Estany de Fontviva

14/11/09. Desprès de la primera gran nevada del passat cap de setmana, calia aprofitar-ho, per fer la primera excursió amb raquetes de l'hiver 2009-2010.

El dia surt força bo, esmorzem tranquilament i passem per Enveig a recollir a la Glòria i en Xavier. L'excursió triada es la de l'estany de Fontviva.

Un cop a Porte seguim la pista que surt a la dreta i s'endinsa per la vall, hi ha rètol indicador dels llacs. A uns 3,5 Km deixem el cotxe al primer aparcament que trobem a la dreta, just quan la pista baixa i veiem el llac del Passet.

El camí surt a l'altre costat de la pista, hi ha un indicador. Comencem amb les raquetes a l'esquena, doncs no hi ha prou continuitat de la neu, però una mica més endavant ja trobem prou neu per calçar-nos les raquetes.

inici de l'excursió

El camí va pujant en direcció a un collet, des on es veu el llac de Fontvia. Baixem i passem pel costat de les restes del refugi que se'l va endur un allau l'any 2005. La vista del llac i l'entorn nevat es magnífica i amb una soledat total.

pujant cap el collet



passant pel costat de les runes del refugi

en Xavier sobre de la taulada del refugi

Flanquegem el llac per l'esquerra i fem una parada a l'altre costat per dinar a sobre d'unes pedres en una mena de balcó amb vistes al llac mig gelat encara.

flanquejant el llac

vista del llac mig gelat

El retorn el fem per l'altre costat, seguim flanquejant fins agafar una vall direcció Est (Carlit). Baixem fins el torrent que hem de creuar per anar a buscar el camí dels enginyers cap a la dreta que ens du pel mig del bosc fins a la pista (aparcament), seguim la pista 1,5 km tot passant pel llac de Passet i arribar a on hem deixat el cotxe.

Ha estat una agradable excursió amb raquetes, amb bones vistes i millor companyia. La durada es d'unes 3h més o menys.

passant el torrent amb les raquetes

arribant a la pista

Joan, Montse, Glòria i Xavier

Serrat dels Monjos, via Graffiti

9/11/09. Amb en Ferran hem quedat per anar al Serrat dels Monjos a la via Graffiti, , la guia de Montserrat Sud la deixa molt be , jo ja havia anat un dia amb en Jaume, però no era el dia, així que estava pendent.
Coincidim amb una cordada de Francesos que es fiquen a la Mil·lenium un altre bona via del sector amb els darrers llargs força mantinguts.

inf. el balcó de la lluna

El primer llarg comença sota un característic sostre que es passa per la dreta. Des del 2º espit cal flanquejar a l’esquerra per sobre del sostre per anar a buscar un altre espit, seguim per una fissura a la dreta fins el pròxim espit, on hem de passar a la placa de l’esquerra, pugem fins un altre espit i flanqueig a l’esquerra fins a la reunió. Es un llarg molt mantingut en el V+ on cal anar buscant les preses adients. Es pot afegir algun alien i/o tascó
El segon llarg surt recta per una placa fins veure a la dreta dos espits, que asseguren un passatge de V+, vertical però amb molt bona presa i ens deixan a un esperó que seguim, amb dificultat baixa i assegurat amb dos espits.
El tercer llarg surt per una rampa per pujar per la vertical placa de l’esquerra, assegurada amb dos espits. Seguim per una placa eixaugada sense assegurances, per entrar a la polida placa de l’esquerra i amb flanqueig anar buscant els passatges molt obligats.
El quart llarg surt recte per anar a buscar una xemeneia a la dreta V+.
El cinquè llarg es millor fer-ho en dos, el primer segueix la via Guateque, per un díedre (reunió a la dreta), poc protegit on cal posar algun friend. La segona part va a buscar la placa esperó de l’esquerra, amb molt bona presa un pel desplomada i mantinguda.
Es una via dura amb assegurances justes, variada i realment una de les millors de la zona. En Ferran la fet neta ,com no, esta molt fort. Jo he anat passant com he pogut amb passos de A0. El tercer llarg es el més obligat.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín

el primer llarg desprès de superar el sostre

flanqueig a l'esquerra per sobre el sostre

per l'esperó del segon llarg

a l'obligat flanqueig del tercer llarg

al pas de xemeneia del quart llarg

al llarg comú amb la Guateque

al vertical darrer tram

SANT LLORENÇ DE MONTGAI, Cilidre via Directa & Paret de la Formiguera via Garrets-Eusebi

