divendres, 24 de juliol de 2020

COLL ROIG. Via TALL D'OCA.

23/07/20. Quedem amb l’Alfons per anar a Coll Roig, la proposta és la via Tall d’Oca, què ens falta als dos. Aquesta és una via de les difícils, va a la dreta de la via Alicorn i Ullets d’esmeralda a toca d’un gran díedre. És una via exigent què no regala res, el primer llarg és el més senzill per placa què ens deixa a peu del díedre. El segon és el més mantingut comença per uns passatges vertical per entrar a una placa llisa amb assegurances allunyades, Ae/6a (6b) algun allargo pot anar (tramposa/antena), hem d’anar a l’esquerra en un passatge de flanqueig i entrar als canalons, aquí l’Alfons què està de recuperació decideix baixar. Fem la maniobra de substitució i segueixo pels canalons fins a la R2. Fem un canvi de reunió caminant. El tercer llarg és del mateix estil del segon però una mica més humà i amb possibilitat de afegir-hi friends a la fissura. De la R3 hem grimpat uns 15m fins el cim pròpiament dit des d’on podem baixar caminant sense cap problema.

En resum una via curta , exigent què no et deixa indiferent.

Per: Alfons Esterlich, Joan Asín.
DADES

Via equipada per Santi Sanz.
Equipament: químics
Material: 14 cintes exprés, joc de friends fins #3, estrep, alguna tramposa opcional.
Orientació: sud, toca l’ombra a primera hora.
Roca: Calcari.

Aproximació: del coll roig, seguim el camí cap a l’est fins a trobar una tanca, seguim el camí de l’esquerra i pugem fins a trobar un trencall a la dreta, creuem la tanca i seguim les fites què pugem per una tartera i al final anem a la dreta, fins el peu del díedre.

Descens: En ràpel des de la R3 o caminant pujant fins el cim.








FOTOCIM

MONTSERRAT. TRIÓ OEST DELS POLLEGONS. Via MARES DEL SUR.

22/07/20. A Montserrat a l’estiu cal cercar l’ombra, avui ens decidim per repetir la via “Mares del Sur” al trió oest dels Pollegons. La via està a l’ombra fins al migdia, a nosaltres ens ha agafat al darrer llarg.
La via té un recorregut per plaques on va navegant per assolir el peu d’un marcar esperó (objectiu) per on hi puja. Les assegurances allarguen, escalada amb D.O. Montserrat, podrem amb habilitat afegir-hi algun friend. Els millors llargs son el primer i els dos de l’esperó. La via és pot rapelar des de la R6, nosaltres hem preferit arribar al cim, grimpada uns darrera agulla i baixar caminant per la canal del Pollegons de la Vinya Nova.
Via d’un cert caire d’aventura Montserratina.


resseya provicional problemes tècnics?
DADES

Primera ascensió: 2001
Per: Josep Escofet, Josep Maria Esquirol, Jean Charles Peña.
Equipament: Parabolts.
Material: joc de friends fins #3, 12 cintes exprés.
Orientació: oest
Roca: Conglomerat.

Aproximació: de la Vinya Nova, agafem el camí del torrent del Pont, a l’alçada del Trió del Pollegó oest, vertical aresta Ribas, deixem el camí i pugem per un corriol fins el peu de l’Aresta seguim flanquejant a l’esquerra fins a trobar el peu de via.

Descens: En ràpel per la via des de la R6 . Si volem baixar caminant haurem de grimpar la següent agulla i seguir l’aresta, fites, fins el coll amb la canal dels Pollegons de la Vinya nova per on baixem, trams verticals de pedra solta on cal anar d’arbre a arbre.

Primer llarg, pugem per una gran placa seguint una marcada fissura al final anem a la dreta i superem un desplom V+/Ae (6a).

Segon llarg, sortim per un díedre i després anem a l’esquerra per un canal bruta fins a la R2.

Tercer llarg, seguint en bavaresa una llastra (roca a controlar) a equipar, un cop la deixem anem en tendència a la dret per placa fins a la R3.

Quart llarg, sortim a la dreta pugem per un díedre i seguim en tendència a la dreta per placa fins a superar la vertical de l’esperó, pugem per la placa i flanquegem a lésquerra a buscar la R4 al mig de l’esperó.

Cinquè llarg, segueix el vertical esperó amb assegurances distants, podem posar-hi algun friend petit. Llarg de 50m.

Sisè llarg, seguim l’esperó amb grau més amable fins a trobar la R6, des d’on podem iniciar els ràpels, si volem baixar rapelant per la via.

Setè llarg, grimpada fàcil de la següent agulla des d’on podrem seguir la carena per baixar caminant.
Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Joan Asín.









FOTOCIM

divendres, 17 de juliol de 2020

BALNEARI DE PANTICOSA. PARED DEL TUBO. Via PA TI ES LA VIA.

15/07/20. Darrer dia de la mini escapada al Pirineu Aragonés, avui toca una visita al Balneari de Panticosa, on farem un altre via del “Sendero Límite” aquest cop a la “Paret del Tubo”. Per arribar a la paret tindrem una aproximació 1h més o menys. Sortim del darrera del Refugi de la Casa de Piedra i agafem el GR1 passem un mirador i un pont, una mica més endavant deixem el GR i agafem un camí a la dreta. Arribem a un pont què creua el torrent i trobem un camí què agafem a l’esquerra (senda de los machos). Després de creuar dos cops el tub haurem d’agafar un corriol a la dreta en una zona humida, seguim les fites fins a la tartera què ens posrta al peu de la paret. La via comença en el punt més baix.

La via té 8 llargs de corda, els sis primers son mantinguts en el IV+/V+ i el dos darrers son de tràmit més fàcils. El tercer llarg és molt tècnic i mantingut, comencem en un díedre i seguim en bavaresa, al mig haurem de fer un passatge en placa i després seguir en bavaresa, a la sortida del desplom seguim per una placa-díedre negre i acabem amb uns passatges atlètics en díedre.

La via està totalment equipada i és fàcil de seguir.

Primera ascenció: 2017
Per: Julio Benedé, Luis Royo, Enrique Recio, Carlos Budría.
Equipament: equipada con parabolts.
Material: 16 cintes exprés.
Dificultat: V+.
Orientació: oest.
Roca: granit.

Descens: Caminant, seguim fites cap l’oest, 1:15h.

Per: Felip Linares Joan Asín.










FOTOCIM

dijous, 16 de juliol de 2020

PIC D'ANAYET 2545m. Via LOS BALCONES DEL ANAYET.

14/07/20. Avui anem a fer la ja la clàssica via Los Balcones del Anayet. A les 7h sortim de la carretera i anem fins el telecadira de l’Anayet. Seguim el GR11 què ens porta als ibons d’Aneyet, la vall va pujant suaument fins el tram final on puja de cop. L’arribada als Ibons és tot un espectacle amb vistes al Midi i davant l’esvelt Anayet, a peu de via ja és veuen varies cordades, què han dormit als llacs. Hem trigat 2:20h en l’aproximació.
La via està totalment equipada i és fàcil de seguir, hi han dotze llargs de corda però és poden enllaçar alguns llargs. No hi ha problemes per a seguir-la, el llarg més difícil és el quart què ja comença a estar polit.
Via molt recomanable en un lloc espectacular.




Primera ascenció: 2010
Per: Julio Benedé, Luis Royo.
Equipament: equipada con parabolts.
Material: 12 cintes exprés.
Dificultat: V+.
Orientació: est.

Descens: Caminant, amb des-grimpades el primer tram.
Per: Felip Linares Joan Asín.


















FOTOCIM