns passatges d’Ae sortim el lliure en tendència a l’esquerra a agafar un altre ressalt per una placa vertical passatge d’Ae i sortim en lliure per un díedre fins arribar a un arbre on anem a la dreta per una zona herbosa (fàcil) fins el peu d’una placa on trobem la R1.

Segon llarg, segueix una placa la dificultat és concentra a les tres primeres xapes després la dificultat va baixant fins arribar a la R2.

Tercer llarg, comencem per un díedre a equipar, anem a la dreta fins  una placa abans d’entrar a la R3.

Quart llarg, comencem per una placa i anem a l’esquerra a buscar un díedre desplomat per on pugem, cal equipar la fissura, al final sortim a la dreta passatge atlètic, un cop superat trobem un altre ressalt abans d’arribar a una feixa on trobem la R4.

Cinquè llarg, sortim a l’esquerra a buscar una fissura per on pugem, passatge atlètic i seguim fins a trobar la R5. És recomanable seguir per la feixa a l’esquerra (fita) fins el peu de la placa final. Muntar R en un arbre.

Sisè llarg, és el més tranquil tot i així és bo, primer per placa i després per un díedre fins el cim on trobem la R6.

Via Recomanable.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín  
















FOTOCIM