dimecres, 25 d’abril de 2018

RIPOLLÈS. EL BAELL. PLAQUES DE CAL BARRICÓ. Via COTACA.

24/04/18.Sembla què el temps de primavera és va consolidant, aprofitem per tornar a les plaques de Cal Barricó al Ripollès. Durant l’aproximació veiem les destrosses de les nevades d’aquest hivern, molts arbres caiguts i branques caigudes què barren el pas i ens obliguen anar esquivant-los. Al peu de via trobem un placa metàl·lica amb el nom. La via s’obre pas per una zona herbosa, n’hem trobat bastanta però molesta menys del què sembla a primera vista. El darrer llarg és molt bo, per si sol ja paga la pena una visita.
 DADES

Indret: Ripollès. El Baells. Paques de Cal Barricó. 
Nom Via: Cotaca
Primera ascensió: 2002
Per: J. Hernando, J. Fonts.
Roca: Calcari molt bo.
Orientació: sud-est
Equipament: totalment equipada parabolts.
Material:12 cintes exprés, semàfor aliens opocional.
Dificultat: 6b. V+/Ae obligat
Catalogació: ** S1,5.
Horari: 2h
Informació:
Accés: Aparquem al pont  de la C17 Km 116. Seguim una pista i agafem la de la dreta (cadena), la seguim la pista fins a un gran pla on hi han les runes de Cal Barricó, aquí haurem d’agafar un corriol en direcció oest ,fita, pugem pel prat i seguim el corriol què ens porta al peu de les parets, haurem d’anar a la dreta (est) seguim el peu de via anirem trobant les diferents vies , nom al peu.
Descens: En Ràpel per la via amb una corda 60m. 

Primer llarg, fem uns 10m fins a un arbre on muntem la R0, seguim per la placa fins un ressalt, amb poca presa, equipat amb 3 parabolts passatge d’A0 o 6b, després seguim un tram vertical fins a la R1.

Segon llarg, de placa amb ressalts entre zones herboses amb bones preses.

Tercer llarg, sortim a l’esquerra a buscar una placa-díedre, al final tenim un ressalt, hi ha una mata de vegetació què no deixa veure el passatge, pas d’Ae i seguim per un díedre herbós fins a la R3.

Quart llarg, curt, superem un ressalt amb bones preses entre herbes.

Cinquè llarg, preciós, bona placa vertical i mantinguda on cal anar encertant els passatges, V amb un tram al mig de V+. R5 incòmoda millor despenjar-se i què el segon faci el llarg en top-rope.

En resum una via amb bona roca què és busca pas entre zones herboses què molesten menys del què sembla a primera vista. Darrer llarg molt bo.

Per: Manel Benavent, Joan Asín.

ressalt fins a R0
primer llarg
arribant a la R1
segon llarg
tercer llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
FOTOR4

divendres, 20 d’abril de 2018

SERRA DE SANT JOAN. SECTOR REPETIDOR. Via PA DE QUILO


18/04/18.Avui ens arribem a la Serra de Sant Joan al Alt Urgell. A proposta del Ramón anem a la via Pa de Quilo, ja l’he fet però fa molts anys quan la van obrir, així què és una bona excusa per a repetir-la. La via va pel Sector del Repetidor, per arribar-hi a Coll de Nagó agafem la L-511 i la seguim, un cop passat el coll de Bòixols, agafem una pista què surt a la dreta direcció a Montinesell. Al primer trencall agafem la pista a l’esquerra, a l’alçada de la paret trobem un bon lloc per deixar el cotxe, aproximació evident seguint alguna fita.