8/11/09. Aquest diumenge vaig quedar amb en Manel i en Juan Carlos per anar a Naireda , també s’apunta en Xavier. Quan ens trobem ja tenim clar que el dia no acompanya i es millor canviar de lloc. Ahir vaig trucar a en Jaume i em va comentar que van tindre que baixa de la placa de la vi Gran Manitú de Naireda per la pluja.
Al final ens decidim per Sant Llorenç de Mongai, el seu microclima sempre es un bon refugi en cas de mal temps. Desprès d’esmorzar fem dues cordades en Manel i Juan Carlos aniran a la paret de l’os i en Xavier i jo a la directa del cilindre, en Juan Carlos sempre parla molt bé d’aquesta via i ens ha convençut.

la paret sud del Cilindre

La directa del cilindre va pel mig de la paret sud de conglomerat, tipus Riglos. La paret desploma i impressiona lo seu. Ens equipem i comença en Xavier.

inf. ressenya.net

El primer llarg va a buscar una llastra característica, per seguir directa i anant superant panxes.
El segon llarg surt amb un vertical flanqueig a l’esquerra, amb bona presa i desprès amb una línia d’esquerra a dreta va seguint diferents panxes,amb passatges més obligats que al primer llarg.
El tercer llarg es curt surt recte per una mena de díedre fins un passatge a la dreta per escapar del desplom i uns passatges per placa ens deixa a la reunió.
El quart llarg tot i ser de V grau les assegurances allunyen més i es bastant mantinguda, el darrer passatge es més obligat V+, pel meu gust.

La via esta molt ben assegurada amb parabols i hi ha també alguns espits i burí , cal portar alguna plaqueta. La dificultat obligada es de A0-6a.

navegant pel primer llarg.


al vertical flanqueig a l' inici del segon llarg

arribant a la R2

al díedre del tercer llarg abans del flanqueig a la dreta

darrers metres del quart llarg

De baixada ens arribem a la paret de la Formiguera on tenim una altre via recomanada, la Garrets-Eusebi.

la paret de la Formiguera

inf.ressenya.net

Quan arribem a peu de via hi ha dues cordades a la Martinetti, una de tres i un altre de quatre. La nostra va just a l’esquerra, la via esta equipada amb parabolts i tres llargs per placa amb dificultat de V,6a i V+, respectivament, de caire esportiu es molt recomanable i assegurada per no patir gaire.

en Xavier a la R1

arribant a la R2

el mantingut tercer llarg

al cim del Cilindre

Al final hem pogut aprofitar el dia i han estat dues vies molt recomanables. Quan arribem a baix ens trobem amb en Manel i JuanCarlos que han fet la Farreny de la paret de l'Os.

Per Xavier Samso i Joan Asín

Plecs de la Vinya Nova, via "CAPRICHOS DE INVIERNO"

02/11/09
Vaig quedar amb en Manel per escalar el dilluns i em va proposar anar a la Caprichos de Invierno, als Plecs de la Vinya Nova. Aquesta es una d’aquelles vies que esta en cartera però una mica al fons, no se sent que es faci gaire així que simposa una consulta a google i confirmat poca informació tret de les ressenyes.
Dues coses queden més o menys clares, assegurances justes i grau obligat, al final quedem en fer-la.
Ens trobem al Bar Muntanya de Collbató per esmorzar i desprès un cop alimentats ens dirigim a la Vinya Nova.

Durant l’aproximació veiem dues cordades que estan escalant una a l’aresta Ribas i un altre a l’Esparraguera de la Roca Gris, tot i ser un dilluns. Pugem per la canal i localitzem el peu de via, el primer espit esta a uns 10m. Sorpresa!!! El talabard s’ha quedat al cotxe, un moment Manel que ja vinc, carrera de baixada fins l’aparcament i a trona-hi cap amunt. Quan arribo en Manel ha pujat fins el primer espit i a fet una ullada al començament de les altres vies properes de més a dalt.

Comença en Manel, desprès de l’espera i a mi m’anirà bé per descansar una mica.
El primer llarg puja per la placa fins arribar al primer espit, ja es veu la tònica de la via de la distàncies entre assegurances, ara en tendència a la dreta fins un altre espit, V on cal prestar atenció a la roca. Seguim recte fins a la Reunió per terreny més fàcil.
El segon llarg surt recte fins una llastra, a controlar, en una dificultat de V mantingut. Superada la llastra anem a buscar un pont de roca, la dificultat baixa una mica fins arribar a un pitó en una fissura. Desprès passem a la dreta, la dificultat torna a pujar fins arribar a un altre espit. La continuació no la veig clara intento recte però no u veig clar, torno per la dreta i tampoc, només em queda per l’esquerra, el problema es que l’altre assegurança esta a uns 8 o 9 m. Aquet es un d’aquell moments que dubtes en seguir o baixar, al final segueixo per l’esquerra amb presa petita, torno a la dreta i ara recte fins arribar a l’altre espit, son 8 m molt mantinguts amb V+,V. Ara només queda un altre espit, amb la mateixa tònica però amb V. Ufff i per fi la reunió, deu ni do la tirada.
El quart llarg segueix en Manel, puja per la placa, amb un espit, fins una llastra on pot col·locar un tascó. Segueix per la placa amb espit i torna a posar un friend en una llastra-fissura, ara flanqueig a la dreta, una placa amb poca presa V+ ens deixa a peu d’un ressalt força vertical, en Manel molt hàbil s’ajuda amb un pas de ganxo i una sortideta fins l’altre espit. Per la meva part amb la corda per davant em surt en lliure fent-ho per la dreta de les assegurances. Desprès per bona roca i vertical fins a la reunió. Aquets llarg tot i haver-hi el pas més difícil, les assegurances no allarguen tant.
El quart llarg de tràmit surt per una zona trencada a l’esquerra per passar desprès a la placa IV i seguir recte III, si anem en tendència a l’esquerra arribarem just al primer ràpel de la Urquiza-Olmo, per on baixarem.
En resum via amb poques assegurances, amb un segon llarg amb trams exposats.
Per Manel Benavent i Joan Asín.

