joan asín

dissabte, 11 de juliol de 2020

MIRANDA DE CAN JORBA. Via JOSEP MARIA ANDREVÍ

10/07/20. Avui l’idea és fer una escalada ràpida, quedem amb el Pere Lluís i el Manel per anar a la Miranda de Can Jorba per repetir la via Josep Maria Andreví. Via de tres llargs de corda i mantinguda en el IV+/V, amb assegurances què allarguen en algun punt i què podem reforçar amb un joc d’aliens més #0,75.

Primera ascenció: 2004

Per: Albert i Òscar Masó.

Equipament: espits, algun pitó, parabolts R’s.

Material: 10 cintes exprés, semàfor d’aliens, #0,75.

Dificultat: V.

Roca: Conglomerat

Orientació: sud.

Aproximació: De l’aparcament de Can Jorba, abans d’arribar a la Vinya Nova, un camí ens porta a la Can Jorba i peu de la paret. La via comença en un arbre per on haurem de pujar.

Descens: En ràpel per la via. 40/60m.

Primer llarg, pugem pel arbre i passem a la paret a l’alçada d’un espit, seguim per l’esperó, escalada mantinguda en el V, on haurem d’anar cercant els passatges.

Segon llarg, sortim a la dreta passant pel darrera d’un arbre i pugem per l’esperó, tram vertical abans d’arribar a la R2.

Tercer llarg, segueix l’esperó, trobem un ressalt de V abans del tram final. R3 en un gran arbre.

Per: Pere Lluís Ibarz, Manel Benavent, Joan Asín.

FOTOCIM

dijous, 9 de juliol de 2020

PIRÀMIDE CANAL DE L'AIGUA. Via BIO-DESAGRADABLE.

8/07/20. Avui anem d’excursió-escalada a la Coma d’Orri. Fa temps què tenia pendent una visita a aquesta via, ideal per l’estiu. La paret està orientada al nord-est li toca el sol al matí però amb l’altura i l’airet no passarem calor. A l’aproximació hem fet alguna errada i hem trigat 1:45h, tot seguint la Coma d’Orri (ara ja ho tenim clar). El lloc és molt agradable i amb ambient pirenaic. La via està totalment equipada, però un semàfor d’aliens pot anar bé. Hem vist què a la dreta hi ha un altre via? Què està oberta fins a l’alçada de la quarta reunió. Hem trobat un martell (vell) si algú la perdut i el vol recuperat ja dirà.

Entre l’aproximació, escalada i descens en ràpel per la via i la tornada queda una bona jornada.

Primera ascenció: juliol 2015

Per: Paco Prats, Jordi Gutiérrez, Pako Crestas.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés, semàfor d’aliens, #0,75.

Dificultat: V.

Roca: Granit.

Orientació: nord-est.

Aproximació: De Setcases agafem la carretera què puja a Valter , just en una tancada corba a dreta, aparquem a entrada a la vall de la Coma d’Orri. En aquest punt comença una camí marques GR el seguim i passem per un pont. Seguim direcció al fons de la vall i agafem abans un camí a la dreta què ens porta per marge dret del torrent. Seguim creuem el torrent i pugem per un esperó fites, quan veiem la Piràmide de la canal de l’aigua, veiem una tartera que baixà, el millor camí és seguir pujant per la dreta, pendents d’herba i al final passar a l’esquerra a buscar el peu de paret.

Descens: En ràpel per la via.

La via té sis llargs de corda i és fàcil de seguir pels parabolts i la lògica. Els llargs més interessants son el Primer i el dos darrers, el darrer trobem el passatge més difícil de la via després del quart parabolt en una placa hem d’anar a la dreta per un desplom, aquí hem posat un #0,75 o alien vermell, passatges atlètics. El segon, tercer i quart llargs som per plaques ajagudes amb ressalts.

Via recomanable pel lloc i l’ambient escènic, sense ser res d’altre cosa bé val una visita.

Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Boi Fusté, Joan Asín.

FOTOCIM

dijous, 2 de juliol de 2020

PEDRAFORCA. DENT DE CABIROLS. Via CERDÀ-ALBERT sortint per la SAME.

1/07/20. Avui quedem una bona colla de “OLD CLIMBS”, per anar al Pedraforca amb l’idea de fer una escalada i un arròs de muntanya al Refugi. Ens repartint en diferents vies, nosaltres anirem dues cordades a la via Cerdà Albert amb la intenció de continuar per la SAME fins el cim.

Aquesta via juntament amb la Civis Genís, eren les clàssiques de la Dent de Cabirols. Feia bastants anys què no la repetia i avui era una bona opció per a fer-ho.