Aquesta banda de la paret és discontinua i la via és busca pas enllaçant plaques i díedres, amb trams fàcils i herbosos. La via està pràcticament equipada, podem portar un joc de friends fins el #
 
DADES

Indret: Serra de Sant Joan.  
Nom Via: PA DE QUILO.
Primera ascensió: 15/01/2006.
Per: T. Casanovas. Col·laboren, T. Elvira, J. Casado, P. Casanovas.
Roca: calcari
Orientació: sud
Equipament: pràcticament equipada amb espits, parabolts i algun pitó.
Material:10 cintes exprés, friends fins Camalot 2, estrep/s, bagues per savines.
Dificultat: 6a/Ae. 
Catalogació: ** S/2.
Horari: 4h. 
Descens: Nosaltres hem seguit la carena direcció oest, alguna fita,  al final baixem pel bosc direcció nord en tendència a l’esquerra fins a trobar una torre elèctrica , una curta desgrimpada ens deixa a unes pendent què ens porten  a la pista i aparcament. 1h des del cim.

Primer llarg, comença amb un pas difícil per agafar el primer espit, possible pas d’estrep posant un friend, seguim per díedre i placa fins a un arbre on passem a una placa de la dreta i pugem directament fins a un díedre i sortim a un feixa on trobem la R1.

Segon llarg, fàcil, fem un ressalt i seguim per terrenys fàcil i herbós fins el peu d’un díedre.

Tercer llarg, seguim el díedre i després per uns grades arribem a la R3.

Quart llarg, sortim a la dreta per un esperó a seguim per una placa a la dreta, passos d’adherència.

Cinquè llarg, sortim per un bloc-díedre a l’esquerra i seguim per l’esperó fins a la R5.

Sisè llarg, és el més mantingut, sortim amb un passatge d’encastament per sortir a la placa de la dreta la seguim fins a un desplom de bon fer, un cop superat per terreny fàcil arribem a la R6.

Setè llarg, sortim amb uns passatges d’Ae per superar un desplom (6b) i després seguim per terreny més ajagut fins a trobar la R7.

Fins el cim haurem de grimpar uns metres (Antenes).

Una via de ressalts amb algun llarg interessant, primer, quart, sisè.

Per: Ramón Prades, Antonio Gómez, Joan Asín. 
















FOTOCIM

dijous, 19 d’abril de 2018

ROCA DELS ARCS. Via ROSA DEL SUR.

17/04/18.Avui quedem amb el Remi per anar a la Roca dels Arcs, portava varies propostes, però en Remi li té ganes a la via “Rosa del Sur” i com diu ell aquesta puntua més, així que al final hi anem. Aquesta via em supera, així què aniré a remolc, déu n’hi do com “apreta” el Remi amb els seus “69” anys.
L’itinerari de la via està molt ben trobat, en un espai què encara donava la possibilitat d’obrir-hi un altre via. Via exigent amb assegurances justes i distants, amb algun tram difícil de posar-hi algun friend. Escalada obligada amb el 6a/A1 a equipar.


DADES

Indret: Vilanova de Meia. Roca dels Arcs.  
Nom Via: ROSA DEL SUR.
Primera ascensió: 2011 en tres atacs.
Per: Pedro Jiménez, Irene Grau, J. Carlos Rosas.
Primera integral: Pedro Jiménez, Manolo García, Jordi Sales.
Alliberament quart llarg 6c+ per: Manel Grau, Pedro Jiménez.
Roca: calcari
Orientació: sud
Equipament: equipada amb 23 parabolts, 2 pitó i 3 ponts de roca.
Material:12 cintes exprés, friends de l’alien blau al Camalot 1, estrep/s.
Dificultat: 6c+. Obligat 6a/A1 a equipar.
Catalogació: *** CS/3. Via de ressalts, llargs més interessants tercer i cinquè.
Horari: 5h. 
Descens: caminant per la vessant nord, trams relliscosos si estan mullats.

Primer llarg, R picada a peu de via, comença per un primer ressalt i després per la dreta seguint una canal i ressalts fins a una grup d’arbres on cal muntar la R1.

Segon llarg, sortim a l’esquerra i pugem per una placa vertical i mantinguda amb un tram més exigent al final.

Tercer llarg, seguim en la tònica de la via, escalada en placa vertical, amb un tram atlètic amb roca vermella, un cop superat encara en queda un altre ressalt per arribar a la R3.