primer llarg

en Manel a la R-1 amb la vista de tota la tirada

als darrers metres del segon llarg

tercer llarg

per la rampa del quart llarg

CANALDA, via Cherokee express

26/10/09 Canalda es una d’aquelles parets amb un cert respecte anar-hi, pel tipus d’equipament i l’escalada, sovint amb panxes a superar i de no caiguis per si les mosques. Es però un lloc tranquil i on sempre te’ns algun projecte per anar-hi, encara que pels no habituals de la zona costa decidir-se.

la via va per l'esperó central

Amb l’obertura de la via Cherokee exprés ha sorgit la polèmica ja que el concepte se surt de l’estil de les vies obertes a la paret. Sense entrar en la polèmica, la Cherokee exprés es d’aquelles vies que quan la veus penses que algun dia l’has de fer.
Desprès dels comentaris dels Kutres i la Lux, em van acabar de decidir. Així que havem tornat de las Gorges de Todra, per tal seguir amb vies equipades, quedo amb en Ferran per anar-hi. Ell no ha escalat a Canalda i un dia que varem anar a fer la directa estel no vam poder escalar pel temps.
El dia no esta del tot clar, quan hem sortit de Barcelona, ens han caigut quatre gotes, però sembla que no va a més. Durant tot el viatge el dia ha estat tapat, parem a Solsona a esmorzar una mica. Quan arribem a l’aparcament , el dia millora i avui esta clar que haurem d’escalar.

onaclimb.com

L’aproximació seguim per la pista fins el dipòsit d’aigua just a l’esquerra trobarem les fites que ens porten fins a peu de via, on es veuen els parabolts.

El primer llarg, es llarg mai millor dit i cal allargar alguna baga per evitar el fregament. Començo per una placa vertical i sanejada de pedres soltes, amb bona presa, un flanqueig per terreny més fàcil deixa a la primera panxa, no u veig clar i faig un pas d’A0, desprès amb bones preses anem a encarar la segona panxa, aquesta la passo en encastament, desprès l segueix una placa díedre que anem a buscar a la dreta, i desprès en tendència a l’esquerra per terreny més fàcil fins un passatge vertical per entrar a la reunió.
El segon llarg, es curt, li toca a en Ferran, te una sortida vertical per anar a buscar un díedre-canal a la dreta que seguim fins que les assegurances ens tornen a portar a la placa de l’esquerra. Trobem una corda fixa que ens du a la reunió.
El tercer llarg surto per terreny ajagut fins anar a la dreta a buscar una zona on anem superant zones lleugerament desplomades amb passatges atlètics, fins a la reunió. Final a una cornisa herbosa.
El quart llarg ara en Ferran, sense cap problema clar, surt per la placa vertical els primers passos amb presa petita per col·locar se a la dreta de les assegurances amb un passatge un pel desplomat però amb millor presa que ens deixa a una zona més fàcil, fins arribar a la primera panxa, curiosa ja que no hi ha presa de peu i cal fer un pas de decisió posant el peu a sobre de la panxa. Seguim les assegurances fins a la reunió.
El descens el fem caminant, cal grimpar recta un cop acabada la via, fins arribar a trobar fites i unes traces de camí que seguim a la dreta, anirem trobant fites fins a la pista. Son uns 30 minuts per un agradable bosc, anem mirant si hi ha bolets però no en trobem cap de comestible.
La via de ben segur es repetirà donat el seu equipament. Cal tenir en compte que hi han passatges obligats de V+, jo vaig posar un alien vermell amb una de les panxes del 3er llarg , cal preveure bagues per evitar fregaments de corda. A mi personalment m’ha agradat.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín

arribant a la R1

al segon llarg entrant a la placa desprès del díedre-canal

arribant a la cornisa de la R3

al pas clau del 4art llarg

Contrastos, mestres esperava a la R3 la temperatura baixa i em tapo, en Ferran no ha pogut el jersei el porto jo a la motxila