Aquesta via segueix un marcat díedre, seguint per un gran flanqueig per sota d’un desplom al primer tram, fins a un Pi, des d’on, seguim per un díedre i entrem a la gran canal per on va la via SAME, què seguim fins el cim. Un bon recorregut per a fer metres. Els dos primers llargs, sobre tot el primer, trobem passatges polits i relliscosos. Un cop acabades les respectives escalades ens trobem al Refugi per a dinar i fer una mica de gresca.

Primera ascenció: 7/07/1968

Per: J.Cerdà, L.Costa, A.Francesc, R.Albert.

Equipament: Algun parabolt, espit i pitons.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends el Camalot 2 o 3, fissurers.

Dificultat: V+. V+/A0.

Roca: Calcari.

Orientació: nord-est.

Descens: Un cop a l’aresta (cim) anem seguim direcció oest i baixem pel pendent i tarteres fins a la tartera central on trobem el camí què ens porta al Refugi.

Aproximació: Del Refugi Lluís Estasen, agafem el camí direcció est, trobem un trencall agafem el de la dreta (emforcadura), seguim fins a passar per la gran tartera què baixa de la Dent de Cabirols. Pugem pel marge esquerra, procurant seguir les fites, fins a peu de la paret.

Primer llarg, seguim un marcat díedre i sortim a l’esquerra on trobem la R1.

Segon llarg, seguim díedre amunt fins què flanqueja a la dreta per sota d’un desplom, passos polits (V+/A0) fins a la R2.

Tercer llarg, totalment en flanqueig on tindrem què anar cercant el passatge més adient. Cal autoassegurar-se, fins a un Pi on muntem la R3.

Quart llarg, per un díedre en tendència a l’esquerra fins a trobar la R4 a l’entrada de la gran canal. Des d’aquest punt podem baixar en dos ràpels a peu de paret.

A partir d’aquest punt les dificultat baixa, amb una graduació de III i algun passatge de IV aïllat. Nosaltres hem fet aquest tram en tres llargs de corda.

Per: Felip Linares, Antonio Gómez, Ramón Prades, Joan Asín.

FOTOCIM

FOTODINAR

dimarts, 30 de juny de 2020

DOLL. Via DESCONFINATS,

29/06/20. Quedem amb el Marc per sortir, amb la proposta de la recent via oberta al Doll què té tots els ingredients, sobre tot la de l’ombra al matí. La via té quatre llargs de corda, amb D.O. Doll equipament auster, amb ponts de roca i algun pitó, on cal treballar-la i anar-la digerint poc a poc. La via encara està molt tendra, però pot convertir-se en una clàssica. Bona via d’aventura, curta, intensa què non et deixa indiferent. Cal portar un bon joc de friends repetint el semàfor d’aliens, el Camalot de 5 si el portes el poses.

Per: Marc Busquets, Joan Asín.

DADES

Primera ascenció: 16/06/2020

Per: C.Barri, J. Marmolejo.

Equipament: Ponts de roca i algun pitó.

Material: 14 cintes exprés, joc de friends de l’alien negre/blau al Camalot 5, repetir semàfor d’aliens pot anar bé.

Dificultat: 6a+. V+/A0 a equipar.

Roca: Calcari.

Orientació: Oest.

Descens: del final de la via pujar per la zona herbosa fins a trobar un camí transversal què seguirem direcció oest fins a trobar el camí d’aproximació.

Aproximació: Un cop a l’alt de la Fontllonga, seguim una pista de terra direcció sud fins arribar a unes torres elèctriques on deixem el cotxe. Un camí direcció oest ens porta a una pista secundària i després camí fins a un coll (fites). Baixem per unes grades fins a l’alçada de la feixa (fita), hem d’agafar el corriol direcció a la feixa i enseguida un altre a l’esquerra què ens porta al peu de la paret.

Primer llarg, placa fins a una cornisa on trobem la R1 (pont de roca i pitó)

Segon llarg, inici contundent per una fissura díedre fins un arbre, sortim a l’esquerra i després anem a buscar la paret de la dreta de la canal (bruta)pugem per placa fins a un pont de roca, anem a l’esquerra i seguim per la canal xemeneia fins a la R2 dos ponts de roca. La segona part del llarg està brut de terra i herba, el pas de cordades el pot deixar millor, ara fa estar atent.

Tercer llarg, Comença per un tram de xemeneia estreta agafar per fora, jo he anat per dins i he tingut què tornar a sortir, un cop superat aquets cim seguim per xemeneia fins a muntar la R3, 1 pitó a refprçar.

Quart llarg, per xemeneia interior, amb un tram molt llis abans d’arribar a la sortida per un forat. R4 en un arbre.

Cinquè llarg, de tràmit, ressalt rocós i zona selvàtica, on cal lluitar amb l’herba fins a un arbre on clareja una mica. Seguim una mica més encara i trobem el camí transversal.