dimarts, 30 d’octubre del 2012

ABELLA DE LA CONCA, via UN GRAN DIA

30/10/12.  A l'Abella de la Conca l'any passat en Remi Brescó va obrir tres  itineraris en un nou racó de caire clàssic. Amb en Manel anem a fer la més fàcil de les tres per a conèixer aquest lloc.  
fent l'aproximació al fons les parets
 Abans d'arribar a l'Abella de la Conca trobem una pista asfaltada a mà esquerra la seguim fins que s'acaba l'asfalt, a partir d'aquí ja veiem la paret a mà dreta, buscarem un lloc per aparcar. L'aproximació és evident. Al peu de la via trobarem una fletxa picada.

ressenya
 A la via trobarem algun pont de roca i un pitó, un espit a la R1 i R2. Haurem de portar aliens i friends fins el Camalot del 3 i els tascons. Ressenya a lanochedelloro.
La via segueix una aresta-cresta, alternant passatges per plaques fissurades i díedres. La dificultat és de IV,V. Una escalada agradable on haurem d'anar buscant l'itinerari i posant friends i tascons al gust. Els dos primers llargs son de 55m.
Quan estàvem a la R2 el dia s'ha anat ennuvolant i la temperatura ha baixat. La intenció era fer també la via de l'aresta, però ho hem deixat.
El descens el fem amb un ràpel llarg de 50-55m per la vessant oposada des de una savina, bagues i maillon.
Una via curta però amb l'al·licient d'equipar-la i una dificultat màxima de V.
Per: Manel Benavent i Joan Asín


al primer llarg
el segon llarg és el més mantingut


a la R2

darrer llarg

FOTOCIM


diumenge, 28 d’octubre del 2012

PERLES, LA PROA, via AMISTADES PELIRROJAS

27/10/12. Avui amb en Llorenç havíem quedat per un nou projecte i que ell tenia pendent de fa uns quatre anys a la Serra de les Canals. A les 8 ja estem a Oliana, tot esmorzant fem l'última ullada a les fotos, on tenim clares dues possibilitats. El dia està ennuvolat i la paret mullada però sembla que va a millor, així que preparem tot el material i marxem cap a la paret......Quan arribem a peu  sorpresa!!! les dues possibilitats ja hi han parabolt i en una hi ha una corda. Uff i ara que fem?. Al final baixem amb la cua entre cames cap el cotxe i marxem cap al Thaussà a apagar les penes i pensar que farem.

la Serra de les Canals

Quan arribem al Thaussà ens trobem molt ambient, avui hi ha la trobada d'escaladors de l'Alt Urgell. Coincidim amb alguns coneguts personals i virtuals que al final ens coneixem.
Després del cafè de consolació, ens decidim per anar a Perles a fer la via "Amistades pelirrojas" que cap dels dos l'hem fet.

Perles

ressenya

Aqueta via és una de les clàssiques de la zona, trobarem quatre llarg mantinguts amb un roca calcària molt bona , adherent  i vertical. Totalment equipada amb parabolts, opcional el semàfor d'aliens que ens podrà anar bé en algun lloc el Llorenç a posat el vermell abans d'arribar a la R2. Informació a escalatroncs
El primer llarg ens reserva una entrada vertical que ens agafa freds i ens demana atenció, que ja no deixarem en tota la via. Una placa més ajaguda ens porta a la R1 (V+).
El segon és el més mantingut i llarg una placa amb un pas difícil 6a (A0) ens porta cap a un esperó però la via va per la placa de la dreta, seguim per un díedre  (bavaresa) i flanquegem a la dreta per entrar a la R2 penjada (incòmoda). 6a+,6a mantingut
El tercer llarg segueix per una placa que és va posant vertical fins , després la dificultat baixa fins a la R3. 6a, V+.
El darrer llarg només sortir troben un passatge tècnic i atlètic per superar un tram vertical, després seguim navegant en tendència a la dreta per una placa una mica més ajaguda amb bones preses. la via torna a l'esquerra per terreny més fàcil fins el cim, però en Llorenç s'ha capficat per sortir per una placa directe al cim (un pas de A0). 6a.

