Via OLGA FRONTERA. PIC DE TALÒS. ALÒS DE BALAGUER.

19/01/22.  Amb el Ramón Samarra vam començar a fer muntanya primer i de seguida alta muntanya, crestes i alguna escalada fins que necessitàvem fer un curset, així és com vam aterrar al STAE del Centre Excursionista Àliga. L'any 1974 comencem amb un curset de Tècnica Alpina i seguim amb un altre d'escalada, en aquells temps vam conèixer al Jordi Lluch (cofundador del STAE l'any 1971), el Jordi va marcar molt els nostres inicis en el món de l'escalada. Avui ens retrobem per escalar plegats a la via Olga Frontera. L'escalada ha estat aquest cop l'excusa per passar una bona estona recordant ascensions i records del STAE de 48 anys......

Una jornada molt agradable amb bona companyia.

Per: Jordi Lluch, Ramón Samarra, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió : 18 abril 1995

Per: Joan. Frontera, Ramón Majó.

Equipament: equipada amb parabolts, algun espit i clau.

Material: 10 cintes exprés. Friends fins el Camalot 2-3, per a reforçar algun passatge.

Didicultat: V+. Obligat V/A0.

Roca: Calcari.

Descens:  Un ràpel de 35m per la vessant oest i després per tartera.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

sisè llarg

FOTOCIM amb 48 anys compartint corda

CANAL DEL VERDET -COLUMNA VERDET. PEDRAFORCA.

18/01/22. A l'hivern les canals s'omplen de neu i de glaç dibuixant línies vives capritxoses que és van modificant constantment en funció de la temperatura i la qualitat de la neu-glaç. L'escalada s'esdevé creativa tot cercant l'itinerari, una sensació vibrant que demana concentració.  

Avui sortim de la zona de confort d'escalada en roca calenta, amb el Xavi Samsó (fanàtic de l'escalada en glaç)  teníem pendent una sortida i al final quedem per anar al Pedraforca, ell havia quedat amb el Rafa així que serem tres.  L'arribada al mirador on deixem el cotxe no és gaire encoratjadora el Pedraforca està ven sec?...Tot i així seguim la pista i quan arribem a la canal de Verdet descobrim què hi ha una línia ben glaçada. 

La canal té una línia continua de glaç, on anem trobant ressalts fins el final amb la columna del Verdet de 30m, la cirereta del pastís. El glaç està en bones condicions encara que justeja. 

Un dia diferent de sensacions amb bona companyia, hi tornarem....

Per: Xavi Samsó, Rafa Rodríguez, Joan Asín.

primer ressalt

segon ressalt

tercer ressalt

quart ressalt

Columna del Verdet

FOTOCIM

Via: INTEGRAL SAFARI. SERRAT DE LA PALOMERA. MONTSERRAT.

14/01/22. Quedem amb la Isabel per a una matinal a Montserrat, sense pla previ ? al final surt una "excursió-escalada" que la Isabel ja ha fet amb el Josep Estruch (Els Visas).

Un proposta de la Factoria "Germans Masó" en un racó salvatge enllaçant quatre ressalts arribant al Turó del Pi, a la vessant oest del Serrat de la Palomera. El quatre llargs son bons i millor del que sembla a primera vista. Roca típica de cara nord ,polida. 

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

ressenya germans Masó

DADES

Primera ascensió: 23/03/2013

Per: Òscar i Albert Masó García.

Roca: Conglomerat.

Orientació: nord-oest.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts i un pitó

Material: 10 cintes exprés, bagues per a arbres/savines i algun friend,

Dificultat: V+. Obligat V/A0

Aproximació: De l'aparcament de Can Jorba, anirem a  Can Jorba, seguim per la pista fins a un camp d'oliveres  el travessem i pugem per la Coma del Pastor, quan el camí creua el torrent i segueix per un pendent a l'esquerra, hem de seguir per un esperó a buscar el peu de via, pujada selvàtica seguint un corriol.

Descens: Segons la ressenya parla d'un ràpel què ja no hi és. Del cim seguim pujant direcció sud (Cap el Serrat de la Palomera) fins a trobar un camí sinuós, nosaltres hem anat cap a l'oest (dreta) i baixant per terreny de "cabres" seguint canals i esperons fins què hem anat a l'esquerra a buscar l'aresta del Serrat de la Palomera, baixem fins a trobar el camí de la Palomera que ens porta a la pista i Can Jorba, calcular una hora llarga. Un altre possibilitat és un cop al camí anar cap l'est (esquerra) a buscar el coll del Mosset i baixar per la Coma del Pastor o pel camí de la Palomera.

Primer llarg, és el més difícil, per placa polida (roca típica cara nord) en tendéncia a la dreta a buscar un esperó per on puja. Cal anar de parabolt a parabolt V+ no obligat, nosaltres hem fet algun A0. R en un arbre.

Segon llarg, canvi de reunió, placa que seguim de dreta a esquerra amb un ressalt vertical , abans  de sortir a terreny fàcil, R en un arbre.

Tercer llarg, canvi de reunió, hem d'anar a l'esquerra a busca el següent ressalt, pugem per la placa, curta però mantinguda, baixem a buscar el peu del següent ressalt. R en arbre.

Quart llarg, pugem per placa fins una fissura i passem a l'esperó passatge atlètic seguim fins el cim, R en Pi.

FOTOCIM