GORGES DE TODRA, AGUILLES GUÉ & GRABE

17/10/09 avui dia de descans, la genial idea ha estat anar al poble de Tineghir pel Palmeral, només han estat 15 km, així que de descans poc, es el que es diu descans actiu. Una volta pel poble, uns pinxos moruns i ara sí taxi fins a Todra.

el palmeral

18/10/09 Darrer dia a Todra, avui amb en Jaume anem cap les agulles de Gué i Crabes. Son dues vies que es poden empalmar, quedant una bona.

Per arribar a peu de via ja u tenim clar ens traiem els pantalons i passem en Jaume però suca en relliscar. Cal pujar un ressalt fins una plataforma on ens equipem.

l'agulla de Gué a l'entrada de les gorges, la via va pel dídre i desprès per l'esperó

en Jaume desprès de sucar

L’agulla de Gué es curta, el primer llarg va per un díedre amb una dificultat de 5è.
El segon llarg deixem el díedre per agafar l’esperó sortint un llarg preciós d’una dificultat de 5è mantingut .
El tercer llarg supera una curta placa vertical i atlètica, 5c.

entrant a la R1

a l'estètic 2ºllarg

a la placa desplomada del 3erllarg

Ara hi ha dues possibilitats, seguir grimpant fins el cim i fer un ràpel fins el coll amb l’altre agulla o fer un flanqueig amb passos de 4art fins el coll, nosaltres agafem aquesta opció.
Un cop al coll fem una grimpada fins el primer ressalt de l’agulla Grabe.
El primer llarg segueix una fissura equipada, poso un tascó en un pas que allarga i es resol en 5c/6a/A0. El llarg li marquen 6a+.
El segon llarg superem el primer pas per la dreta de l’assegurança, es continua per una zona més assequible fins que hem de passar a la placa de l’esquerra, passatge clau del llarg (6b), nosaltres el fem en A0 sortida 5c, continuem per placa fins a la reunió, ara la dificultat baixa una mica.
Seguim tres llargs més amb una dificultat mantinguda de 5 anant per terreny més lògic.

l'agulla de Grabe

al flanqueig

primer llarg de l'agulla de Grabe 6a+ (A0-5c/6a)

2º llarg mantingut 6b(Ao/6a)

a les plaques del 3er llarg

4art llarg

darrer llarg

Amb aquestes dues vies empalmades queda una magnífica ascensió i en el nostra cas un bon acomiadat de Todra.
El descens sense problemes senyalitzat amb fites i el mateix que el pilar de Couchant.

Per Jaume Galban i Joan Asín

fi de festa Joan,Ferran,Carles,Ramon i Jaume

Moltes gràcies companys ha estat una setmana intensa amb una companyia excelent.

GORGES DE TODRA, PILIER DEL COUCHANT, via CHIBANIA

16/10/09 Ja es el tercer dia que estem a les gorges,ja hem testat la roca, les graduacions, l’equipament, etc. Avui doncs toca anar al Pilier de Couchant i la via escollida es la Chibania.

Tornem a anar els cinc aquest cop però en Ferran farà cordades amb nosaltres dos.
Per arribar a peu de via cal creuar el riu.

onaclimb.com

El primer llarg puja per una canal d’uns 60m en dificultat fins a quart fins a peu del pilar, nosaltres anem amb cordes de 50 i cal pujar una mica en samble.
El segon llarg es vertical amb dificultat mantinguda, primer puja recte per anar en tendència a l’esquerra i entrar a la reunió, dificultat 5c.
El 3er,4art i 5è llarg segueix el perfecte díedre que dona nom a la via amb una dificultat mantinguda, 6a,6a+, els primers metres del 5è llarg son de 6b, segons alguna ressenya.
El 6è llarg te uns primers metres verticals de 5c, desprès la dificultat baixa 4c, fins a la reunió en un balcó.
El darrer llarg enganya ja que sembla més fàcil del que es en realitat. Comença per una placa ajaguda que es va redreçant fins a posar-se vertical, amb passos de 5c.
El descens sense problemes esta marcat amb fites fins arribar al camí que ens deixa a la carretera.
La via esta equipada amb parabolts, cal portar aliens , friends i tascons, per reforçar algun pas. La dificultat obligada es de 5c/6a.
Per Ferran Suils, aume Galban i Joan Asín

entrant a la R-1

arribant a la R-2

inici del tercer llarg, comença el díedre

seguint pel díedre quart llarg

l'inici del cinquè llarg passatge clau de la via 6b

al final del sisè llarg

en Jaume i en Ferran a la R-6

al cim