El descens el fem caminant pel darrera, però les sorpreses encara no s'han acabat avui. Només baixar uns metres pel bosc  un crit d'en Llorenç descobreix tot un mantell de fredolics!!!! ens llancem de cap a emplenar els cascs....

Al final hem tingut un dia variat tant meteorològicament com emocionalment, amb un bon final.
BÈ ESTÀ EL QUE BÈ ACABA.

Per.Llorenç Vallès i Joan Asín.

arribant a la R1

en llorençs navegant al segon llarg

tercer llarg, a la R2 i entrant a la R3

al tercer llarg

FOTOCIM

FREDOLICS TEAM

dijous, 25 d’octubre del 2012

MALANYEU, PARET DEL DEVESÓ, via EPIRIMOUNTAINS

el Pedraforca desde Malanyeu
 25/10/12. Ahir vam tornar a la paret on havíem deixat material el dilluns passat. Després de la pujada pel bosc perdedor arribem al peu de la paret un altre cop. El primer llarg  va per una ressalt que dona accés a la paret. Aquest tram ja està equipat per un projecte existent, la roca relliscosa fa que és superi amb Ae amb sortida atlètica de IV+, en sec és pot forçar en lliure. Una feixa herbosa ens deixa a la R1. D’aquí flanquegem a l’esquerra, primer per una tram de roca V- que dona pas a una zona herbosa fins a muntar la R2 en un arbre. Aquest dos llarg son de tràmit. Pugem per una placa fissura molt vertical Ae/A1,després anirem combinant Ae i lliure V+ fins arribar a la R3. Quan arriba en Ramón a la reunió, no ho veiem clar de seguir avui, així que aparquem el projecte, continuarà…


en una paret perduda...

en Ramón arribant a la reunió
 Les prediccions per avui son de pluges que començaran per l’oest i al mig dia ja plourà per tot el territori. Després d’esmorzar sembla que pot aguantar així que ens arribem un altre cop a Malanyeu a la paret del Devesó. En Ramón proposa la via Epirimountains i que ell ja l’ha fet un parell de cops, aquesta també la tinc a la llista de les pendents.


la paret del Devesó
ressenya
Un altre bona via equipada amb espits amb dos primers llargs típics de Malanyeu amb una dificultat mantinguda de IV+,V. El tercer té un tram de tràmit per anar a buscar la placa final on la podrem fer en lliure 6a o en A0 al gust. Bona informació detallada a escalatroncs.

Just al darrer llarg ens ha visitat la pluja que ha arribat amb una puntualitat escrupolosa. Hem  baixat en ràpel per la via sota la pluja.
Una via molt recomanable.
Per Ramón Prades i Joan Asín

primer llarg

arribant a la R2

al tercer llarg
Fotocim

ràpel mullat

dimarts, 23 d’octubre del 2012

MALANYEU, PARET DE L'ALTAR, via VINGA VINGA

23/10/12. Ahir vam estar treballant amb en Ramón a una nova via. Ens va costar trobar l’entrada, tot i que pel lloc més evident ja hi ha un projecte?. Tot just vam fer un llarg molt treballós, humit i acompanyat en algun moment de pluja. Al final se’ns va fer tard i vam baixar ja de nit…..
Avui no teníem ganes de tornar-hi, així que ens hem pres un descans actiu i hem anat a Malanyeu. El Ramon proposa la via Vinga Vinga de la Paret de l’Altar, jo no he escalat encara en aquesta paret i tenia ganes de anar.hi.

la paret de l'altar
L’escalada en aquesta via és plaent, amb plaques calcàries típiques de Malanyeu, ben assegurada on cal escalar, el darrer tram però el farem en Ae o 6c si li veiem el color.  Una via molt recomanable i que ens ha cridat l’atenció que només s’ha fet 30 cops (segons el llibre de visites), pot arribar a ser la clàssica d’aquesta paret sens dubte.