Quart llarg, desplomat amb un entrada de V+ per agafar les assegurances, al mig trobem uns passatges de 6a obligat.

Cinquè llarg, llarg més tranquil, sortim per uns passatges atlètics per una placa vertical en flanqueig a l’esquerra, un cop superat seguim per terreny fàcil fins a la R5.

Sisè llarg, molt exigent, per placa vertical mantinguda amb algun tram difícil d’assegurar, anant a la caça de les poques assegurances què hi ha.

Setè llarg, sortim per un díedre i seguim per ressalts fins el cim.

En resum una via exigent molt ben trobada.

Per: Remi Brescó, Joan Asín.

primer llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg
tercer llarg
quart  llarg
quart llarg
cinquè llarg
sisè llarg
sisè llarg
setà llarg
FOTOCIM

diumenge, 15 d’abril de 2018

SANT LLORENÇ DE MONTGAI. CILINDRE. Via RIBES SABATE

14/04/18. Cap de setmana, dissabte rúfol com de costum aquests darrers mesos, avui en pluja cap el centre i est, així què un altre cop, rumb a Ponent. Parem al bar Sport de Bellcaire, trobem a lo “Pepe” que ha parat per deixar un dels seus misteris, je,je. També trobem una bona colla de coneguts, avui tots amb la incertesa d’on acabarem escalant o no, fora força ennuvolat.
Nosaltres tenim clar què anem a Sant Llorenç de Montgai, però a quina via ja és un altre cosa. Quan arribem trobem totes les parets força mullades i regalimant ???. Al final ens decidim per a repetir la via Ribes-Sabate del Cilindre.
Aquesta via és una de les clàssiques indispensable d’aquesta raconada i cal anar repetint de tant en tant.
Avui ens ho prenem en calma i assaborirem la via, com som dues cordades la farem en quatre llarg i així farem dos llargs. Primer comencen el Juan Carlos i el Jaume, després els seguirem amb el Manel.
La via està força mullada a trams què demanen atenció i afegint-hi un plus.  El dia segueix rúfol i fins hi tot cauen alguna gota, baixem caminant tranquil·lament i per avui donem la jornada per acabada.

DADES

Indret: Sant Llorenç de Montgai. Cilindre
Nom Via: Ribes Sabate.
Primera ascensió: 1977
Per: E. Ribes, E. Sabate.
Roca: calcari
Orientació: sud-est
Equipament: Totalment equipada amb parabolts i 1 pitó.
Material:10 cintes exprés, semàfor aliens opcional.
Dificultat: V.
Catalogació: **** S/1+. Via de ressalts, llargs més interessants tercer i cinquè.
Horari: 2h.

La via la podem fer amb 2,3 o 4 llargs, segons les presses i les ganes què  vulguem posar-hi. Jo la recomano fer-ho amb quatre, així si anem dos cada u farà dos llargs. Per un altres banda aquesta via té tots els ingredients d’una clàssica i podrem assaborir-la i fer-la durar.

Primer llarg, vertical amb passatge atlètics, primer per placa i després per un díedre. R en un arbre.

Segon llarg, seguim uns metres per díedre fins què s’acaba i flanquegem a l’esquerra per una placa fins a la R2.

Tercer llarg, sortim a l’esquerra i pugem per una placa en tendència a l’esquerra fins a un gran bloc o trobem uns passatges atlètics per entrar a la R3.

Quart llarg, pugem per la placa-díedre fins a un esperó on passem a l’esquerra i pugem directament al cim, R4.

En resum una gran clàssica imprescindible. Molt recomanable.

Per: Juan Carlos Sánchez, Jaume Galban, Manel Quevedo, Joan Asín.

primer llarg
primer llarg
primer llarg
R1
arribant a la R1 i segon llarg
segon llarg
segon llarg
arribant a la R3
quart  llarg
quart llarg
quart llarg
quart llarg
FOTOCIM