dimarts, 15 de gener de 2019

ABELLA DE LA CONCA. TORRE XICA. Via YOLANDA CORTÉS.

14/01/19. La intenció és anar a Alòs de Balaguer però quan arribem a Artesa està sota la boira. Amb l’experiència del fred què vam passar  l’altre dia, canviem de plans i anem a Abella de la Conca. Ni el Jaume ni el Joan tampoc han fet la via Yolanda Cortés, així què enseguida tenim el pla B. Ens arribem fins a Abella de la Conca, aquí no hi ha boira i acabarem escalant en un bon sol.

La via ens ha sorprès agradablement, llàstima què sigui curta, el tercer i quart llarg son bons. Tot i estar pràcticament equipada cal portar algun friend. Si anem bé del temps és poden combinar amb les vies veïnes, la Pepa i Mariquita Pérez.

 DADES.

Primera ascensió: abril 2015
Per: Antoni Alarcón, Joan Baraldés.
Dificultat: V+/Ae.
Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts i ponts de roca.
Material: 10 cintes exprés, alguna baga per savines i semàfor d’aliens i algun friend mitja, estrep opcional.
Roca: Calcari.

Aproximació: evident cal pujar fins a l’església i abans d’agafar el camí direcció oest, a sobre hi ha una runa, la via comença a sobre.

Descens: Un ràpel de 30 just per la vessant oest i desgrimpada fins a la canal per on baixem seguint fites fins el camí què ens retorna a l’església.

Primer llarg, pugem per un díedre i passem a l’esperó de la dreta on trobem dos parabolts ( Ae o 6a) un cop superat aquest ressalt seguim en tendència a la dreta superant ressalt fins a trobar la R1 2 ponts de roca.

Segon llarg, té dues parts una primera per terreny ajagut i herbós  fins arribar a un esperó què pujarem pel díedre de l’esquerra fins a trobar la R2 2 parabolts.

Tercer llarg, segueix una placa tècnica on cal anar cercant el passatge, R3 al peu d’un díedre, 2 parabolts.

Quart llarg, sortim pel díedre amb passatges atlètics i seguir per una placa equipada (Ae) en tendència a la dreta, seguim per una fissura-díedre i sortim a l’esquerra a buscar el ressalt final per accedir a la R4.

Per: Joan Pera, Jaume Planell, Joan Asín.










FOTOCIM

diumenge, 13 de gener de 2019

ROCA DEL RUMBAU. ARESTA DEL RUMBAU.

 
12/01/19. Seguim amb un fred rigorós, costa buscar lloc per anar a escalar al final ens decidim per l’aresta del Rumbau. La tenia oblidada i sembla una bona opció per avui.
Tot i què el dia és esplèndid el fred és intens. D’Oliana anem cap a Peramola i abans d’arribar agafem un trencall a la dreta cap a l’Hostal CAN BOIX, just a l’entrada agafem un pista què porta a l’Ermita de Castell-Llebre on aparquem.
Ens equipem i no tenim cap dubte ens posem tota la roba que portem. L’aproximació és ràpida una fita a la pista indica el lloc per pujar, la via comença a la dreta parabolt a peu de via.

RESSENYA Xavier Grané
 DADES.

Primera ascensió: estiu 2006
Per: Joan García Coca, Xavier Escribà, Jonathan Canas, Montse Dòria.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: 10 cintes exprés, alguna baga per savines.
Roca: Conglomerat sanejat, però cal anar en compte.

Descens: Cop acabada la via R9, seguim grimpant fins el cim, carenegem pel fil de l’aresta fins a un coll on trobem unes fites què ens porten a una pista. La seguim fins a l’Ermita de Castell-Llebre.


Primer llar, per un esperó ajagut fins el peu d’un díedre vermellós.

Segon llarg pugem pel díedre i passem a l’esperó de la dreta per on pugem, tram vertical i mantingut. Un cop superat seguim per terreny fàcil R2 en un arbre.

Tercer llarg, de tràmit per terreny ajagut.

Quart llarg, en flanqueig ascendent a l’esquerra per placa.

Cinquè llarg, sortim a l’esquerra passem una canal i pugem per un ressant passatge atlètic, després per placa ascendent en tendència a l’esquerra.

Sisè llarg, per placa tècnica on cal anar cercant el passatge més adient navegant a dreta esquerra, assegurances distants.

Setè llarg, fàcil per terreny ajagut.

Vuitè llarg, seguim per un esperó en tendència a l’esquerra, amb un inici més vertical.

Novè llarg, sortim en tendència a l’esquerra per una placa ajaguda per arribar a un ressalt vertical on trobem un passatge atlètic, millor passar per la dreta del segon parabolt.

De la R9 haurem de seguir grimpant (II) fins el cim.

En resum via discontinua i curiosa amb llarg bons intercalats, una bona i diferent opció per accedir al cim de la Paret del Rumbau.

Per: Manel Quevedo, Josep Estruch, Isabel Notivoli, Joan Asín.














FOTOCIM