ressenya
RESSENYA:
Primera ascensió: febrer 2008.
Per Francesc Suñol en solitari.
Equipament: parabolts de 8 als llargs i 10 a les reunions.
Material: 20 cintes exprés i estreps.
Informació: Muntanyenc
Aproximació: Abans d’arribar a Malanyeu trobem una pista a mà esquerra. La seguim fins arribar a l’alçada de les parets, trobarem un bon lloc per aparcar a la dreta. Retornem uns metres i pugem pel bosc, trobarem alguna fita, fins a peu de la via.
El primer llarg segueix una placa made in Malanyeu, mantinguda i vertical on anirem navegant per trobar el millor camí.
El segon llarg té la mateixa tònica, però cap el final flanquegem a la dreta a buscar un altre placa que ens porta a la R2.
El tercer llarg, de tràmit és un canvi de reunió per una feixa herbosa.
El quart llarg, esta dividit en dues parts la primera va per una placa/esperó amb una dificultat mantinguda amb passos de V+. La segona part ens presenta una placa vertical i vertical molt equipada Ae. En aquest llarg faran falta una vintena de bagues exprés.
Descens per la mateixa via.
Per Ramón Prades i Joan Asín. 
al primer llarg

des de la R1

al segon llarg

recorregut del quart llarg

arribant a la R4

FOTOCIM

dimecres, 17 d’octubre del 2012

MAGDALENA SUPERIOR, via TERRA LLIURE


16/10/12. Aquesta tarda amb en Llorenç i l’Antoni, ens arribem a la Magdalena Superior a tastar la darrera oferta la via Terra Lliure. Avui hi ha diverses cordades escalant per la zona de Gorros, aprofitant les darreres trades abans de final de mes quan canviarà l’hora. Avui a nosaltres la cosa ja anat justeta.

avui ha anat justet

La via s’ha encabit  entre varies vies pel que ens demanarà atenció, les assegurances son un be escàs i les excursions airejades son la tònica que anirem trobant. El tercer llarg és el més exposat .
En quan a material caldrà dur 8/10 cintes exprés, alguna baga per merlets i algun alien i friend mitja opcional.
ressenya

El primer llarg, és una grimpada de segon grau que fem desencordats, fins a una franja desplomada, la resseguim cap a l’esquerra fins que trobem la Reunió. 2 parabolts.
El segon llarg trobem un pas on cal tibar de bones preses, una mica a l’esquerra de la vertical del primer parabolt. Una placa vertical però més amable ens porta fins a un altre parabolt, a partir d’aquí seguim per una placa ajaguda pujant metres i metres fins a trobar un pitó amb una baga per a fer-lo visible. D’aquest punt en flanqueig ascendent anirem a buscar la R2, 5 burins i un parabolt (hauria estat bé posar un altre parabolt). 2parabolts i un pitó.
El tercer llarg surt molt vertical trobem un burí i després un pitó, anem un pel a l’esquerra trobem un parabolt i ara una bona excursió per terreny mantingut i vertical fins a un altre parabolt. A partir d’aquí a la ressenya no marca cap més assegurança, no ho veig clar, és veu un burí recte molt a dalt ? uff cal decidir-se, doncs a la caça del burí. Una mica a la dreta del parabolt pugem uns metres i després en tendència a l’esquerra fins al burí. Uns metres més amunt trobem la R de l’amistat d’estiu i just a l’esquerra la nostra R3 amb 3 parabolts. 2 pàrabolts, 1 pitó i dos burins, hem posat un merlet. Llarg salpebrar amb un pel d’exposició.
El quart llarg, és el més difícil en quan a graduació, però l’equipament és més generós tot i que cal escalar. Comença amb uns passatges atlètics per una placa vertical, després s’ajeu una mica i podem posar un alien carbassa. La placa desploma on trobem bons còdols però cal tibar de valem (aquí fem un pas d’A0, 6a segons la ressenya). Després la placa per verticalitat fins a la R4. 5 parabolts.
El cinqué és molt agraït , una placa més ajaguda on anirem navegant  a la recerca dels parabolts que ens porten a un esperó per on pugem, als darrers metres amb bons còdols. R5 al cim. 5 parabolts.
En resum una via exigent en el V/V+,  amb exposició puntual. La via va creuant altres i això pot despitar.
Per: Antoni Gómez, Llorenç Vallès i Joan Asín
l'Antoni grimpant al primer llarg

primers passos del segon llarg V+

a l'inici del tercer llarg

i ara que? tercer llarg

arribant a la R3


en Llorenç al quart llarg

i després del passatge desplomat

navengant al cinquè llarg

FOTOCIM